inauguracio_av05bis

Inauguració seu CEIC AV

Inauguració seu CEIC AV Inauguració a Gandia de la nova seu del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell Homenatge a Joan Pellicer
Descobriment de la placa a l’entrada de la nova seu del CEIC Alfons el Vell per part de l’alcalde, José Manuel Orengo Pastor, i del director del Centre, Gabriel Garcia Frasquet.

Gandia, 10 de març de 2010.

El passat 10 de març es va inaugurar la nova seu del CEIC Alfons el Vell, que es troba als baixos de l’edifici de l’Escola Pia (Av. Marqués de Campo, núm. 3).

premi octubre 2009 A l’esquerra, part del públic assistent a l’acte. A la dreta, José Manuel Orengo, alcalde de Gandia, i Gabriel Garcia, director del Centre.

Una nombrosa concurrència, composta per l’alcalde de la ciutat, regidors representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Gandia, membres i exmembres del Centre, i amics i simpatitzants, donaren calor a l’acte. En les seues intervencions, tant l’alcalde de Gandia, José Manuel Orengo Pastor, com el director del CEIC, Gabriel Garcia Frasquet, parlaren de la importància per al Centre de tenir un espai propi per a poder realitzar millor la seua tasca.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Un moment de la inauguració. El sr. alcalde comenta les escultures de Manolo Boix emplaçades a les dependències del Centre. Al seu costat, Néstor Novell, primer director del Centre, i Gabriel Garcia, actual director. A la imatge de la dreta, altres membres del consell del CEIC Alfons el Vell: Lluís Nieto, Rafa Delgado, Enric Ferrer i Maite Sastre. Inauguració nova seu CEIC Alfons el Vell Guia turisme Safor A les imatges diversos moments de la inauguració.

Gabriel Garcia va fer un repàs a la història del Centre, tot qualificant-lo d’empresa col·lectiva i recordant-ne els inicis i aquelles persones que hi pertanyeren activamente i que ara ja no estan entre nosaltres. José Manuel Orengo destacà la tasca feta pel CEIC durant més de 25 anys de vida, la seua aposta pels estudis comarcals i la cultura amb la publicació de llibres de temàtica científica, literària, històrica, medioambiental, económica, educativa, etc.

En acabar el discurs d’inauguració, l’acte continuà al claustre de l’Escola Pia. Es va servir un vi d’honor als assistents, que també pogueren gaudir del concert del grup de hip-hop valencià Rapsodes. La banda ofereix una proposta ben original on interpreten poemes d’Ausiàs March en clau de hip-hop. Al concert també cantaren temes propis recollits al seu disc Contes per Versos.

Inauguració nova seu CEIC Alfons el Vell A la imatge, una bona representació dels membres del CEIC Alfons el Vell.
D’esquerra a dreta: Ximo Vidal, Lluís Romero, Pasqual Molina, Enric Ferrer, Santiago La Parra, Gabriel Garcia i Àlvar Garcia (director de l’IMAB)

Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines

Després de la inauguració, hi hagué un vi d’honor al patí de l’Escola Pia acompanyat per un concert del grup “Rapsodes”, una jove formació rapera del Camp del Túria.

< anterior posterior>

Text i fotografies: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas


©CEIC Alfons el Vell, Gandia

deu09

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés Acte de presentació del llibre:
«Déu entre les coses» Homenatge a Joan Pellicer

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés

Llibre publicat per ed. Denes.

Gandia, 5 de març de 2010.

El passat divendres 5 de març es va presentar el llibre Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa (Editorial Denes, Col·lecció Rent) de Vicent Andrés Estellés en el saló d’actes de la UNED (Edifici de l’Escola Pia). Hi van intervenir: Enric Ferrer Solivares (autor de la introducció i la selecció), Gabriel Garcia Frasquet (director del CEIC Alfons el Vell) i Alfred Giner (recitador).

L’acte es va obrir amb la presentació de Gabriel Garcia, que va parlar de la poesia d’Estellés, la seua vàlua i de l’obra que es presentava. Déu entre les coses forma part de la Col·lecció Rent, dirigida per Agustí Colomer, una col·lecció de poesia religiosa contemporània.

premi octubre 2009

A continuació, Enric Ferrer va aprofundir en l’obra del poeta de Burjassot. Va comentar que la poesia d’Estellés ajuda a desfer el tòpic de la superficialitat dels valencians. Es va repartir un full entre el públic assistent amb vuit poemes d’Estellés que Enric va llegir i analitzar. Explicà que la seua poesia és de caràcter existencial amb referències a la religiositat popular i a la dura vida de postguerra. Estellés es posà del costat dels humils, tractà l’opressió del pobre. El drama de la condició humana és per a tots. “Estellés és el poeta de la vida, més que de la mort”, va comentar Enric Ferrer. D’aquesta manera, darrere dels temes transcendentals, podem veure una llum d’esperança als seus poemes.

Per acabar, Alfred Giner, antic alumne de l’Escola Pia, va recitar alguns poemes inclosos en Déu entre les coses.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines < anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet. Textos: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas


©CEIC Alfons el Vell, Gandia

andromines

Presentació de la novel·la Andròmines

Presentació de la novel·la Andròmines Acte de presentació del Premi Octubre de Narrativa 2009,la novel·la de Rafa Gomar Andròmines (Editorial 3i4). Homenatge a Joan Pellicer Rafa Gomar

Gandia, 19 de febrer de 2010.

Rafa Gomar és autor, entre altres obres, de dos dietaris: Donato 2, 27 (1988) i Vianant (2007); quatre llibres de contes: Legítima defensa (1991), Viure al ras (2000), Batecs (2004) i Exercicis respiratoris (2005); a més de dues novel·les curtes: En blanc i negre i Rin (2004).

L’escriptor gandià Rafa Gomar va presentar la seua novel·la Andròmines a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós en un acte coorganitzat pel CEIC Alfons el Vell i l’Editorial 3i4. L’obra va guanyar el premi Andròmina de Narrativa dels Premis Octubre en la seua XXXVIII edició.

Obrí l’acte, en nom del CEIC Alfons el Vell, Maite Insa. A continuació, Elvira Cambrils efectuà la presentació amb un format de conversa amb l’autor sobre diversos aspectes del llibre premiat.

La novel·la conta el procés d’acceptació i de dol del seu protagonista, Albert, per la mort de la seua dona Monique. Albert la recorda per mitjà d’objectes quotidians –andròmines–, que disparen la seua memòria. Elvira Cambrils destacà l’aspecte metaliterari de l’obra ja que Albert és un periodista que escriu per a aïllar-se del món real i crear el seu particular. Pretén recuperar el pols d’escriptor després de la tragèdia que suposa la mort de Monique.

premi octubre 2009

Amb Andròmines, Gomar entra de ple en el camp de la novel·la ja que fins ara s’havia dedicat preferentment als gèneres breus (conte, dietari…).

La novel·la destaca, com remarcà la presentadora, per la seua original estructura fragmentària i un llenguatge àgil i quotidià.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines
D’esquerra a dreta: Rafa Gomar, Elvira Cambrils i Maite Insa, membre del CEIC Alfons el Vell. Rafa Gomar andròmines Guia turisme Safor
L’acte va comptar amb una bona acolida per part del públic. Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines
En finaltzar la presentació Rafael Gomar atengué els reporters de Gandia TV. < anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig. Textos: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas


©CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2010

borja

Presentació de guies

Presentació de guies Presentació de guies culturals: Homenatge a Joan Pellicer

«Per terres dels Borja», de Santiago La Parra i «La ruta dels clàssics» de Josep A. Gisbert

Gandia, 11 de febrer de 2010.

El passat dijous 11 de febrer de 2010 es van presentar les guies Per Terres dels Borja i La Ruta dels Clàssics, de Santiago La Parra i Josep A. Gisbert, respectivament, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia. A l’acte va acudir un nombrós públic.

En la taula van estar, a més dels autors, Néstor Novell (director de Polítiques de Prosperitat i Empresa de Gandia) i Gabriel Garcia (director del CEIC).

Les guies, editades conjuntament pel CEIC i l’Ajuntament de Gandia, són part d’un projecte que va nàixer el 2008, impulsat per Néstor Novell, i que pretén impulsar el turisme cultural a les Comarques Centrals Valencianes. Una alternativa al “sol i platja”.

Guia turisme Safor

Per Terres dels Borja és una guia amb la qual el lector podrà seguir les petjades de la família Borja per terres valencianes. El seu autor Santiago La Parra, va comentar que són dues guies dirigides a un lector amb inquietuds culturals i interés pel patrimoni històric.

Per altra banda, La Ruta dels Clàssics de l’arqueòleg Josep A. Gisbert és un apropament a l’herència que deixaren el nostres escriptors clàssics: Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. El viatge que proposa Gisbert ens durà a Gandia, Beniarjó, Dénia, Xaló, Penàguila i Cocentaina.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Homenatge a Joan Pellicer Gabriel Garcia, director Alfons el Vell
Un gran nombre de persones acudí a la presentació de les guies. A la imatge de la dreta Gabriel Garcia, director del CEIC Alfons el Vell. Santiago La Parra Homenatge a Joan Pellicer
A les imatges de l’esquerra, dos moments de la presentació que va fer Santiago La Parra.
A la imatge de la dreta Liduvina Gil conversa amb Josep A. Gisbert. Guia turisme Safor Néstor Novell
A l’esquerra Josep Antoni Gisbert, moments abans d’iniciar la presentació. A la dreta Néstor Novell, impulsor del projecte. Guia turisme Safor Guia turisme Safor Guia turisme Safor < anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet. Textos: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

pellicer00

Homenatge a Joan Pellicer

Homenatge a Joan Pellicer Presentació del llibre

«Salut, alimentació i cultura popular al País Valencià» Homenatge a Joan Pellicer

Gandia, 29 de gener de 2010. homenatge a Joan Pellicer

El passat 29 de gener es va presentar el llibre «Salut, alimentació i cultura popular al País Valencià. Homenatge a Joan Pellicer» a la sala de conferències de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia.

En l’acte hi van intervenir Ximo Guillem-Llobat (Seminari d’Estudis sobre la Ciència), Josep Bernabeu (Universitat d’Alacant), Salvador Calatayud (Universitat de València) i Gabriel Garcia (CEIC AV).

Homenatge a Joan Pellicer

El llibre recull les ponències i comunicacions de les VI Trobades del Seminari d’Estudis sobre la Ciència: Medicina rural i cultura popular al País Valencià, que se celebraren a Gandia el febrer de 2009. A més, l’obra fa un homenatge a l’etnobotànic de Bellreguard Joan Pellicer, que tantes aportacions realitzà sobre aquestos temes. El llibre es tanca amb tres articles sobre la seua labor científica i divulgadora.

Els convidats feren un menut repàs dels temes de què tracta el llibre: medicina, salut i alimentació al País Valencià des d’un punt de vist sociològic i històric. Ximo Guillem, un dels editors del llibre junt amb Gabriel Garcia, parlà del procés de gestació de les trobades, la seua intenció, el desenvolupament i la reordenació de les intervencions per acabar convertint-se en aquest llibre. Per acabar, Josep Bernabeu se centrà en la figura de Joan Pellicer tot llegint un fragment d’un text de l’etnobotànic.

Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer
D’esquerra dreta: Ximo Guillem-Llobat, Josep Bernabeu, Salvador Calatayud, i Gabriel Garcia Frasquet Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Diversos moments de l’acte de presentació del llibre.

Fitxa del llibre.

< anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig.

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

fontilles07

Exposició Fontilles

Exposició Fontilles Inauguració de l’exposició

«La Leproseria Sant Francesc de Borja de Fontilles»

Gandia, 28 de novembre de 2009.

El CEIC Alfons el Vell s’ha volgut sumar a la celebració del centenari d’aquesta institució, amb l’organització d’una exposició fotogràfica on es mostren els pressupostos filantròpics, assistencials i científics que guiaren els inicis del projecte en les dècades de 1910 i 1920.
L’exposició, que s’hi pot visitar a Gandia, a la Sala Coll Alas, mostra un conjunt de més de cinquanta imatges que provenen majoritàriament del fons fotogràfic Tivoli d’Alcoi. Moltes d’elles van ser efectuades pels fotògrafs Isidro Laporta i Josep Tomás i permeten una aproximació a la transformació que van mostrar les infraestructures i l’espai físic que configuraven el Fontilles de la primera etapa, les característiques dels malalts i la varietat de lepra que patien, el tipus d’assistència que rebien, o les normes que marcaven la vida quotidiana dels leprosos i leproses recollits a la colònia sanatori que va rebre el nom de Sant Francesc de Borja. En l’exposició també es posa de manifest la dimensió epidemiològica que mostrava la pandèmia de lepra i l’aparell propagandístic que va permetre difondre el projecte i recaptar les almoines i donatius necessaris per a fer realitat la leproseria.

Documental moriscos, els valencians oblidats Ignasi Mora, Àlvar Garcia Enric Ferrer, Josep Alandete, Toni Durà documental moriscos documental moriscos Diversos moments de l’acte de presentació de la mostra. Teresa Ballester i Josep Bernabeu, comissàris de la mostra, revifaren la memòria del sanatori de Fontilles. A les imatges s’hi pot veure part del públic assisten a la inauguració: Joaquín Sapena, director de Fontilles; representants del CEIC Alfons el Vell, Gabriel Garcia i Lluís Romero; així com el director de Polítiques Culturals de l’Ajuntament de Gandia, Toni Durà.

Article de Josep Bernabeu i Teresa Ballester al voltant de l’exposició.

< anterior posterior>

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Josep Bernebeu i Teresa Ballester. ©CEIC Alfons el Vell, Gandia

caquilpan00

Francisco Caquilpán y la lucha mapuche

Francisco Caquilpán y la lucha mapuche

Presència a Gandia del representant del poble maputxe, Francisco Caquilpán

Gandia, 27 de novembre de 2009.

El passat dia 27 de novembre, poguérem gaudir de la companyia i les paraules de Francisco Caquilpán, dirigent indigenista, integrant i defensor del poble maputxe.

pueblo mapuche

 

* * * * * * *

Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

Part dels organitzadors i del públic assistent a l’acte, amb companyia del ponent, Francisco Caquilpán.

< anterior posterior >

Fotografies i textos: Fabiola © CEIC Alfons el Vell, Gandia

dexeus01

Santiago Dexeus

Santiago Dexeus

Conferència del Professor Santiago Dexeus:
«La salut de la dona, un camí envers la llibertat».

Acte organitzat pel CEIC Alfons el Vell . Gandia, 26 de novembre de 2009. Dexeus

* * * * * * *

Conferència presentada per Pasqual Molina qui, en introduïr el ponent, professor Santiago Dexeus, ens referí algunes anècdotes de la seua primera trobada amb ell a Barcelona, així com la forta impressió que li ocasionà el mètode “humanista” amb què el metge català s’apropava a la salut i a la dona.

* * * * * * *

Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

Conferència del professor Santiago Dexeus

El professor Santiago Dexeus, director de la Càtedra d’Investigació en Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ocupà la tribuna del CEIC Alfons el Vell, el dia 25 de novembre de 2009, per a impartir una conferència en la qual el reconegut ginecòleg de Barcelona reivindicà la seua lluita permanent per la llibertat de la dona.

Santiago Dexeus feu un repàs, de caràcter retrospectiu, de les diferents situacions, viscudes personalment, en el nostre país al llarg de la seua vida professional relatant les dificultats per les quals havia de passar la dona espanyola per causes de la doble moral, per l’actitud de l’Església i de la de diversos “científics” de primera fila amb idees de discriminació de gènere. També ho va fer sobre la situació actual de la dona a nivell global remarcant les enormes diferències que existeixen encara entre els països del tercer món i els desenvolupats en el numero d’avortaments il·legals, en la xifra de mares adolescents, en la de la mortalitat materna i de les diferències entre els diferents països respecte a la part de PIB que destinen a l’ajuda materna. Acabà amb un missatge d’esperança remarcant que les dones van a poc a poc guanyant el seu camí cap a la llibertat amb una característica que ell remarcava com a important, sense vessar cap gota de sang.

El cognom Dexeus és conegut i reconegut internacionalment en el camp de la Ginecologia, va associat a medicina capdavantera i és sinònim d’investigació puntera i d’atenció especialitzada dels pacients. Durant els 31 anys que el professor va estar al capdavant del Departament de Ginecologia i Obstetrícia de l’Institut Universitari Dexeus (1973-2004) va dirigir totes les iniciatives pioneres de la seua especialitat que facilitaren el desenvolupament de les tècniques de diagnòstic i noves pautes de tractament mèdic i quirúrgic. Algunes d’aquelles activitats punteres tingueren una enorme repercussió mediàtica com el naixement en la seua clínica del primer bebè proveta espanyol, que aquest mateix any ha fet 25 anys.

Amb un breu col·loqui finalitzà la intervenció del doctor Dexeus.

Santiago Dexeus Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Toni Durà (director de Polítiques Culturals de l’Ajuntament de Gandia) i Pasqual Molina (CEIC) en els moments previs a l’acte Públic assistent amb part dels regidors municipals presents a l’acte.

Presentació de l’acte, a càrrec de Pasqual Molina i primeres paraules del professor Dexeus (valencià)

Intervenció de Santiago Dexeus «La salud de la mujer» (castellano)

< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Pasqual Molina. © CEIC Alfons el Vell, Gandia

gandia_moriscos06

Documental moriscos

Documental moriscos Projecció del documental

«Moriscos. Els valencians oblidats»

Gandia, 23 de novembre de 2009.

Just ara fa 400 anys, l’últim trimestre del 1609, un de cada tres valencians –els 130.000 de fe islàmica-, foren expulsats de la terra dels seus avantpassats cap a un exili sense retorn. Eren els descendents dels antics pobladors, la civilització derrotada per Jaume I, que finalment seria esborrada en nom del catolicisme i de la Corona espanyola. El CEIC Alfons el Vell organitzà recentment un cicle de conferències commemoratives que ara ha completat amb la projecció del documental d’InfoTV «Moriscos: els valencians oblidats» (48 min), elaborat per Sergi Tarín, Vicent Peris i Esther Albert, amb Juli Esteve com a productor executiu.

El documental aporta testimonis dels principals experts en la matèria i imatges de l’abundant herència morisca, gravades a casa nostra i a Tunísia, on arrelaren molts dels que patiren aquella neteja ètcnica.

Documental moriscos, els valencians oblidatsMoment de la presentació del documental. A la imatge: Santiago La Parra (CEIC Alfons el Vell), Néstor Novell (Ajuntament de Gandia) i Juli Esteve (productor executiu del documental). Ignasi Mora, Àlvar Garcia Enric Ferrer, Josep Alandete, Toni Durà documental moriscos documental moriscos documental moriscos documental moriscos < anterior posterior>

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Gabriel Garcia Farsquet. Web: Estudi Pau Lagunas ©CEIC Alfons el Vell, Gandia

gandia_escriptors00

Escriptors valencians

Escriptors valencians

Presentació del llibre:
«Els escriptors valencians i la llengua literària»

Gandia, 16 de novembre de 2009. Cicle Als 70 anys de la Guerra Civil, Gandia

Vint-i-un escriptors valencians actuals parlen sobre les característiques de la seua llengua literària, de les relacions que mantenen amb correctors i editors, dels autors que més els han influït i de les motivacions que els mouen a continuar escrivint. Amb el seu treball i el seu art han bastit una llengua literària bella, natural i moderna aplicant el principi del policentrisme convergent i han contribuït a la creació d’una literatura homologable a qualsevol altra europea. El llibre ens en dóna les claus.

En el marc de la «Setmana Literària 2009» de Gandia, el dia 16 de novembre s’ha presentat el llibre «Els escriptors valencians i la llengua literària». L’obra, publicada pel CEIC Alfons el Vell, recull les ponències i comunicacions de les «I Jornades sobre la llengua literària i els escriptors valencians actuals», celebrades el 27 de setembre de 2008, amb la participació dels següents escriptors: Manuel Baixauli¸Antoni Ferrer Perales, Josep Franco, Joaquim Gonzàlez Caturla, Josep Lozano, Josep Vicent Miralles, Josep Piera, Joan Andrés Sorribes, Francesc Bayarri, Albert Hernàndez Xulvi, Manel Joan i Avinyó, Jesús Moncho, Francesc Mompó, Ignasi Mora, Joan Olivares, Vicent Penya, Josep Lluís Roig, Quelo Romero, Encarna Sant-Celoni i Verger, Vicent Usó i Lluís Roda.

Ignasi Mora, Àlvar Garcia Enric Ferrer, Josep Alandete, Toni Durà Ignasi Mora, Gabriel Garcia Frasquet Emili Casanova

L’acte de presentació, a la Casa de Cultura de Gandia, comptà amb la participació dels professors Emili Casanova i Gabriel Garcia Frasquet, editors de l’obra, i d’Enric Ferrer Solivares, crític literari. L’acte començà amb la intervenció del professor Garcia Frasquet, el qual, entre altres aspectes¸ incidí en l’escassa recepció per part del públic lector de la producció literària dels nostres escriptors, d’altra banda dotada d’un nivell normal de qualitat, tot repassant-ne l’evolució des dels anys de la transició democràtica fins l’actualitat, on s’observa un cert desencís dels escriptors davant el poc ressò del seu esforç creatiu. A continuació, Enric Ferrer, amb l’ajuda d’uns textos repartits als assistents, analitzà els intents de crear una llengua literària apta per a qualsevol registre en el període 1910-1960. Hi destacà, en anys posteriors, el salt qualitatiu produït en la definició i en l’ús d’una llengua més flexible i adaptada a les diverses necessitats de l’escriptor, d’acord amb els recursos propis del seu ofici. Seguidament el professor Casanova exposà, entre altres qüestions, la necessitat de comptar amb una crítica que estudie els elements lingüístics de les obres literàries, més enllà dels aspectes formals i temàtics. El públic, ben interessat per les aportacions de l’obra presentada, participà també en l’animat col·loquí que tancà l’acte.

Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Antonio Calzado, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española < anterior posterior>

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web: Estudi Pau Lagunas © CEIC Alfons el Vell, Gandia