revista_00

Presentació Revista de la Safor

Presentació Revista de la Safor | CEIC Alfons el Vell Presentació del segon número de la Revista de la Safor

Gandia, 9 de juny de 2010 · Organitza: CEIC Alfons el Vell

Conferència professor Antonio Pellicer Revista de la Safor La llibretera, amb la parada de revistes. Revista de la Safor Moments anteriors a la presentació. Revista de la Safor Imatge de la Sala en els moments previs al començament de l’acte. Revista de la Safor Públic assistent a la conferència Revista de la Safor Els membres de la taula, Enric Ferrer Solivares, director de la revista, i Maite Sastre (col·laboradora), tots dos consellers de la institució, conversen amb Gabriel Garcia (director).

El dia 9 de juny, a les 20,30 hores, a la Casa de Cultura de Gandia, ha tingut lloc la presentació del número 2 de la Revista de la Safor. Anuari del CEIC Alfons el Vell.

Revista de la Safor Imatge del públic assistent. Revista de la Safor Josep Basset, col·laborador de la revista en l’aspecte artístic, i Ximo Vidal (conseller del Centre). Revista de la Safor Amics i col·laboradors del centre: Eladi Mainar i Josep Alandete, amb companyia del director de la institució, Gabriel Garcia. Revista de la Safor Enric Ferrer Solivares en l’ús de la paraula.

L’acte, que ha comptat amb un públic ben atent, començà amb la intervenció de Maite Sastre, consellera del CEIC i col·laboradora de la revista, la qual explicà, a grans trets, el contingut i l’estructura d’aquesta segona aparició de la Revista de la Safor, com el notable nivell dels articles, la riquesa de les visions sobre la nostra cultura, tant del passat com del present, i la important secció de ressenyes de les publicacions del CEIC. A continuació, Enric Ferrer Solivares, director de la publicació, després d’una breu anàlisi de la revista i de les seues principals aportacions, com la completa memòria de les activitats dels CEIC en el darrer any, se centrà en algunes reflexions sobre l’oportunitat d’un producte cultural que aspira a contribuir, des de l’ara i ací de la comarca, a aprofundir en el sentit i interpretació de la dinàmica cultural, tal com s’està vivint i produint en un temps de crisi, un temps que exigeix una clara opció pel diàleg i la defensa dels valors fonamentals de la nostra societat democràtica.

Revista de la Safor Imatge general de la sala i del públic.

Foto: Pere Millet · Textos: CEIC Alfons el Vell · Composició: Pau Lagunas

borja_01

Commemoració fundació de la Univeristat de Gandia

Commemoració fundació de la Univeristat de Gandia Commemoració de la fundació de l’antiga Universitat de Gandia
Commemoració Any Borja

Programa d’actes:
—Actuació dels Sbandieratori de Firenze.
—Visita guiada a l’edifici i a l’església.
—Recreació dramàtica «Sant Francesc de Borja i la Universitat de Gandia», a càrrec de Josep Enric Grau.
—Conferència: «Evolució d’un edifici singular: d’universitat a centre educatiu i pluricultural», a càrrec d’Enric Ferrer Solivares.

Gandia, 8 de maig de 2010.

Moment en que el director de la UNED, —–, acompanyat de —–, va fer la presentació de l’acte al pati de l’Escola Pia.

 

El 5 de maig de 1546 sant Francesc de Borja va posar la primera pedra de la Universitat de Gandia.

L’Ajuntament de Gandia, la UNED i el CEIC Alfons el Vell, en el context de la celebració del cinqué centenari del naixement de sant Francesc de Borja, van organitzar els actes commemoratius de la fundació de la Universitat.

Commemoració Any Borja

El 8 de maig es desenvolupà un complet programa, que començà amb l’actuació dels Sbandieratori de Firenze, que ompliren la plaça de l’Escola Pia amb els seus ritmes i balls de banderes. A continuació, a càrrec d’Enric Ferrer Solivares, es va fer una visita guiada a l’església, edificada per la Companyia de Jesús a principis del segle XVII. Seguidament, al claustre de l’antiga Universitat, va tindre lloc una recreació dramàtica sobre sant Francesc de Borja i la Universitat, protagonitzada per Josep Enric Grau, el qual, amb el seu peculiar estil i humorisme, va mostrar diferents aspectes de la vida del duc i la seua família.

Commemoració Any Borja Commemoració Any Borja Commemoració Any Borja

Finalment, Enric Ferrer Solivares pronuncià la conferència titulada “Evolució d’un edifici singular: d’universitat a centre educatiu i pluricultural”, on exposà els diversos usos del edifici i la seua funció actual formada pel col·legi de l’Escola Pia, la UNED i l’Escola de Formació de Persones Adultes, a més d’altres institucions com les oficines del CEIC Alfons el Vell.

Tots els actes van comptar amb un nombrós públic que va omplir la plaça, l’església i el claustre de l’antiga Universitat, i va seguir atentament les diferents actuacions.

< anterior posterior>

Fotografies i textos: Pau Reig. Composició web: Pau Lagunas

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

borja_00

Commemoració fundació de la Univeristat de Gandia

Commemoració fundació de la Univeristat de Gandia Commemoració de la fundació de l’antiga Universitat de Gandia Commemoració Any BorjaAlejandro Cerdà, director de l’UNED Gandia a la presentació de l’acte al pati de l’Escola Pia.

Programa d’actes:
—Actuació dels Sbandieratori de Firenze.
—Visita guiada a l’edifici i a l’església.
—Recreació dramàtica «Sant Francesc de Borja i la Universitat de Gandia», a càrrec de Josep Enric Grau.
—Conferència: «Evolució d’un edifici singular: d’universitat a centre educatiu i pluricultural», a càrrec d’Enric Ferrer Solivares.

Gandia, 8 de maig de 2010.

El 5 de maig de 1546 sant Francesc de Borja va posar la primera pedra de la Universitat de Gandia.

L’Ajuntament de Gandia, la UNED i el CEIC Alfons el Vell, en el context de la celebració del cinqué centenari del naixement de sant Francesc de Borja, van organitzar els actes commemoratius de la fundació de la Universitat.

Commemoració Any Borja

El 8 de maig es desenvolupà un complet programa, que començà amb l’actuació dels Sbandieratori de Firenze, que ompliren la plaça de l’Escola Pia amb els seus ritmes i balls de banderes. A continuació, a càrrec d’Enric Ferrer Solivares, es va fer una visita guiada a l’església, edificada per la Companyia de Jesús a principis del segle XVII. Seguidament, al claustre de l’antiga Universitat, va tindre lloc una recreació dramàtica sobre sant Francesc de Borja i la Universitat, protagonitzada per Josep Enric Grau, el qual, amb el seu peculiar estil i humorisme, va mostrar diferents aspectes de la vida del duc i la seua família.

Commemoració Any Borja Commemoració Any Borja Commemoració Any Borja

Finalment, Enric Ferrer Solivares pronuncià la conferència titulada “Evolució d’un edifici singular: d’universitat a centre educatiu i pluricultural”, on exposà els diversos usos del edifici i la seua funció actual formada pel col·legi de l’Escola Pia, la UNED i l’Escola de Formació de Persones Adultes, a més d’altres institucions com les oficines del CEIC Alfons el Vell.

Tots els actes van comptar amb un nombrós públic que va omplir la plaça, l’església i el claustre de l’antiga Universitat, i va seguir atentament les diferents actuacions.

< anterior posterior>

Fotografies i textos: Pau Reig. Composició web: Pau Lagunas

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

medi_07

Expo Medi Ambient a la Safor

Expo Medi Ambient a la Safor Inauguració de la mostra itinerant: «25 anys d’estudis i publicacions mediambientals a la Safor»
Homenatge a Joan Pellicer

Presentació a càrrec de Xavier Ródenas, coordinador de la mostra.

Gandia, 26 d’abril de 2010.

Xavier Ródenas amb companyia de Josep Pastor, director de l’Escola Politècnica Superior de Gandia

 

El dilluns 26 d’abril es va inaugurar a la Sala d’Exposicions de l’Escola Politècnica Superior de Gandia l’exposició, 25 anys d’estudis i divulgació del medi ambient a la Safor, organitzada pel CEIC Alfons el Vell i que romandrà fins el 12 de maig.

Des de la seua fundació, el CEIC Alfons el Vell ha tingut sempre com a objectiu important la divulgació dels recursos naturals perquè un major coneixement afavoreix l’exigència ciutadana de la seua protecció. Aquesta intenció preferent de la institució s’ha reflectit en diverses publicacions sobre fauna, flora, etnobotànica, paisatgística o itineraris de la natura amb la finalitat que l’educació ambiental acompanyara un desenvolupament sostenible.

Expo medi ambient a la Safor

Aquesta mostra naix amb la voluntat de divulgar les publicacions mediambientals que el CEIC Alfons el Vell ha editat al llarg dels seus primers 25 anys d’existència, així com de promoure els valors d’estima i conservació dels espais naturals de la Nostra comarca. Està prevista la seua itinerància, i quedarà disponible per a qualsevol col·legi, institut o centre educatiu de la Safor que la sol·licite.

Expo medi ambient a la Safor Guia turisme Safor

Xavier Ródenas (CEIC), coordinador general de l’exposició, va ser el presentador de l’acte. En el seu discurs, Xavier Ródenas va resumir la tasca divulgativa realitzada pel Centre, agraí la dedicació dels diferents col·laboradors de l’exposició i va fer un recorregut explicatiu dels diferents panells al nombrós públic assistent.

Rafa Gomar andròmines Expo medi ambient a la Safor

A més, s’han editat uns desplegables en color on es reprodueixen els panells de l’exposició que tenen per motiu la Safor, la Valldigna, la serra de la Cuta i la serra d’Ador, la serra Falconera, els rius i barrancs, les marjals, el mar, la fauna, el massís del Mondúver i la serra Grossa, la serra de la Safor i la serra de Mustalla.

Expo medi ambient a la Safor Rafa Gomar andròmines Expo medi ambient a la Safor On veure l’exposició:
—Escola Politècnica Superior de Gandia, Grau de Gandia: Del 26 d’abril al 12 de maig, 2010
—Claustre de la Biblioteca Central de Gandia: Del 14 al 31 de maig, 2010
—Escola de Formació Professional la Safor, Beniarjó. Del 1 al 10 de juny, 2010
—IES Gregori Maians d’Oliva. De l’1 al 3 de juliol, 2010
—Ajuntament de Barx. Data per determinar
< anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig. Textos: Pau Reig. Composició web: Pau Lagunas

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

bolets_03

Presentació Els bolets de la Safor

Presentació Els bolets de la Safor Acte de presentació del llibre:
«Els bolets de la Safor i zones limítrofes» Homenatge a Joan Pellicer

Amb la presència de Francisco de Diego Calonge (CSIC) i de l’autor, Santiago Garcia Català.

Gandia, 22 d’abril de 2010.

El passat 22 d’abril es va presentar l’edició del CEIC Alfons el Vell Els bolets de la Safor i zones limítrofes de Santiago Garcia Català (València, 1985). El jove autor és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Politècnica de València i actualment treballa a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBIBE) de la Universitat de València amb el grup d’investigació liderat per la doctora Eva Barreno. Santiago Garcia des de ben menut acompanyava son pare a fer bolets i així va anar interessant-s’hi.

Xavier Ródenas (CEIC) va ser el conductor de l’acte i va recordar el llarg procés d’elaboració del llibre, fruit d’una beca d’investigació del CEIC Alfons el Vell. La qualitat de les fotografies va ser una de les prioritats de l’autor que va necessitar uns tres anys d’estudi de camp abans de la redacció dels textos.

premi octubre 2009

Francisco de Diego Calonge, professor d’investigació emèrit del Real Jardín Botánico de Madrid, institució de la qual fou director, i membre del CSIC, va ser el presentador i va alabar la qualitat de l’obra tot i la joventut del seu autor. A continuació, va explicar les característiques d’uns quants tipus de bolets ajudant-se de fotografies.

Per concloure l’acte, es va obrir un debat amb les preguntes realitzades pel públic assistent.

L’acte va gaudir d’una molt bona acollida i la sala gran de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós es va omplir.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines
Diversos moments de l’acte. Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines
Escoltant les paraules del professor Calonge Rafa Gomar andròmines
Vista general de la taula, amb el catedràtic Francisco de Diego Calonge en primer terme, acompanyat de l’autor del llibre, Santiago Garcia i de Xavier Ródenas, membre del CEIC Alfons el Vell. < anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig. Textos: Pau Reig. Composició web: Pau Lagunas

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

jes_00

Visualitat jesuítica

Visualitat jesuítica Estudis sobre visualitat en la Història de l’Art.
«La visualitat jesuítica» visualitat jesuítica

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell.

Saló de corones del Palau Ducal de Gandia, dies 16, 23 i 30 d’abril de 2010.

Aprofitant l’ocasió de l’any Borja, l’objecte d’aquest cicle és posar atenció en el peculiar mètode desenrotllat pels jesuïtes basat en la imatge, i utilitzat tant en l’espiritualitat com en la didàctica i en la propaganda. Aquest mètode parteix inicialment d’un concepte aplicat per sant Ignasi de Loiola en la manera de fer oració i meditació que ell mateix denomina «composició de lloc», mitjançant el qual s’havia de fer una construcció mental de l’objecte sobre el qual es meditava: per exemple, un episodi evangèlic. Sant Borja, intuïtivament, aplicava ja aquest mètode en la seua oració personal, ajudant-se de les imatges murals que va fer pintar en el seu oratori del Palau Ducal. Més tard, quan fou general de la Companyia, va impulsar l’ús de la imatge en aquest sentit. Els jesuïtes hi aprofundiren i acabaren configurant tot un imperi visual que serà clau per poder entendre l’art i la cultura del Barroc.

visualitat jesuítica
Públic assistent

visualitat jesuíticaPalau Ducal visualitat jesuíticaImatge projectada durant la conferència visualitat jesuíticaPart del públic assistent visualitat jesuíticaVíctor Mínguez (conferenciant), acompanyat de Rafael Mahiques (presentador) visualitat jesuíticaPart del públic assistent visualitat jesuíticaRafael Garcia Mahiques, coordinador del cicle de conferències Programa de conferències impartides:

16 d’abril. Sant Francesc de Borja i la visualitat jesuítica. Rafael Garcia Mahiques – Universitat de València

 

La compositio loci ignaciana, integrada en el mètode d’oració proposat pel fundador de la Companyia de Jesús, va derivar en un procés de creació d’imatges visuals destinades a la meditació. Els jesuïtes s’entusiasmaren amb les imatges i en aquest procés és crucial el paper exercit per sant Francesc de Borja, qui ja va fer ús de la imatge abans de ser jesuïta en el seu oratori íntim del Palau Ducal de Gandia: la «Santa Capella», on va fer pintar els misteris de la vida de la Mare de Déu i Jesucrist que li ajudarien en el seu res del Roser. Francesc de Borja es va servir d’imatges –tant visuals com literàries– en les seues homilies i en els seus escrits, com poden ser mostra el Diari espiritual o El evangelio meditado: meditaciones para todas las dominicas y ferias del año y para las principales festividades. Aquesta darrera obra va ser composta pensant en que havia de ser il·lustrada amb imatges que afavoriren la contemplació, tot i que per alguna raó desconeguda pels historiadors, tal cosa no es va dur a termini i seria el P. Jeroni Nadal qui aconseguiria concretar-ho en la seua famosa Biblia Natalis. En una famosa sentència, sant Borja comparà les imatges a las espècies d’un menjar, és a dir allò que pot estimular l’apetit. Els jesuïtes van aplegar a ser especialistes en l’ús de la imatge, no solament en l’oració i la meditació, també en la sermonística i en general en la divulgació cultural. En aquest sentit, s’ha de fer menció també de l’emblemàtica, gènere verbo-visual del qual és pioner a nivell hispànic el seu segon fill Joan de Borja.

23 d’abril. Jeroglífics jesuítics. La Companyia de Jesús i l’art festiu a les ciudats del Barroc. Víctor Mínguez – Universitat Jaume I

 

Els anys trenta del segle XVI van conèixer la consolidació de la Reforma Protestant i la fundació de la Companyia de Jesús, creada en París en l’any 1534 i reconeguda pel papa Pau III en 1540 amb l’objectiu prioritari d’evangelitzar i defendre la Fe. En eixa convulsa dècada naixia a Europa la literatura emblemàtica de la mà del llibre d’Andrea Alciato, Emblematum libellus (Augsburgo, 1531). Els jesuïtes, convertits ràpidament en la elit intel·lectual de l’Església Catòlica i convençuts de les possibilitats persuasives de l’emblema, l’utilitzaran amb un propòsit didàctic, fonamentalment en el context de la festa urbana. Durant el segle XVII el col·legis jesuítics d’Europa i Amèrica foren vivers d’emblemistes, i alguns com el francés Claude François Menestrier o l’alemany Athanasius Kircher es compten sens dubte entre els més brillants exponents d’aquesta retòrica verbo-visual. En moltes ciutats dels segles XVII i XVIII, els temples, els carrers i les places de les ciutats foren ocupades amb ocasió de solemnitats públiques per altars, decoracions, cadafals i jeroglífics dissenyats pels membres d’aquest ordre religiós. Roma, Madrid i la mateixa València, en són bons exemples.

30 d’abril. Els jesuïtes i la teologia de la imatge moderna. Fernando R. de la Flor – Universidad de Salamanca

 

Potser els jesuïtes foren la primera corporació històrica que confia plenament en la virtut de la imatge. Superant l’àmbit aniconista, que s’estenia per tot Europa en l’àmbit de la Reforma luterana i calvinista, els jesuïtes es convertiren en una vertadera «internacional de la imatge». Les virtualitats màximes que aquestes imatges presenten als seus ulls són el que són capaç de persuadir de veritats sobrenaturals, veritats de la fe o raons del cor i de la sensibilitat, i que, en tot cas, mouen els ànims i la voluntat del creient. Les imatges són imatges agents: operen moviments, generen accions pròpiament espirituals. Els jesuïtes fan de la imatge la peça de convicció fonamental en la seua estratègia pedagògica, i ho fan en el mateix moment en què, per una banda, les arts plàstiques coneixen un desenvolupament sense precedents i es formulen com el lloc on es lliguen les representacions i els significats del món material i del món espiritual. Però per altra banda, també, aquesta vinculació seua a la imatge està determinada per les possibilitats que en eixe segle s’han obert al voltant de la seua reproductibilitat tècnica, a causa de la impremta d’estampes i llibres gravats. En la conferència és revisà l’estat d’aquesta qüestió i es donà resposta a alguns dels interrogants que presenta, tot posant-ho en relació amb la societat postmoderna de l’espectacle i del triomf omnipresent de les imatges.

< anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig. Textos: Rafael Mahíques · Composició web: Pau Lagunas

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

inauguracio_av05bis

Inauguració seu CEIC AV

Inauguració seu CEIC AV Inauguració a Gandia de la nova seu del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell Homenatge a Joan Pellicer
Descobriment de la placa a l’entrada de la nova seu del CEIC Alfons el Vell per part de l’alcalde, José Manuel Orengo Pastor, i del director del Centre, Gabriel Garcia Frasquet.

Gandia, 10 de març de 2010.

El passat 10 de març es va inaugurar la nova seu del CEIC Alfons el Vell, que es troba als baixos de l’edifici de l’Escola Pia (Av. Marqués de Campo, núm. 3).

premi octubre 2009 A l’esquerra, part del públic assistent a l’acte. A la dreta, José Manuel Orengo, alcalde de Gandia, i Gabriel Garcia, director del Centre.

Una nombrosa concurrència, composta per l’alcalde de la ciutat, regidors representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Gandia, membres i exmembres del Centre, i amics i simpatitzants, donaren calor a l’acte. En les seues intervencions, tant l’alcalde de Gandia, José Manuel Orengo Pastor, com el director del CEIC, Gabriel Garcia Frasquet, parlaren de la importància per al Centre de tenir un espai propi per a poder realitzar millor la seua tasca.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Un moment de la inauguració. El sr. alcalde comenta les escultures de Manolo Boix emplaçades a les dependències del Centre. Al seu costat, Néstor Novell, primer director del Centre, i Gabriel Garcia, actual director. A la imatge de la dreta, altres membres del consell del CEIC Alfons el Vell: Lluís Nieto, Rafa Delgado, Enric Ferrer i Maite Sastre. Inauguració nova seu CEIC Alfons el Vell Guia turisme Safor A les imatges diversos moments de la inauguració.

Gabriel Garcia va fer un repàs a la història del Centre, tot qualificant-lo d’empresa col·lectiva i recordant-ne els inicis i aquelles persones que hi pertanyeren activamente i que ara ja no estan entre nosaltres. José Manuel Orengo destacà la tasca feta pel CEIC durant més de 25 anys de vida, la seua aposta pels estudis comarcals i la cultura amb la publicació de llibres de temàtica científica, literària, històrica, medioambiental, económica, educativa, etc.

En acabar el discurs d’inauguració, l’acte continuà al claustre de l’Escola Pia. Es va servir un vi d’honor als assistents, que també pogueren gaudir del concert del grup de hip-hop valencià Rapsodes. La banda ofereix una proposta ben original on interpreten poemes d’Ausiàs March en clau de hip-hop. Al concert també cantaren temes propis recollits al seu disc Contes per Versos.

Inauguració nova seu CEIC Alfons el Vell A la imatge, una bona representació dels membres del CEIC Alfons el Vell.
D’esquerra a dreta: Ximo Vidal, Lluís Romero, Pasqual Molina, Enric Ferrer, Santiago La Parra, Gabriel Garcia i Àlvar Garcia (director de l’IMAB)

Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines

Després de la inauguració, hi hagué un vi d’honor al patí de l’Escola Pia acompanyat per un concert del grup “Rapsodes”, una jove formació rapera del Camp del Túria.

< anterior posterior>

Text i fotografies: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas


©CEIC Alfons el Vell, Gandia

deu09

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés Acte de presentació del llibre:
«Déu entre les coses» Homenatge a Joan Pellicer

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés

Llibre publicat per ed. Denes.

Gandia, 5 de març de 2010.

El passat divendres 5 de març es va presentar el llibre Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa (Editorial Denes, Col·lecció Rent) de Vicent Andrés Estellés en el saló d’actes de la UNED (Edifici de l’Escola Pia). Hi van intervenir: Enric Ferrer Solivares (autor de la introducció i la selecció), Gabriel Garcia Frasquet (director del CEIC Alfons el Vell) i Alfred Giner (recitador).

L’acte es va obrir amb la presentació de Gabriel Garcia, que va parlar de la poesia d’Estellés, la seua vàlua i de l’obra que es presentava. Déu entre les coses forma part de la Col·lecció Rent, dirigida per Agustí Colomer, una col·lecció de poesia religiosa contemporània.

premi octubre 2009

A continuació, Enric Ferrer va aprofundir en l’obra del poeta de Burjassot. Va comentar que la poesia d’Estellés ajuda a desfer el tòpic de la superficialitat dels valencians. Es va repartir un full entre el públic assistent amb vuit poemes d’Estellés que Enric va llegir i analitzar. Explicà que la seua poesia és de caràcter existencial amb referències a la religiositat popular i a la dura vida de postguerra. Estellés es posà del costat dels humils, tractà l’opressió del pobre. El drama de la condició humana és per a tots. “Estellés és el poeta de la vida, més que de la mort”, va comentar Enric Ferrer. D’aquesta manera, darrere dels temes transcendentals, podem veure una llum d’esperança als seus poemes.

Per acabar, Alfred Giner, antic alumne de l’Escola Pia, va recitar alguns poemes inclosos en Déu entre les coses.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines < anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet. Textos: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas


©CEIC Alfons el Vell, Gandia

andromines

Presentació de la novel·la Andròmines

Presentació de la novel·la Andròmines Acte de presentació del Premi Octubre de Narrativa 2009,la novel·la de Rafa Gomar Andròmines (Editorial 3i4). Homenatge a Joan Pellicer Rafa Gomar

Gandia, 19 de febrer de 2010.

Rafa Gomar és autor, entre altres obres, de dos dietaris: Donato 2, 27 (1988) i Vianant (2007); quatre llibres de contes: Legítima defensa (1991), Viure al ras (2000), Batecs (2004) i Exercicis respiratoris (2005); a més de dues novel·les curtes: En blanc i negre i Rin (2004).

L’escriptor gandià Rafa Gomar va presentar la seua novel·la Andròmines a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós en un acte coorganitzat pel CEIC Alfons el Vell i l’Editorial 3i4. L’obra va guanyar el premi Andròmina de Narrativa dels Premis Octubre en la seua XXXVIII edició.

Obrí l’acte, en nom del CEIC Alfons el Vell, Maite Insa. A continuació, Elvira Cambrils efectuà la presentació amb un format de conversa amb l’autor sobre diversos aspectes del llibre premiat.

La novel·la conta el procés d’acceptació i de dol del seu protagonista, Albert, per la mort de la seua dona Monique. Albert la recorda per mitjà d’objectes quotidians –andròmines–, que disparen la seua memòria. Elvira Cambrils destacà l’aspecte metaliterari de l’obra ja que Albert és un periodista que escriu per a aïllar-se del món real i crear el seu particular. Pretén recuperar el pols d’escriptor després de la tragèdia que suposa la mort de Monique.

premi octubre 2009

Amb Andròmines, Gomar entra de ple en el camp de la novel·la ja que fins ara s’havia dedicat preferentment als gèneres breus (conte, dietari…).

La novel·la destaca, com remarcà la presentadora, per la seua original estructura fragmentària i un llenguatge àgil i quotidià.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines
D’esquerra a dreta: Rafa Gomar, Elvira Cambrils i Maite Insa, membre del CEIC Alfons el Vell. Rafa Gomar andròmines Guia turisme Safor
L’acte va comptar amb una bona acolida per part del públic. Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines
En finaltzar la presentació Rafael Gomar atengué els reporters de Gandia TV. < anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig. Textos: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas


©CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2010

borja

Presentació de guies

Presentació de guies Presentació de guies culturals: Homenatge a Joan Pellicer

«Per terres dels Borja», de Santiago La Parra i «La ruta dels clàssics» de Josep A. Gisbert

Gandia, 11 de febrer de 2010.

El passat dijous 11 de febrer de 2010 es van presentar les guies Per Terres dels Borja i La Ruta dels Clàssics, de Santiago La Parra i Josep A. Gisbert, respectivament, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia. A l’acte va acudir un nombrós públic.

En la taula van estar, a més dels autors, Néstor Novell (director de Polítiques de Prosperitat i Empresa de Gandia) i Gabriel Garcia (director del CEIC).

Les guies, editades conjuntament pel CEIC i l’Ajuntament de Gandia, són part d’un projecte que va nàixer el 2008, impulsat per Néstor Novell, i que pretén impulsar el turisme cultural a les Comarques Centrals Valencianes. Una alternativa al “sol i platja”.

Guia turisme Safor

Per Terres dels Borja és una guia amb la qual el lector podrà seguir les petjades de la família Borja per terres valencianes. El seu autor Santiago La Parra, va comentar que són dues guies dirigides a un lector amb inquietuds culturals i interés pel patrimoni històric.

Per altra banda, La Ruta dels Clàssics de l’arqueòleg Josep A. Gisbert és un apropament a l’herència que deixaren el nostres escriptors clàssics: Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. El viatge que proposa Gisbert ens durà a Gandia, Beniarjó, Dénia, Xaló, Penàguila i Cocentaina.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Homenatge a Joan Pellicer Gabriel Garcia, director Alfons el Vell
Un gran nombre de persones acudí a la presentació de les guies. A la imatge de la dreta Gabriel Garcia, director del CEIC Alfons el Vell. Santiago La Parra Homenatge a Joan Pellicer
A les imatges de l’esquerra, dos moments de la presentació que va fer Santiago La Parra.
A la imatge de la dreta Liduvina Gil conversa amb Josep A. Gisbert. Guia turisme Safor Néstor Novell
A l’esquerra Josep Antoni Gisbert, moments abans d’iniciar la presentació. A la dreta Néstor Novell, impulsor del projecte. Guia turisme Safor Guia turisme Safor Guia turisme Safor < anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet. Textos: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas

©CEIC Alfons el Vell, Gandia