P1070870b

4a CONFERÈNCIA: Forats negres, molt més que ciència-ficció a càrrec del Dr. Alberto Aparici

L’última conferència d’enguany, del cicle  que el CEIC organitza sobre Ciència i Tecnologia, ha tractat sobre un dels fenòmens més extraordinaris de la natura: els forats negres. Aquests són el resultat final del col·lapse d’una immensa estrella que mor i de la qual en resta un objecte estrany, fosc, com un forat negre en el tapís estel·lar, ja que d’aquest cadàver no en surt absolutament res, ni la mateixa llum. El Dr. Alberto Aparici, físic i divulgador científic, ens va introduir en els misteris d’aquests estranys objectes que la física ha considerat durant molt de temps com una mena d’entelèquia, més bé com un divertiment de la ciència-ficció que una realitat física.

03El Dr. Aparici ens relatà detalladament què sabem d’aquests objectes, com naixen a partir de l’enfonsament d’una estrella que no pot suportar el seu immens pes, què podem trobar-hi dins una vegada formats i què ens passaria si ens atrevírem a visitar-ne un. Les equacions de la Relativitat General exposada per Einstein el 1915 poden explicar teòricament i de manera detallada aquests cossos i situen al seu centre una singularitat de l’espai-temps, un punt on la densitat i l’energia es fan infinites.

Els forats negres amb l’energia més gran i un camp gravitatori extrem són el laboratori astrofísic perfecte on es podrien testejar les noves teories unificades de la física, que permetrien englobar la Relativitat i la Física Quàntica, fins ara teories incompatibles.

Diversos descobriments recents com els forats negres supermassius situats al centre de les galàxies espirals, i en especial el recent descobriment de les ones gravitatòries causades pel xoc de forats negres binaris els han donat definitivament carta de naturalesa. Els forats negres existeixen, són ben reals.

El Dr. Aparisi amb els organitzadors del Cicle, Joaquin Grau i Enric Marco

El Dr. Aparici amb els organitzadors del Cicle, Joaquin Grau i Enric Marco

Alberto Aparici és doctor per la Universitat de València des del 2013 i ha estudiat la física dels neutrins. És també el responsable de la divulgació a l’Institut de Física Corpuscular, un centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, i col·labora en tasques docents amb la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló. Des de l’any 2015 col·labora amb el magazine digital Jot Down, i des de 2011 realitza la secció de ciència del programa La Brújula a Onda Cero radio.

 

01 (2)

 

 

 

Epistolari

VISITA A L’EXPOSICIÓ I PRESENTACIÓ DE L’EPISTOLARI MARIA ZAMBRANO – ALFONS ROIG

El passat dijous 30 de novembre a les 18:00 h, Rosa Mascarell Dauder, comissària de l’exposició «Alfons Roig i la generació del 27», ens va oferir una visita guiada a l’esmentada exposició situada a la Sala de Dones de l’antic Hospital de Sant Marc. Els assistents van tindre l’oportunitat d’aprofundir en les estretes relacions entre Alfons Roig i autors tan significatius com Vicente Aleixandre, María Zambrano, José Bergamín, Juan Gil-Albert o els hereus de Miguel Hernández.

Posteriorment, a les 19:30, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós es va presentar l’epistolari «Alfons Roig – María Zambrano», editat per la institució Alfons el Magnànim i del que és autora Rosa Mascarell. L’acte va ser presentat per Teresa Pasqual qui va ressaltar  la qualitat i importància de la correspondència entre tots dos personatges. Unes cartes plenes de cultura, respecte i amistat que mereixien eixir a la llum i què aporten valuosa i inèdita informació sobre aquests dos personatges, el seu temps i la seua relació amb la generació del 27.

Madrid 1989, omençant per l'esquerra: Rosa Mascarell, María Zambrano, José Andérica, Isabel García Lorca i Joaquín Lobato

Madrid 1989, omençant per l’esquerra: Rosa Mascarell, María Zambrano, José Andérica, Isabel García Lorca i Joaquín Lobato

1200px-Exterior_del_Museu_Arqueològic_de_Gandia_(MAGa)

GANDIA NECESSITA UN MUSEU

Joan Negre Pérez Doctor en Arqueologia

Joan Negre Pérez
Doctor en Arqueologia

Durant part d’este any i el vinent, Gandia serà la capital cultural valenciana i, per tant, se li ha atorgat el paper d’esdevindre la representant dels valors, els costums i els béns -materials i immaterials- de les nostres terres. Al cap i a la fi, la seua rica història, plena d’obres literàries universals, creacions musicals i artístiques destacadíssimes, així com avenços variats en tots els camps del saber, és un exponent inavaluable del patrimoni humà de la ciutat, la comarca, i de tot el País Valencià.

Esta distinció -alhora que impuls per a la promoció dels diversos àmbits de la nostra cultura- ha estat, però, mancada d’una certa reflexió. Tres eren els eixos que devien dirigir els actes programats de la ciutat: el literari, una aposta segura a la nostra ciutat per bagatge històric; el de la cultura popular, on s’han integrat aspectes variats de les nostres tradicions; i, finalment, l’expositiu. És al darrer brancal al qual vull referir-me en les properes línies. I no per a criticar les iniciatives que s’estan realitzant, sinó per a reflexionar sobre les greus mancances que patim la resta del temps. I és que, resulta difícil entendre com la capital cultural valenciana no compta amb cap museu.

És cert, tenim el Museu Faller, però, tot i presentar una bona oferta per apropar-nos una herència immaterial tan rellevant com són les nostres festes més universals, és un espai de titularitat privada del qual no pot dependre l’oferta cultural de la ciutat. També teníem el Museu d’Art de les Clarisses. Quasi dos milions d’euros va invertir l’Ajuntament de Gandia en restaurar les obres i adequar l’hospital de San Marc per convertir-lo en un espai immillorable per conservar-les i divulgar-les. Fins que l’Arquebisbat de València, gràcies al fet que estes peces d’art formen part d’una col·lecció privada sense cap tipus de declaració d’interés públic, va decidir emportar-se-les d’allí.

01L’espai on havia sigut instal·lada aquella selecció d’obres és a més la seu del Museu Arqueològic de Gandia (MAGa). Desgraciadament, esta institució, mancada des de l’inici dels recursos necessaris, però també sense iniciativa per mamprendre activitats de promoció i divulgació de la seua tasca, és hui en dia un ens que no complix amb les seues funcions més bàsiques. Les seues accions es limiten a l’exposició permanent d’un conjunt reduït i descuidat del nostre patrimoni arqueològic, que tan sols mostra parcialment la riquesa dels seus fons, i a les activitats programades per a centres educatius i col·lectius diversos de la comarca.

Un museu com el MAGa hauria d’haver comptat des d’un primer moment amb el recolzament, econòmic i institucional, per a gestionar una més àmplia i diversificada col·lecció permanent, comptar amb la presència d’exposicions temporals -com les que diputacions i Generalitat ofereixen constantment a altres entitats- i programar xarrades, congressos, publicacions i altres activitats que feren conéixer la seua tasca en el conjunt de la comarca i més enllà. A més de tot això, la col·laboració entre MAGa i el Servei Municipal d’Arqueologia hauria de ser molt més fluida, fins al punt d’esdevindre un mateix ens que optimitzara no sols la difusió del patrimoni arqueològic, sinó el seu estudi a través de la participació en projectes de recerca.

1200px-Exterior_del_Museu_Arqueològic_de_Gandia_(MAGa)

Com pot ser que, a dia de hui, el castell de Bairén continue sent un jaciment desconegut, sense cap intervenció sistemàtica, cap pla director en actiu per a la seua posada en valor i amb zero potencial turístic? La Bastida de les Alcusses (Moixent), La Carència (Torís), L’Altet de Palau (La Font de la Figuera), la Lloma de Betxí (Paterna) o la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna) són només alguns dels jaciments que la Diputació de València està finançant amb l’objectiu de protegir i donar a conéixer el nostre llegat històric.

Prenguem-nos esta capitalitat cultural com un nou començament per a la ciutat. Aprofitem que tenim un govern local jove i amb ganes de treballar, preocupat per construir un model de ciutat que potencie un turisme de qualitat, i que institucions privades, com el Palau Ducal, estan realitzant un magnífic treball en esta mateixa direcció. Fem un bon museu a la ciutat. No cal que siga un d’arqueologia. Pensem-ne un d’ampli on tot el patrimoni de la comarca, cultural i natural, tinga cabuda. Integrem-nos a les xarxes cooperatives de les diputacions valencianes, de manera que puguem desenvolupar projectes en comú per potenciar el turisme cultural i no-estacional.

Diversos partits polítics, de tots els colors, comentaven recentment les bondats de cedir un espai públic, l’antic edifici de correus a la Plaça dels Colomets, a la Universidad Católica de Valencia. Quin goig i quin reviscolament del centre històric suposaria, en deien. A mi m’agradaria fer una contraproposta. Enlloc de beneficiar una institució privada, habilitem de nou este espai per a la ciutadania i per a la gent que ens visite. Dissenyem a Gandia un museu, amb l’ajuda de la Generalitat i la Diputació, que realment complisca un paper protagonista en el dia a dia de la ciutat. Un que participe activament en la vida de la ciutadania i vertebre una oferta lúdica i divulgativa digna de la capital cultural valenciana.

CORREUS

Carlos-Tornero-02

CONFERÈNCIA A CARREC DE CARLOS TORNERO ESTÉBANEZ

Dr. Carlos Tornero

Dr. Carlos Tornero

Amb el títol “La infecció per VIH: d’un passat fosc a un futur esperançador” Carlos Tornero, metge internista de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia, va fer una exposició documentada, seriosa i alhora molt interessant, d’un tema que encara avui ocupa i preocupa a la societat, el virus de la SIDA, altrament dit VIH.  Va parlar de la detecció, tractament i efectes socials i psicològics d’aquesta malaltia. Si durant els anys 80 del segle passat la SIDA feia estralls en les poblacions de risc, la descoberta del virus i dels mecanismes d’infecció han permés que la medicació haja convertit actualment la malaltia en crònica. Actualment amb només una pastilla al dia els malalts poden fer vida normal. Tanmateix la incidència de la malaltia no para de créixer a causa de les activitats de risc esporàdiques, augment de malalts nous que des de la investigació mèdica es tracta de controlar amb diverses tècniques, preventiva, genètica, etc. Finalment els metges són optimistes ja que els avanços dels últims anys fan pensar que la SIDA podrà ser vençuda en els pròxims 5 o 10 anys.

Des de fa molts anys, la tasca del doctor Carlos Tornero ha estat dedicada al estudi i tractament de malats infectats del virus, una experiència que va ser capaç de transmetre a l’auditori amb gran quantitat de dades i vivències personals, i que li agraïm tots els que vàrem tindre la sort d’escoltar-lo.

El Dr.Tornero amb Enric Marco i Ximo Grau coordinadors del Cicle de Conferenciants I Pasqual Molina que va presentar l'acte.

El Dr.Tornero amb Enric Marco i Ximo Grau coordinadors del Cicle de Conferenciants I Pasqual Molina que va presentar l’acte.

 

af_jornadas_B_210x148+3mm

ACTIVITATS PARAL•LELES A L’EXPOSICIÓ ALFONS ROIG I LA GENERACIÓ DEL 27

Coincidint amb l’exposició  “ALFONS ROIG I LA GENERACIÓ DEL 27” el CEIC Alfons el Vell ha organitzat un cicle d’actes entre els quals s’inclouen conferències, presentació de llibres o la projecció de documentals sobre la figura d’Alfons Roig.

1_2 Vista parcial de l'ermita i la Costa, ca 1960 (Bca. MuVIM. Arxiu A. Roig)27 de novembre, dilluns. 19.30 h.
Saló d’actes de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós

PROJECCIÓ DEL  DOCUMENTAL “Alfons Roig  en l’Ermita de Llutxent”
Presentació a càrrec de Patricia de Oliveira, directora del documental, i Ana Reig, directora de l’Arxiu Alfons Roig del MuVIM

 

 

 

alfons 330 de novembre, dijous.  

 

18.00 h. Sala de Dones antic hospital de Sant Marc.
VISITA GUIADA a l’exposició “Alfons Roig i la Generació del 27”
A càrrec de la comissària de l’exposició Rosa Mascarell Dauder

 

 

Epistolari19.30 h.  Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, sala b
PRESENTA DE L’EPISTOLARI “Alfons Roig- Maria Zambrano”
Editat per la Institució Alfons el Magnànim, a càrrec de l’autora Rosa Mascarell Dauder.
Presenta l’acte, Teresa Pascual.

 

 

 

 

 

 

 

Joaquín_García_Roca11 de desembre, dilluns. 19.30 h

Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, sala B
CONFERÈNCIA “L’església en temps de la dictadura i el cas d’Alfons Roig”
A càrrec de Ximo Garcia Roca. Presenta l’acte Antonio Santiago

 

 

 

alfons 8

 

23 de desembre, dissabte. 19 h.

CONCERT   Llorenç Barber (percussió) i Montserrat Palacios (veu)
Acte de cloenda de l’exposició “Alfons Roig i la Generació del 27”.
Estrena d’una composició musical per a percussió i veu de Llorenç Barber amb motiu de la cloenda de l’exposició dedicada a Alfons Roig.

 

 

 

 

 

Visites guiades per a grup, amb cita prèvia:

Tel. 667697448 | apropatalartgandia@gmail.com

IMG_40

EXPOSICIÓ “ALFONS ROIG I LA GENERACIÓ DEL 27”

Del 17 de novembre al 23 de desembre
Sala de Dones del Centre Mueístic Antic Hospital de Sant Marc de Gandia

 La mostra, comissariada per Rosa Mascarell Dauder i produïda pel MuVIM, ens mostra la relació epistolar i d’amistat entre Alfons Roig i membres de la Generació del 27.

En 2017 se commemoren els 30 anys de la mort a Gandia d’Alfons Roig i els 90 anys de l’anomenada  Generació del 27, la generació de la II República.  Molts dels membres d’esta generació van patir la dictadura de Franco en forma de silenci, d’exili o inclús amb la mort. Alfons  Roig va intentar mitigar el patiment de molts d’ells o de les seues famílies donant consol, demanant perdó i fent de pont entre l’exili i la pàtria perduda.

DSC04566A través de l’exposició «Alfons Roig i la Generació del 27»   ixiran a la llum materials  inèdits i escrits privats de  Juan Gil–Albert, María Zambrano, Miguel Hernández, Emilio Prados, Vicente Aleixandre, José Bergamín, José Luis Cano i el propi Alfons Roig, en un intent de reconstruir la trama de col·laboració i amistat que va contribuir a mantindre’ls vius durant el llarg naufragi polític espanyol.

Comissariada per la investigadora Rosa Mascarell Dauder, qui va ser secretaria personal de Maria Zambrano,  i produïda pel MuVIM de la Diputació de València, l’exposició ens mostra, entre d’altres documents, cartes inèdites i llibres de l’arxiu Alfons Roig, custodiats per la biblioteca del MuVIM, reproduccions de la revista la Hora de España fundada per Juan Gil-Albert i fotografies dels protagonistes.

DSC04571L’exposició està dividida en 3 grans blocs on es desgrana la relació entre Alfons Roig i 8 dels protagonistes de la Generació del 27, com ara Juan Gil-Albert, Maria Zambrano, Vicente Aleixandre o la família de Miguel Hernández. En un quart bloc, anomenat l’Ermita de Llutxent es fa un repàs a la faceta més coneguda d’Alfons Roig com a promotor, introductor i divulgador  de l’art contemporani al nostre país.

El MuVIM de la Diputació de València ha editat un catàleg sobre l’exposició que es podrà adquirir a les llibreries de Gandia.

_MG_9662

ÀLBUM DE L’HOMENATGE A LA PARAULA 2017

Il·lus. Rosa Roig_M.Roig

HOMENATGE A LA PARAULA 2017

El proper 19 de novembre a les 19:30 al Teatre Serrano es representarà l’espectacle Diguem no!, dins del tradicional Homenatge a la Paraula que enguany arriba a la XXI edició.

Junt a l’espectacle escènic, que consistirà en un recital de textos acompanyat de música i dansa contemporània, es lliurarà als assistents un llibre amb el mateix títol on han participat 16 escriptors i 16 il·lustradors. La idea del llibre és que cadascú dels autors convidats reflexionara al voltant del paper dels intel·lectuals en un moment d’incertesa com l’actual, un moment de realitat líquida, com anomena Bauman. Junt al text, s’ha demanat a cada autor que escollira una il·lustració adient. Cal destacar i agrair el text introductori de la filòsofa eslovena Simona Skrabec, escrit per a l’ocasió.