portada

ISADORA DUNCAN: SENSE LÍMITS. CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»

Pot semblar estrany presentar a una ballarina com a Dona Sàvia, però no ho és si pensem en el cos com a font i instrument de coneixement. Els sentits són la nostra porta oberta al món i no oblidem que María Zambrano va deixar dit que «pensar es descifrar lo que se siente». Aicia Herrero ens ho va explicar clarament a través de les seues paraules i l’expressivitat dels seus moviments: la filosofia occidental va separar el cos de l’ànima, rebaixant el primer a les funcions bàsicament animals, «purificant» de forma equivocada l'»esperit» en voler separar-lo del cos. Això va repercutir negativament en la consideració social de les dones al primar en elles el cos, però un cos menyspreat, lligant el seu paper a la maternitat i a procurar satisfacció sexual dels homes.

Com anem aprenent des de la primera conferència de Dones Sàvies dedicada a Hildegarda de Bingen, la dona va haver de reivindicar des d’antic el fet de posseir ànima i per tant la capacitat d’enraonar que anava lligada a ella. Isadora Duncan reivindica a més a més l’esplendor i bellesa del cos, res de mortificar-lo i condemnar-lo, cosa que també havia defés la sàvia medieval sense massa èxit (podeu veure al respecte la pel·lícula «Visión. La historia de Hildegard Von Bingen» amb guió i direcció de Margarethe von Trotta). A través del seu estil de ball que deslliurava el cos de la dona de tabús, de corses i de la rigidesa i mortificació del ballet clàssic, Isadora va defensar la noció d’esperit lliure juntament amb els que ella considerava els alts ideals de l’antiga Grècia: bellesa, filosofia i humanitat. Es pot considerar a la Duncan com «una de les influències més duradores de la cultura contemporània i se li pot atribuir la invenció del que va arribar a conéixer-se com a Dansa Moderna. Amb vestits amples, peus descalços i cabells solts, va pujar a l’escenari inspirada pels antics grecs, la música de compositors clàssics, el vent i la mar. Isadora va elevar la dansa a un alt lloc entre les arts, retornant la disciplina a les seues arrels com un art sagrat.»

PHOTO-2019-12-12-20-14-31 (1) El retorn a les arrels de la dansa passava per a Isadora per revolucionar l’ensenyança començant pel ballet clàssic. Poden veure en els materials que ens passa Alícia, el contrast entre l’art de la ballarina Anna Paulova i el de la mateixa Duncan. Per desgràcia sols podem gaudir d’una brevíssima gravació d’Isadora Duncan ballant. (https://www.youtube.com/watch?v=MEb6KIPrvRQ), però podem gaudir de l’art de les seues deixebles (Isadora Duncan Dancers
1. https://bit.ly/2QxIgMB
2. https://bit.ly/2MEwoHA ).

Alicia Herrero ens va facilitar també altres materials sobre la influència de la ballarina americana en la música (Cèlia Cruz), així com en altres ballarines contemporànies seues com ara Tórtola Valencia. Tenen el material didàctic al seu abast al final de la completa presentació d’Alicia Herrero, que vol ser una invitació a conéixer a aquestes dones sàvies i a recuperar la llibertat del nostre cos, és a dir, recuperar simplement la nostra llibertat com a persones.

ISADORA DUNCAN PER ALICIA HERRERO

 

album

ÀLBUM DE L’HOMENATGE A ÀNGELS MORENO 2019

 

Foto de: CarolaWoodward

CONFERENCIA-1WEB

2a CONFERÈNCIA DONES SÀVIES 2019

LISE MEITNER: UNA FÍSICA QUE MAI VA PERDRE LA SEUA HUMANITAT

Feu-les lliures i aviat es tornaran sàvies i virtuoses, alhora que els homes ho seran més. Perquè la millora ha de ser mútua, o la injustícia a la qual una meitat de la raça està obligada a sotmetre’s es girarà contra els seus opressors.

Mary Wollstonecraft, Vindicació dels drets de la dona, 1792.

De Lise Meitner, una dona sàvia i virtuosa, ens parlà la Dra. Carmen Morant Zacarés (Gandia, 1963) el 14 de novembre a la Biblioteca Central de Gandia. Va ser una presentació de la física austríaca descobridora de la fissió nuclear que no oblidarem, tant per la seua amenitat i senzillesa a l’hora de parlar-nos de conceptes de física, com per les seues ben portades reflexions sobre la importància i necessitat de què s’incorporen més dones als equips d’investigació científica.2a conferencia Dones Savies 1

 

Amb una llarga trajectòria com a investigadora en l’àrea de la Física Aplicada, Carmen Morant és Professora Titular de la Facultat Ciències de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). En l’actualitat dirigeix el Laboratori de Recobriments i Nanoestructures del Departament de Física Aplicada de la Facultat de Ciències de la UAM. És difícil resumir el currículum d’aquesta dona de Gandia que, a banda d’altres centres internacionals, ha estat investigant tres anys en el Lawrence Berkeley Laboratory en EEUU, ha participat en 37 projectes d’investigació entre organismes públics i privats, te 4 patents i múltiples articles i comunicacions en congressos científics nacionals i internacionals. Un dia haurem de dedicar una presentació a ella sola, però el tema d’aquesta segona conferència de Dones Sàvies II era Lise Meitner.

LiseMeitnerLise Meitner (1878-1968) va ser una física austríaca d’origen jueu, la primera professora titular de física en la Universitat de Berlín i la primera investigadora dins de l’Acadèmia Austríaca de Ciències. Va destacar en la investigació nuclear, concretament en el descobriment de la fissió del nucli que va donar origen a l’era atòmica. No obstant això, la van oblidar en la concessió del premi Nobel.

Perquè es diu que Meitner no va perdre mai la seua humanitat? Lise Meitner, junt amb el seu nebot Otto Frisch, varen redactar l’article que aportava la base teòrica del procés que ells nomenaren «fissió nuclear», va ser en la revista Nature el 13 de gener de 1939. Amb aquesta descoberta, va començar una carrera dels dos bàndols enfrontats en la Segona Guerra Mundial per aconseguir l’anomenada correntment «bomba atòmica». Lise va rebutjar la invitació a unir-se al Projecte Manhattan creat pel bàndol aliat. Va ser l’única física nuclear a fer-ho, no volia saber res de bombes. S’oposava absolutament a les armes nuclears i sempre va advocar per l’ús de l’energia nuclear per a finalitats no bèl·liques. Va urgir als científics a tenir en compte les conseqüències morals dels seus descobriments i va passar els anys de postguerra viatjant, donant lliçons i advocant pel control d’armes i la igualtat de participació de les dones en la ciència.2a conferencia Dones Sàvies 2

Per seguir coneixent més de Lise Meitner, Carmen Morant ens cedeix la seua presentació i ens recomana una sèrie d’enllaços que poden veure a continuació:

Conferència de Carmen Morant Zacarés (enllaç)

 

Lise Meitner per Laura Morrón:

https://losmundosdebrana.com/2015/04/13/lise-meitner-una-fisica-que-nunca-perdio-su-humanidad/

Lise Meitner per Maia Garcia Vergniory:

https://mujeresconciencia.com/2015/03/04/lise-meitner-la-cientifica-que-descubrio-la-fision-nuclear/

Taula periòdica de les Científiques on està inclosa Lise Meitner:

https://naukas.com/2018/11/23/la-tabla-periodica-de-las-cientificas/

Perfil científic de Carmen Morant Zacarés:

https://portalcientifico.uam.es/ipublic/agent-personal/profile/iMarinaID/04-258590

CONFERENCIA-1WEB

1a CONFERÈNCIA SETMANA DE LA CIÈNCIA