pellicer00

Homenatge a Joan Pellicer

Homenatge a Joan Pellicer Presentació del llibre

«Salut, alimentació i cultura popular al País Valencià» Homenatge a Joan Pellicer

Gandia, 29 de gener de 2010. homenatge a Joan Pellicer

El passat 29 de gener es va presentar el llibre «Salut, alimentació i cultura popular al País Valencià. Homenatge a Joan Pellicer» a la sala de conferències de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia.

En l’acte hi van intervenir Ximo Guillem-Llobat (Seminari d’Estudis sobre la Ciència), Josep Bernabeu (Universitat d’Alacant), Salvador Calatayud (Universitat de València) i Gabriel Garcia (CEIC AV).

Homenatge a Joan Pellicer

El llibre recull les ponències i comunicacions de les VI Trobades del Seminari d’Estudis sobre la Ciència: Medicina rural i cultura popular al País Valencià, que se celebraren a Gandia el febrer de 2009. A més, l’obra fa un homenatge a l’etnobotànic de Bellreguard Joan Pellicer, que tantes aportacions realitzà sobre aquestos temes. El llibre es tanca amb tres articles sobre la seua labor científica i divulgadora.

Els convidats feren un menut repàs dels temes de què tracta el llibre: medicina, salut i alimentació al País Valencià des d’un punt de vist sociològic i històric. Ximo Guillem, un dels editors del llibre junt amb Gabriel Garcia, parlà del procés de gestació de les trobades, la seua intenció, el desenvolupament i la reordenació de les intervencions per acabar convertint-se en aquest llibre. Per acabar, Josep Bernabeu se centrà en la figura de Joan Pellicer tot llegint un fragment d’un text de l’etnobotànic.

Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer
D’esquerra dreta: Ximo Guillem-Llobat, Josep Bernabeu, Salvador Calatayud, i Gabriel Garcia Frasquet Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Diversos moments de l’acte de presentació del llibre.

Fitxa del llibre.

< anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig.

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

fontilles07

Exposició Fontilles

Exposició Fontilles Inauguració de l’exposició

«La Leproseria Sant Francesc de Borja de Fontilles»

Gandia, 28 de novembre de 2009.

El CEIC Alfons el Vell s’ha volgut sumar a la celebració del centenari d’aquesta institució, amb l’organització d’una exposició fotogràfica on es mostren els pressupostos filantròpics, assistencials i científics que guiaren els inicis del projecte en les dècades de 1910 i 1920.
L’exposició, que s’hi pot visitar a Gandia, a la Sala Coll Alas, mostra un conjunt de més de cinquanta imatges que provenen majoritàriament del fons fotogràfic Tivoli d’Alcoi. Moltes d’elles van ser efectuades pels fotògrafs Isidro Laporta i Josep Tomás i permeten una aproximació a la transformació que van mostrar les infraestructures i l’espai físic que configuraven el Fontilles de la primera etapa, les característiques dels malalts i la varietat de lepra que patien, el tipus d’assistència que rebien, o les normes que marcaven la vida quotidiana dels leprosos i leproses recollits a la colònia sanatori que va rebre el nom de Sant Francesc de Borja. En l’exposició també es posa de manifest la dimensió epidemiològica que mostrava la pandèmia de lepra i l’aparell propagandístic que va permetre difondre el projecte i recaptar les almoines i donatius necessaris per a fer realitat la leproseria.

Documental moriscos, els valencians oblidats Ignasi Mora, Àlvar Garcia Enric Ferrer, Josep Alandete, Toni Durà documental moriscos documental moriscos Diversos moments de l’acte de presentació de la mostra. Teresa Ballester i Josep Bernabeu, comissàris de la mostra, revifaren la memòria del sanatori de Fontilles. A les imatges s’hi pot veure part del públic assisten a la inauguració: Joaquín Sapena, director de Fontilles; representants del CEIC Alfons el Vell, Gabriel Garcia i Lluís Romero; així com el director de Polítiques Culturals de l’Ajuntament de Gandia, Toni Durà.

Article de Josep Bernabeu i Teresa Ballester al voltant de l’exposició.

< anterior posterior>

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Josep Bernebeu i Teresa Ballester. ©CEIC Alfons el Vell, Gandia

caquilpan00

Francisco Caquilpán y la lucha mapuche

Francisco Caquilpán y la lucha mapuche

Presència a Gandia del representant del poble maputxe, Francisco Caquilpán

Gandia, 27 de novembre de 2009.

El passat dia 27 de novembre, poguérem gaudir de la companyia i les paraules de Francisco Caquilpán, dirigent indigenista, integrant i defensor del poble maputxe.

pueblo mapuche

 

* * * * * * *

Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

Part dels organitzadors i del públic assistent a l’acte, amb companyia del ponent, Francisco Caquilpán.

< anterior posterior >

Fotografies i textos: Fabiola © CEIC Alfons el Vell, Gandia

dexeus01

Santiago Dexeus

Santiago Dexeus

Conferència del Professor Santiago Dexeus:
«La salut de la dona, un camí envers la llibertat».

Acte organitzat pel CEIC Alfons el Vell . Gandia, 26 de novembre de 2009. Dexeus

* * * * * * *

Conferència presentada per Pasqual Molina qui, en introduïr el ponent, professor Santiago Dexeus, ens referí algunes anècdotes de la seua primera trobada amb ell a Barcelona, així com la forta impressió que li ocasionà el mètode “humanista” amb què el metge català s’apropava a la salut i a la dona.

* * * * * * *

Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

Conferència del professor Santiago Dexeus

El professor Santiago Dexeus, director de la Càtedra d’Investigació en Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ocupà la tribuna del CEIC Alfons el Vell, el dia 25 de novembre de 2009, per a impartir una conferència en la qual el reconegut ginecòleg de Barcelona reivindicà la seua lluita permanent per la llibertat de la dona.

Santiago Dexeus feu un repàs, de caràcter retrospectiu, de les diferents situacions, viscudes personalment, en el nostre país al llarg de la seua vida professional relatant les dificultats per les quals havia de passar la dona espanyola per causes de la doble moral, per l’actitud de l’Església i de la de diversos “científics” de primera fila amb idees de discriminació de gènere. També ho va fer sobre la situació actual de la dona a nivell global remarcant les enormes diferències que existeixen encara entre els països del tercer món i els desenvolupats en el numero d’avortaments il·legals, en la xifra de mares adolescents, en la de la mortalitat materna i de les diferències entre els diferents països respecte a la part de PIB que destinen a l’ajuda materna. Acabà amb un missatge d’esperança remarcant que les dones van a poc a poc guanyant el seu camí cap a la llibertat amb una característica que ell remarcava com a important, sense vessar cap gota de sang.

El cognom Dexeus és conegut i reconegut internacionalment en el camp de la Ginecologia, va associat a medicina capdavantera i és sinònim d’investigació puntera i d’atenció especialitzada dels pacients. Durant els 31 anys que el professor va estar al capdavant del Departament de Ginecologia i Obstetrícia de l’Institut Universitari Dexeus (1973-2004) va dirigir totes les iniciatives pioneres de la seua especialitat que facilitaren el desenvolupament de les tècniques de diagnòstic i noves pautes de tractament mèdic i quirúrgic. Algunes d’aquelles activitats punteres tingueren una enorme repercussió mediàtica com el naixement en la seua clínica del primer bebè proveta espanyol, que aquest mateix any ha fet 25 anys.

Amb un breu col·loqui finalitzà la intervenció del doctor Dexeus.

Santiago Dexeus Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Toni Durà (director de Polítiques Culturals de l’Ajuntament de Gandia) i Pasqual Molina (CEIC) en els moments previs a l’acte Públic assistent amb part dels regidors municipals presents a l’acte.

Presentació de l’acte, a càrrec de Pasqual Molina i primeres paraules del professor Dexeus (valencià)

Intervenció de Santiago Dexeus «La salud de la mujer» (castellano)

< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Pasqual Molina. © CEIC Alfons el Vell, Gandia

gandia_moriscos06

Documental moriscos

Documental moriscos Projecció del documental

«Moriscos. Els valencians oblidats»

Gandia, 23 de novembre de 2009.

Just ara fa 400 anys, l’últim trimestre del 1609, un de cada tres valencians –els 130.000 de fe islàmica-, foren expulsats de la terra dels seus avantpassats cap a un exili sense retorn. Eren els descendents dels antics pobladors, la civilització derrotada per Jaume I, que finalment seria esborrada en nom del catolicisme i de la Corona espanyola. El CEIC Alfons el Vell organitzà recentment un cicle de conferències commemoratives que ara ha completat amb la projecció del documental d’InfoTV «Moriscos: els valencians oblidats» (48 min), elaborat per Sergi Tarín, Vicent Peris i Esther Albert, amb Juli Esteve com a productor executiu.

El documental aporta testimonis dels principals experts en la matèria i imatges de l’abundant herència morisca, gravades a casa nostra i a Tunísia, on arrelaren molts dels que patiren aquella neteja ètcnica.

Documental moriscos, els valencians oblidatsMoment de la presentació del documental. A la imatge: Santiago La Parra (CEIC Alfons el Vell), Néstor Novell (Ajuntament de Gandia) i Juli Esteve (productor executiu del documental). Ignasi Mora, Àlvar Garcia Enric Ferrer, Josep Alandete, Toni Durà documental moriscos documental moriscos documental moriscos documental moriscos < anterior posterior>

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Gabriel Garcia Farsquet. Web: Estudi Pau Lagunas ©CEIC Alfons el Vell, Gandia

gandia_escriptors00

Escriptors valencians

Escriptors valencians

Presentació del llibre:
«Els escriptors valencians i la llengua literària»

Gandia, 16 de novembre de 2009. Cicle Als 70 anys de la Guerra Civil, Gandia

Vint-i-un escriptors valencians actuals parlen sobre les característiques de la seua llengua literària, de les relacions que mantenen amb correctors i editors, dels autors que més els han influït i de les motivacions que els mouen a continuar escrivint. Amb el seu treball i el seu art han bastit una llengua literària bella, natural i moderna aplicant el principi del policentrisme convergent i han contribuït a la creació d’una literatura homologable a qualsevol altra europea. El llibre ens en dóna les claus.

En el marc de la «Setmana Literària 2009» de Gandia, el dia 16 de novembre s’ha presentat el llibre «Els escriptors valencians i la llengua literària». L’obra, publicada pel CEIC Alfons el Vell, recull les ponències i comunicacions de les «I Jornades sobre la llengua literària i els escriptors valencians actuals», celebrades el 27 de setembre de 2008, amb la participació dels següents escriptors: Manuel Baixauli¸Antoni Ferrer Perales, Josep Franco, Joaquim Gonzàlez Caturla, Josep Lozano, Josep Vicent Miralles, Josep Piera, Joan Andrés Sorribes, Francesc Bayarri, Albert Hernàndez Xulvi, Manel Joan i Avinyó, Jesús Moncho, Francesc Mompó, Ignasi Mora, Joan Olivares, Vicent Penya, Josep Lluís Roig, Quelo Romero, Encarna Sant-Celoni i Verger, Vicent Usó i Lluís Roda.

Ignasi Mora, Àlvar Garcia Enric Ferrer, Josep Alandete, Toni Durà Ignasi Mora, Gabriel Garcia Frasquet Emili Casanova

L’acte de presentació, a la Casa de Cultura de Gandia, comptà amb la participació dels professors Emili Casanova i Gabriel Garcia Frasquet, editors de l’obra, i d’Enric Ferrer Solivares, crític literari. L’acte començà amb la intervenció del professor Garcia Frasquet, el qual, entre altres aspectes¸ incidí en l’escassa recepció per part del públic lector de la producció literària dels nostres escriptors, d’altra banda dotada d’un nivell normal de qualitat, tot repassant-ne l’evolució des dels anys de la transició democràtica fins l’actualitat, on s’observa un cert desencís dels escriptors davant el poc ressò del seu esforç creatiu. A continuació, Enric Ferrer, amb l’ajuda d’uns textos repartits als assistents, analitzà els intents de crear una llengua literària apta per a qualsevol registre en el període 1910-1960. Hi destacà, en anys posteriors, el salt qualitatiu produït en la definició i en l’ús d’una llengua més flexible i adaptada a les diverses necessitats de l’escriptor, d’acord amb els recursos propis del seu ofici. Seguidament el professor Casanova exposà, entre altres qüestions, la necessitat de comptar amb una crítica que estudie els elements lingüístics de les obres literàries, més enllà dels aspectes formals i temàtics. El públic, ben interessat per les aportacions de l’obra presentada, participà també en l’animat col·loquí que tancà l’acte.

Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española < anterior posterior>

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web: Estudi Pau Lagunas © CEIC Alfons el Vell, Gandia

gandia_paraula12

Premi Ausiàs March

Premi Ausiàs March Setmana literària

XIII Homenatge a la paraula
«50 anys del Premi Ausiàs March»

Gandia, 19 de novembre de 2009. Cicle Als 70 anys de la Guerra Civil, Gandia Ignasi Mora, Àlvar Garcia Enric Ferrer, Josep Alandete, Toni Durà

Detall del públic assistent. En primer terme Àlvar Garcia (gerent IMAB), Toni Durà (director de Polítiques Culturals de l’Ajuntament de Gandia), Fernando Mut (regidor) i José Manuel Orengo (alcalde de Gandia), a la dreta, Gabriel Garcia (director del CEIC Alfons el Vell), Pep Barber, Facund Puig i Josep Miquel Moya (regidors).

premi Ausiàs March premi Ausiàs March Ignasi Mora, Gabriel Garcia Frasquet Ignasi Mora, Gabriel Garcia Frasquet Ignasi Mora, Gabriel Garcia Frasquet Ignasi Mora, Gabriel Garcia Frasquet

Recull d’imatges de l’acte. Parlament de Maria Josep Escrivà i Josep Lluís Roig (autors de l’antologia); moments del vi d’honor; intervencions de Ximo Vidal i del senyor alcalde, José Manuel Orengo.

Otra danza Otra danza

Instantànies de l’espectacle de la Companyia «Otra danza».

Otra danza Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

L’alcalde de la ciutat apaga els ciris del 50 aniversari dels Premis Ausiàs March, que convoca l’Ajuntament de Gandia.

Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

El públic amb el llibre editat «S’ha obert l’arbre vell com un paraigües», amb que s’obsequià als assistents.

Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

D’esquerra a dreta, José Manuel Orengo, alcalde de la ciutat, Gabriel Garcia, Santiago La Parra i Enric Ferrer (Consellers del CEIC Alfons el Vell).

< anterior posterior>

Fotografies: Estudi Pere Millet. Web: Estudi Pau Lagunas © CEIC Alfons el Vell, Gandia

gandia_mainar08

Cicle Guerra Civil a Gandia: conferència d’Antonio Calzado

Cicle Guerra Civil a Gandia: conferència d’Antonio Calzado

Cicle de conferències
‘Als 70 anys del final de la Guerra Civil’

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència « paper de la Gran Bretanya en el final de la guerra. Gandia, març de 1939», a càrrec d’Eladi Mainar.
Gandia, 13 de novembre de 2009. V Cicle Als 70 anys de la Guerra Civil, Gandia

Aquest cicle de conferències, organitzat amb l’únic criteri del rigor científic, pretén ser una humil contribució a la nostra convivència en pau i llibertat, fomentant la recuperació d’aquesta memòria col·lectiva i promovent el debat i la reflexió crítica, la llum enfront de l’obscuritat.

 

* * * * * * *

La cinquena de les conferències del cicle «Als 70 anys de la Guerra Civil (1939 – 2009)», organitzat pel CEIC Alfons el Vell, ha tingut un notable èxit de públic. El dia13 de novembre, Eladi Mainar, doctor en Història, va dissertar sobre El paper de la Gran Bretanya en el final de la guerra. Gandia, març de 1939. Ha estat presentat pel professor Santiago La Parra, el qual destacà el treball d’investigació i les publicacions del conferenciant, algunes sobre el tema de la seua conferència, alhora que remarcava el paper del port de Gandia en les darreres hores de la guerra i la necessitat de no confondre la història local de caràcter científic amb la història d’exaltació pobletana o localista.

Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

En una primera aproximació, el conferenciant assenyalà dos elements importants sobre el port de Gandia: el fet de ser una concessió britànica, amb el ferrocarril a Alcoi (The Alcoy & Gandia Railway & Harbour, Company Ltd.), i un gran centre d’exportació de cítrics. Uns condicionants que expliquen, tot i ser Gandia una ciutat petita, un protagonisme que va anar més enllà del seu paper de població de reraguarda.

Tot seguit passà a estudiar el paper de la Gran Bretanya en la guerra de 1936: va practicar una neutralitat benèvola amb els insurgents i malèvola amb els republicans. La complexa situació política europea marcada per l’avanç dels totalitarismes –feixisme italià, nazisme alemany i stalinisme soviètic- va portar al govern conservador a distanciar-se de la sort de la República espanyola i aproximar-se als insurgents. La política d’apaivagament davant les exigències d’Alemanya i Itàlia, sempre per por a l’expansió del comunisme i la possible desfeta de la pròpia democràcia burgesa, van arribar a dividir profundament la societat britànica entre els contraris i els simpatitzants amb la causa republicana. D’altra banda els laboristes i sindicalistes, encara que anticomunistes, van possibilitar algunes ajudes a la República. Amb el govern britànic es posicionà França, tot i el seu Front Popular, mitjançant una política de no intervenció, sistemàticament burlada per Alemanya i Itàlia.

En aquest context, els britànics, pels seus interessos al port de Gandia, hi jugaren un paper de certa notorietat durant la guerra i, sobretot, en els seus darrers moments. Com l’exportació de taronja era una important font de divises per a la República, el port va ser objectiu militar i va ser bombardejat molt sovint, principalment per part de l’aviació italiana, establerta a Mallorca. Tot i les protestes britàniques, una gran parts dels molls van quedar inutilitzats ja en 1938, amb la consegüent baixada de les exportacions. Unitats de la Royal Navy patrullaven per la costa per tal d’impedir l’arribada d’armes, encara que hi continuava el comerç de companyies britàniques.

El port arribà a ser un lloc d’intercanvi de presoners (brigadistes, italians) i d’eixida de dirigents i militars republicans. En aquest sentit el coronel Casado, autor del colp d’Estat contra el govern de Negrín, arribà a Gandia el dia 30 de març de 1939 i amb uns 194 refugiats va ser embarcat en el vaixell britànic ‘Galathea’, absent ja la marina republicana, tot i els intents de frustrar-ho per part d’un vaixell de Franco.

S’hi van viure, al port, durant el dia 30 moments de tensió i confusió: soldats republicans que intentaven eixir cap a l’estranger, presoners italians transferits a Mallorca, refugiats acollits per un vaixell francés, intervenció del cònsol britànic, la ciutat ja controlada pels militars i falangistes, etc. Mentre, al port d’Alacant, s’hi concentraven milers de republicans, en un desesperat intent d’escapar de l’arribada de les tropes de Franco. Abans d’acabar el dia 30, el ‘Mar Negro’ va desembarcar soldats al port i acabà qualsevol possibilitat d’eixida cap a l’estranger. El govern britànic deixà d’interessar-se per la guerra perquè ja havia reconegut, amb França, el règim de Franco, i en l’horitzó europeu anava congriant-se una tempesta molt més gran.

Amb un breu col·loqui s’ha posat el punt final a la intervenció del doctor Mainar i també al cicle de conferències que ha comptat amb un públic nombrós i fidel.

Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Audio de la intervenció d’Eladi Mainar [primera part. ] Audio de la intervenció d’Eladi Mainar [segona part. ]
< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web i audio: Estudi Pau Lagunas. © CEIC Alfons el Vell, Gandia

gandia_serpis12

Les riberes del Serpis

Les riberes del Serpis

Presentació del llibre editat pel CEIC AV:

«Les riberes del Serpis.
Gestió de l’aigua per a la seua conservació»

Gandia, 10 de novembre de 2009.

Imatges de l’acte de presentació del llibre a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós.

Les riberes del Serpis, CEIC Alfons el Vell Les riberes del Serpis, CEIC Alfons el Vell

La taula comptà amb la presència (d’esquerra a dreta) de X.Ródenas (membre del CEIC AV), Antoni Aguilella (presentador del llibre i director del Jardí Botànic de la UV), Virginia Garófano, Francisco Martínez Capel i Rafa Delgado (autors del llibre).

Les riberes del Serpis, CEIC Alfons el Vell Les riberes del Serpis, CEIC Alfons el Vell Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Virgina Garófano, Les riberes del Serpis Gabriel Garcia Frasquet, Virginia Garófano

Els autors reberen les felicitacions dels assistents i de Gabriel Garcia (Director del CEIC AV).

Virgina Garófano, Les riberes del Serpis Gabriel Garcia Frasquet, Virginia Garófano Públic a Gandia, CEIC Alfons el Vell, Gandia

Públic assistent a la presentació del llibre.

< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Web: Estudi Pau Lagunas.
© CEIC Alfons el Vell, Gandia

114155654bombarder

Cicle Guerra Civil a Gandia: conferència d’Antonio Calzado

Cicle Guerra Civil a Gandia: conferència d’Antonio Calzado

Cicle de conferències
‘Als 70 anys del final de la Guerra Civil’

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència « y convencer. La Iglesia en la Cruzada»,
a càrrec d’Antonio Calzado.
Gandia, 6 de novembre de 2009. IV Cicle Als 70 anys de la Guerra Civil, Gandia

Aquest cicle de conferències, organitzat amb l’únic criteri del rigor científic, pretén ser una humil contribució a la nostra convivència en pau i llibertat, fomentant la recuperació d’aquesta memòria col·lectiva i promovent el debat i la reflexió crítica, la llum enfront de l’obscuritat.

 

* * * * * * *

La quarta de les conferències del cicle «Als 70 anys de la Guerra Civil (1939 – 2009)», organitzat pel CEIC Alfons el Vell, ha tingut un considerable èxit de públic. El dia 6 de novembre, Antonio Calzado Aldaria, doctor en Història i professor associat del departament d’Història Contemporània de la Universitat de València, va dissertar sobre «¡Vencer y convencer! La Iglesia en la Cruzada». Ha estat presentat per Gabriel Garcia Frasquet, director del CEIC, el qual destacà el treball d’investigació i les publicacions del conferenciant, alhora que cridava l’atenció sobre la complexitat del tema (República i Església; Dictadura i nacionalcatolicisme).

Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

En una primera aproximació, el professor Calzado Aldaria, després d’unes precisions conceptuals sobre clericalisme i anticlericalisme, exposà les arrels del problema des de l’oposició d’una part important de l’Església al liberalisme, a partir de 1812 i, sobretot, des de la desamortització, sense oblidar la significació del carlisme. L’aproximació eclesiàstica al liberalisme moderat (Concordat de 1851) i l’etapa de la Restauració monàrquica, des de 1875, van anar configurant un discurs polític que identificava la nació espanyola amb la unitat catòlica. Obrers, científics, intel·lectuals, republicans, etc. van créixer al marge de les orientacions eclesiàstiques. Davant de la “apostasía de las masas” amb les seqüeles de la secularització, la resposta catòlica se centrà en una reconquista espiritual basada en l’educació, els sindicats i patronats catòlics, la reforma dels costums (els perills del cinema, la moda, etc. sobre la dona). La dictadura de Primo de Rivera reforçà el sentit antiliberal. En algunes cartes pastorals molts bisbes presentaven com a ideal l’Estat confessional.

En arribar la República (1931), la Constitució consagrà la separació Estat – Església i una legislació que accentuà la secularització de la societat. Encara que s’havia estés entre els catòlics la idea de l’accidentalitat de les formes polítiques, entre els bisbes van aparéixer diferents actituds sobre l’acceptació de la República, ben evidents entre els catalans Vidal i Barraquer i Gomà. L’accidentalisme de la CEDA, els intents d’afavorir un partit catòlic, es van veure superats pel triomf del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936, mentre creixia el recolzament a la rebel·lió militar en preparació. El 18 de juliol s’aplegaren forces de procedència diversa i amb visions polítiques ben diferents, com també religioses per part dels militars que hi van participar. El recolzament d’una part important de l’Església, per exemple del clergat tradicionalista de procedència carlina, va anar definint la guerra com una «cruzada» dels defensors de Déu i la Pàtria contra la conjura de jueus, maçons i comunistes, abans de conéixer l’extensió de la repressió religiosa en la zona republicana.

Un segon aspecte, ben explicitat pel conferenciant, va ser el complex aspecte de la legitimació religiosa de la rebel·lió militar, així amb la carta col·lectiva de l’episcopat sobre la guerra, definida com un moviment contra la revolució comunista, una tesi que va assolir un gran èxit internacional. Tot i que no tots els bisbes van signar la carta esmentada, les pressions sobre Roma conduïren al reconeixement pontifici de l’Estat sorgit de l’alçament militar, de tal manera que la religió va ser un important element legitimador del nou règim de Franco. Encara que algun bisbe va clamar contra la violència en la zona de Franco, sacerdots bascs i catòlics republicans van ser afusellats, alhora que s’ignoraven les possibles negociacions de pau.

El professor Calzado Aldaria, tot seguit, exposà la repressió religiosa en la zona republicana (6.832 sacerdots i religiosos assassinats), destrucció d’un ingent patrimoni artístic i històric, etc., a més de les causes de tal violència, remarcà la necessitat de situar-ho tot en el seu context social i històric.

Una breu referència a la situació de Gandia en aquell període i encara ben poc estudiat, la lectura d’uns textos en forma de balanç del tema exposat, i un llarg col·loqui, van completar la quarta de les conferències sobre la Guerra Civil.

Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Audio de la intervenció d’
Antonio Calzado [primera part. ]
Audio de la intervenció d’
Antonio Calzado [segona part. ]
< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web i audio: Estudi Pau Lagunas. © CEIC Alfons el Vell, Gandia