La Germania a Gandia i el duc Joan de Borja
Pons Fuster, Francesc
CEIC Alfons El Vell. 2008.
Fa pocs anys, treballí a l’Arxiu de Gandia a la recerca de dades biogràfiques sobre el canonge Bernardo Pérez de Chinchón, fruit de la qual fou el llibre Vespres de mort a Gandia. Sota aquest títol equívoc, s’estudiaven alguns aspectes de la història de Gandia de la primera meitat del segle xvi. En aquells moments, potser per la complexitat que el tema plantejava, s’inclogueren dins la publicació poques referències a la Germania de Gandia i als primers anys del tercer duc de Gandia, Joan de Borja. No obstant, pagava la pena d’aprofundir en aquests dos aspectes poc coneguts, malgrat que també era conscient d’assumir un gran risc a causa de les escasses notícies que es conservaven sobre la Germania de Gandia, un episodi fraccionari dins el marc general de la revolta agermanada al País valencià.
https://riunet.upv.es/handle/10251/129822
I entràrem a la Vall de Bairén. Jaume I i el llibre dels Fets.
Olaso, V. CEIC Alfons El Vell. 2008.
Des de l’any 1008, en què l’al-Andalus es desintegra en els regnes de taifes, fins a les acaballes del segle xiii, s’accelera a la Península Ibèrica l’ofensiva expansionista que caracteritza durant aquest període la història de la cristiandat llatina, adreçada per la força de les armes i de les missions evangèliques contra hongaresos, eslaus i musulmans, el resultat final de la qual serà la creació de l’àrea geogràfica coneguda com Europa. En aquesta empresa col·lectiva, simultània en tots els fronts, pertocarà als regnes hispànics cristians l’extensió cap al sud en guerra contra l’Islam. Per aconseguir-ho, hauran primer d’establir les bases territorials i econòmiques de la seua pròpia supervivència, sobre les quals se sustentaran uns poders polítics que, per desenvolupar-se, necessitaran d’aquesta expansió. Lluny de poder-s’hi definir com una prolongada gesta heroica, el procés travessarà distintes fases, d’acceleració i de retrocés, de sort diversa i aliances canviants. Ho veurem amb deteniment per als casos d’Aragó i Catalunya, conqueridors de València.
https://riunet.upv.es/handle/10251/129821
