hqdefault

5a Conferència: “Si els dinosaures pogueren parlar! …”

9 de novembre
Resum de la conferència: Si els dinosaures pogueren parlar! …

Encara que d’alguna manera les roques i els fòssils sí parlen. La qüestió és saber desxifrar què conten. Com si de detectius del passat es tractés, tractarem de traduir al nostre llenguatge algunes de les “pistes” que els fòssils de dinosaures i altres organismes han deixat. Per finalitzar farem un recorregut per la Comunitat Valenciana per a conèixer com era la nostra terra durant l’era Mesozoica, quan els dinosaures poblaven el planeta.
Maite_Suñer(València, 1977)
Va estudiar Ciències Biològiques a la Universitat de València. És Doctora per la Universitat Autònoma de Madrid. Ha col·laborat en diversos projectes d’investigació amb dues de les institucions més destacades del nostre país en el camp dels dinosaures. És coautora de diversos llibres i material de divulgació de la Paleontologia i actualment és la Directora i Conservadora del Museu Paleontològic d’Alpuente (els Serrans).

descarga

4a Conferència: “Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació”

8 de novembre
Breu descripció de la conferència: Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació.
En el món de l’alimentació i la nutrició circulen molts mites i informacions falses, i és difícil orientar-se en aquest maremàgnum informatiu.
Que no sapiem filtrar aquesta informació afecta no només als nostres hàbits de compra sinó també a la nostra salut. Els mites neixen i moren, i alguns fins i tot reneixen al cap d’un temps.
Durant la conferencia parlarem del que hi ha de cert o de fals darrera de molts d’aquests mites.
JM_MuletJM Mulet (Dénia, 1973) Llicenciat en química i doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de València. Va fer una estada postdoctoral de tres anys a la Universitat de Basilea (Suïssa). Actualment és professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV) i dirigeix una línia d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt del CSIC i la UPV, tractant de desenvolupar plantes tolerants a sequera o fred, amb nombroses publicacions científiques, patents i algun premi. És director acadèmic del Màster en Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. En paral·lel a la seva tasca acadèmica i investigadora desenvolupa una àmplia activitat com a divulgador científic. És autor del llibre “Comer sin miedo” que s’han venut més de 20.000 exemplars i s’ha publicat en diversos països, de “Medicina sense Enganys”, “La Ciència a l’Ombra” i “Transgénicos sin miedo”. També és autor del bloc “tomates con genes” (jmmulet.naukas.com). Escriu la secció “Ciencia sin ficción” a “El País Semanal”, col·labora al programa “Hoy por hoy” de la cadena SER. . Conferenciant habitual sobre temes relacionats amb l’alimentació o la biotecnologia i el seu compte de twitter és la segona amb més seguidors d’un científic en actiu de parla hispana (@jmmulet). El seu últim llibre és “¿Qué es comer sano?”.

 

Portada Una marjal33

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “UNA MARJAL DE LLEGENDES”

El 4 de desembre es presentarà el llibre Una marjal de llegendes, escrit per Emili Selfa i il·lustrat per Manola Roig. L’acte serà a les 20.00 h, al Saló d’actes de la Casa de Cultura Marqués González de Quirós de Gandia.

Hi participaran en la presentació:
Xavi Ródenas, regidor de Medi Ambient
Emili Selfa, autor
Manola Roig, il·lustradora
Mercè Climent, editora
Portada Una marjal
Dra76QaX0AI5xMd

3a Conferència: Fractals i Caos. L’aventura de la complexitat

7 de novembre
Resum de la conferència: Fractals i Caos. L’aventura de la complexitat

Galileu Galilei, en la seua obra El assajador, deia que el llibre de la natura estava escrit en llenguatge matemàtic. Efectivament des dels temps d’Arquímedes, Pitàgores i Euclides fins als nostres dies, les matemàtiques s’han utilitzat amb gran èxit a l’hora de descriure els fenòmens de la natura, però hi ha molts aspectes d’ella que presenten asprors, irregularitats i fins i tot formes caòtiques que la geometria clàssica no pot descriure adequadament. Els fractals i la teoria del caos han contribuït a revelar de manera senzilla estructures complexes de la natura que semblaven escapar-se al llenguatge de les matemàtiques tradicionals, des del plegat del genoma humà fins a la distribució de les galàxies, des dels ritmes cardíacs fins al moviment estrany de petits satèl·lits en el sistema solar.

 

Vicent_Martinez_fotoVicent J. Martínez és catedràtic d’astronomia i astrofísica a la Universitat de València, i ha estat durant més d’11 anys director del seu Observatori Astronòmic. La seua activitat investigadora està dedicada fonamentalment a les galàxies, l’estructura a gran escala de l’univers i la cosmologia. Va ser pioner en l’aplicació dels fractals en aquest camp d’investigació, així com en la introducció del seu estudi en la docència universitària. Ha rebut el Premi José María Savirón de Divulgació Científica 2013, el Premi a l’Ensenyament i Divulgació de la Física 2011 que atorguen la Reial Societat Espanyola de Física i la Fundació BBVA i el Premi Europeu de Divulgació Científica “Estudi General” 2005 pel seu llibre “Mariners que solquen el cel”. Vicent Martínez ha creat, coordina i dirigeix el portal web de difusió de la ciència http://www.conec.es

DrYdSoYWoAADxY7

2n conferència: Ecosistemes costaners i fitoplàncton vistos des del espai

6 de novembre

Resum de la conferència: Ecosistemes costaners i fitoplàncton vistos des del espai

Com a usuaris de les platges som conscients de les variacions de color que ofereixen les seues aigües. Aquest color és un atractiu del que es fa ús en campanyes de promoció turística, sent especialment desitjada la transparència de les aigües. En aquesta xarrada explicarem a què es deu el color de l’aigua, i especialment ens centrarem a un component molt important: el fitoplàncton. Gràcies al sensors remots i les tècniques de teledetecció podem observar el color de l’aigua des de l’espai, i detectar canvis com els produïts per floracions de fitoplàncton.

 

Maite Sebastia_peqMaite Sebastià és doctora en Ciències Ambientals per la UPV. En l’actualitat és professora en el Departament d’Enginyeria Hidràulica i Medi ambient. Amb una experiència docent de més de 10 anys, ha impartit docència a les titulacions d’enginyeria tècnica forestal, llicenciatura en ciències ambientals, grau en ciències ambientals, grau en enginyeria d’obres públiques, i als màsters de d’aquicultura i d’enginyeria en camins, canals i ports. La seua activitat investigadora es desenvolupa a l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres al Campus de Gandia. La seua línia d’investigació es centra en la gestió d’ecosistemes costaners, concretament a l’avaluació de la seua qualitat a partir del seu seguiment. En els darrers anys ha treballat en col·laboració amb la Universidad Autónoma de Baja California (Baja California, México), en la línia del seguiment d’aigües costaneres per teledetecció.

descarga

1a Conferència: Ones gravitatòries

5 de novembre.
Resum de la conferència Ones gravitatòries:

El descobriment de les ones gravitatòries ha marcat una fita en la història de la física. La seua existència, predita fa més d’un segle per Einstein, ha estat confirmada recentment en els laboratoris LIGO i VIRGO. A més de la importància que sempre té en ciència confirmar totes les prediccions de les teories fonamentals, la detecció d’aquest tipus d’ones obre una nova finestra per a l’estudi de l’univers i una nova era en l’astronomia. La xerrada discuteix en primer lloc el que són les ones i els fenòmens ondulatoris com pas previ per a explicar en què s’assemblen i en què es diferencien les ones gravitatòries d’altres fenòmens ondulatoris més
familiars. La segona meitat de la xerrada es dedicarà a aspectes específics de les ones gravitatòries, el seu context teòric, la seua detecció i les seues aplicacions a l’astrofísica.

 

 

Fernando_ BarberoFernando Barbero, natural de Segòvia, és Llicenciat en Física i Matemàtiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Física per la Universitat de Bolonya (Itàlia) on va gaudir d’una de les prestigioses Beques del Col•legi d’Espanya. Va realitzar estades postdoctorals a les Universitats de Syracuse i Penn State (EUA) com a integrant del grup de recerca del Prof. Abhay Ashtekar, abans de tornar a Espanya. En l’actualitat és Investigador Científic a l’Institut d’Estructura de la Matèria del CSIC. El seu treball d’Investigació s’ha concentrat en l’estudi de la gravetat quàntica així com en aspectes matemàtics del formalisme hamiltonià de teories de camps. En l’actualitat també dedica part del seu temps a la investigació en matemàtiques, especialment en el camp de la combinatòria.

-CIENCIA-2018-2

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2018

Per segon any, el CEIC Alfons el Vell uneix esforços amb la Universitat Politècnica de València i la Universitat de València per fer una gran Setmana de la Ciència. Totes les vesprades a les 19:30 tindrem conferències de primer nivell i obertes al públic en general i, pels matins, un munt d’activitats, tallers, exposicions, teatre, màgia o fins i tot un vaixell que hem posat a disposició dels centres educatius per acostar la ciència als nostres joves.

La Setmana de la Ciència ha esdevingut un dels moments claus en el nostre calendari. Una setmana on concentrem els esforços de tot un any treballat per acostar la ciència a la societat en general però a la joventut en particular. Perquè des del CEIC Alfons el Vell tenim clar que la ciència és cultura i fer esforços per tindre una societat més culta i sàvia és la raó de ser de la nostra institució.

A més, la Setmana de la Ciència és un exemple organitzatiu, ja que uneix els esforços i els recursos de les nostres dos grans universitats amb la nostra modesta però digna institució, mostrant un camí de col·laboració i treball compartit que ofereix un resultat i que ens aclapara i ens ompli d’orgull. Només algunes xifres del que trobarem aquesta setmana: Vora 1.200 joves de 13 centres educatius passant per alguna de les 45 activitats organitzades en alguna de les tres seus que oferiran activitats de manera paral·lela (el Port, el Campus de la UPV i la Casa de la Marquesa). Tot un luxe.

SETMANA-CIENCIA-2018--WEB

Invitació-La-plenitud-de-la-forma

L’ESCULTOR ANTONI MORRO EXPOSA EN LA CASA DE CULTURA

L’escultor mallorquí Antoni Morro exposa  les seues últimes produccions, amb el títol de La plenitut de de la forma, comissariada per Mar Beltran, historiadora de l’Art i membre del Consell del CEIC.
La inauguració serà el dissabte 27 d’octubre, a les 20h, a las sala d’exposicions de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós i estarà exposada fins el 18 de novembre.

Invitació La plenitud de la forma 2018

 

Devesa-737x1024 (34)

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: “Malalties i reméis. La salut en la correspondència de Francesc de Borja”

El CEIC Alfons el Vell es complau a convidar-vos a la presentació del llibre

 Malalties i remeis
La salut en la correspondència de Francesc de Borja

 Intervindran:

José Luies Fresquet, historiador de la ciència, Josep Piera, escriptor i Francesc Devesa, autor del llibre

Dijous 25 d’octubre a les 19’30 a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós.

Devesa-737x1024 (1)