laparra

Cicle moriscos a Gandia: conferència de Santiago La Parra

Gandia, 25 de setembre de 2009. Cicle moriscos

Enguany es commemora el quart centenari de l’expulsió dels moriscos. Un bon moment per a preguntar-se el perquè d’aquella tragèdia i també dels nostre oblit actual.

En el moment de l’expulsió, un terç de la població en terres valencianes era morisca i la seua desaparició hi suposà una veritable catàstrofe demogràfica, econòmica i social.

El CEIC Alfons el Vell pretén en aquest cicle de conferències revisar el tema en un moment en què la multiculturalitat és una característica cada vegada més present en la societat.

* * * * * * *

El professor Santiago La Parra, en les seues intervencions com a presentador i conferenciant, assenyalà que el dia 22 s’acomplien els 400 anys de la publicació a València del ban d’expulsió dels moriscos valencians. També remarcà que a la comarca de la Safor la població morisca era ben bé del 60%. És per això que el seu oblit durant segles té unes connotacions clarament ideològiques i interessades. Totes les conferències van concloure amb un animat col·loqui.

Santiago La Parra Santiago La Parra i Gabriel Garcia Frasquet Santiago La Parra Santiago La Parra i Gabriel Garcia Frasquet Cicle expulsió dels moriscos La darrera de les conferències “L’expulsió dels moriscos. Les raons d’una tragèdia”, a càrrec de Santiago La Parra (Universitat Politècnica de València), va entrar en el polèmic tema de les justificacions de l’expulsió. En la primera part de la seua intervenció va fer una descripció pormenoritzada dels fets que es van produir des d’abril a finals de 1609, és a dir, des de la decisió del Consell d’Estat favorable a l’expulsió, signada posteriorment per Felip III, als moments de la quasi finalització de l’estranyament del Regne de la població morisca. L’ordre reial es va mantenir en secret per por a possibles rebel·lions dels moriscos, fins a la publicació del ban a València. El decret establia tres dies per a preparar-se a l’embarcament dels moriscos. El conferenciant, sempre amb el recolzament de textos coetanis, n’explicà la situació dramàtica viscuda, l’actitud dels senyors, com el duc de Gandia. La presència de la Marina de guerra, els navilis pagats pels moriscos, els xiquets forçats a quedar-s’hi… La segona part se centrà en la revisió crítica de les justificacions de l’expulsió, tant des de la perspectiva política —la conservació i seguretat del Regne—, com des de la religiosa —fracàs de l’evangelització cristiana—. El professor La Parra remarcà el paper de la propaganda política, delerosa de fabricar un enemic —per suposada connivència amb els turcs i els pirates— i alhora utilitzar aquest fet de l’expulsió com un senyal de fidelitat catòlica de la Monarquia en una època on estava en tractes amb els heretges anglesos i holandesos. Les conseqüències de l’expulsió, pel seu impacte demogràfic i econòmic, van ser ben profundes durant molt de temps en la societat valenciana. Vicenta Llorca i Joan Navarro Revista de la Safor

El públic prestà bona atenció als arguments de La Parra. En finalitzar s’encetà un breu torn de preguntes.

Cicle moriscos

Aspecte de la sala amb el públic assistent.

Audio de la intervenció de
Santiago La Parra [primera part]
Audio de la intervenció de
Santiago La Parra [segona part]
< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web i audio: Estudi Pau Lagunas. © CEIC Alfons el Vell, Gandia

gandia_moriscos24

Cicle moriscos a Gandia: conferència J. A. Gisbert (II)

Cicle moriscos a Gandia: conferència J. A. Gisbert

IV Centenari de l’expulsió dels moriscos (II)

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència « de la vida quotidiana entre els mudèjars i els moriscos valencians», a càrrec de Josep Antoni Gisbert Santonja.
Gandia, 23 de setembre de 2009. Cicle moriscos

Enguany es commemora el quart centenari de l’expulsió dels moriscos. Un bon moment per a preguntar-se el perquè d’aquella tragèdia i també dels nostre oblit actual.

En el moment de l’expulsió, un terç de la població en terres valencianes era morisca i la seua desaparició hi suposà una veritable catàstrofe demogràfica, econòmica i social.

El CEIC Alfons el Vell pretén en aquest cicle de conferències revisar el tema en un moment en què la multiculturalitat és una característica cada vegada més present en la societat.

* * * * * * *

El professor Santiago La Parra, en les seues intervencions com a presentador i conferenciant, assenyalà que el dia 22 s’acomplien els 400 anys de la publicació a València del ban d’expulsió dels moriscos valencians. També remarcà que a la comarca de la Safor la població morisca era ben bé del 60%. És per això que el seu oblit durant segles té unes connotacions clarament ideològiques i interessades. Totes les conferències van concloure amb un animat col·loqui.

Santiago La Parra i Josep Antoni Gisbert

Josep Antoni Gisbert Santonja (director del Museu Arqueològic de Dénia) amb el suggestiu títol “E l’any nou darà un gran bram lo bou. L’empremta dels moriscos als estats del duc de Gandia”, en al·lusió al bou heràldic dels Borja, va fer una exposició molt acurada de les restes materials de procedència morisca a la comarca de la Safor, principalment cases, enginys, trapigs, sobre fotografies àrees, on va delimitar, amb l’ajuda de la parcel·lació cadastral, el perímetre del poblament morisc en molts dels pobles saforencs, tot destacant-hi la importància de les moreries de Gandia i Oliva, ben diferent dels llogarets i alqueries. La trama urbana rectilínia, els sistemes constructius, la situació actual d’aquestes restes, a vegades sense protecció, l’arquitectura hidràulica, la xarxa de séquies… En diversos moments de la seua intervenció, destacà el paper del duc de Lerma i marqués de Dénia, “valido” de Felip III, nét de sant Francesc de Borja, obsessionat per la seguretat de les costes i la lluita contra el infidel, com també la importància del port de Dénia, com a centre d’embarcament de moriscos cap al nord d’Àfrica.

Josep Antoni Gisbert Josep Antoni Gisbert Josep Antoni Gisbert Josep Antoni Gisbert Cicle moriscos Cicle moriscos Cicle moriscos

Instantània del públic assistent a la conferència.

< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares © CEIC Alfons el Vell, Gandia

moriscos_gandia00

Cicle moriscos a Gandia: conferència J.V. Garcia Marsilla

Cicle moriscos a Gandia: conferència J.V. Garcia Marsilla

IV Centenari de l’expulsió dels moriscos (I)

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència « de la vida quotidiana entre els mudèjars i els moriscos valencians», a càrrec del professor Juan Vicente García Marsilla.
Gandia, 21 de setembre de 2009. Entrevista a Joan Navarro

Enguany es commemora el quart centenari de l’expulsió dels moriscos. Un bon moment per a preguntar-se el perquè d’aquella tragèdia i també dels nostre oblit actual.

En el moment de l’expulsió, un terç de la població en terres valencianes era morisca i la seua desaparició hi suposà una veritable catàstrofe demogràfica, econòmica i social.

El CEIC Alfons el Vell pretén en aquest cicle de conferències revisar el tema en un moment en què la multiculturalitat és una característica cada vegada més present en la societat.

* * * * * * *

El professor Santiago La Parra, en les seues intervencions com a presentador i conferenciant, assenyalà que el dia 22 s’acomplien els 400 anys de la publicació a València del ban d’expulsió dels moriscos valencians. També remarcà que a la comarca de la Safor la població morisca era ben bé del 60%. És per això que el seu oblit durant segles té unes connotacions clarament ideològiques i interessades. Totes les conferències van concloure amb un animat col·loqui.

moriscos moriscos La primera de les conferències, dictada per Juan Vicente García Marsilla (Universitat de València), se centrà en les Formes de la vida quotidiana entre els mudèjars i els moriscos valencians.El professor García Marsilla va contextualitzar el tema a descriure amb una breu revisió de mostres iconogràfiques –quadres, retaules-, en les quals els personatges contraris a Crist, en evident anacronime, apareixen amb les convencionals fesomies i robes atribuïdes primer als mudèjars i després als moriscos. El conferenciat, amb el suport de projeccions i textos de l’època, va descriure l’aparença física dels moriscos, l’evolució de la seua vestimenta, cada volta més semblant a la dels llauradors cristians, en contrast amb el tradicionalisme de les dones. Continuà la seua intervenció amb l’estudi de l’interior domèstic; els menjars, amb una predilecció per oli d’oliva, el vi, el peix… En la conclusió esmentà alguns dels trets actuals moriscos en els valencians d’ara, sobretot en alguns menjars i dolços. Isabel Garcia Canet Revista de la Safor

El públic assistent va prestar bona atenció a les paraules del conferenciant, acompanyades d’un assortit joc d’imatges.

Entrevista a Joan Navarro Entrevista a Joan Navarro

Dues imatge ben explícites, la sala de conferències amb el públic assistent a la conferència del professor Marsilla.

atlas_2

Presentació del llibre ATLAS

Presentació del llibre ATLAS Presentació del llibre “ATLAS. (Correspondència 2005-2007)” de Joan Navarro. Amb acompanyament d’una lectura poètica
Gandia, 29 de maig de 2009.

El passat 29 de maig el CEIC Alfons el Vell presentà a Gandia el llibre Atlas (Correspondència 2005-2007), del pintor Pere Salinas i de Joan Navarro, un dels nostres millors poetes.

Es tracta d’un llibre de gran format, molt bellament editat per l’editorial Tàndem. L’editora, Rosa Serrano, assistí a l’acte, que consisití en una recitació dels poemes pel mateix autor i les poetes Isabel Garcia Canet, Vicenta Llorca i Mª Josep Escrivà, mentre les imatges de Pere Salinas eren projectades. Aquesta conjunció de veu i imatge resultà veritablement fascinadora.

Finalment s’establí un animat debat sobre el procés de creació de l’obra entre els dos autors, que tan bé han sabut combinar el seu art en aquesta joia bibliogràfica.

Lluís Romero i Maria Josep Escrivà Lluís Romero i Maria Josep Escrivà

astronomia_7

Any de l’astronomia

Any de l’astronomia Conferència de Vicent J. Martínez: “400 anys de descobriments Astronòmics”
Gandia, 27 de maig de 2009. ceic alfons el vell

El CEIC Alfons el Vell ha volgut col·laborar en la celebració de l’Any Internacional de l’Astronomia, per a la qual cosa va invitar el reconegut astrònom Vicent Martínez, director de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, que va impartir el passat 27 de maig una conferència que serví per a mostrar-nos el desenvolupament de l’astronomia en els últims 400 anys.

A pesar de coincidir amb un esdeveniment de masses com era la final de la Copa d’Europa de futbol, el conferenciant va reunir un públic nombrós, entre el qual hi havia una bona representació de l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Presentà l’acte José Lull, membre del CEIC Alfons el Vell, que emmarcà adequadament el tema de la conferència i presentà el conferenciant com un astrònom destacat en l’àmbit internacional.

Vicent Martínez va fer un repàs amé i didàctic de la història dels descobriments astronòmics, des de Galileu, passant per Kepler, Newton, Halley, Messier i Hubble, sense oblidar el valencià Jeroni Muñoz, observador privilegiat de la supernova de 1572. Tots ells i tants d’altres, mitjançant les seues observacions, aconseguiren l’avanç d’aquest ciència tan bella.

El conferenciant no va voler acabar sense oferir-nos algunes imatges de camp ultraprofund del telescopi espacial Hubble, reveladores de la immensitat de l’univers, així com una mostra del que seran els telescopis i els desafiaments astronòmics del segle XXI.

L’acte conclogué amb el merescut aplaudiment del públic, que va gaudir, de la mà de Vicent martínez, d’una aproximació al món fascinant que envolta el nostre petit planeta.

Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell

José Lull conduí la presentació del conferenciant Vicent J. Martínez, director de l’Observatori astronòmic de la Universitat de València

Revista de la Safor

Vicent Martínez impartint la conferència

Revista de la Safor

El públic seguí amb gran interés l’amena exposició

Revista de la Safor < anterior posterior > © CEIC Alfons el Vell, Gandia

123115000revista

Revista de la Safor

Revista de la Safor Presentació de la Revista de la Safor, núm. 1
Gandia, 23 d’abril de 2009.

Amb motiu del Dia del Llibre s’ha presentat el número 1 de la Revista de la Safor. Anuari del CEIC Alfons el Vell. L’acte va ser conduït per Enric Ferrer Solivares, director de la publicació, Maite Sastre i Àngels Roselló, membres de l’equip de redacció. La nova revista presenta un conjunt de treballs en diverses seccions, que abasten des de la investigació a les comunicacions sobre temes més actuals, tot passant per alguna mostra plàstica. Sense cap pretensió d’exhaustivitat, la revista inclou ressenyes de les publicacions del CEIC, informació sobre publicacions d’autors saforencs i una memòria anual del Centre. La revista s’obri amb l’evocació d’un personatge de la comarca (Joan M. Monjo).

Entre els seus objectius, a més del seu caràcter institucional,  pretén donar veu als investigadors i escriptors interessats per temes de la comarca de la Safor, tot buscant també contribuir a la vertebració cultural de la societat comarcal des d’una reflexió no marcada per les urgències quotidianes.

revista de la safor revista de la safor Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell

Enric Ferrer (director de la publicació) acompanyat d’Àngels Rosselló i Maite Sastre

Revista de la Safor Revista de la Safor Revista de la Safor Revista de la Safor

L’acte de presentació va comptar amb un nombrós públic. Els mitjans de comunicació han destacat el naixement de la revista com una prova més de la vitalitat cultural de la Safor en el moment actual.

Exemplars de la Revista de la Safor Exemplars de la Revista de la Safor L’acurada maquetació, configura una publicació àgil i moderna de 238 pàgines. Índex de la Revista
La revista té un preu de 10 € i consta de 240 pàgines a color i BN. < anterior posterior > © CEIC Alfons el Vell, Gandia

falles09_3

Museu Faller

Museu Faller Actes institucionals al Museu Faller
Gandia, 7 de març de 2009. ceic alfons el vell

El passat dissabte 7 de març es presentà al Museu Faller de Gandia el llibre de J. J. Coll “Mirar les falles de Gandia 1876-1946”, coeditat per Edicions Tivoli, la Federació de Falles de Gandia. La Junta i el CEIC Alfons el Vell.
La presentació estigué a càrrec del director del CEIC, Gabriel Garcia Frasquet, qui, posteriorment, també lliurà el Premi a la Millor Qualitat Literària Global dels Llibrets de Falles de la Safor, que convoca la institució des de 1997. La falla guanyadora va ser la Sagrada Família-Corea (Gandia).

 

Parlament de la presentació a càrrec de Gabriel Garcia.
Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell

Salutació entre el senyor alcalde de Gandia, José Manuel Orengo, i el director del CEIC Alfons el Vell, Gabriel Garcia.

Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell Alejandro Bañuls, de la Federació de Falles de Gandia; les falleres majors, Laura Barber i Marta Chàfer; José Manuel Orengo, alcalde la ciutat; Gabriel Garcia, director del CEIC Alfons el Vell, i Jesús Garcia, president de la Federació de Falles de Gandia, amb el llibre coeditat: “Mirar les falles de Gandia 1876-1946”, de J. J. Coll. Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell Moment del lliurament del premi a la Millor Qualitat Literària Global dels Llibrets de Falles de la Safor, que convoca el CEIC Alfons el Vell. El recull Juan Martí, president de la falla guanyadora, Sagrada Família-Corea (Gandia). En la foto, membres de la Junta, falleres de la falla guanyadora, falleres majors de la ciutat, director del CEIC, president de la falla guanyadora i el president de la Federació de Falles de Gandia. Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell Imatge de la sala amb les autoritats municipals en primer terme. < anterior posterior > © CEIC Alfons el Vell, Gandia

iarani07

10 anys de Premi Iaraní

10 anys de Premi Iaraní Presentació del llibre “10 anys de premi Iaraní”
Gandia, 5 de març de 2009.

Presentació del llibre “10 anys de Premi Iaraní” dins de la col·lecció Quaderns Comarcals del CEIC Alfons el Vell.

El llibre recull els articles guanyadors de les deu edicions del Premi Iaraní, que guardonava el millor article dels llibrets de falla en l’àmbit de les Comarques Centrals Valencianes. El premi fou creat per l’Associació Cultural Premi Iaraní amb la intenció d’aprofitar les pàgines del llibret per a facilitar la difusió de la literatura en valencià. El premi es va instaurar fa ara quinze anys i es considera que va tenir molt a veure en l’apropament entre el món de la cultura popular, representada per les falles, i el de la cultura literària, representat pels escriptors i poetes.


Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell

 

A A l’esquerra: portada del llibre “10 anys de Premi Iaraní”. Representa l’escut que rebia l’autor guanyador de l’article.

A la dreta: Jesús Garcia, president de la Federació de Falles de Gandia; Pasqual Molina, conseller del CEIC Alfons el Vell; Gil-Manuel Hernàndez Martí, presentador del llibre; Laura Barber, fallera major infantil de Gandia i Marta Chàfer, fallera major de Gandia.

Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell

Vista parcial de la sala el dia de la presentació del llibre.

Dos moments de la presentació: A l’esquerra Pasqual Molina, president de l’Associació Cultural Premi Iaraní, entitat que patrocinava el premi. A la dreta Gil-Manuel Hernàndez i Martí, professor de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, qui va fer la presentació del llibre que ell mateix havia prologat.

Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell Pasqual Molina,premi iaraní, Alfons el Vell

En primer lloc, autoritats falleres. Darrere, autoritats locals municipals.

Membres de les comissions falleres gandianes, autors guanyadors del Premi Iaraní i poetes i escriptors relacionats amb l’Associació Cultural Premi Iaraní.

Entrevista a Pasqual Molina. Las Provincias, edició la Safor. 22.03.09 < anterior posterior > © CEIC Alfons el Vell, Gandia

129102004planet2

Visualitat en la Història de l’Art

Visualitat en la Història de l’Art Cicle de conferències.
“La vida de les imatges. Estudis sobre visualitat en la Història de l’Art”
Gandia, dies 25 de febrer, 4 i 11 de març de 2009. Cicle La vida de les imatges

El professor Garcia Mahiques, en una intervenció preliminar, va introduir l’objectiu de les intervencions al voltant de la distinció entre imatge conceptual i narrativa, per anar més enllà de la interpretació estilística i posar la càrrega significant de la imatge en el seu context històric.

Dia 25 de febrer. Conferència de Mª Àngels Martí Bonafé (Universitat de València).
“La interpretació de la imatge en la Cultura Ibérica: iconografia conceptual i iconografia narrativa”.

Martí Bonafé va mostrar, a través de diversos elements —escultura, santuaris, ceràmica— la configuració d’una complexa cultura des del segle VI aC, organitzada en nuclis urbans.

Simone Weil, Denes, Alfons el Vell Simone Weil, Denes, Alfons el Vell Simone Weil, Denes, Alfons el Vell Simone Weil, Denes, Alfons el Vell

Dia 4 de març. Conferència de Juan Vicente Garcia Marsilla (Universitat de València).
“El banquet en imatges. La cuina i la taula en l’art medieval”.

Garcia Marsilla va explicitar la formació d’una cultura del menjar medieval, a partir de la base alimentària, la cuina de rics i pobres, els receptaris i l’etiqueta a taula, entre altres aspectes.

Garcia Marsilla Garcia Marsilla Garcia Marsilla Garcia Marsilla

Dia 11 de març. Conferència Rafael Sánchez Millán (Universitat de València)”Crist Crucificat com a imatge conceptual. La visualitat dels crucificats valencians“.

Sánchez Millán va desenvolupar una anàlisi del contrast entre la realitat històrica de la crucifixió i la seua representació plàstica, la seua evolució temàtica i la seua concreció en terres valencianes.

Sánchez Millán Sánchez Millán Sánchez Millán Sánchez Millán Les conferències van comptar amb un públic fidel, alguns breus col·loquis i una general recepció positiva del cicle. < anterior posterior > © CEIC Alfons el Vell, Gandia

weil05

Simone Weil

Simone Weil Presentació del llibre de Simone Weil “Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella” a càrrec d’Emilia Bea i Enric Ferrer Solivares.
Gandia, 18 de febrer de 2009. El CEIC Alfons el Vell, en ocasió del centenari de Simone Weil (1909-1943), ha patrocinat la presentació del tercer volum de la col·lecció RENT, de l’Editorial Denes, el qual reuneix un important recull d’escrits de l’escriptora francesa. Simone Weil, Denes, Alfons el Vell Simone Weil, Denes, Alfons el Vell L’acte es va celebrar a la Casa de Cultura de Gandia, el dia 18 de febrer. Hi participaren Enric Ferrer Solivares, en representació del CEIC, i la traductora i prologuista de l’obra la professora Emília Bea (Universitat de València). Un bon grup d’assistents va seguir atentament l’exposició de la professora Bea Pérez i, al final, participà en un breu col·loqui. L’acte, a més de recordar el valuós testimoni de Simone Weil, va posar de relleu la notable aportació que RENT està fent a la literatura religiosa en la nostra llengua. Simone Weil Simone Weil, Denes, Alfons el Vell Simone Weil, Denes, Alfons el Vell Simone Weil de jove Simone Weil (París, 3 de febrer del 1909 – Ashford (Anglaterra), 24 d’agost del 1943) fou una filòsofa francesa. D’origen jueu, després de llicenciar-se en Filosofia, treballà com a professora d’aquesta especialitat i de grec en un institut de províncies francés. El seu pensament, a mig camí entre un cristianisme primigeni i radical i l’anarquisme, l’empenyeren a abandonar la seua còmoda posició social i a experimentar en ella mateixa les dures condicions de vida del proletariat. Així ingressà en la fàbrica Renault per treballar com a peó. D’acord amb les seues idees, també, acudí a Barcelona per a participar com a brigadista internacional, s’incorporà a la columna Durruti, i s’estigué al front d’Aragó. La seua delicada salut no li permeté aguantar molt. El 1943, a causa sobretot de les dures condicions alimentícies que s’imposava a fi de no menjar més que els que menys tenien, morí a Londres on es trobava exiliada a causa de la Segona Guerra Mundial. Tot i la brevetat de la seua vida, 34 anys, són sobradament coneguts els seus escrits sobre la guerra on s’entremescla el seu misticisme amb una gran clarividència i originalitat respecte dels seu temps. Font: Viquipèdia < anterior posterior > © CEIC Alfons el Vell, Gandia