Escriptors valencians

Presentació del llibre:
«Els escriptors valencians i la llengua literària»

Gandia, 16 de novembre de 2009.

Vint-i-un escriptors valencians actuals parlen sobre les característiques de la seua llengua literària, de les relacions que mantenen amb correctors i editors, dels autors que més els han influït i de les motivacions que els mouen a continuar escrivint. Amb el seu treball i el seu art han bastit una llengua literària bella, natural i moderna aplicant el principi del policentrisme convergent i han contribuït a la creació d’una literatura homologable a qualsevol altra europea. El llibre ens en dóna les claus.

En el marc de la «Setmana Literària 2009» de Gandia, el dia 16 de novembre s’ha presentat el llibre «Els escriptors valencians i la llengua literària». L’obra, publicada pel CEIC Alfons el Vell, recull les ponències i comunicacions de les «I Jornades sobre la llengua literària i els escriptors valencians actuals», celebrades el 27 de setembre de 2008, amb la participació dels següents escriptors: Manuel Baixauli¸Antoni Ferrer Perales, Josep Franco, Joaquim Gonzàlez Caturla, Josep Lozano, Josep Vicent Miralles, Josep Piera, Joan Andrés Sorribes, Francesc Bayarri, Albert Hernàndez Xulvi, Manel Joan i Avinyó, Jesús Moncho, Francesc Mompó, Ignasi Mora, Joan Olivares, Vicent Penya, Josep Lluís Roig, Quelo Romero, Encarna Sant-Celoni i Verger, Vicent Usó i Lluís Roda.

L’acte de presentació, a la Casa de Cultura de Gandia, comptà amb la participació dels professors Emili Casanova i Gabriel Garcia Frasquet, editors de l’obra, i d’Enric Ferrer Solivares, crític literari. L’acte començà amb la intervenció del professor Garcia Frasquet, el qual, entre altres aspectes¸ incidí en l’escassa recepció per part del públic lector de la producció literària dels nostres escriptors, d’altra banda dotada d’un nivell normal de qualitat, tot repassant-ne l’evolució des dels anys de la transició democràtica fins l’actualitat, on s’observa un cert desencís dels escriptors davant el poc ressò del seu esforç creatiu. A continuació, Enric Ferrer, amb l’ajuda d’uns textos repartits als assistents, analitzà els intents de crear una llengua literària apta per a qualsevol registre en el període 1910-1960. Hi destacà, en anys posteriors, el salt qualitatiu produït en la definició i en l’ús d’una llengua més flexible i adaptada a les diverses necessitats de l’escriptor, d’acord amb els recursos propis del seu ofici. Seguidament el professor Casanova exposà, entre altres qüestions, la necessitat de comptar amb una crítica que estudie els elements lingüístics de les obres literàries, més enllà dels aspectes formals i temàtics. El públic, ben interessat per les aportacions de l’obra presentada, participà també en l’animat col·loquí que tancà l’acte.

< anterior posterior>