Sin-título-2

3a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Les dones som de ciències… o no?

Rosa Mascarell Dauder

Tendim a pensar que les coses van arreglant-se amb el temps, que el sentit comú i la justícia acabarà imposant-se per si mateixa: “temps al temps”, solem dir. Isabel Pérez-Arjona, professora de Física aplicada a la UPV-Campus Gandia  i investigadora en acústica submarina, ens mostrà la situació actual de les dones en la ciència on, especialment en els escalafons més alts d’investigació i acadèmics, o no estan o no es veuen. Per què? Realment ha millorat la situació en els darrers anys?

Basant-se en estudis i estadístiques, Isabel va ficar damunt la taula principalment quatre barreres en la carrera científica de les dones: primera el problema dels estereotips de gènere en la societat que comencen a una edat molt tendra (abans dels sis anys) i condicionen l’autopercepció de les xiquetes; segona la falta de referents de dones científiques per manca de visibilització; la tercera barrera és la dificultat de conciliar maternitat i investigació; la quarta el biaix anti femení que opera en processos de selecció i promoció del personal científic (el cas de Jennifer i John, que comentarem més baix).

Els estereotips de gènere fan referència a aquelles creences arrelades fortament en la societat sobre com són, o com han de ser, les dones i els homes. Aquestes creences, moltes vegades inconscients, dicten els rols d’homes i dones en la societat. Segons la psicòloga especialista en infantil Cèlia Rodríguez: “Els estereotips de gènere defineixen el rol d’una persona en funció del seu sexe i, amb això, estan establint les metes i expectatives socials tant de l’home com de la dona. D’aquesta manera es marquen una evolució i desenvolupament diferents des de la infància, que donen lloc a situacions de desigualtat i de discriminació.” Al respecte, Isabel ens passà el vídeo Y tú, ¿qué quieres ser de mayor? Una campanya de sensibilització en Drets de la Infància de la Lliga Espanyola de l’Educació, produïda amb TekilaMovies i finançada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: https://www.youtube.com/watch?v=YvGi7CrnqKc

Dissortadament estem envoltats de molts estereotips des del supermercat amb productes per a cavallers i per a princeses, passant pels llibres de text amb poques dones i reproduint estereotips o els colors diferents per nens i nenes, blau i rosa. Roser Pérez, de la Regidoria d’Igualtat Polítiques inclusives de l ‘Ajuntament de Gandia, ens animà a comunicar a la Regidoria qualsevol missatge sexista en publicitat a la nostra ciutat per prendre mesures des de l’Ajuntament.

Sobre la barrera de la falta de referents, Isabel Pérez-Arjona ens recomanà regalar a les xiquetes i xiquets llibres com Mujeres de ciencia. 50 pioneras que cambiaron el mundo, i celebrar a les escoles l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Ens contà la seua experiència en l’escola de Ròtova on porta ja uns anys fent xerrades i activitats encoratjant a les xiquetes que també són de ciències.

Quan finalment una dona es decideix per cursar una carrera científica, segons les estadístiques arriba un punt en els anys de postgrau i d’investigació en el que el nombre de dones cau dràsticament, coincidint amb els anys en el que les dones que volen ser mares es decideixen a ser-ho. La falta de suport per a la conciliació familiar afecta a les dones, però no als homes que són pares en eixos mateixos anys. La doble jornada l’experimentà Isabel en primera persona, mare de fill i filla, i ens contava anècdotes personals sobre eixa situació.

No és la maternitat l’única barrera per a una dona que ha triat carrera de ciències, està també el prejudici de gènere que va demostrar l’experiment “Jennifer i John” que s’explica en detall en: https://blogs.eitb.eus/cienciayhumanismo/2012/11/25/sexismo-en-la-ciencia-el-caso-de-jennifer-y-john/

Les conclusions d’aquesta investigació és que “els xics reben una millor valoració que la que reben les xiques quan sol·liciten ser admesos en departaments universitaris de ciències per a ocupar llocs de direcció de laboratori. Aqueixa millor valoració dels xics és independent de la qualificació real; la seua única raó de ser és que són xics.”

Partint de la pregunta “som les dones de ciències… o no?” I amb les xifres en la mà, el que ens demostrà sense dubtes Isabel Pérez-Arjona és que encara hi ha molta feina per fer per part de tota la societat per crear un món més igualitari pels xiquets i xiquetes i que ni uns ni altres es fiquen barreres sobre el que poden o no ser de majors… i el temps per si sol no arregla les coses.

Estereotips de gènere en la ciència-The nutty professor (1963)

Sin-título-2

2a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Maridas y modernas sin sombrero.
Rosa Mascarell Dauder

L’estigma que caigué damunt de les dones amb obres com Le Roman de la Rose, on les dones no sols són febles, sinó la personificació del vici, continuava sense desmuntar-se completament al principi del segle XX. Fins al 1910 amb la llei Burrell, les dones no poden accedir a estudis superiors, i així i tot encara necessitaven autorització d’un tutor per treballar i estudiar. Si en la conferència inaugural del dia 3 de desembre ens parlà Rius de la Querelle des femmes, en la de Maria Elizalde del dia 4 varen veure com la batalla perdurava en el segle XX amb les dones de la dita Generació del 27. Experta en aquesta generació i en l’exili republicà, Elizalde ens va presentar a les dones sàvies que varen nàixer a la península a les primeries del segle passat, com ara Concha Méndez, Maria Teresa León, Josefina de la Torre, Remedios Varo, Maruja Mallo o Maria Zambrano.

Las Sin Sombrero- Josefina de la Torre- Maria Zambrano- Maria Teresa León

Las Sin Sombrero- Josefina de la Torre- Maria Zambrano- Maria Teresa León

El Lyceum Club Femenino de Madrid va ser fundat per dones de la generació anterior a aquelles: Zenobia Camprubí, esposa de Juan Ramón Jiménez, María Lejárraja, que escrivia les obres que firmaba el su marit Gregorio Martinez Sierra i Carmen Baroja germana de Pio Baroja. El fet que en aqueix temps se les conegués pel marit va fer que el club prengués el malnom de “el club de las maridas”, i intel·lectuals com Jacinto Benavente mostraren obertament la seua misògina negant-se a anar a donar conferències “a tontas y a locas”. Eixes etiquetes eren les que es penjaven a les dones que tenien ganes de saber i dependre.

El mateix any que s’aprovà l’entrada de la dona a la Universitat, es va fundar també la Residencia de Estudiantes dins del que va ser el projecte més innovador pedagògicament del segle XX a Espanya: la Institució Lliure d’Ensenyança, ILE, fundada per Francisco Giner de los Rios. Paral·lelament, es va crear també la Residencia de Señoritas, on les xiques que des de províncies volien assistir a la Universitat Central, ho podien fer en un ambient que fomentava l’estudi i la camaraderia. Així ho recorda la farmacèutica Àngels Malonda de Gandia en les seues memòries (Aquello sucedió así, 1983). Dirigida per Maria de Maeztu, la Residencia de señoritas va ser una institució de referència que ampliava estudis amb conferències, tertúlies i tallers de tota mena, implicant-se també amb les Missions pedagògiques que portaren llibres, art, teatre o cine a les zones rurals i a les fàbriques.

Moltes de les dones d’aquesta generació s’implicaren també políticament amb la II República, de forma que patiren també el colp d’estat que portà la Guerra Civil i l’exili quan la dictadura acabà amb definitivament amb la democràcia. Alguna d’elles va morir exiliada, com Concha Méndez, i altres tornaren a la seua terra ja per morir, com Maria Teresa León o Maria Zambrano. Elizalde ens va mostrar la trajectòria vital d’elles i ens convidà a seguir investigant a través de la pàgina Las sinsobrero (https://www.lassinsombrero.com/), i el llibre del mateix títol de Tania Batlló.

Ja en el col·loqui, va eixir el tema de la pertinència de recuperar la idea de les Missions pedagògiques hui en dia. Un suggeriment del públic al respecte va ser que es gravaren i penjaren a la xarxa les conferències patrocinades per l’Ajuntament de Gandia, de manera que més persones puguen accedir i poc a poc crear un fons didàctic.

Conferencia de Maria Elizalde en la Casa de Cultura.

Conferencia de Maria Elizalde en la Casa de Cultura.

 

Sin-título-1

1a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

El mérit de les dones

Rosa Mascarell Dauder

Allà on falla la disposició natural, hem de procedir amb l’intel·lecte i la torxa de la raó. Ens diu Moderata Fonte en Il merito delle donne, publicat pòstumament en 1600. Un diàleg que defèn les virtuts de les dones que havien estat atacades per Guillaume de Lorris i Jean de Meung en el bestseller d’aquells temps: Le Roman de la Rose. Escrit durant el segle XIII, aquest llibre es va convertir en un dels llibres més difosos en aquells segles, un llibre en el qual, a banda del seu mèrit literari, es descriu a la dona –sobretot a la segona part– com a cau de tots els vicis possibles. La primera a contestar enfront d’aquest insult generalitzat va ser Christine de Pizan iniciant el que s’anomena Querelle des femmes.

Moderata Fonte 1555-1592El dilluns dia tres de desembre encetàrem el Cicle Dones Sàvies amb la conferència de la professora Rosa Rius de la Universitat de Barcelona: Imatges i figures de la querella de les dones (segles XV-XVII). En aquesta ocasió es va centrar sobretot en la figura de Moderata Fonte, àlies de Modesta Pozzo de Zorzi, canvi de nom que demostra el seu desig de què la seua obra circulara i no quedara en el fons d’un pou (Pozzo). Rosa Rius en el seu discurs, feia notar la diferència d’aquestes dones, com  Pizan, Fonte o Lucrezia Marinella, que prenen la ploma per dir-se, que no volen que els homes parlen per elles per dir el que elles són o volen, sinó que reclamen el dret a prendre la paraula i dir-se des de la mateixa experiència. Com ens recordava Rius citant María Zambrano: ser lliure és exposar-se.

Les imatges i figures que ens evoca el llibre Il merito delle done, El mèrit de les dones, de Moderata Fonte és el d’un jardí tancat situat en la ciutat de Venècia, ornat amb fonts i estàtues femenines coronades de llorer, on set dones discuteixen sobre el seu estat, desitjos, penúries i gojos. Des del començament l’autora vol remarcar que les dones estaven sense homes “que les observessin o els impedissin” i, així, “raonaven entre elles sobre les coses que més de gust els venien”, reconeixent que es sentien més lliures per parlar sense la presència d’homes. Les set dones de diferents edats i situacions, fadrines, casades, viudes… però hi ha una, ens detallava Rius, que és la més admirada per totes, la jove Corinna, verge i culta, allunyada aleshores de la funció reproductora i de la feina domèstica que en aquell temps s’esperava de les dones. Este personatge sembla donar veu a l’autora, o al seu somni, perquè Moderata sí va ser dona casada i mare de tres fills quan escrivia, precisament va morir parint el quart fill.

Il Merito delle donneRius ens va animar a llegir tant La ciutat de les Dames de Christine de Pizan, com El mèrit de les dones, els dos traduïts al castellà, malgrat que aquest segon sols  parcialment, però que tenim al nostre abast en l’original en italià a la xarxa[1]. Llegint-les estem mantenint viu el seu esperit, que encara ens pot ajudar a mirar i entendre el nostre present. A la fi i al cap, un dels propòsits d’aquest cicle és convidar, tant a dones com homes, a aventurar-se en l’ús del pensament crític, recordar aquelles sàvies que ens serveixen de referents en la història i recuperar-les per al bé comú de tota la societat. Una societat no pot créixer de forma sana si no dona veu i escolta a tots els seus membres, valorant la diversitat. A mes a més, tal com va dir en un moment Rosa Rius, cal canviar la vida des del saber i, afegim, si el pensament únic no permet que les coses canvien, aleshores no podem considerar-lo verdatera saviesa.

Un luxe per a Gandia començar aquest cicle amb una dona sàvia contemporània que està darrere de molts projectes de recuperació de les dones en el pensament de tots temps, especialment el Renaixement i el Segle XX. La seua tasca des del Departament de Filosofia i Gènere i en el Seminari Zambrano i la revista Aurora per molts anys, està donant ja fruit en diverses línies d’investigació. Però segurament també en la revitalització que la Filosofia està tenint en Barcelona. Hi ha una extensa bibliografia de llibres dels quals Rius és l’editora o traductora, a banda dels llibres propis i dels múltiples articles que ha escrit. Al final, com molt bé intuïa Moderata Fonte, cal ser font de la qual es puga beure i no se sap mai on pot arribar eixa aigua.

Rosa Rius Casa de Cultura Gandia 03122018

 

 

 

 

 

[1]    https://www.classicistranieri.com/liberliber/Moderata%20Fonte/il_mer_p.pdf. La ciutat de les Dames va ser traduïda al català per Mercè Otero i Vidal (Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990).

Anuncio_PresentacionCD_valenciano

PRESENTACIÓ DEL CD “FRANCISCO DE BORJA Y ARAGÓN”

El Centre d’Estudis i Investigacions Alfons el Vell de Gandía i l’Editorial Anacrusa patrocinen la presentació del CD “Francisco de Borja y Aragón” que tindrà lloc el proper divendres 30 de novembre a la Casa de Cultura Marquès de González de Quirós de Gandía, a les 19:00.

Aquest CD recull la gravació històrica realitzada i produïda per D. Juan Vercher l’any 1972 amb motiu de la commemoració del Centenari de San Francisco de Borja, patró de Gandia.

En aquesta històrica gravació, D. Juan Vercher dirigeix a la Banda Unión Artística Musical San Francisco de Borja i al Orfeó Gandiense, en l’interpretació de dos motets de San Francisco de Borja (Los Ángeles nº 1,2 i Alleluia), el Himno a San Francisco de Borja de D. Juan Vercher i el Himno a Gandía de D. Salvador Gea.

En l’acte comptem amb la presència de D. José Torres Martínez, llicenciat en Geografia i Història, que ens parlarà de la figura de Sant Francesc de Borja i la seva vinculació amb la música, i Dña. Ana Vercher Martínez, fundadora de l’Editorial Anacrusa, que presentarà la biografia de son pare D. Juan Vercher Grau així com el CD Francisco de Borja y Aragón “.

Anuncio_PresentacionCD_valenciano

IMATGE-DE-PORTADA1

Cicle Dones Sàvies, Gandia 2018

Rosa Mascarell Dauder

Aquest estiu es va presentar l’informe anual sobre educació de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic)[1]. Les conclusions no són per a fer palmes, hi ha molts indicadors dolents com ara la baixa mobilitat intergeneracional, el fracàs escolar i el biaix per gènere a l’hora d’elegir carrera, que influeix també en expectatives laborals desfavorables per a les dones. A continuació algunes de les conclusions de l’informe en aquest sentit:

  • Hi ha un fort biaix per gènere a l’hora de triar els camps d’estudi en FormacióProfessional: només 1 de cada 8 graduats en el camp d’Enginyeria, Indústria i Construcció és dona, però la proporció puja a 3 de cada 4 en el camp de Salut i Benestar.
  • Encara que els estudiants de 15 anys tenen un rendiment similar en ciències independentment del gènere, és menys probable que les xiques es visualitzen cursant una carrera de ciències o enginyeries, fins i tot en els països on les xiques tenen rendiment superior al dels xics. Els resultats de l’últim estudi PISA suggereix que les diferències de gènere en les expectatives laborals no es deuen únicament a diferències en aptituds de xics i xiques, sinó que els estereotips i la divisió del treball en la societat tenen un paper fonamental
  • Diversos governs dels països de l’OCDE han posat especial èmfasi a millorar la qualitat de l’educació en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, la qual cosa reflecteix la importància d’aquestes disciplines per a impulsar el progrés econòmic, recolzar la innovació i asseure les bases d’una vertadera prosperitat. A més, les habilitats i competències científiques avançades tals com el raonament crític, la resolució de problemes i la creativitat, es consideren fonamentals per a tenir èxit en el mercat laboral, independentment de l’ocupació final dels estudiants.

 

El 60% dels estudiants de nivell terciari (estudis universitaris i tècnics superiors) són dones, però les dones joves continuen veient-se com cuidadores (Sanitat i Educació, especialment infantil i primària) i no en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques que són considerades “disciplines per a impulsar el progrés econòmic, recolzar la innovació i asseure les bases d’una vertadera prosperitat”. Per descomptat que les dones contribuïm en molts aspectes a la prosperitat de la societat, però si el mercat laboral demana “competències científiques avançades tals com el raonament crític, la resolució de problemes i la creativitat”, hem d’estar ahi.

Com canviar les ràtios? Com bé diu l’informe les xiques “no es veuen” en carreres de ciències, tecnologia i raonament crític. Amb aquest cicle Dones Sàvies volem presentar referents de dones en el món de la ciència, la tecnologia i el pensament. Les dones hem estat en tots aquests camps malgrat les dificultats que històricament ens han barrat el camí, bàsicament les prohibicions de dependre i accedir a l’escola i el veto a mostrar i exercir el nostre coneixement a través d’un treball remunerat. Un exemple no massa llunyà: a la política i congressista Clara Campoamor, amb la carrera de Dret acabada, no la deixaven col·legiar-se per ser dona i, com a conseqüència, no podia exercir com advocada.

Dones sàvies i valentes, influencers medievals, pensadores del Renaixement, científiques i pensadores del segle XX i, sobretot, dones que ara mateix, Gandia any 2018, ens comuniquen la seua saviesa. Mireu el programa i veniu a escoltar a aquestes sàvies contemporànies. No heu de desplaçar-se a Sevilla, a Barcelona o a Cambridge, elles venen ací: a la Casa de la Cultura de Gandia del 3 al 14 de desembre.

Dones en vanguardia. Centenari de La Residencia de Señoritas (1915-1936). Algunes convidades Marie Curie, Victoria Kent, Matilde Huici o Maruja Mallo.

Ací podeu accedir a la programació.

Panorama de la educación Indicadores de la OCDE 2018:

                http://www.educacionyfp.gob.es/inee/dam/jcr:2cba4aaa-4892-40d7-ac8b-00efbc95b8a2/Panorama%20de%20la%20Educacion%202018_final.pdf

Belharra-Cofre10s

ÀLBUM DE FOTOS DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA 2018

Sin-título-1

HOMENATGE A LA PARAULA 2018

De nou està ací novembre i de nou arriba l’Homenatge a la Paraula. Un dels actes insígnia del Centre d’Estudis Alfons el Vell de Gandia, ja que enguany arribem a la XXII edició. Un acte difícil de classificar o fins i tot de definir, perquè cada any es reinventa.

L’edició d’enguany porta un títol curt i inquietant: Angoixa. En realitat, l’angoixa és una vella i coneguda enemiga de tots els essers humans, però en aquest cas ho hem volgut centrar en l’activitat creativa, i en concret, en l’activitat literària. L’angoixa pel full en blanc, l’angoixa per si el que fem té algun trellat o valor, l’angoixa per si podré viure del meu treball, l’angoixa per si es comprendrà o es valorarà la meua obra…

Enguany hem convidat a reflexionar sobre el tema a dos autors ben reconeguts i diferents. Per una banda, Anna Moner (a qui felicitem pel ser recent premi Ciutat d’Alzira de novel·la) ens presenta un profund i bell text narratiu al voltant de la figura de Virgínia Woolf. Per altra banda, Mariano Lloret ens representa una obra original titulada Angoixa. Una obra teatral colpidora i sense concessions que respon al que li vam demanar des del centre: “fer el que volguera sense cap por ni condicionants”.

Convidem a tots i totes al teatre Serrano el proper 25 de novembre a les 19:30 i recordem que l’entrada es pot adquirir el mateix dia al teatre o anticipadament a les llibreriea Ambra, Gavina o Ferrer. Això sí, com sempre, amb l’entrada a l’espectacle està inclosa la publicació amb tots dos textos.

Cartell1

hqdefault

5a Conferència: “Si els dinosaures pogueren parlar! …”

9 de novembre
Resum de la conferència: Si els dinosaures pogueren parlar! …

Encara que d’alguna manera les roques i els fòssils sí parlen. La qüestió és saber desxifrar què conten. Com si de detectius del passat es tractés, tractarem de traduir al nostre llenguatge algunes de les “pistes” que els fòssils de dinosaures i altres organismes han deixat. Per finalitzar farem un recorregut per la Comunitat Valenciana per a conèixer com era la nostra terra durant l’era Mesozoica, quan els dinosaures poblaven el planeta.
Maite_Suñer(València, 1977)
Va estudiar Ciències Biològiques a la Universitat de València. És Doctora per la Universitat Autònoma de Madrid. Ha col·laborat en diversos projectes d’investigació amb dues de les institucions més destacades del nostre país en el camp dels dinosaures. És coautora de diversos llibres i material de divulgació de la Paleontologia i actualment és la Directora i Conservadora del Museu Paleontològic d’Alpuente (els Serrans).

descarga

4a Conferència: “Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació”

8 de novembre
Breu descripció de la conferència: Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació.
En el món de l’alimentació i la nutrició circulen molts mites i informacions falses, i és difícil orientar-se en aquest maremàgnum informatiu.
Que no sapiem filtrar aquesta informació afecta no només als nostres hàbits de compra sinó també a la nostra salut. Els mites neixen i moren, i alguns fins i tot reneixen al cap d’un temps.
Durant la conferencia parlarem del que hi ha de cert o de fals darrera de molts d’aquests mites.
JM_MuletJM Mulet (Dénia, 1973) Llicenciat en química i doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de València. Va fer una estada postdoctoral de tres anys a la Universitat de Basilea (Suïssa). Actualment és professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV) i dirigeix una línia d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt del CSIC i la UPV, tractant de desenvolupar plantes tolerants a sequera o fred, amb nombroses publicacions científiques, patents i algun premi. És director acadèmic del Màster en Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. En paral·lel a la seva tasca acadèmica i investigadora desenvolupa una àmplia activitat com a divulgador científic. És autor del llibre “Comer sin miedo” que s’han venut més de 20.000 exemplars i s’ha publicat en diversos països, de “Medicina sense Enganys”, “La Ciència a l’Ombra” i “Transgénicos sin miedo”. També és autor del bloc “tomates con genes” (jmmulet.naukas.com). Escriu la secció “Ciencia sin ficción” a “El País Semanal”, col·labora al programa “Hoy por hoy” de la cadena SER. . Conferenciant habitual sobre temes relacionats amb l’alimentació o la biotecnologia i el seu compte de twitter és la segona amb més seguidors d’un científic en actiu de parla hispana (@jmmulet). El seu últim llibre és “¿Qué es comer sano?”.