Diaz Cuyas

MÉS ENLLÀ DE SANT JOAN. EL MÓN DE PEPE DÍAZ, CRÍTIC D’ART

Poetes en el museu. Entre la literatura i l’art.

José Díaz Cuyá

José Díaz Cuyá

José Díaz Cuyás (Gandia, 1962) és un altre dels gandians il·lustres que un dia se’n va anar travessant les revoltes de Sant Joan i a hores d’ara és pràcticament un desconegut  per a nosaltres. La veu de Pepe Díaz és quasi imprescindible en la crítica i el pensament de l’art contemporani. El seu nom, alineat als moviments més renovadors i heterodoxos, apareix sovint en la direcció de revistes especialitzades, en el camp de la investigació i en escrits, conferències, seminaris, debats o fórums de l’efervescent món de l’art contemporani.

Va nàixer a Gandia i estudià primer als Jesuïtes, després al Col·legi Cervantes i més tard, intern, a la Universitat Laboral de Xest. Les vacances sempre el retornaven a la seua ciutat, on  repartia el temps entre la família, la mistela del Telero, el Cineclub Ateneu i el grup ecologista, com ell mateix ens conta. Acabat el batxlllerat es gradua en Història de l’Art a Madrid (1986).

Començà a donar classes d’Estètica i Teoria de l’Art en l’Escola de Belles Arts de Madrid i d’Història de l’Art a Ciudad Real, fins que el 1989 es trasllada al Centro Atlántico de Arte Moderno, CAAM, de Las Palmas per posar en marxa el departament de documentació i exercir de coordinador de l’activitat pública del centre. Doctorat en el 95, es queda a CanJosé Díaz Cuyáàries, d’on era la seua mare, impartint classes, des de 1999, com a professor d’Estètica i Teoria de l’Art de la Universitat de La Laguna. Allí s’ha quedat a viure.

Destaca com a referència del seu tarannà l’assaig «Contra la Historia y el Arte en general: la tarea crítica de Ángel González y Juan José Lahuerta» (2014), dins del projecte “Desacuerdos 08” sobre art, polítiques i esfera pública a l’Estat Espanyol.  En 2003 enceta una línia que situa el cos humà com intermediari necessari per a entendre qualsevol experiència artística. Uns anys abans havia començat a dirigir la Revista de pensament crític contemporani ACTO (2001-2009), amb monogràfics tan cridaners com els dedicats a Duchamp, el sol, la rialla o els fantasmes. És destacable també l’anàlisi de les avantguardes dels anys 60 i 70, amb els corrents d’acció i perfomances.

Revista "ACTO"

Revista “ACTO”

Ha estat comissari d’exposicions, coordinador d’activitats al voltant de l’art experimental i articulista provocador amb textos com “La rarefacta fragancia del arte experimental en España. De la revuelta a la posmodernidad (1962-1982)” (2011) “Yves Klein entre caníbales” en la Revista de Occidente (2012); Fou ponent, també, del curs “El territorio incierto de la teoría del arte en el capitalismo académico” (2010) dirigit per Yaiza Hernández.

En l’actualitat és coordinador del grup d’investigació anomenat “TURICOM, Turismo, Cuerpo y Muerte en la cultura del ocio”, un grup interuniversitari amb seu a la Universitat de La Laguna, i anteriorment ho fou d’un altre grup interuniversitari que treballà sobre “La formación del artista: investigación y capitalismo  académico” entre Madrid-Navarra-La Laguna, financiat pel Museu Reina Sofía. En el primer, format a partir del monogràfic sobre “Art i Turisme” en la Revista de Occidente (2012), ens parla d’una suggeridora connexió entre els dos conceptes, alhora que les seues reflexions del fet artístic, sempre transversals, ens col·loquen davant dels més actuals dilemes de la producció cultural que tant ens afecten a la societat valenciana en general i al CEIC Alfons el Vell en particular.

Tot just fa uns mesos Díaz Cuyás escrivia sobre “Poetas en el museo. Entre la literatura y el arte, la poesía experimental no encuentra su sitio en la historia. Una muestra en el MUSAC (León), lo vuelve a demostrar” (El País, 17/03/2017), un article que torna a posar els ulls en la situació actual de l’art, des de les aportacions artístiques dels 60 a la valoració de la poesia experimental. El crític gandià sempre es mou en un món fronterer, per sobre de les barreres que imposen els coneixements tradicionals, de la crítica i de la història, de l’art i de l’experimentació, plenament conscient de que el seu discurs pot generar desconcert i perplexitat en el lector.

En aquest moment està enllestint un treball per al monogràfic de la revista valenciana Concreta (coordinada per Núria Enguita i Laura Vallés), dedicat a “Art i Turisme”, en el qual insisteix en les relcions entre l’art experimental dels 60 i l’inici del turisme de masses. Esperem poder llegir-lo en octubre.

Molt proper als seus amics, em manifesta –quan li parle d’aquest blog- la il·lussió que li fa connectar amb el seu poble, la seua amistat amb Charo Peiró, cap del Departament de col.leccions del Reina Sofia (Madrid) i el  reconeixement a Vicent Todolí, ambdos saforencs i dedicats a l’art i la cultura actual. Només el seu germà Paco Díaz i els amics de joventut són el lligam que li queda, prim però ben sentit, amb nosaltres. Hauríem de buscar una oportunitat per a conéixer-lo personalment i que ens parlara d’ell i d’aquests temes tan atractius.

Alberto Peñín (de la sèrie Més enllà de Sant Joan, que es publica en aquest blog del CEIC)
A propósito de La destrucción del arte Dario Gamboni en conversación con José Díaz Cuyás

A propósito de La destrucción del arte Dario Gamboni en conversación con José Díaz Cuyás

 

enprimerapersona2

EN PRIMERA PERSONA, 2a edició

El dijous 28 de desembre és dura a cap la segona edició de la jornada de joves: En primera persona. En aquesta ocasió tindrà lloc en el Foment AIC a les 19.30 h. Es tracta d’un acte que reuneix a diversos joves de la Safor que estan destacant en el seu camp d’estudi o professional i que han estat recentment estudiant o treballant a l’estranger. La idea és donar a conéixer la seua tasca i la seua persona i que ens conten la seua experiència, motivació o perspectives de futur.

Enguany els convidats són:

  • Carme Vidal: Enginyera d’Obres Públiques per la UPV. Màster d’Ecosistemes Marins per la UPV-EPG. Treballa actualment en la construcció de gasoductes a Holanda.

 

  • Anna Gomar (Gandia 1981) Llicenciada en Veterinaria per la UAB. Especialitzada en producció ovina. Promotora d’Esquellana, un projecte de recuperació de la llana d’ovelles valencianes i dignificar l’ofici de pastores i pastors.

 

  • Joan Negre és Llicenciat en Història i Doctor en Arqueologia. . Ha treballat com a investigador a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Siena (Itàlia) i el Centre Austral d’Investigacions Científiques (Argentina), des d’on ha dirigit diversos projectes de recerca arqueològica a les Terres de l’Ebre, Castelló i Terra del Foc.

 

  • Isabel Couchoud es iI·lustradora i artista vivint a Londres.Graduada per la universitat de Belles Arts de San Carlos (València) al 2014. Màster en Il.lustracio al Camberwell College of Arts (Londres) al 2017. Treballant de freelance des de 2017.

enprimerapersona

captura_de_pantalla_2017-10-15_a_las_10.22.07_0

CONFERÈNCIA DE XIMO GARCIA ROCA

El dilluns dia 11 de desembre a la Casa de La Marquesa es va celebrar la conferència de Ximo Garcia Roca, titulada «L’església en temps de la dictadura i el cas d’Alfons Roig», la darrera de les conferències organitzades al voltant de l’Exposició «Alfons Roig i la generació del 27».
Davant d’un nombrós públic, Garcia Roca va destacar la importància de recuperar i posar en valor la figura d’Alfons Roig, de fet, va exposar el difícil, rellevant i silenciós paper jugat per Alfons Roig «en temps de mediocritat i silenci». Com a religiós i docent, va nedar contra corrent en el camp de la religió i l’estètica, apostant sempre per la modernitat, la conciliació i l’apertura. Va ser fidel representant de la «renaixença teològica valenciana» però, sobretot, va ser una persona bondadosa que durant tota la seua vida va tractar de crear ponts, mediant entre pensaments aparentment irreconciliables. Per tot açò, va pagar un important preu personal però al mateix temps deixà una forta empremta en molts dels qui el van conèixer.

01e5650c-0ecd-4598-a7cc-73c19b2b7b94

 

Rosa Mascarell amb Maria Zambrano

ALFONS ROIG I MARIA ZAMBRANO, ROMA 1955. (V)

Rosa Mascarell Dauder

Rosa Mascarell Dauder

Roma, 3 d’agost de 1955, Maria Zambrano li escriu a José Luis Cano: Mi buen amigo José Luis Cano: Gracias por haberme enviado la visita del Padre Alfons Roig. Cuando salió ayer de mi casa yo me quedé y [olía] la habitación con el aire de que había estado aquí un Santo. Renuncio a decirle cómo se me revolvieron las entrañas ¡Ay España nuestra! Que Dios se lo pague. Dígaselo Ud a él, pues yo no se lo dije. Soy tímida y torpe.

Corre la veu d’eixa visita entre els amics de Maria. Per exemple Vicente Aleixandre li escriu a Alfons Roig el 8 d’agost: “Sabía que había Vd. visitado a María Zambrano. Las noticias vuelan y se incluso que María quedó encantada y conmovida con usted”. Puc donar fe que Maria, més de trenta anys després, continuava emocionada per aquella visita en la qual, segons ella, Alfons Roig es va agenollar per demanar-li perdó en nom de l’església espanyola, una església que oficialment havia fet costat als rebels i al dictador, tot deixant de banda, quan no fent creuada, contra els republicans, els “rojos” com els nomenaven en aquell temps. La història estava repetint-se en aquell moment, l’estiu de 1955, a l’Argentina: avions amb la V de victòria i la creu havien massacrat a la gent congregada en la Plaza de Mayo. Alfons Roig estaria commocionat per aquella església amb la qual ell, religiós i home de pau, no combregava.

Epistolari Maria Zambrano - Alfons Roig

Epistolari Maria Zambrano – Alfons Roig

A l’agost de 1955 començà una bonica amistat entre el sacerdot “dissident” i la que fou la millor filòsofa espanyola del segle XX. Amistat que durà per sempre, malgrat que no arribaren a trobar-se en el moment final quan Maria tornà definitivament a Madrid, després de dubtar molt, tot siga dit. Maria tornà per morir en casa, perquè el seu llegat quedara en el poble on va nàixer en 1904, Vélez-Málaga, i per poder anar publicant mentre li aguantaren les forces. Però el país que va trobar en 1984 distava molt de ser el país que volien construir aquells joves republicans i republicanes, acomboiats amb les missions pedagògiques i la FUE, un país que volien lliure i il·lustrat.

En l’epistolari que ara ha eixit a la llum, es conten eixos dubtes. Alfons i Maria parlen de la situació del país, però també de les seues afinitats artístiques, de religió, de les penes i les alegries, i també de malalties a mesura que van fent-se majors. Una correspondència entranyable que ens fa veure la calor humana de l’Alfons i l’agraïment de Maria per sentir-se escoltada dins del seu país, i també pels torrons i llepolies que l’Alfons envia a les germanes Zambrano pel Nadal.

Es recullen també en l’epistolari cartes creuades entre la colla d’amigues i amics i que fan referència a la relació Roig- Zambrano. Molt bonica la relació amb ells de Paloma Prados, neboda d’Emilio Prados, que atén, tant a Maria com a Alfons, com una fillola sol·lícita i simpàtica.

Traure esta història a la llum, a més de complir un desig de Zambrano, ha estat una recerca enriquidora. No podem oblidar la història recent. La nostra constitució física no ha canviat des de l’època prehistòrica, no som ni millors ni pitjors, però podem dependre, tant del que és bo com del que és roín, de tot allò que les persones que ens han precedit van fer. La distància en el temps, quan llegim o escoltem història, fa les mateixes funcions que la distància del pati de butaques a l’escenari d’un teatre. Igual que al teatre, la història també ens pot emocionar i, a més a més, fer reflexionar i canviar.

 València 1937, començant per la esquerra: miliciano, Juan Chabàs, Araceli Zambrano, María Zambrano i Manuel Rodriguez Aldave.

València 1937, començant per la esquerra: miliciano, Juan Chabàs, Araceli Zambrano, María Zambrano i Manuel Rodriguez Aldave.

P1070870b

4a CONFERÈNCIA: Forats negres, molt més que ciència-ficció a càrrec del Dr. Alberto Aparici

L’última conferència d’enguany, del cicle  que el CEIC organitza sobre Ciència i Tecnologia, ha tractat sobre un dels fenòmens més extraordinaris de la natura: els forats negres. Aquests són el resultat final del col·lapse d’una immensa estrella que mor i de la qual en resta un objecte estrany, fosc, com un forat negre en el tapís estel·lar, ja que d’aquest cadàver no en surt absolutament res, ni la mateixa llum. El Dr. Alberto Aparici, físic i divulgador científic, ens va introduir en els misteris d’aquests estranys objectes que la física ha considerat durant molt de temps com una mena d’entelèquia, més bé com un divertiment de la ciència-ficció que una realitat física.

03El Dr. Aparici ens relatà detalladament què sabem d’aquests objectes, com naixen a partir de l’enfonsament d’una estrella que no pot suportar el seu immens pes, què podem trobar-hi dins una vegada formats i què ens passaria si ens atrevírem a visitar-ne un. Les equacions de la Relativitat General exposada per Einstein el 1915 poden explicar teòricament i de manera detallada aquests cossos i situen al seu centre una singularitat de l’espai-temps, un punt on la densitat i l’energia es fan infinites.

Els forats negres amb l’energia més gran i un camp gravitatori extrem són el laboratori astrofísic perfecte on es podrien testejar les noves teories unificades de la física, que permetrien englobar la Relativitat i la Física Quàntica, fins ara teories incompatibles.

Diversos descobriments recents com els forats negres supermassius situats al centre de les galàxies espirals, i en especial el recent descobriment de les ones gravitatòries causades pel xoc de forats negres binaris els han donat definitivament carta de naturalesa. Els forats negres existeixen, són ben reals.

El Dr. Aparisi amb els organitzadors del Cicle, Joaquin Grau i Enric Marco

El Dr. Aparici amb els organitzadors del Cicle, Joaquin Grau i Enric Marco

Alberto Aparici és doctor per la Universitat de València des del 2013 i ha estudiat la física dels neutrins. És també el responsable de la divulgació a l’Institut de Física Corpuscular, un centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, i col·labora en tasques docents amb la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló. Des de l’any 2015 col·labora amb el magazine digital Jot Down, i des de 2011 realitza la secció de ciència del programa La Brújula a Onda Cero radio.

 

01 (2)

 

 

 

Epistolari

VISITA A L’EXPOSICIÓ I PRESENTACIÓ DE L’EPISTOLARI MARIA ZAMBRANO – ALFONS ROIG

El passat dijous 30 de novembre a les 18:00 h, Rosa Mascarell Dauder, comissària de l’exposició «Alfons Roig i la generació del 27», ens va oferir una visita guiada a l’esmentada exposició situada a la Sala de Dones de l’antic Hospital de Sant Marc. Els assistents van tindre l’oportunitat d’aprofundir en les estretes relacions entre Alfons Roig i autors tan significatius com Vicente Aleixandre, María Zambrano, José Bergamín, Juan Gil-Albert o els hereus de Miguel Hernández.

Posteriorment, a les 19:30, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós es va presentar l’epistolari «Alfons Roig – María Zambrano», editat per la institució Alfons el Magnànim i del que és autora Rosa Mascarell. L’acte va ser presentat per Teresa Pasqual qui va ressaltar  la qualitat i importància de la correspondència entre tots dos personatges. Unes cartes plenes de cultura, respecte i amistat que mereixien eixir a la llum i què aporten valuosa i inèdita informació sobre aquests dos personatges, el seu temps i la seua relació amb la generació del 27.

Madrid 1989, omençant per l'esquerra: Rosa Mascarell, María Zambrano, José Andérica, Isabel García Lorca i Joaquín Lobato

Madrid 1989, omençant per l’esquerra: Rosa Mascarell, María Zambrano, José Andérica, Isabel García Lorca i Joaquín Lobato

1200px-Exterior_del_Museu_Arqueològic_de_Gandia_(MAGa)

GANDIA NECESSITA UN MUSEU

Joan Negre Pérez Doctor en Arqueologia

Joan Negre Pérez
Doctor en Arqueologia

Durant part d’este any i el vinent, Gandia serà la capital cultural valenciana i, per tant, se li ha atorgat el paper d’esdevindre la representant dels valors, els costums i els béns -materials i immaterials- de les nostres terres. Al cap i a la fi, la seua rica història, plena d’obres literàries universals, creacions musicals i artístiques destacadíssimes, així com avenços variats en tots els camps del saber, és un exponent inavaluable del patrimoni humà de la ciutat, la comarca, i de tot el País Valencià.

Esta distinció -alhora que impuls per a la promoció dels diversos àmbits de la nostra cultura- ha estat, però, mancada d’una certa reflexió. Tres eren els eixos que devien dirigir els actes programats de la ciutat: el literari, una aposta segura a la nostra ciutat per bagatge històric; el de la cultura popular, on s’han integrat aspectes variats de les nostres tradicions; i, finalment, l’expositiu. És al darrer brancal al qual vull referir-me en les properes línies. I no per a criticar les iniciatives que s’estan realitzant, sinó per a reflexionar sobre les greus mancances que patim la resta del temps. I és que, resulta difícil entendre com la capital cultural valenciana no compta amb cap museu.

És cert, tenim el Museu Faller, però, tot i presentar una bona oferta per apropar-nos una herència immaterial tan rellevant com són les nostres festes més universals, és un espai de titularitat privada del qual no pot dependre l’oferta cultural de la ciutat. També teníem el Museu d’Art de les Clarisses. Quasi dos milions d’euros va invertir l’Ajuntament de Gandia en restaurar les obres i adequar l’hospital de San Marc per convertir-lo en un espai immillorable per conservar-les i divulgar-les. Fins que l’Arquebisbat de València, gràcies al fet que estes peces d’art formen part d’una col·lecció privada sense cap tipus de declaració d’interés públic, va decidir emportar-se-les d’allí.

01L’espai on havia sigut instal·lada aquella selecció d’obres és a més la seu del Museu Arqueològic de Gandia (MAGa). Desgraciadament, esta institució, mancada des de l’inici dels recursos necessaris, però també sense iniciativa per mamprendre activitats de promoció i divulgació de la seua tasca, és hui en dia un ens que no complix amb les seues funcions més bàsiques. Les seues accions es limiten a l’exposició permanent d’un conjunt reduït i descuidat del nostre patrimoni arqueològic, que tan sols mostra parcialment la riquesa dels seus fons, i a les activitats programades per a centres educatius i col·lectius diversos de la comarca.

Un museu com el MAGa hauria d’haver comptat des d’un primer moment amb el recolzament, econòmic i institucional, per a gestionar una més àmplia i diversificada col·lecció permanent, comptar amb la presència d’exposicions temporals -com les que diputacions i Generalitat ofereixen constantment a altres entitats- i programar xarrades, congressos, publicacions i altres activitats que feren conéixer la seua tasca en el conjunt de la comarca i més enllà. A més de tot això, la col·laboració entre MAGa i el Servei Municipal d’Arqueologia hauria de ser molt més fluida, fins al punt d’esdevindre un mateix ens que optimitzara no sols la difusió del patrimoni arqueològic, sinó el seu estudi a través de la participació en projectes de recerca.

1200px-Exterior_del_Museu_Arqueològic_de_Gandia_(MAGa)

Com pot ser que, a dia de hui, el castell de Bairén continue sent un jaciment desconegut, sense cap intervenció sistemàtica, cap pla director en actiu per a la seua posada en valor i amb zero potencial turístic? La Bastida de les Alcusses (Moixent), La Carència (Torís), L’Altet de Palau (La Font de la Figuera), la Lloma de Betxí (Paterna) o la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna) són només alguns dels jaciments que la Diputació de València està finançant amb l’objectiu de protegir i donar a conéixer el nostre llegat històric.

Prenguem-nos esta capitalitat cultural com un nou començament per a la ciutat. Aprofitem que tenim un govern local jove i amb ganes de treballar, preocupat per construir un model de ciutat que potencie un turisme de qualitat, i que institucions privades, com el Palau Ducal, estan realitzant un magnífic treball en esta mateixa direcció. Fem un bon museu a la ciutat. No cal que siga un d’arqueologia. Pensem-ne un d’ampli on tot el patrimoni de la comarca, cultural i natural, tinga cabuda. Integrem-nos a les xarxes cooperatives de les diputacions valencianes, de manera que puguem desenvolupar projectes en comú per potenciar el turisme cultural i no-estacional.

Diversos partits polítics, de tots els colors, comentaven recentment les bondats de cedir un espai públic, l’antic edifici de correus a la Plaça dels Colomets, a la Universidad Católica de Valencia. Quin goig i quin reviscolament del centre històric suposaria, en deien. A mi m’agradaria fer una contraproposta. Enlloc de beneficiar una institució privada, habilitem de nou este espai per a la ciutadania i per a la gent que ens visite. Dissenyem a Gandia un museu, amb l’ajuda de la Generalitat i la Diputació, que realment complisca un paper protagonista en el dia a dia de la ciutat. Un que participe activament en la vida de la ciutadania i vertebre una oferta lúdica i divulgativa digna de la capital cultural valenciana.

CORREUS

Carlos-Tornero-02

CONFERÈNCIA A CARREC DE CARLOS TORNERO ESTÉBANEZ

Dr. Carlos Tornero

Dr. Carlos Tornero

Amb el títol “La infecció per VIH: d’un passat fosc a un futur esperançador” Carlos Tornero, metge internista de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia, va fer una exposició documentada, seriosa i alhora molt interessant, d’un tema que encara avui ocupa i preocupa a la societat, el virus de la SIDA, altrament dit VIH.  Va parlar de la detecció, tractament i efectes socials i psicològics d’aquesta malaltia. Si durant els anys 80 del segle passat la SIDA feia estralls en les poblacions de risc, la descoberta del virus i dels mecanismes d’infecció han permés que la medicació haja convertit actualment la malaltia en crònica. Actualment amb només una pastilla al dia els malalts poden fer vida normal. Tanmateix la incidència de la malaltia no para de créixer a causa de les activitats de risc esporàdiques, augment de malalts nous que des de la investigació mèdica es tracta de controlar amb diverses tècniques, preventiva, genètica, etc. Finalment els metges són optimistes ja que els avanços dels últims anys fan pensar que la SIDA podrà ser vençuda en els pròxims 5 o 10 anys.

Des de fa molts anys, la tasca del doctor Carlos Tornero ha estat dedicada al estudi i tractament de malats infectats del virus, una experiència que va ser capaç de transmetre a l’auditori amb gran quantitat de dades i vivències personals, i que li agraïm tots els que vàrem tindre la sort d’escoltar-lo.

El Dr.Tornero amb Enric Marco i Ximo Grau coordinadors del Cicle de Conferenciants I Pasqual Molina que va presentar l'acte.

El Dr.Tornero amb Enric Marco i Ximo Grau coordinadors del Cicle de Conferenciants I Pasqual Molina que va presentar l’acte.

 

af_jornadas_B_210x148+3mm

ACTIVITATS PARAL•LELES A L’EXPOSICIÓ ALFONS ROIG I LA GENERACIÓ DEL 27

Coincidint amb l’exposició  “ALFONS ROIG I LA GENERACIÓ DEL 27” el CEIC Alfons el Vell ha organitzat un cicle d’actes entre els quals s’inclouen conferències, presentació de llibres o la projecció de documentals sobre la figura d’Alfons Roig.

1_2 Vista parcial de l'ermita i la Costa, ca 1960 (Bca. MuVIM. Arxiu A. Roig)27 de novembre, dilluns. 19.30 h.
Saló d’actes de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós

PROJECCIÓ DEL  DOCUMENTAL “Alfons Roig  en l’Ermita de Llutxent”
Presentació a càrrec de Patricia de Oliveira, directora del documental, i Ana Reig, directora de l’Arxiu Alfons Roig del MuVIM

 

 

 

alfons 330 de novembre, dijous.  

 

18.00 h. Sala de Dones antic hospital de Sant Marc.
VISITA GUIADA a l’exposició “Alfons Roig i la Generació del 27”
A càrrec de la comissària de l’exposició Rosa Mascarell Dauder

 

 

Epistolari19.30 h.  Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, sala b
PRESENTA DE L’EPISTOLARI “Alfons Roig- Maria Zambrano”
Editat per la Institució Alfons el Magnànim, a càrrec de l’autora Rosa Mascarell Dauder.
Presenta l’acte, Teresa Pascual.

 

 

 

 

 

 

 

Joaquín_García_Roca11 de desembre, dilluns. 19.30 h

Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, sala B
CONFERÈNCIA “L’església en temps de la dictadura i el cas d’Alfons Roig”
A càrrec de Ximo Garcia Roca. Presenta l’acte Antonio Santiago

 

 

 

alfons 8

 

23 de desembre, dissabte. 19 h.

CONCERT   Llorenç Barber (percussió) i Montserrat Palacios (veu)
Acte de cloenda de l’exposició “Alfons Roig i la Generació del 27”.
Estrena d’una composició musical per a percussió i veu de Llorenç Barber amb motiu de la cloenda de l’exposició dedicada a Alfons Roig.

 

 

 

 

 

Visites guiades per a grup, amb cita prèvia:

Tel. 667697448 | apropatalartgandia@gmail.com