VIIes Jornades d’Història de l’educació valenciana. Mestres d’escola.
Gandia, Novembre de 2013
D’esquerra a dreta, Alfred Ramos, mestre, Alejandro Mayordomo, catedràtic Universitat de València (UV), Mª del Carmen Agulló Díaz, professora de la UV, Agustina López, coordinadora de les Jornades, Antoni Martí, mestre, Wilson Ferrús, professor de secundària, Encarna Garrigós, mestra i Gabriel Garcia Frasquet, coordinador de la taula rodona (3a sessió).
Els dies 7, 8, 12 i 13 de novembre de 2013 tingueren lloc les VIIes Jornades d’Història de l’educació valenciana, organitzades pel CEIC Alfons el Vell i el Departament d’Educació Comparada i Història de l’educació de la Universitat de València.
En aquesta edició, sota l’encoratjador lema Mestres d’escola, ponents i assistents realitzaren un recorregut per les propostes teòriques i les pràctiques educatives de mestres valencians des de la Il·lustració fins els anys 90.
Públic assistent a la Jornada inaugural.
Les Jornades, que enguany, per primera vegada es desenvoluparen a dues seus, Gandia i València, començaren amb l’acte inaugural el 7 de novembre a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia, amb la intervenció del Vicerector de Participació i Projecció Territorial de la UV, Jorge Hermosilla, el regidor de cultura de l’Ajuntament de Gandia, Vicent Gregori, el director del Departament ECHE, Joan M. Senent, i els membres de l’organització Alejandro Mayordomo (ECHE-UV) i Agustina López, del CEIC Alfons el Vell.
En la primera sessió el professor Mayordomo presentà una ponència marc que, amb el tema Elogi i reivindicació del Magisteri: De les llums de la Il·lustració a les llums de la República, apropà els assistents a les propostes teòriques i pràctiques del magisteri valencià en aquests dos moments històrics. Seguidament el professor de la UV Ramón López Martín encetà el suggestiu tema Culturas escolares y maestros valencianos de principios del siglo XX. Ecos de la literatura, a través de les obres d’autors valencians com Blasco Ibáñez, Gabriel Miró, Azorín… El tema de la necessitat, problemes i diversitat de propostes associatives dels mestres, fou tractat pel professor de la Universitat Complutense Francisco Canes Garrido, en El asociacionismo profesional de los maestros públicos de la provincia de Valencia de finales del siglo XIX y principios del XX. Per a finalitzar, la professora de la Universitat de València Mª Jesús Llinares Císcar, va realitzar un sentit homenatge a una de les professores normalistes valencianes més renovadores: María Carbonell, mitjançant la seua comunicació La formació dels mestres valencians als inicis del segle XX: les aportacions de María Carbonell a l’Escola Normal de València.
Divendres 8 de novembre pel matí tingué lloc la segona sessió on s’exposaren les experiències de mestres valencians en tres moments històrics diferents, caracteritzades totes elles per la implicació del mestre en la transformació simultània de l’escola i la societat. Ací es relataren les trajectòries personals i professionals d’un mestre de finals del XIX i principis del XX: El mestre Martínez a Banyeres de Mariola: 1869-1910 –pel professor de la UV, Joan Josep Torró Martínez-; d’un grup de mestres de la etapa republicana: Els mestres valencians de les organitzacions freinetistes en temps de la IIª República– pel mestre Alfred Ramos González- i el final de la il·lusió dels mestres republicans i el dur càstig infligit pel franquisme en Els consells de guerra: una eina de repressió a l’àmbit del magisteri primari. El cas de l’Horta sud– a càrrec del professor Wilson Ferrús Peris.
En la vesprada de divendres, la professora Mª del Carmen Agulló Díaz (UV) tractà la formació del magisteri valencià durant els primers anys del franquisme (1939-1945). Aquesta tercera sessió finalitzà amb la taula rodona Testimonis de l’escola. Mestres de la Safor que recollí testimonis i experiències de mestres d’escola de diferents èpoques des dels anys 60 a finals del segle passat que treballaren a la comarca de la Safor. Coordinada pel professor Gabriel Garcia Frasquet, intervingueren, de manera successiva Encarna Garrigós, Antoni Marti, Felip Llàcer i Miquel Salort. Al finalitzar s’entaulà un participatiu debat entre assistents i ponents.
Inauguració de les Jornades. D’esquerra a dreta: Joan Mª Senent, Director Departament ECHE de la UV, Jorge Hermosilla, Vicerrector de Participació i Projecció Territorial UV, Vicent Gregori, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, Agustina López, coordinadora de les Jornades pel CEIC i Alejandro Mayordomo, coordinador i catedràtic de la UV.
Les sessions quarta i cinquena tingueren lloc a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.
Dimarts 12 de novembre per la vesprada, després d’unes paraules de benvinguda, pronunciades pel degà de Magisteri, Manuel Monfort, el director del Departament ECHE i el professor Alejandro Mayordomo, exposà la seua ponència la professora Luz Sanfeliu, titulada Entre l’escola de la presó i la cultura política feminista. Presentació Sáez de Descatllar (1932-2003) en la que tractà de les diferents línies de treball desenvolupades per la biografiada. Les tres ponències següents posarien de relleu la importància de les memòries de pràctiques i els quaderns escolars com a fonts documentals per conèixer la cultura escolar i construir una història de l’educació que ens aprope a les realitats del dia a dia de les pràctiques escolars. De la utilitat de les memòries de pràctiques tractaren el professor de la Universitat de les Illes Balears, Gabriel Barceló (Una aproximació a l’escola a través de les memòries de pràctiques dels estudiants de Magisteri: l’escola rural de Gorga) i el de la Universitat de València Andrés Payà Rico, (Aprenent a ser mestres. Memòries de pràctiques dels estudiants de Pedagogia valencians (1950-1969);mentre que el professor José Manuel López Blay, ens relatà de manera amena i documentada, el tema Escrituras vigiladas. Los cuadernos de rotación de la clase de Don Jaime Ramón y Porcel (1963-1971), Altura (Castelló).
La darrera sessió tingué lloc dimecres 13 de novembre a la Facultat de Magisteri, on es van exposar debats i discussions al voltant de l’escola valenciana del darrer terç del segle XX. Així, mentre el professor de la U.V. Vicent Monroig i Climent parlà de La participació del moviment assembleari de mestres (STEPV) en la construcció del sistema educatiu valencià (1982-1995), mentre la professora Sandra García de Fez (UV), ho va fer de Les discussions del magisteri valencià al voltant de l’aprovació de la LOGSE.
Finalitzades les sessions, amb una assistència de més d’un centenar de persones, el CEIC Alfons el Vell editarà les actes de les Jornades. Tot plegat han estat uns moments de reflexió conjunta al voltant del passat, el present i el futur de l’escola valenciana i de l’ofici de mestre.
Públic assistent a les Jornades.
<< anterior posterior>>
Foto: Pere Millet · Textos: CEIC Alfons el Vell · Edició web: Pau Lagunas
