Cicle Guerra Civil a Gandia: conferència de Julio Aróstegui

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència « ejércitos para dos Españas»,
a càrrec de Gabriel Cardona.
Gandia, 31 d’octubre de 2009. III Cicle Als 70 anys de la Guerra Civil, Gandia

Aquest cicle de conferències, organitzat amb l’únic criteri del rigor científic, pretén ser una humil contribució a la nostra convivència en pau i llibertat, fomentant la recuperació d’aquesta memòria col·lectiva i promovent el debat i la reflexió crítica, la llum enfront de l’obscuritat.

 

* * * * * * *

La tercera de les conferències del cicle « 70 anys de la Guerra Civil (1939 – 2009)», organitzat pel CEIC Alfons el Vell, ha tingut un considerable èxit de públic. El professor Gabriel Cardona (Universitat de Barcelona) va dissertar sobre « ejércitos para dos Españas», des de la seua personalitat d’historiador i d’antic militar membre fundador de la Unió Militar Democràtica, segons va destacar en la presentació el professor Santiago La Parra.

Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

En la primera part de la conferència explicà la configuració de les forces contendents. En la zona rebel, encara que l’experiència del general Franco era de guerra no moderna (Marroc), es va possibilitar una dictadura militar, amb les següents característiques: unitat territorial; mitjans humans militars (caixes de recluta, tropes italianes i aviació alemanya i el gran contingent del Protectorat marroquí); mitjans materials (sistema italià de bombardeig sobre poblacions importants, armes, indústria metal·lúrgica); propaganda eficaç des de l’Església (sentit de croada) i, sobretot, de l’aparat falangista; alimentació assegurada. Tot amb un balanç de superioritat material i humana.

En el sector republicà, sense unitat territorial, a penes hi havia forces militars professionals; poca tecnologia; els milicians anarquistes, no acostumats a la disciplina, exigien primer de tot fer la revolució social; unitats comunistes disciplinades i amb el propòsit de primer guanyar la guerra; no hi havia “massa de maniobra” (coordinació). L’ajuda exterior (Unió Soviètica) es va plantejar amb un estil de negoci d’armes, sovint material vell o dolent, sense a penes peces de recanvi; armes de diversa procedència, fins de 33 calibres. La cooperació en efectius humans va ser dels brigadistes i soviètics, però sense caixa de reclutes; problemes d’alimentació.

En un segon moment, se centrà en el context internacional.La situació de França (política inestable del Front Popular), Anglaterra (problemes amb l’India; poc interessats amb Europa, on van deixar créixer el nazisme pel seu caràcter anticomunista). El paper de Stalin: més interessat per l’Europa oriental i pactar amb els nazis. En resum, aïllament internacional. Els aliats de la zona de Franco: Alemanya (ferro i wolfram per a la indústria de guerra, gràcies a les mines espanyoles; possibilitat de fer pràctiques de la seua incipient aviació; assajar l’artilleria i els carros de combat; és a dir, alguns dels elements bàsics de la guerra moderna). Itàlia: potenciar l’imperi llatí mussolinià o influència al Mediterrani; encara que des de la desfeta de Guadalajara, per la falta de col·laboració de Franco, van patir un gran desprestigi, sense massa justificació.

En la tercera part explicà l’evolució dels exèrcits enfrontats.L’exèrcit popular va millorar, encara que continuà amb problemes de material i falta de pilots, molts de procedència camperola i obrera, formats deficientment; diferències internes entre els dirigents militars per raons ideològiques i polítiques; marina de guerra amb pocs oficials; milícies entusiastes, però sense planificació seriosa. En la zona de Franco: aviació amb pilots ben preparats de procedència burgesa; artilleria; unitat de comandament (Franco); Estat Major amb alguns experts en estratègia.

Finalment, presentà el problema de la duració de la guerra. Les pretensions de Franco: poder, obediència, guanyar la guerra objectiu prioritari, campanya de propaganda d’exaltació personal, concentració de poder (Estat, govern, exèrcit, FET de las JONS), allunyament d’altres possibles competidors, refusar atacar i eliminar l’oposició política en els territoris ocupats. També el govern de Negrín, al final, intentà allargar la contesa per tal d’enllaçar-la amb la guerra que ja es presentia a Europa.

Un animat col·loqui tancà la conferència del professor Gabriel Cardona, celebrada el dia 30 d’octubre.

Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

Públic assistent a la conferència.

Audio de la intervenció de
Gabriel Cardona [primera part. ]
Audio de la intervenció de
Gabriel Cardona [segona part. ]
< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web i audio: Estudi Pau Lagunas. © CEIC Alfons el Vell, Gandia

admin

admin