-CIMAL2

ÀLBUM DE FOTOS. INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ REVISTA CIMAL

El pasat 17 de maig es va inaugurar en la Casa de Cultura Marqués González de Quirós la mostra Revista Cimal (1979 – 2003). Cultura i utopia a la ciutat de Gandia, organitzada pel CEIC Alfons el Vell i el departament de Cultura de l’Ajuntament de Gandia.

Fotos: Vicente Burguera

-CIMAL

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “REVISTA CIMAL”

Revista Cimal (1979 – 2003)
Cultura i utopia a la ciutat de Gandia

Aquesta exposició recorre la vida d’una revista gestada i produïda a Gandia, que va portar per títol Cimal, quaderns de cultura artística. La revista va sorgir de la iniciativa conjunta de Pascual Lucas Català (1942 – 1995) i del crític i historiador Vicent Aguilera i Cerni (1920 – 2005). Pascual Lucas, qui va dirigir des de 1975 la galeria que portava el seu nom, va adquirir el compromís de generar cultura de qualitat per a la ciutat en la qual va treballar i va viure. Al costat de Vicente Aguilera va posar en marxa la revista Cimal en 1979, i va estar al capdavant del projecte fins al final dels seus dies. Després de la seua defunció va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Gandia.
La revista va estar en actiu entre 1979 i 2003, es van editar 56 números als quals van acompanyar importants monografies, projectes expositius i edicions gràfiques. Es va convertir en un referent indispensable entre les publicacions nacionals sobre cultura visual contemporània. La revista reflecteix el moment de la transició política a la democràcia, oferint textos de reflexió i informació del panorama espanyol i europeu. Per les seues pàgines van passar els artistes, crítics i historiadors més rellevants d’aquells anys.
Cimal va ser un símptoma de la maduresa cultural de Gandia, i va contribuir a enriquir la vida artística de la Safor. Aquesta mostra ens acosta a una de les plataformes més rellevants de l’esdevindre cultural de l’època, i és l’homenatge a Pascual Lucas, la persona que el va fer possible.

Aquest projecte expositiu ha pogut dur-se a terme gràcies a l’Ajuntament de Gandia i del CEIC Alfons el Vell.

Sin-título-1

 

Notre-Dame-incendio-Paris-Francia_EDIIMA20190416_0703_23

SI TOT ÉS EFÍMER…

Enric Ferrer Solivares Membre  del CEIC

Enric Ferrer Solivares
Membre del CEIC

Fa uns dies va cremar Notre-Dame, a París. L’allau de comentaris, que no han apagat el foc creuat de les possibles negligències, han atiat tota mena d’opinions, amb el corresponent llast ideològic. També s’ha recordat que el patrimoni de l’Església francesa va passar a ser propietat de l’Estat per la llei de separació de 1905 d’ambdues entitats, de tal manera que l’Església ocupa els edificis religiosos sense títol jurídic. La República laica, per la seua banda, es va convertir en la més gran propietària d’edificis religiosos. Que la conservació d’un patrimoni artístic tan gran no ha estat sempre modèlica per part de les instàncies públiques és prou evident, com s’ha denunciat en moltes ocasions.

L’art és efímer, com tota obra humana. El diccionari, amb la seua obsequiosa obvietat, avisa que efímer vol dir de curta durada. El recentment desaparegut Lluís Duch, amb la seua fina antropologia, ens avisava que l’ésser humà és “com algú que només disposa d’una certa quantitat d’espai i de temps, que és efímer, per tant”. El contrast amb la beneiteria del progrés continu és evident. Precisament una de les reflexions més popularitzades sobre el caràcter efímer de les civilitzacions va ser obra d’un il·lustrat del XVIII, coetani de la Revolució Francesa i defensor de la igualtat dels éssers humans. S’hi tracta de Constantin Volney, autor de Les ruïnes ou Méditations sur les révolutions des empires, el qual, en contemplar les restes de ciutats com Palmira, a Síria, pensava que l’igualitarisme humà, confirmat pel temps destructor dels senyors i del poble menut, unit al progrés sens fi, obriria una etapa de felicitat per a tots.

1555354636560k

L’obsessió per Palmira també ha arribat a la nostra àpoca, fins i tot en els bitllets de banc de Síria, el país dirigit per una despòtica dinastia familiar. Així, un bitllet de l’any 1998 va ser dedicat, en el seu anvers,  a la reina Zenòbia dels nabateus, acompanyada d’un dibuix de les ruïnes de Palmira, la seua capital del segle II d.C. El revers presenta una imponent represa d’aigua, amb la cornucòpia de fruites i verdures que se’n beneficiaran. Història i propaganda marxen en feliç connubi com és acostumat en qualsevol règim polític. Les vicissituds posteriors, ja entrat el segle actual, han desfet, a la baixa, les altes fantasies progressistes de Volney. S’ha arribat a destruir en bona part les ja destruïdes ruïnes de Palmira, com si la mort de més de tres-cents mil hòmens i dones no haguera estat suficient per a apaivagar l’odi dels fonamentalistes.

NewSyrian1000front

I no deixem el segle XVIII. Immanuel Kant, el pensador més ajustat a la raó, insubornable en el seu profund humanisme, va nàixer a la prussiana oriental ciutat de Königsberg. L’epitafi de la seua tomba –una frase del final de la seua Crítica de la raó pràctica– diu així: “Dues coses omplin l’esperit d’admiració i respecte, sempre nous i en creixença, cada vegada que la reflexió s’ocupa d’elles: el cel estelat sobre mi i la llei  moral en mi”. La seua tomba continua al mateix cementeri de la ciutat que ara és russa i té el nom de Kalinin, seu d’una important base militar, com una falca entre Polònia i Lituània, és a dir, entre dos països de la Unió Europea. La base va ser un gran projecte estratègic de la Unió Soviètica per al control de la mar Bàltica. Ara, com a territori rus, ha esperonat els dimonis irracionals: esborrar la memòria de Kant, profanar la seua tomba i, en conseqüència, el seu llegat filosòfic i humanista. Tot amb tot, Kant va conéixer els excessos de la Revolució Francesa i l’entronització a Notre-Dame de la deessa Raó en una cerimònia grotesca que no va agradar als revolucionaris més puristes, com el mateix Robespierre, en el context del Terror més extrem. Val a dir també, que el cicle revolucionari va acabar en mans de l’autoritarisme napoleònic. Tota una lliçó pràctica i recurrent en la història contemporània.

Entre les runes de la catedral de París ha aparegut intacte el gall del penell de l’agulla neogòtica de Viollet-le- Duc, potser per a enfortir el mite de la Gallia eterna, o simplement que el metall temprat pel fred i la calor ha superat l’envestida del foc, dit en clau racionalista. Sembla que, si volem un futur raonable, la disjuntiva és supèrflua.

 

 

LOGO BEQUES CURTS

PRESENTACIÓ DELS DOCUMENTALS SOBRE PATRIMONI. BEQUES 2018

El dijous 11 d’abril es van presentar en el Teatre Serrano  els dos audiovisuals als quals el jurat va concedir les BEQUES PER A L’ELABORACIÓ D’AUDIOVISUALS RELACIONATS AMB EL PATRIMONI DE GANDIA. La convocatòria va estar organitzada pel CEIC, el Campus de Gandia de la UPV i la regidoria de Gestió Responsable del Territori.

Un dels objectius del CEIC Alfons el Vell des el seus inicis ha estat el programa de beques de diferents tipus per descobrir i  recolzar joves valors en la seua labor com a  investigadors o creadors. Sovint dirigits a l’edició d’estos treballs en format de llibre. Però   fa un grapat d’anys dos consellers, Lluis Romero i Ximo Vidal, van impulsar les ajudes a projectes audiovisuals i, des de  aleshores, el CEIC ha contribuït a produir  alguns documentals relacionats amb aspectes culturals o amb  el patrimoni que, sense el suport d’esta entitat difícilment s’averen dut a cap.

Respecte a la Universitat, té com a funcions  la formació de estudiants i, naturalment, fer investigació i divulgació de coneixements. Pel que fa al Campus de Gandia està ben arrelat a la realitat de la comarca i s’ha involucrat de manera activa amb diferents  activitat culturals i científiques que es desenvolupen pel nostre territori.

Per totes estes raons, enguany s’han unit els interessos de investigació i divulgació del patrimoni de  les tres entitats per promoure estes ajudes dirigides  al món estudiantil  i amb la finalitat que els curtmetratges realitzats posen en valor el nostre patrimoni.

Els  curtmetratges documentals guanyadors són:

  • Quan la mort ve del cel
    Realitzat per l’equip format per: Arnau Múria, Maria Llinares, Aitor Noguera i Joan Negre.
  • Gandia, construint història: L’antic Convent de Sant Roc
    Realitzat per: Carlos Antonaya Ruiz, Blanca Aranda Revert, Celia Donet Cambra, Eduardo González-Elipe Mateos i Marcos Ruiz Rivera.

Donem les gràcies a tots els participants i l’enhorabona als guanyadors.