Cicle Guerra Civil a Gandia: conferència d'Antonio Calzado

Cicle Guerra Civil a Gandia: conferència d’Antonio Calzado

Cicle de conferències
‘Als 70 anys del final de la Guerra Civil’

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència « paper de la Gran Bretanya en el final de la guerra. Gandia, març de 1939», a càrrec d’Eladi Mainar.
Gandia, 13 de novembre de 2009. V

Aquest cicle de conferències, organitzat amb l’únic criteri del rigor científic, pretén ser una humil contribució a la nostra convivència en pau i llibertat, fomentant la recuperació d’aquesta memòria col·lectiva i promovent el debat i la reflexió crítica, la llum enfront de l’obscuritat.

* * * * * * *

La cinquena de les conferències del cicle «Als 70 anys de la Guerra Civil (1939 – 2009)», organitzat pel CEIC Alfons el Vell, ha tingut un notable èxit de públic. El dia13 de novembre, Eladi Mainar, doctor en Història, va dissertar sobre El paper de la Gran Bretanya en el final de la guerra. Gandia, març de 1939. Ha estat presentat pel professor Santiago La Parra, el qual destacà el treball d’investigació i les publicacions del conferenciant, algunes sobre el tema de la seua conferència, alhora que remarcava el paper del port de Gandia en les darreres hores de la guerra i la necessitat de no confondre la història local de caràcter científic amb la història d’exaltació pobletana o localista.

En una primera aproximació, el conferenciant assenyalà dos elements importants sobre el port de Gandia: el fet de ser una concessió britànica, amb el ferrocarril a Alcoi (The Alcoy & Gandia Railway & Harbour, Company Ltd.), i un gran centre d’exportació de cítrics. Uns condicionants que expliquen, tot i ser Gandia una ciutat petita, un protagonisme que va anar més enllà del seu paper de població de reraguarda.

Tot seguit passà a estudiar el paper de la Gran Bretanya en la guerra de 1936: va practicar una neutralitat benèvola amb els insurgents i malèvola amb els republicans. La complexa situació política europea marcada per l’avanç dels totalitarismes –feixisme italià, nazisme alemany i stalinisme soviètic- va portar al govern conservador a distanciar-se de la sort de la República espanyola i aproximar-se als insurgents. La política d’apaivagament davant les exigències d’Alemanya i Itàlia, sempre per por a l’expansió del comunisme i la possible desfeta de la pròpia democràcia burgesa, van arribar a dividir profundament la societat britànica entre els contraris i els simpatitzants amb la causa republicana. D’altra banda els laboristes i sindicalistes, encara que anticomunistes, van possibilitar algunes ajudes a la República. Amb el govern britànic es posicionà França, tot i el seu Front Popular, mitjançant una política de no intervenció, sistemàticament burlada per Alemanya i Itàlia.

En aquest context, els britànics, pels seus interessos al port de Gandia, hi jugaren un paper de certa notorietat durant la guerra i, sobretot, en els seus darrers moments. Com l’exportació de taronja era una important font de divises per a la República, el port va ser objectiu militar i va ser bombardejat molt sovint, principalment per part de l’aviació italiana, establerta a Mallorca. Tot i les protestes britàniques, una gran parts dels molls van quedar inutilitzats ja en 1938, amb la consegüent baixada de les exportacions. Unitats de la Royal Navy patrullaven per la costa per tal d’impedir l’arribada d’armes, encara que hi continuava el comerç de companyies britàniques.

El port arribà a ser un lloc d’intercanvi de presoners (brigadistes, italians) i d’eixida de dirigents i militars republicans. En aquest sentit el coronel Casado, autor del colp d’Estat contra el govern de Negrín, arribà a Gandia el dia 30 de març de 1939 i amb uns 194 refugiats va ser embarcat en el vaixell britànic ‘Galathea’, absent ja la marina republicana, tot i els intents de frustrar-ho per part d’un vaixell de Franco.

S’hi van viure, al port, durant el dia 30 moments de tensió i confusió: soldats republicans que intentaven eixir cap a l’estranger, presoners italians transferits a Mallorca, refugiats acollits per un vaixell francés, intervenció del cònsol britànic, la ciutat ja controlada pels militars i falangistes, etc. Mentre, al port d’Alacant, s’hi concentraven milers de republicans, en un desesperat intent d’escapar de l’arribada de les tropes de Franco. Abans d’acabar el dia 30, el ‘Mar Negro’ va desembarcar soldats al port i acabà qualsevol possibilitat d’eixida cap a l’estranger. El govern britànic deixà d’interessar-se per la guerra perquè ja havia reconegut, amb França, el règim de Franco, i en l’horitzó europeu anava congriant-se una tempesta molt més gran.

Amb un breu col·loqui s’ha posat el punt final a la intervenció del doctor Mainar i també al cicle de conferències que ha comptat amb un públic nombrós i fidel.

Audio de la intervenció d’Eladi Mainar [primera part. ] Audio de la intervenció d’Eladi Mainar [segona part. ]
< anterior posterior >