XVII Homenatge a la Paraula: 40 Anys de Pluja.
A Pluja Teatre
Gandia, Novembre de 2013
Des del dia 23 de novembre, en què tingué lloc, al teatre Serrano de Gandia, el XVII Homenatge a la Paraula, dedicat a celebrar els 40 anys de Pluja Teatre, se n’ha escrit molt, i se n’ha parlat més encara. Però ens faltava, des de la nostra pàgina, deixar constància gràfica i escrita de la que, segurament, serà l’edició més recordada, més emotiva i que ha comptat amb la resposta de públic més nombrosa i més entusiasta, de totes les que ha convocat el CEIC Alfons el Vell. Si ens guiem per la capacitat del Serrano, segur que ens hi aplegàrem més de 700 persones. En paraules de Pasqual Molina: «[…] el Teatre Serrano es va quedar menut. Hi va haver espectadors que no pogueren accedir-hi i es quedaren fora. Alguns estigueren dempeus, temeràriament, pels espais d’evacuació de la sala, però podran dir que eixa nit estigueren allí.»
A pesar que feia pràcticament un any que havíem decidit dedicar l’Homenatge a la Paraula a reconèixer la llarguíssima i fructífera trajectòria teatral del grup saforenc, a ningú no li podia passar per alt la situació difícil que Pluja travessa en l’actualitat, especialment des que la companyia va anunciar que tancava i posava a la venda el teatre del Raval, la seua seu. I per això, aquest acte emblemàtic anual es va convertir en una demostració massiva, més que càlida, de suport, d’afecte i d’agraïment envers els quatre membres en actiu que formen part de Pluja Teatre, i un altre que, des d’una dimensió no terrenal, hi va ser també ben present. Recorrent una altra vegada al conseller del CEIC Pasqual Molina: «En la primera fila seien els homenatjats: Maria Josep Gonga “Gongui”, Ximo Vidal, Joan Muñoz, Josep Enric Gonga i l’esperit de Miquel Ribes “Franxi”, per a gaudir, en primera persona, l’espectacle: Entre sol i tempestes…: que no pare la pluja!»
Així vàrem titular l’espectacle d’enguany —que va coordinar Ignasi Moreno— amb la intenció d’expressar-hi la tenacitat, la constància, la fertilitat que simbolitza el nom del grup. I també el suport irreductible dels qui, a partir d’algun moment d’aquesta quarantena pluvial, ens considerem afectats per la influència benèfica de la seua saó.
Ximo Vidal, un dels components de la companyia homenatjada Pluja Teatre. Maria Josep Escrivà en la presentació de l’acte.
Diu el company Pasqual Molina: «Allà dalt de l’escenari, gaudírem amb els Juja (Juan Andrés González i Jano de Miguel), i amb Els Muppets del sol verd (Amparo Oltra, Nacho Ruipérez i Ruth Palonés, actors de la casa de Pluja), que arrancaren els primers aplaudiments en una desenfadada i, a moments irreverent, paròdia d’una taula de gimnàstica feta per rectors, acòlits i monges. Després, el Trio Faraona, d’Aiguamar Teatre, ens feren plorar de riure. Carlos Flores, Mariano Lloret i Sergi Bono, avorrits amb tants afalacs als destinataris de l’homenatge, en repassaren els defectes. Finalment els membres de Lletraferits & Comediants (José Luis Martí, Marisaro Martí, Eva Pellicer, Anna Ballester, Jesús Garcia, Joan Lluís Banyuls , Mariano Velázquez i Lluís Moncho), representaren “Temps de pluja”, escrita i dirigida per Ignasi Moreno per a l’ocasió, on es denunciava la pressió del poder sobre el món de la cultura.» És la idea des d’on arrancà l’espai «A debat» de divendres 13 de desembre.
El Trio Faraona durant la seua actuació
. Juja i els Muppets del sol verd.
Tant de ressò ha tingut aquest Homenatge a la Paraula que, a Ràdio Gandia-Ser, la periodista Marina Vallés ha parlat d’un «punt d’inflexió en esta ciutat en les relacions entre el poder polític i el món de la cultura». És la idea des d’on arrancà l’espai «A debat» de divendres 13 de desembre en el qual es remarcà que allà al Serrano, el dissabte 23 de novembre, «es va demanar llibertat i independència per al món de la cultura en general i per al món del teatre en particular». Llàstima que, en el mateix programa, i a pesar de l’èxit sense precedents d’aquest acte cultural organitzat per l’Alfons el Vell, s’hi sentiren comentaris com que s’ha de revisar el model cultural de Gandia dels últims anys, o que no hi ha una cultura suficientment assentada a la ciutat. Parlem de la mateixa ciutat…?
La companya Agustina Pérez, en una de les seues col·laboracions radiofòniques titulada «Contra la intolerancia. Larga vida a Pluja Teatre» no evitava posicionar-se, amb dosis importants de crítica i denúncia, al costat dels artistes i contra el poder que censura els qui no amaguen la seua veu inconformista:
«Porque el sábado llovió mucho en el Serrano. Llovieron palabras, llovió teatro del bueno. Llovió resistencia frente a la resignación y solidaridad frente a la arbitrariedad. Resistencia que empuja a superar la adversidad, la censura, la injusticia, la pobreza de espíritu y el miedo.
Llovió libertad, y el pueblo agradecido, empapado de rabia y de ternura, envolvió en un cálido y largo aplauso a sus cómicos. Un aplauso que quería devolverles algo de lo mucho que nos han dado. Protegerlos de un poder que los ataca y que nos ofende a todos.»
Juja i els Muppets del sol verd en un moment de la seua actuació.
Al final, amb el públic dempeus, els membres de Pluja reberen, des de dalt de l’escenari, un dels aplaudiments segurament més dilatats i més emotius de tota la seua carrera teatral.
Així transcorregué, entre riures i plors emocionats, aquesta XVII edició memorable de l’Homenatge a la Paraula.
Per últim, traslladem ací les paraules amb què Maria Josep Escrivà, en representació del Centre, introduí l’acte. Estan extretes de la introducció del llibre commemoratiu que, com cada any, s’obsequia a les persones assistents: 40 anys de pluja. A Pluja Teatre. Compta amb una magnífica portada d’Antoni Durà, que ha col·laborat en nombroses ocasions dissenyant escenografies i material gràfic per al grup.
Els membres de Pluja Teatre, responent a la inacabable ovació del públic.
D’esquerra a dreta, Ximo Vidal, Joan Muñoz, Maria Josep Gonga, Ximo Gonga i Josep Enric Gonga.
«Tant si sou conscients com si no; tant si la vostra voluntat hi actua a favor o en contra; tant si les vostres idees, les vostres experiències vitals, el vostre estil de vida i —encara hi diria més—, tant si la vostra tirada ideològica o la vostra tendència de pensament es decanta per ser procliu a la pluja o per avorrir-la com si fóra una maledicció del cel…: no us en refieu. La pluja va amb nosaltres, desperta o adormida, manifesta o latent, inevitable, indefugible, com un gen, com una proteïna o com un virus. I sempre, sempre, i per fortuna, ens acaba plovent al damunt.»
Els actors i les actrius participants en l’espectacle Entre sol i tempestes…: que no pare la pluja!, amb els protagonistes de la nit.
Enllaç on es pot llegir el text introductori complet.
Per cert, la tarja anunciadora de l’Homenatge a la Paraula 2013 s’ha compartit més de 150 vegades des de la pàgina de facebook del CEIC Alfons el Vell. Moltes gràcies!
