XXIV HOMENTAGE A LA PARAULA, TOT A PUNT.

La Cia. La Sala del Temps, va ocupar ahir dijous 26 l’escenari del Serrano per a gravar l’espectacle Polsim de temps de records, amb textos de Carmelina Sánchez-Cutillas recitats amb música. Volem compartir algunes imatges del Making off perquè albireu la qualitat del muntatge i la cura en tots els detalls que el conformen.

Aprofitem per a publicar un breu recull de textos que s’inclouen en el llibre d’enguany de l’Homenatge a la Paraula per fer-vos goleta. El llibre estarà disponible en les llibreries des d’aquest cap de setmana al preu de 6 €.

També us  recomanem l’audiovisual que ÀPunt ha dedicat a Carmelina per la nominació de l’escriptora de l’any 2020 per l’Acadèmia Valenciana de la llengua:  À Punt – Carmelina, mar i cel (apuntmedia.es)

 

Nafra oberta

No és acaronar la pell de les coses viure, és entrar a la ferida oberta i beure’s la sang i també la pena. No és llepar el tel de la ceba ni albirar el carrer darrere de la cortineta, més bé queixalejar la polpa blanca de cada clofoll —el baf coent penetrant els badius i furgant els ulls— i deixar que brolle galtes avall la veritat nueta. La vida és obrir els ulls ben redons i fer pas pupil·la endins al calidoscopi d’imatges d’una realitat que assetja.

            Així ho deia la poeta quan, amb els peus dins la mar d’Altea, cridava l’amic amat amb «l’artèria oberta; les mans enceses; el cos tens i expectant…» D’ella vaig aprendre, amor meu, que viure no són paraules de cortesia, ni exquisitats espolsades amb sucre de llustre, sinó rebentar-me la geniva inflada i drenar-ne el pus amb l’esperança de poder robar-te un dia un bes amb llavis i llengua
                                                                                                                                                                            Isabel Canet Ferrer

 

Puntes de coixí

Glaçada nit. Els humors de la sang.

Un teixit blanc i un de negre. Un colp sec. Una fredor metàl·lica a l’epiteli.

La sang raja pel nas. Ofec.

Allunyada i sense esforç, percep la maldat.

Hi ha un ordre de misèria humana oculta dins les pròpies frustracions.

El pas del temps perfecciona els aspectes més pèrfids de la personalitat. La mirada,

els delata.

Hi ha coses dignes de raure a l’interior de l’oblit.

Amb glops d’alcohol i una bona dosi de silenci he incinerat els disbarats.

La veritat es fa cristal·lina quan el vent sedassa la paraula.

L’aigua de la mar m’ha envaït cos i ànima.

Amerada d’esperança.
                                                                                           Vicenta Llorca

 

Donya Carmelina

  Li déiem Donya Carmelina ─els joves escriptors dels setanta─ perquè la véiem així, com una senyora.

   A Carmelina Sánchez-Cutillas la vaig llegir i descobrir quan publicà alhora Els jeroglífics i la pedra de Rosetta, i Matèria de Bretanya. 1976. Eren dues obres diferents en tot. La poesia quedava foixanament trobadoresca, mentre que la prosa enlluernava per la seua naturalesa feliç. Matèria de Bretanya havia guanyat el premi Andròmina dels Octubre; i això la va fer visible i llegible alhora. Per aquesta claredat directa i delicada, el llibre en prosa (més poètic, si cap) passà a ser apreciat per bona part d’aquells i d’aquelles que s’iniciaven en l’aprenentatge escrit del valencià literari. La «matèria» d’Altea agradà, i molt, als pocs o molts que la llegiren.

   Per això, recorde que un dia que ens trobàrem a la Llibreria Tres i Quatre, ella fumant elegantment com el que era, una dona rebel a la seua manera, m’hi vaig apropar a saludar-la. Vam parlar dels seus llibres. Com a resultat de diverses xarrades llibresques posteriors, li vaig acabar dient que si ens donava una prosa per a la revista Cairell li la publicàvem de seguida. Així, tot d’una, arribà a la redacció de la revista A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat, cara cosina nostra, un text a la manera de sor Isabel de Villena. Una carta tan versemblant que, avalada per l’autora, considerada una especialista, va aconseguir que alguns arribaren a creure que es tractava verament d’un text inèdit de l’autora del Vita Christi.   Ella somreia, i se’n reia, divertida com era.   

Josep Piera

 


 

 

 

 

 

 

XXIV HOMENATGE A LA PÀRAULA.

Carmelina Sánchez-Cutillas
Homenatge a la Paraula

 Si d’alguna cosa serveixen les commemoracions, els aniversaris, els homenatges… és per rescabalar la memòria de les personalitats insignes. Aquest «Any Carmelina Sánchez-Cutillas», especialment, perquè l’efemèride pal·liarà un greuge moral i literari vergonyant; que no s’hauria d’haver produït de cap de les maneres.

Carmelina Sánchez-Cutillas va ser una autora extremadament culta, i ho demostrava ací i allà, amb proses i versos salpebrats de referències literàries universals. Matèria de Bretanya és, sens dubte, l’obra seua més coneguda i de més projecció —no debades, va ser reconeguda l’any 1975 amb el Premi Octubre Andròmina de narrativa—, però no es poden menystenir la seua obra poètica i els seus estudis de caràcter històric, centrats en la cultura i la llengua dels valencians.

Amb les planes que segueixen volem retre homenatge a una donassa escriptora, restituir la seua obra i figura. Posar-la en el lloc que li pertoca, reivindicar els seus llibres, lectures d’obligada transmissió i estudi. Perquè mai hauria d’haver caigut en l’oblit, en l’exili interior de les veus silenciades. Aquests papers pretenen espitjar el jovent i la gent gran, adults i de mitjana edat, envers l’obra llegidora d’una escriptora valenciana universal. Una publicació que aplega el bo i millor de la literatura saforenca, cosina germana de la de la Marina, perquè s’abeura de la mateixa mar i d’idèntics referents populars, d’una tradició literària memorable i autèntica. Les col·laboracions que ací s’apleguen es fan ressò de Carmelina Sánchez-Cutillas.

A més del llibre, des del CEIC Alfons el Vell hem programat un recital teatralitzat a partir d’alguns fragments de l’obra de l’autora a càrrec de l’actriu Marina Mulet, que per les circumstàncies ens hem vist obligats a retransmetre online. I tenim previst de posar a disposició dels ciutadans de Gandia i comarca l’exposició «Des de les fronteres del silenci», gentilesa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. A més a més, la televisió À Punt ha elaborat un documental, «Carmelina, mar i cel», sobre la vida i l’obra d’una escriptora per fi reconeguda. Un clàssic ja de les nostres lletres, que forma part irrenunciable del nostre patrimoni lingüístic i cultural com a poble, del poble inconfusiblement valencià.

Juli Capilla / CEIC Alfons el Vell.

 

Enguany el CEIC organitza l’edició 24 de l’Homenatge a la Paraula, sens dubte l’activitat que més públic convoca entre les que organitza el Centre. Però enguany, com sabeu tots, ens trobem amb unes condicions diferents que aconsellen adaptar-se a nous modes. Les mesures necessàries de prevenció limiten l’aforament i fan que l’assistència a espectacles siga una mica més complicada, també la natural por al contagi reprimeix la participació en esdeveniments públics. Ens toca viure temps incerts, en qualsevol moment ens poden confinar, obligant-nos a suspendre l’acte de l’Homenatge que comporta un gran treball d’organització i preparació, a més dels assajos dels artistes que intervenen. Per totes aquestes raons els membres del Consell hem volgut defugir dels riscos que comporta organitzar un acte amb públic en directe i optem per realitzar un espectacle audiovisual gravat, que estrenarem en el Canal de YouTube del CEIC el dia 6 de desembre a les 19.30 h.
La Cia. La Sala del Temps ha estat l’encarregada de crear un magnífic espectacle amb música, basat en textos de Carmelina Sánchez-Cutillas. Segur que us agradarà i ens hi permetrà, a tots, seguir gaudint de la Cultura encara que són temps difícils. 

El llibre el podreu trobar a la venda, per 6 €,  a partir de la setmana propera. 

Cartell-WEB

 

3a CONFERÈNCIA SETMANA DE LA CIÈNCIA 2020. LUCIA HIPÓLITO

20_oct_luci_hipolitoAnima’t dona que no es per a tant!: efecte del dolor sobre el consum de drogues

Lucia Hipólito, professora titular de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València ha estat la tercera conferenciant de la Setmana de la Ciència de Gandia 2020, organitzada per CEIC Alfons el Vell, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, a la seu de Gandia.

La seua activitat investigadora se centra en entendre l’efecte de l’alcohol al cervell i els factors de risc per a patir alcoholisme amb la finalitat de trobar noves teràpies per a aquesta addicció. Lucia Hipólito ha treballat a diversos laboratoris en universitats de prestigi com la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i la Universitat de Columbia (els EUA) estudiant l’addicció i el dolor. Com a resultat de les seues investigacions ha rebut premis de la Societat Europea d’investigació en l’alcoholisme (ESBRA), de la Fundació Valenciana d’Estudis del dolor (FUNDOLOR) i de Talent Jove Investigador atorgat per Bankia i Levante-EMV.

En la magnífica conferència que ens impartí ens endinsa en el seu camp de recerca, la relació del dolor i la addicció a les drogues. Del seu treball se’n desprenen dues conclusions: que les persones amb dolor senten la necessitat d’un major abús de la droga i que les dones amb dolor encara són més susceptibles a aquestes drogues. La droga més freqüent i legal a l’estat espanyol és l’alcohol aixi que els estudis s’encaminen a tractar de trobar-hi teràpies terapèutiques.

Sembla ser, però que que fins ara tots els estudis s’havien fet amb homes i, per tant, els resultats estaven esbiaixats en deixar la meitat de la població fora. Tanmateix el seu treball demostra la importància d’incorporar homes i dones /mascles i femelles d’animals d’experimentació/ als assajos clínics.

La xarrada va ser presencial però també es pogué seguir en directe a través del Canal Youtube del CEIC Alfons el Vell.

LINK

Lucia-Hipolito-SCiencia02-768x576

 

 

2a CONFERÈNCIA SETMANA DE LA CIÈNCIA 2020. LOURDES CANÓS

Empreses Turistiques i COVID: reptes i oportunitats.

La conferència de Lourdes Canós, Professora Titular de la Universitat Politècnica de València, va començar repassant amb xifres els efectes devastadors que la pandèmia del COVID-19 ha causat en el sector turístic espanyol, des del passat mes de març de 2020. Les dades mostren que no estem davant una de les crisis a l’ús, on la demanda cau abruptament, en aquest cas, per primera vegada des de que es tenen registres, estem davant una crisi que va provocar que el turisme literalment desapareguera durant uns quants mesos, per a després recuperar-se però a nivells molt inferiors als habituals.

Davant aquesta greu situació, la professora de la UPV va repassar les respostes donades fins ara des de diferents àmbits, des d’empreses hoteleres o de transports; a les destinacions turístiques, les administracions públiques, etc. Per últim, es va abordar el tema de com serà el turisme post-covid. Un turisme potser menys multitudinari, més segur i més tecnològic.

LINK

Sin-título-1

1a CONFERÈNCIA SETMANA DE LA CIÈNCIA 2020. CLARA GRIMA

Dibujo20180707-author-matematicas-acompanen-clara-grima-ariel-photo-by-rafasith-580x596

Las matemáticas vigilan tu salud: modelo sobre epidemias y vacunas.

La matemàtica Clara Grima, va inaugurar dilluns la IV Setmana de Ciència 2020 de Gandia. Clara és doctora en Matemàtiques i catedràtica pertanyent al grup de recerca ‘Matemàtica Discreta: Teoria de Grafs i Geometria Computacional’ a la Universitat de Sevilla. Ha rebut, entre altres, el premi ‘Prismas de Bronze’ atorgat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, pel seu blog ‘Mati i sus Mateaventuras’, reconegut com el millor lloc web de divulgació científica. A més, col·labora amb altres mitjans fent divulgació de la ciència i les matemàtiques.

En època de pandèmia venia bé escoltar la xarrada   que repassà les relacions entre la ciència de les matemàtiques i les diverses pandèmies que han afectat a la humanitat. Precisament fa uns anys escriví sobre aquest tema en el llibre: Las matemáticas vigilan tu salud.

 

LINK YOUTUBE    

SCiencia2020-Grima04-768x576

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2020

La setmana pròxima, de dilluns 16 a divendres 20, celebrarem la IV Setmana de la Ciència de Gandia organitzada pel CEIC Alfons el Vell, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València.

Enguany és un any difícil per a tots però hem volgut continuar el nostre compromís amb la ciència.

Les conferències seran retransmeses a través del Canal de Youtube del CEIC:  SETMANA DE LA CIÈNCIA2020 , tot i que hi haurà la possibilitat d’accedir a la Casa de la Marquesa amb reserva prèvia i amb un aforament molt limitat. Els interessats, podran reservar a través del correu del CEIC Alfons el Vell:

ceicalfonselvell@gmail.com 

WEB-Programa-SM-Conferencias-V.6

 

WEB-Cartel-Semana-de-la-Ciencia-v6

1a CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES III»

EN TEMPS DE SECRETS I SILENCIS

AlcalaLa cultura no es para. Comença Dones Sàvies III, organitzat pel CEIC Alfonsn el Vell i Biblioteques Gandia, amb la col·laboració del CEFIRE, la Regidoria d’Igualtat i Politiques inclusives de l’Ajuntament de Gandia i la UPV- Campus Gandia. Aprofitant la tecnologia al nostre abast, el passat 30 d’octubre des de la Biblioteca Central de Gandia retransmetérem en directe la conferència de la professora i psicòloga judicial Inma Alcalà sobre María Campo Alange.

No vaig a fer resum de les paraules dites perquè teniu a la vostra disposició tant la gravació de la conferència com les diapositives en format .PDF en aquesta mateixa entrada. Però si voldria incidir en la rellevància econòmica del sector cultural, malgrat la precarietat de les i els professionals. Per consultar dades tenim ECONCULT, on es promouen i s’arrepleguen estudis sobre l’impacte, econòmic i no sols econòmic, de l’art i la cultura en la nostra vida. Per exemple en la salut, en la prevenció de malalties mentals i físiques i en el desenvolupament juvenil.

A més a més, la cultura és creació i transmissió de valors i principis, com els que volem transmetre en aquest cicle Dones Sàvies basats en la igualtat entre sexes i el respecte a la diversitat. La paritat és un indicador de la salut democràtica d’un país i, precisament en el món de la cultura, estem encara lluny d’aconseguir-la (veure l’article de El País: “Los hombres deciden el 82% de las instituciones culturales”). Això vol dir que hi ha molta feina a fer en aquest sector, precisament pel pes educatiu i de formació de referents que té en la societat.

Dones Sàvies va nàixer fa ja tres anys, precisament per oferir un espill en el que mirar-se a les dones joves i perquè en el nostre imaginari entren també dones científiques, investigadores, polítiques, directores d’orquestra, esportistes d’elit, filòsofes, dissenyadores, enginyeres… i no ens val, com moltes vegades hem sentit, que si no hi ha més dones en els llocs de decisió i visibilitat és una qüestió de qualitat, no és així, estem a sovint sobrequalificades, és que encara no les/ens veiem en eixos llocs. I això cal canviar-ho, com deia Joan Fuster, «les lleis que no fem nosaltres es faran contra nosaltres», i aquesta sentència té una extensa aplicació.

La agenda secreta de María Campo Alange. Inma Alcalà. UJIEixa imatge de «la dona de sa casa», invisible a l’espai públic si no és per acompanyar un home, la va intentar canviar ja María Laffite (nom de fadrina) o María Campo Alange (nom d’escriptora), en plena dictadura franquista amb un llibre tan agosarat com La guerra secreta de los sexos. Us recomane, per conèixer aquesta dona fascinant, el llibre d’Inma Alcalà, La agenda secreta de María Campo Alange, fruit d’anys d’estudi i escrit d’una manera seriosa i al mateix temps amena, com era l’estil de la mateixa Campo Alange.

 

Sobre Inma Alcalà Garcia, m’agradaria destacar la seua tasca professional de molts anys en l’assistència a dones víctimes de violència de gènere i menors en situació de risc i immigració. És llicenciada en psicologia per la Universitat de València. Doctora per la Universitat Jaume I. Màster en Mediació intercultural des de la perspectiva de gènere per la Universitat de València i Màster Universitari en Recerca Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania, per la Universitat Jaume I. Exerceix de psicòloga judicial, mediadora i tècnica de menors. És membre de l’Institut Universitari d’Estudis feministes i de gènere Purificació Escribano de la Universitat Jaume I. Col·labora amb diferents associacions de dones. La seua trajectòria professional ha estat sempre relacionada amb l’educació i el feminisme. Ha treballat en la Conselleria d’Igualtat i polítiques Inclusives i ara mateix a la Universitat Jaume I. Posseeix també diversos postgraus de la Universitat de València sobre fracàs escolar i rendiment escolar, convivència escolar i integració família–escola, relacions humanes, educació i administració familiar. Autora de diverses publicacions, ha impartit també múltiples conferències al llarg de la seua trajectòria professional.

 

Us convidem a escoltar la seua conferència del 30 d’octubre a Gandia:

https://youtu.be/iW5rN6u1lxo

Podeu seguir la seua presentació en pdf:

La pròxima trobada, el 27 de novembre amb Concha Ros que ens parlarà de Manuela Ballester, dona calidoscòpica, nascuda en València i morta a l’exili en Berlín.

Podeu consultar les anteriors edicions de «Dones Sàvies» ací.