jes_00

Visualitat jesuítica

Visualitat jesuítica Estudis sobre visualitat en la Història de l’Art.
«La visualitat jesuítica» visualitat jesuítica

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell.

Saló de corones del Palau Ducal de Gandia, dies 16, 23 i 30 d’abril de 2010.

Aprofitant l’ocasió de l’any Borja, l’objecte d’aquest cicle és posar atenció en el peculiar mètode desenrotllat pels jesuïtes basat en la imatge, i utilitzat tant en l’espiritualitat com en la didàctica i en la propaganda. Aquest mètode parteix inicialment d’un concepte aplicat per sant Ignasi de Loiola en la manera de fer oració i meditació que ell mateix denomina «composició de lloc», mitjançant el qual s’havia de fer una construcció mental de l’objecte sobre el qual es meditava: per exemple, un episodi evangèlic. Sant Borja, intuïtivament, aplicava ja aquest mètode en la seua oració personal, ajudant-se de les imatges murals que va fer pintar en el seu oratori del Palau Ducal. Més tard, quan fou general de la Companyia, va impulsar l’ús de la imatge en aquest sentit. Els jesuïtes hi aprofundiren i acabaren configurant tot un imperi visual que serà clau per poder entendre l’art i la cultura del Barroc.

visualitat jesuítica
Públic assistent

visualitat jesuíticaPalau Ducal visualitat jesuíticaImatge projectada durant la conferència visualitat jesuíticaPart del públic assistent visualitat jesuíticaVíctor Mínguez (conferenciant), acompanyat de Rafael Mahiques (presentador) visualitat jesuíticaPart del públic assistent visualitat jesuíticaRafael Garcia Mahiques, coordinador del cicle de conferències Programa de conferències impartides:

16 d’abril. Sant Francesc de Borja i la visualitat jesuítica. Rafael Garcia Mahiques – Universitat de València

 

La compositio loci ignaciana, integrada en el mètode d’oració proposat pel fundador de la Companyia de Jesús, va derivar en un procés de creació d’imatges visuals destinades a la meditació. Els jesuïtes s’entusiasmaren amb les imatges i en aquest procés és crucial el paper exercit per sant Francesc de Borja, qui ja va fer ús de la imatge abans de ser jesuïta en el seu oratori íntim del Palau Ducal de Gandia: la «Santa Capella», on va fer pintar els misteris de la vida de la Mare de Déu i Jesucrist que li ajudarien en el seu res del Roser. Francesc de Borja es va servir d’imatges –tant visuals com literàries– en les seues homilies i en els seus escrits, com poden ser mostra el Diari espiritual o El evangelio meditado: meditaciones para todas las dominicas y ferias del año y para las principales festividades. Aquesta darrera obra va ser composta pensant en que havia de ser il·lustrada amb imatges que afavoriren la contemplació, tot i que per alguna raó desconeguda pels historiadors, tal cosa no es va dur a termini i seria el P. Jeroni Nadal qui aconseguiria concretar-ho en la seua famosa Biblia Natalis. En una famosa sentència, sant Borja comparà les imatges a las espècies d’un menjar, és a dir allò que pot estimular l’apetit. Els jesuïtes van aplegar a ser especialistes en l’ús de la imatge, no solament en l’oració i la meditació, també en la sermonística i en general en la divulgació cultural. En aquest sentit, s’ha de fer menció també de l’emblemàtica, gènere verbo-visual del qual és pioner a nivell hispànic el seu segon fill Joan de Borja.

23 d’abril. Jeroglífics jesuítics. La Companyia de Jesús i l’art festiu a les ciudats del Barroc. Víctor Mínguez – Universitat Jaume I

 

Els anys trenta del segle XVI van conèixer la consolidació de la Reforma Protestant i la fundació de la Companyia de Jesús, creada en París en l’any 1534 i reconeguda pel papa Pau III en 1540 amb l’objectiu prioritari d’evangelitzar i defendre la Fe. En eixa convulsa dècada naixia a Europa la literatura emblemàtica de la mà del llibre d’Andrea Alciato, Emblematum libellus (Augsburgo, 1531). Els jesuïtes, convertits ràpidament en la elit intel·lectual de l’Església Catòlica i convençuts de les possibilitats persuasives de l’emblema, l’utilitzaran amb un propòsit didàctic, fonamentalment en el context de la festa urbana. Durant el segle XVII el col·legis jesuítics d’Europa i Amèrica foren vivers d’emblemistes, i alguns com el francés Claude François Menestrier o l’alemany Athanasius Kircher es compten sens dubte entre els més brillants exponents d’aquesta retòrica verbo-visual. En moltes ciutats dels segles XVII i XVIII, els temples, els carrers i les places de les ciutats foren ocupades amb ocasió de solemnitats públiques per altars, decoracions, cadafals i jeroglífics dissenyats pels membres d’aquest ordre religiós. Roma, Madrid i la mateixa València, en són bons exemples.

30 d’abril. Els jesuïtes i la teologia de la imatge moderna. Fernando R. de la Flor – Universidad de Salamanca

 

Potser els jesuïtes foren la primera corporació històrica que confia plenament en la virtut de la imatge. Superant l’àmbit aniconista, que s’estenia per tot Europa en l’àmbit de la Reforma luterana i calvinista, els jesuïtes es convertiren en una vertadera «internacional de la imatge». Les virtualitats màximes que aquestes imatges presenten als seus ulls són el que són capaç de persuadir de veritats sobrenaturals, veritats de la fe o raons del cor i de la sensibilitat, i que, en tot cas, mouen els ànims i la voluntat del creient. Les imatges són imatges agents: operen moviments, generen accions pròpiament espirituals. Els jesuïtes fan de la imatge la peça de convicció fonamental en la seua estratègia pedagògica, i ho fan en el mateix moment en què, per una banda, les arts plàstiques coneixen un desenvolupament sense precedents i es formulen com el lloc on es lliguen les representacions i els significats del món material i del món espiritual. Però per altra banda, també, aquesta vinculació seua a la imatge està determinada per les possibilitats que en eixe segle s’han obert al voltant de la seua reproductibilitat tècnica, a causa de la impremta d’estampes i llibres gravats. En la conferència és revisà l’estat d’aquesta qüestió i es donà resposta a alguns dels interrogants que presenta, tot posant-ho en relació amb la societat postmoderna de l’espectacle i del triomf omnipresent de les imatges.

< anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig. Textos: Rafael Mahíques · Composició web: Pau Lagunas

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

inauguracio_av05bis

Inauguració seu CEIC AV

Inauguració seu CEIC AV Inauguració a Gandia de la nova seu del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell Homenatge a Joan Pellicer
Descobriment de la placa a l’entrada de la nova seu del CEIC Alfons el Vell per part de l’alcalde, José Manuel Orengo Pastor, i del director del Centre, Gabriel Garcia Frasquet.

Gandia, 10 de març de 2010.

El passat 10 de març es va inaugurar la nova seu del CEIC Alfons el Vell, que es troba als baixos de l’edifici de l’Escola Pia (Av. Marqués de Campo, núm. 3).

premi octubre 2009 A l’esquerra, part del públic assistent a l’acte. A la dreta, José Manuel Orengo, alcalde de Gandia, i Gabriel Garcia, director del Centre.

Una nombrosa concurrència, composta per l’alcalde de la ciutat, regidors representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Gandia, membres i exmembres del Centre, i amics i simpatitzants, donaren calor a l’acte. En les seues intervencions, tant l’alcalde de Gandia, José Manuel Orengo Pastor, com el director del CEIC, Gabriel Garcia Frasquet, parlaren de la importància per al Centre de tenir un espai propi per a poder realitzar millor la seua tasca.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Un moment de la inauguració. El sr. alcalde comenta les escultures de Manolo Boix emplaçades a les dependències del Centre. Al seu costat, Néstor Novell, primer director del Centre, i Gabriel Garcia, actual director. A la imatge de la dreta, altres membres del consell del CEIC Alfons el Vell: Lluís Nieto, Rafa Delgado, Enric Ferrer i Maite Sastre. Inauguració nova seu CEIC Alfons el Vell Guia turisme Safor A les imatges diversos moments de la inauguració.

Gabriel Garcia va fer un repàs a la història del Centre, tot qualificant-lo d’empresa col·lectiva i recordant-ne els inicis i aquelles persones que hi pertanyeren activamente i que ara ja no estan entre nosaltres. José Manuel Orengo destacà la tasca feta pel CEIC durant més de 25 anys de vida, la seua aposta pels estudis comarcals i la cultura amb la publicació de llibres de temàtica científica, literària, històrica, medioambiental, económica, educativa, etc.

En acabar el discurs d’inauguració, l’acte continuà al claustre de l’Escola Pia. Es va servir un vi d’honor als assistents, que també pogueren gaudir del concert del grup de hip-hop valencià Rapsodes. La banda ofereix una proposta ben original on interpreten poemes d’Ausiàs March en clau de hip-hop. Al concert també cantaren temes propis recollits al seu disc Contes per Versos.

Inauguració nova seu CEIC Alfons el Vell A la imatge, una bona representació dels membres del CEIC Alfons el Vell.
D’esquerra a dreta: Ximo Vidal, Lluís Romero, Pasqual Molina, Enric Ferrer, Santiago La Parra, Gabriel Garcia i Àlvar Garcia (director de l’IMAB)

Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines

Després de la inauguració, hi hagué un vi d’honor al patí de l’Escola Pia acompanyat per un concert del grup “Rapsodes”, una jove formació rapera del Camp del Túria.

< anterior posterior>

Text i fotografies: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas


©CEIC Alfons el Vell, Gandia

deu09

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés Acte de presentació del llibre:
«Déu entre les coses» Homenatge a Joan Pellicer

Antologia poètica de Vicent Andrés Estellés

Llibre publicat per ed. Denes.

Gandia, 5 de març de 2010.

El passat divendres 5 de març es va presentar el llibre Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa (Editorial Denes, Col·lecció Rent) de Vicent Andrés Estellés en el saló d’actes de la UNED (Edifici de l’Escola Pia). Hi van intervenir: Enric Ferrer Solivares (autor de la introducció i la selecció), Gabriel Garcia Frasquet (director del CEIC Alfons el Vell) i Alfred Giner (recitador).

L’acte es va obrir amb la presentació de Gabriel Garcia, que va parlar de la poesia d’Estellés, la seua vàlua i de l’obra que es presentava. Déu entre les coses forma part de la Col·lecció Rent, dirigida per Agustí Colomer, una col·lecció de poesia religiosa contemporània.

premi octubre 2009

A continuació, Enric Ferrer va aprofundir en l’obra del poeta de Burjassot. Va comentar que la poesia d’Estellés ajuda a desfer el tòpic de la superficialitat dels valencians. Es va repartir un full entre el públic assistent amb vuit poemes d’Estellés que Enric va llegir i analitzar. Explicà que la seua poesia és de caràcter existencial amb referències a la religiositat popular i a la dura vida de postguerra. Estellés es posà del costat dels humils, tractà l’opressió del pobre. El drama de la condició humana és per a tots. “Estellés és el poeta de la vida, més que de la mort”, va comentar Enric Ferrer. D’aquesta manera, darrere dels temes transcendentals, podem veure una llum d’esperança als seus poemes.

Per acabar, Alfred Giner, antic alumne de l’Escola Pia, va recitar alguns poemes inclosos en Déu entre les coses.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines < anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet. Textos: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas


©CEIC Alfons el Vell, Gandia

andromines

Presentació de la novel·la Andròmines

Presentació de la novel·la Andròmines Acte de presentació del Premi Octubre de Narrativa 2009,la novel·la de Rafa Gomar Andròmines (Editorial 3i4). Homenatge a Joan Pellicer Rafa Gomar

Gandia, 19 de febrer de 2010.

Rafa Gomar és autor, entre altres obres, de dos dietaris: Donato 2, 27 (1988) i Vianant (2007); quatre llibres de contes: Legítima defensa (1991), Viure al ras (2000), Batecs (2004) i Exercicis respiratoris (2005); a més de dues novel·les curtes: En blanc i negre i Rin (2004).

L’escriptor gandià Rafa Gomar va presentar la seua novel·la Andròmines a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós en un acte coorganitzat pel CEIC Alfons el Vell i l’Editorial 3i4. L’obra va guanyar el premi Andròmina de Narrativa dels Premis Octubre en la seua XXXVIII edició.

Obrí l’acte, en nom del CEIC Alfons el Vell, Maite Insa. A continuació, Elvira Cambrils efectuà la presentació amb un format de conversa amb l’autor sobre diversos aspectes del llibre premiat.

La novel·la conta el procés d’acceptació i de dol del seu protagonista, Albert, per la mort de la seua dona Monique. Albert la recorda per mitjà d’objectes quotidians –andròmines–, que disparen la seua memòria. Elvira Cambrils destacà l’aspecte metaliterari de l’obra ja que Albert és un periodista que escriu per a aïllar-se del món real i crear el seu particular. Pretén recuperar el pols d’escriptor després de la tragèdia que suposa la mort de Monique.

premi octubre 2009

Amb Andròmines, Gomar entra de ple en el camp de la novel·la ja que fins ara s’havia dedicat preferentment als gèneres breus (conte, dietari…).

La novel·la destaca, com remarcà la presentadora, per la seua original estructura fragmentària i un llenguatge àgil i quotidià.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines
D’esquerra a dreta: Rafa Gomar, Elvira Cambrils i Maite Insa, membre del CEIC Alfons el Vell. Rafa Gomar andròmines Guia turisme Safor
L’acte va comptar amb una bona acolida per part del públic. Rafa Gomar andròmines Rafa Gomar andròmines
En finaltzar la presentació Rafael Gomar atengué els reporters de Gandia TV. < anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig. Textos: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas


©CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2010

borja

Presentació de guies

Presentació de guies Presentació de guies culturals: Homenatge a Joan Pellicer

«Per terres dels Borja», de Santiago La Parra i «La ruta dels clàssics» de Josep A. Gisbert

Gandia, 11 de febrer de 2010.

El passat dijous 11 de febrer de 2010 es van presentar les guies Per Terres dels Borja i La Ruta dels Clàssics, de Santiago La Parra i Josep A. Gisbert, respectivament, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia. A l’acte va acudir un nombrós públic.

En la taula van estar, a més dels autors, Néstor Novell (director de Polítiques de Prosperitat i Empresa de Gandia) i Gabriel Garcia (director del CEIC).

Les guies, editades conjuntament pel CEIC i l’Ajuntament de Gandia, són part d’un projecte que va nàixer el 2008, impulsat per Néstor Novell, i que pretén impulsar el turisme cultural a les Comarques Centrals Valencianes. Una alternativa al “sol i platja”.

Guia turisme Safor

Per Terres dels Borja és una guia amb la qual el lector podrà seguir les petjades de la família Borja per terres valencianes. El seu autor Santiago La Parra, va comentar que són dues guies dirigides a un lector amb inquietuds culturals i interés pel patrimoni històric.

Per altra banda, La Ruta dels Clàssics de l’arqueòleg Josep A. Gisbert és un apropament a l’herència que deixaren el nostres escriptors clàssics: Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. El viatge que proposa Gisbert ens durà a Gandia, Beniarjó, Dénia, Xaló, Penàguila i Cocentaina.

Guia turisme Safor Guia turisme Safor Homenatge a Joan Pellicer Gabriel Garcia, director Alfons el Vell
Un gran nombre de persones acudí a la presentació de les guies. A la imatge de la dreta Gabriel Garcia, director del CEIC Alfons el Vell. Santiago La Parra Homenatge a Joan Pellicer
A les imatges de l’esquerra, dos moments de la presentació que va fer Santiago La Parra.
A la imatge de la dreta Liduvina Gil conversa amb Josep A. Gisbert. Guia turisme Safor Néstor Novell
A l’esquerra Josep Antoni Gisbert, moments abans d’iniciar la presentació. A la dreta Néstor Novell, impulsor del projecte. Guia turisme Safor Guia turisme Safor Guia turisme Safor < anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet. Textos: Pau Reig. Edició web: Pau Lagunas

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

pellicer00

Homenatge a Joan Pellicer

Homenatge a Joan Pellicer Presentació del llibre

«Salut, alimentació i cultura popular al País Valencià» Homenatge a Joan Pellicer

Gandia, 29 de gener de 2010. homenatge a Joan Pellicer

El passat 29 de gener es va presentar el llibre «Salut, alimentació i cultura popular al País Valencià. Homenatge a Joan Pellicer» a la sala de conferències de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia.

En l’acte hi van intervenir Ximo Guillem-Llobat (Seminari d’Estudis sobre la Ciència), Josep Bernabeu (Universitat d’Alacant), Salvador Calatayud (Universitat de València) i Gabriel Garcia (CEIC AV).

Homenatge a Joan Pellicer

El llibre recull les ponències i comunicacions de les VI Trobades del Seminari d’Estudis sobre la Ciència: Medicina rural i cultura popular al País Valencià, que se celebraren a Gandia el febrer de 2009. A més, l’obra fa un homenatge a l’etnobotànic de Bellreguard Joan Pellicer, que tantes aportacions realitzà sobre aquestos temes. El llibre es tanca amb tres articles sobre la seua labor científica i divulgadora.

Els convidats feren un menut repàs dels temes de què tracta el llibre: medicina, salut i alimentació al País Valencià des d’un punt de vist sociològic i històric. Ximo Guillem, un dels editors del llibre junt amb Gabriel Garcia, parlà del procés de gestació de les trobades, la seua intenció, el desenvolupament i la reordenació de les intervencions per acabar convertint-se en aquest llibre. Per acabar, Josep Bernabeu se centrà en la figura de Joan Pellicer tot llegint un fragment d’un text de l’etnobotànic.

Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer
D’esquerra dreta: Ximo Guillem-Llobat, Josep Bernabeu, Salvador Calatayud, i Gabriel Garcia Frasquet Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Homenatge a Joan Pellicer Diversos moments de l’acte de presentació del llibre.

Fitxa del llibre.

< anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig.

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

fontilles07

Exposició Fontilles

Exposició Fontilles Inauguració de l’exposició

«La Leproseria Sant Francesc de Borja de Fontilles»

Gandia, 28 de novembre de 2009.

El CEIC Alfons el Vell s’ha volgut sumar a la celebració del centenari d’aquesta institució, amb l’organització d’una exposició fotogràfica on es mostren els pressupostos filantròpics, assistencials i científics que guiaren els inicis del projecte en les dècades de 1910 i 1920.
L’exposició, que s’hi pot visitar a Gandia, a la Sala Coll Alas, mostra un conjunt de més de cinquanta imatges que provenen majoritàriament del fons fotogràfic Tivoli d’Alcoi. Moltes d’elles van ser efectuades pels fotògrafs Isidro Laporta i Josep Tomás i permeten una aproximació a la transformació que van mostrar les infraestructures i l’espai físic que configuraven el Fontilles de la primera etapa, les característiques dels malalts i la varietat de lepra que patien, el tipus d’assistència que rebien, o les normes que marcaven la vida quotidiana dels leprosos i leproses recollits a la colònia sanatori que va rebre el nom de Sant Francesc de Borja. En l’exposició també es posa de manifest la dimensió epidemiològica que mostrava la pandèmia de lepra i l’aparell propagandístic que va permetre difondre el projecte i recaptar les almoines i donatius necessaris per a fer realitat la leproseria.

Documental moriscos, els valencians oblidats Ignasi Mora, Àlvar Garcia Enric Ferrer, Josep Alandete, Toni Durà documental moriscos documental moriscos Diversos moments de l’acte de presentació de la mostra. Teresa Ballester i Josep Bernabeu, comissàris de la mostra, revifaren la memòria del sanatori de Fontilles. A les imatges s’hi pot veure part del públic assisten a la inauguració: Joaquín Sapena, director de Fontilles; representants del CEIC Alfons el Vell, Gabriel Garcia i Lluís Romero; així com el director de Polítiques Culturals de l’Ajuntament de Gandia, Toni Durà.

Article de Josep Bernabeu i Teresa Ballester al voltant de l’exposició.

< anterior posterior>

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Josep Bernebeu i Teresa Ballester. ©CEIC Alfons el Vell, Gandia

caquilpan00

Francisco Caquilpán y la lucha mapuche

Francisco Caquilpán y la lucha mapuche

Presència a Gandia del representant del poble maputxe, Francisco Caquilpán

Gandia, 27 de novembre de 2009.

El passat dia 27 de novembre, poguérem gaudir de la companyia i les paraules de Francisco Caquilpán, dirigent indigenista, integrant i defensor del poble maputxe.

pueblo mapuche

 

* * * * * * *

Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

Part dels organitzadors i del públic assistent a l’acte, amb companyia del ponent, Francisco Caquilpán.

< anterior posterior >

Fotografies i textos: Fabiola © CEIC Alfons el Vell, Gandia

dexeus01

Santiago Dexeus

Santiago Dexeus

Conferència del Professor Santiago Dexeus:
«La salut de la dona, un camí envers la llibertat».

Acte organitzat pel CEIC Alfons el Vell . Gandia, 26 de novembre de 2009. Dexeus

* * * * * * *

Conferència presentada per Pasqual Molina qui, en introduïr el ponent, professor Santiago Dexeus, ens referí algunes anècdotes de la seua primera trobada amb ell a Barcelona, així com la forta impressió que li ocasionà el mètode “humanista” amb què el metge català s’apropava a la salut i a la dona.

* * * * * * *

Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española

Conferència del professor Santiago Dexeus

El professor Santiago Dexeus, director de la Càtedra d’Investigació en Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ocupà la tribuna del CEIC Alfons el Vell, el dia 25 de novembre de 2009, per a impartir una conferència en la qual el reconegut ginecòleg de Barcelona reivindicà la seua lluita permanent per la llibertat de la dona.

Santiago Dexeus feu un repàs, de caràcter retrospectiu, de les diferents situacions, viscudes personalment, en el nostre país al llarg de la seua vida professional relatant les dificultats per les quals havia de passar la dona espanyola per causes de la doble moral, per l’actitud de l’Església i de la de diversos “científics” de primera fila amb idees de discriminació de gènere. També ho va fer sobre la situació actual de la dona a nivell global remarcant les enormes diferències que existeixen encara entre els països del tercer món i els desenvolupats en el numero d’avortaments il·legals, en la xifra de mares adolescents, en la de la mortalitat materna i de les diferències entre els diferents països respecte a la part de PIB que destinen a l’ajuda materna. Acabà amb un missatge d’esperança remarcant que les dones van a poc a poc guanyant el seu camí cap a la llibertat amb una característica que ell remarcava com a important, sense vessar cap gota de sang.

El cognom Dexeus és conegut i reconegut internacionalment en el camp de la Ginecologia, va associat a medicina capdavantera i és sinònim d’investigació puntera i d’atenció especialitzada dels pacients. Durant els 31 anys que el professor va estar al capdavant del Departament de Ginecologia i Obstetrícia de l’Institut Universitari Dexeus (1973-2004) va dirigir totes les iniciatives pioneres de la seua especialitat que facilitaren el desenvolupament de les tècniques de diagnòstic i noves pautes de tractament mèdic i quirúrgic. Algunes d’aquelles activitats punteres tingueren una enorme repercussió mediàtica com el naixement en la seua clínica del primer bebè proveta espanyol, que aquest mateix any ha fet 25 anys.

Amb un breu col·loqui finalitzà la intervenció del doctor Dexeus.

Santiago Dexeus Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Eladi Mainar, Cicle Als 70 anys del final de la Guerra Civil española Toni Durà (director de Polítiques Culturals de l’Ajuntament de Gandia) i Pasqual Molina (CEIC) en els moments previs a l’acte Públic assistent amb part dels regidors municipals presents a l’acte.

Presentació de l’acte, a càrrec de Pasqual Molina i primeres paraules del professor Dexeus (valencià)

Intervenció de Santiago Dexeus «La salud de la mujer» (castellano)

< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Pasqual Molina. © CEIC Alfons el Vell, Gandia

gandia_moriscos06

Documental moriscos

Documental moriscos Projecció del documental

«Moriscos. Els valencians oblidats»

Gandia, 23 de novembre de 2009.

Just ara fa 400 anys, l’últim trimestre del 1609, un de cada tres valencians –els 130.000 de fe islàmica-, foren expulsats de la terra dels seus avantpassats cap a un exili sense retorn. Eren els descendents dels antics pobladors, la civilització derrotada per Jaume I, que finalment seria esborrada en nom del catolicisme i de la Corona espanyola. El CEIC Alfons el Vell organitzà recentment un cicle de conferències commemoratives que ara ha completat amb la projecció del documental d’InfoTV «Moriscos: els valencians oblidats» (48 min), elaborat per Sergi Tarín, Vicent Peris i Esther Albert, amb Juli Esteve com a productor executiu.

El documental aporta testimonis dels principals experts en la matèria i imatges de l’abundant herència morisca, gravades a casa nostra i a Tunísia, on arrelaren molts dels que patiren aquella neteja ètcnica.

Documental moriscos, els valencians oblidatsMoment de la presentació del documental. A la imatge: Santiago La Parra (CEIC Alfons el Vell), Néstor Novell (Ajuntament de Gandia) i Juli Esteve (productor executiu del documental). Ignasi Mora, Àlvar Garcia Enric Ferrer, Josep Alandete, Toni Durà documental moriscos documental moriscos documental moriscos documental moriscos < anterior posterior>

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Gabriel Garcia Farsquet. Web: Estudi Pau Lagunas ©CEIC Alfons el Vell, Gandia