confe_web

ÀLBUM DE LES CONFERÈNCIES DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA

I ací us deixem un altre àlbum de fotos, aquest està dedicat a les conferències que cada vesprada han oferit vertaders especialistes en cadascuna de les matèries.

destacada

ÀLBUM DE FOTOS DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA

Hui acaba el cicle d’intensa activitat organitzat en la Setmana de la Ciència. Durant cinc dies, del 6 al 9 de novembre, s’han organitzat diverses accions que han congregat més de 1200 persones interessades en el món de la Ciència. Els matins han estat dedicats, principalment, als centres d’ensenyament amb tallers pràctics i cinema especialitzat. I de vesprada conferències obertes amb temes científics d’interés general.

Us deixem una col·lecció d’imatges que recullen alguns dels tallers oferits, en diferents itineraris, als estudiants dels últims cursos de Primària, d’ESO i de Batxiller.

SETMANA_web

DEMÀ DILLUNS COMENÇA LA SETMANA DE LA CIÈNCIA

Del dia 6 al 10 de novembre es realitzarà a la Casa de Cultura “Marqués González de Quirós” la Setmana de la Ciència que enguany està organitzada conjuntament pel CEIC Alfons el Vell, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València.

La Setmana de la Ciència tindrà activitats de matí dirigides a centres escolars de primària i secundària, així com activitats de vesprada obertes al públic en general. Una dotzena de centres escolars provinents de tota la Safor i vora 800 alumnes ja han reservat plaça per a les activitats de matí que inclouen una exposició sobre Darwin, diferents tallers científics organitzats per la UV, la UPV o el CEFIRE, pel·lícules, debats, etc.

Per la vesprada tots els dies hi haurà una conferència a les 19:30 a la Casa de la Marquesa. El dilluns serà una conferència sobre física quàntica, el dimarts sobre canvi climàtic, el dimecres sobre viatges espacials i el divendres sobre presa de decisions amb informació insuficient (matemàtiques). Per la seua banda, el dijous també a les 19:30 però al restaurant Visconti, hi ha programada un “Bar de Ciències”, un format novedós on una doctora en nutrigenètica, un restaurador i una periodista debatran amb el públic al voltant de la dieta mediterrània.

CONFERENCIES_SETMANA_web

DSC_0433web

LA SETMANA DE LA CIÈNCIA A GANDIA, NOVEMBRE DE 2017

Joaquin Grau Sala, catedràtic de Matemàtiques i conseller del CEIC

Joaquin Grau Sala, catedràtic de Matemàtiques i conseller del CEIC

 

La Setmana de la Ciència a Gandia és un esdeveniment de divulgació científica i de participació ciutadana organitzat conjuntament pel CEIC Alfons el Vell, el Campus de Gandia de la UPV i del Centre internacional de Gandia de la UV, així com d’altres entitats. El seu objectiu és oferir al públic de Gandia i comarca l’oportunitat de conéixer de prop el treball que realitzen els científics i les seves investigacions, motivacions i esforços. La societat en general podrà conéixer els últims avenços de la ciència i de la tecnologia.

El projecte de la setmana de la ciència ha de reunir, al meu entendre, les següents característiques: il·lusió, viabilitat, sostenibilitat, operativitat, informació, recursos, assumpció del projecte, crítica, transparència, nivell, comunicació amb la gent, i efectivitat.

Tractaré d’explicar cadascuna d’aquestes característiques i els suports amb què comptem:

  • Il·lusió: De segur que des de fa temps és una idea que a molts ens ha passat pel cap i no hem trobat mai el moment de substanciar. Va ser en l’estiu de 2016 quan Enric Marco, astrònom i conseller del CEIC Alfons el Vell, i el qui subscriu aquest article, mantinguérem una conversa amb Francesc Colomer, astrònom amic d’Enric i “pare” de la setmana de la ciència de Quart, el qual ens animà a posar em marxa aquest projecte.
  • Viabilitat: Del món de les idees a la plasmació real d’aquestes, és el camí a recórrer. Si sols ens quedem al món de la fantasia, açò no deixarà de ser una simple il·lusió. Aleshores, com podíem fer realitat aquesta fantàstica i sublim idea? En primer lloc calia fer-ne una exposició i aconseguir un convenciment dels entesos en el lloc que consideràvem oportú, el CEIC Alfons el Vell. Sembla que la idea va agradar i ens vam posar en marxa. Dues persones, i tot un organisme autònom amb capacitat per fer possible el projecte? Dels dos organitzadors es passa a un equip on estan Rafa Delgado, l’antic director, i Lluís Miret, l’actual director del CEIC Alfons el Vell, i la inestimable col·laboració de Boro Mañó. Es tracta de fer viable el projecte. Cal pensar en futur, escampar a d’altres institucions el projecte, fer-les-en partícips i millorar-lo si cal amb d’altres aportacions.
  • Sostenibilitat: El Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, el Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València junt al CEIC Alfons el Vell, tres institucions autònomes i cadascuna d’elles amb recursos suficients, decideixen aportar experiència, professorat i mitjans materials i humans, per aconseguir que la setmana de la ciència a Gandia no sols siga el projecte d’un any, sinó un projecte ferm i sostenible per molts anys.
  • Operativitat: La concreció de les activitats suposa la selecció dels camps científics o tecnològics que s’han de desenvolupar, els ponents, professors, guies, etc. que duran a terme les activitats, i el lloc o llocs on es celebraran. És clar que els destinataris de la setmana de la ciència són xiquets, joves i adults. Aquesta diferenciació, com a conseqüència, ens porta a demanar la col·laboració de mestres i de professorat dels col·legis i instituts, sense els quals resulta impossible motivar i fer arribar la ciència als destinataris. Per tant, des d’ací demanem també la col·laboració dels professionals de l’ensenyament.
  • Informació: Cada institució (UPV del Campus de Gandia, UV Centre Internacional de Gandia, i Alfons el Vell), mitjançant la seua base de dades, farà difusió del programa complet i detallat de la setmana de la ciència.
  • Recursos: L’optimització dels recursos és un concepte que, per les circumstàncies de l’època que vivim en l’actualitat, el tenim, malauradament, prou clar. Des del convenciment que és un bé d’interès públic i sense ànim de lucre, demanen a les institucions públiques i a d’altres entitats, les aportacions que permetran donar la rellevància que correspon a aquestes iniciatives culturals de caràcter científic i tecnològic contingudes en la setmana de la ciència. L’experiència d’altres setmanes de la ciència en ciutats com València, Barcelona, Madrid, etc. permeten la confirmació d’una disposició favorable.
  • Assumpció del projecte: L’assumpció del projecte és inevitable per donar-li una vida saludable i també llarga. És per això que pretenem crear l’associació “Amics de la ciència i la tecnologia a Gandia”. Una iniciativa que s’ha constituït en altres llocs i amb un resultat fantàstic. Perquè un projecte assumit i compartit per molts és garantia de salut i continuïtat.
  • Crítica: “La qualitat d’un producte la verifica el consumidor”, almenys en primera instància. Aquesta premissa ha de presidir les actuacions i activitats de la setmana de la ciència. S’arbitrarà un sistema d’avaluació on cada assistent podrà donar la seua opinió, així com també fer comentaris al respecte, que desprès s’analitzaran i es posaran en valor.
  • Transparència: Tant l’estructura organitzativa com el format i dinàmica del desenvolupament dels actes serà pública. És donarà tota la informació per via digital i serà accessible a tothom.
  • Nivell: Un esdeveniment com la setmana de la ciència, si ha de tindre relleu i atraure un públic divers, siga o no professional o iniciat, ha de comptar amb persones altament qualificades de primera línia d’investigació. Les dues Universitats i els membres del CEIC Alfons el Vell tenen a l’abast personalitats en els diversos camps de la ciència i de la tecnologia. A més, caldrà afegir altres professores i professors d’altres universitats o institucions que amablement es presten a col·laborar-hi.
  • Comunicació amb la gent: En el projecte comptem amb el suport de la premsa, la ràdio i la televisió locals que, amb l’antelació adequada, anunciaran els actes i les activitats a desenvolupar. A més, a posteriori, hi haurà la possibilitat de fer entrevistes als ponents de les xerrades, o de donar informació detallada del dia a dia.
  • Efectivitat: Com tot projecte, aquest també té una finalitat: “pretenem acostar al públic l’extraordinari món de la ciència i la tecnologia i, si de cas, iniciar els joves en les seues possibles vocacions”. Aleshores cal demanar que les temàtiques, els tipus d’activitats, les exposicions, el cine, etc. tracten aspectes de l’actualitat de la investigació o divulgació de la ciència i tecnologia, però en qualsevol cas, cal que sempre facen aportacions novedoses o desconegudes per a la major part del públic receptor. En definitiva, que siguen aportacions “significatives”.

Amb aquesta iniciativa, tractarem de contagiar des dels més joves als més grans, des dels iniciats i amants de la ciència i tecnologia, als que només són curiosos, des dels experts i professionals d’aquests camps als que simplement no han tingut l’oportunitat de conéixer i gaudir d’aquest món apassionant.

L’èxit de la setmana de la ciència serà, si s’acompleixen els objectius previstos, l’èxit de tots els gandians, de tots els saforencs i, en definitiva, l’èxit de tots.

 

imatge portada1

2CONFE_CEIC

2a CONFERÈNCIA DEL CICLE DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA

El passat divendres vint d’octubre a la Casa de Cultura Marqués González de Quirós es va celebrar la segona conferència del cicle Ciència i Tecnologia. En aquesta ocasió, la conferència portava per títol «Què diuen les Ciències Socials davant el desgavell polític actual?» i va estar a càrrec de Francesc J. Hernández Dobón, professor del Departament de Sociologia de la Universitat de València.

El professor va començar explicant alguns trets de la societat espanyola actual que passen desapercebuts però que caldria tenir molt en compte per qualsevol anàlisi sociològic o polític. Així, va destacar que Espanya és actualment un dels tres països amb major desigualtat de rendes de tota la Unió Europea. A continuació va exposar una interessant anàlisi al voltant del posicionament ideològic dels espanyols i la seua recent evolució; tot per acabar la seua conferència focalitzant l’anàlisi en els principals partits polítics: resultats, votants, espectre ideològic…

Com era d’esperar amb el tema, la conferència va provocar un interessant i dinàmic debat, amb nombroses intervencions del públic assistent.

IMG_20171020_193728

 

EmilioPradosEnElExilio

ALFONS ROIG I EMILIO PRADOS, EL CAÇADOR DE NÚVOLS (IV)

Rosa Mascarell Dauder

Rosa Mascarell Dauder

El passat juliol, a la Universitat d’Estiu de Gandia, Joan B. Llinares va pronunciar la que seria la seua darrera llisó magistral, on ens va parlar de Jorge Semprún com a filòsof. Un dels grans misteris que han ocupat als filòsofs ha estat la mort, preparar-se per a ella ha estat considerat com un dels exercicis vitals més decisius. Semprún pensava que la felicitat és arribar a la mort amb la convicció que s’ha fet el que calia fer. En este cas Emilio Prados va morir ben infeliç.

D’Emilio Prados Such (Màlaga, 1899- Mèxic 1962) va dir Vicente Aleixandre, amic seu des de la infància, que: “Tenía inmensamente vivo el sentido de la justicia, y más todavía: allí, en su figura infantil, en aquellos ojos humildes y con luz, vi yo por primera vez la vislumbre instantánea del rayo dulce y largo de la misericordia”. Este viu sentit de la justícia i la misericòrdia el portaren a bolcar-se completament en aquelles persones que ell podia ajudar: els xiquets pobres del barri d’El Palo de Màlaga als que ensenyava a llegir, els treballadors en demanda de salari just, el govern legítim, els xiquets òrfens arribats a Mèxic… I sempre pensava que no feia prou.

EmilioPradosEnElExilio(ArchivodelaF.M.Z.)

Prados va nàixer en una família benestant de Màlaga, preocupada per l’educació dels fills, de tal manera que l’enviaren amb quinze anys a l’Institut Escola de Madrid, la institució educativa més progressista en aquell moment. En 1918 s’incorpora al grup universitari de la Residència d’Estudiants, que es converteix en el punt convergent de les idees avantguardistes i intel·lectuals d’Europa. És en la Residència on s’inicia en la poesia de la mà de Juan Ramón Jiménez. Funda en 1926, al costat de Manuel Altolaguirre, la revista Litoral, un dels principals òrgans de difusió de la poesia de la Generació del 27.

“El cazador de nubes”, com l’anomena Federico Garcia Lorca, comença en aquells anys a decantar-se cap a posicions d’esquerra. A partir de 1932 la seua poesia es converteix en social i política, i lluita decididament en favor dels interessos republicans. A l’estiu de 1937, a València, participa en l’organització del II Congrés Internacional d’Escriptors en defensa de la Cultura, com a secretari junt amb Gil-Albert i en la revista Hora de España. En 1939 ix cap a l’exili, tot establint-se en Mèxic després d’anar penosament errant per França amb just el que portava damunt.

Remetem als escrits de José Luis Cano, José Sanchís-Banús i Patricio Hernández sobre Emilio Prados per conéixer a fons la seua personalitat i la seua poesia. En este breu article tan sols volem assenyalar la seua relació amb Roig i, cosa curiosa, els dos estudiosos de Prados deprés de Cano varen fer per conéixer a l’Alfons, el primer a París, el segon a l’ermita de Llutxent.

Segons José Sanchis-Banús, Alfons Roig “descubre a finales de los años 40 la poesia de los desterrados”, coincidint amb el fet vital del seu primer viatge a Roma i “perdre de vista el campanar del poble”. Els primers amb  qui va establir contacte personal van ser Juan Gil-Albert, recentment tornat a València del seu exili, i Vicente Aleixandre amb contactes a València, com ja hem contat en un altre article. Tant Aleixandre com Gil-Albert tenien una gran amistat amb Prados, i, donat l’interés de Roig, segurament li parlaren d’ell i de la seua difícil situació vital a Mèxic. No oblidem tampoc que per a María Zambrano Emilio era “el seu germà” i de segur que havia estat tema de conversa en l’agost del 1955, a Roma, quan Alfons hi va visitar Maria. “No tenía que haber esperado a que le animaran a escribirme. ¿Por qué? ¡Ya ve cuánta alegria! ¡Cuánto bien me ha hecho y me va a seguir haciendo!”, li diu Prados a Roig en la primera carta.

Comptem amb les cartes de Prados a Roig, però les de Roig a Prados són una incògnita que el professor Patricio Hernández està intentant resoldre. Les cartes passaven per José Luis Cano, al que era més fàcil enviar i rebre correu de Méxic, gràcies a la revista Ínsula de la que era cofundador, però potser alguna es va perdre i les de Roig deuen estar en algun arxiu a l’espera  que siguen descobertes i publicades. Són cartes d’una importància decisiva per conèixer la influència de la mística en la darrera poesia d’Emilio Prados. “¡Cuánta fe nueva me ha dado para escribir! ¡Para seguir! Nuestra palabra que duda, siempre es salvada también por la palabra misma. Pero necesita eso, la fe, la caridad y la esperanza al lado. Vd., hoy, me ha hecho nacer nueva criatura.” Paraules de Prados a Roig del 7 d’octubre de 1955 des de Mèxic.

IMG_4092En l’exposició “Alfons Roig i la Generació del 27” que ara es pot veure al MuVIM i que viatjarà a Gandia en novembre, es poden veure les cartes originals d’Emilio Prados al “Padre Roig. Querido amigo”, també la transcripció que en va fer José Sanchis-Banús en la revista Ínsula, en 1977. A més a més, podrem escoltar el 27 d’octubre, a València, al professor Patricio Hernández que aportarà nova llum sobre esta apassionant història entre el poeta filòsof que era Prados, segons ell mateix, i el “sacerdot liberal”, per obert i tolerant, que era Alfons Roig, segons José Sanchis-Banús i molts altres que el conegueren.