_mg_8904

HOMENATGE A LA PARAULA 2016. SILENCIADES

El dia 20 de novembre, coincidint exactament amb el cinc-cents vint-i-sisé aniversari de la primera edició del Tirant lo Blanc celebràrem, al Teatre Serrano, l’Homentage a la Paraula. La cita amb la literatura, des de fa 20 anys, del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, amb el suport d’artistes, escriptors, músics i societat civil, com ara Saforíssims Societat Literària, i propiciat per l’Ajuntament de Gandia per mitjà de la regidoria de Cultura. Silenciades, la publicació de l’any 2016, ha sigut un repte necessari i ineludible per reunir en una aportació simbòlica, discreta, prudent i inclusiva, les creacions literàries de dones i homes del segle XXI, escriptores i escriptors que han verbalitzat les paraules d’unes dones que van estar sotmeses al menyspreu o a la indiferència per una societat misògina que les anul·lava, dones ofegades per un silenci humiliant, per la desafecció.

 Ens reunirem per a donar vida i veu a les dones ignorades en l’espectacle produït per Núria Sanz i dirigit per Ruth Palonés La cara oculta de la Lluna. L’escola de Teatre Serrano dramatitzà i verbalitzà fragments de Silenciades aconseguint moments de tensió màxima: dues adolescents reproduïren el pensament de Christine de Pisan una dona molt avançada per a la seua època, una dona de sal es rebel·là contra Lot, i fantàstic el monòleg de Maria Lejárraga, ficció basada en la realitat més lamentable.

Ens acompanyaren  autoritats i amics, el Teatre Serrano novament va ser el lloc acollidor on la paraula va prendre un protagonisme especial i particular fent-nos sentir al final de la representació més lliures i més reivindicatius. L’acte va  ser presentat per Vicenta Llorca, membre del consell executiu del CEIC i coordinadora de l’Homenatge a la Paraula de 2016.

Fotos de Pere Millet

 

La Sala de L'Acadèmia de gom a gom

ALBERTO PEÑIN ACADÈMIC DE LA REAL ACADEMIA DE BBAA DE SANT CARLES

Alberto Peñín, membre del Consell General del CEIC Alfons el Vell, va ingressar el passat dimarts 22 com a acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.  L’arquitecte i urbanista gandià va titular el seu discurs “Elogi de la ciudat” definint la ciutat com l’artefacte més útil i bell creat pel ser humà. Peñin va defensar, enfront de l’urbanisme a la carta dels PAIS i els habitatges unifamiliars als afores, un urbanisme humanitzat més pròxim i domèstic que respecte els criteris de sostenibilitat, equilibri i solidaritat. En aquest model de ciutat els ciutadans s’han de sentir els amos del seu espai públic, el jardí, la plaça o la biblioteca i els espais centrals com l’Ajuntament, la Catedral, els monuments històrics o la plaça Major han de ser els símbols de tota la ciutat.
Alberto Peñin és autor d’una extensa obra arquitectònica així com d’un bon nombre de publicacions. Ha estat també professor en diversos cursos i màsters,  professor d’Urbanisme en l’Escola d’Arquitectura de València de la UPV, contractat com a Doctor. Degà del Col·legi d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana entre 1985-87 i 1995-2000 o Arquitecte Cap de la Diputació Provincial de València del 1974 a 1988.

Podeu consultar el perfil biogràfic d’Alberto Peñin punxant ací

La Sala de L'Acadèmia de gom a gom

La Sala de L’Acadèmia de gom a gom

Peñín al costat de l'alcaldessa de Gandia Diana Morant, el regidor de Cultura Joan Muñoz, el president del CEIC Rafael Delgado i la historiadora de l'Art i membre del CEIC Mar Beltran

Peñín al costat de l’alcaldessa de Gandia Diana Morant, el regidor de Cultura Joan Muñoz, el president del CEIC Rafael Delgado i la historiadora de l’Art i membre del CEIC Mar Beltran

 

L’EDUCACIÓ LITERÀRIA

Juli Capilla

Juli Capilla

El proppassat 29 d’octubre vaig participar a Alcoi en una taula redona organitzada per la Taula de Filologia, el títol de la qual era –és!– tot un repte: “Com ensenyar literatura i fer lectors”. Vaig preparar-me a consciència unes notes per a l’ocasió, uns apunts que em permeteren parlar d’un tema que, a més de complex, ateny la societat en conjunt.

Cal preguntar-se, de bestreta, de qui és la responsabilitat a l’hora de fer lectors. Únicament de l’escola? El paper dels ensenyants és, sens dubte, cabdal. Però també ho és el de la família, el de l’administració i el de la societat en general. I, en aquest sentit, no vivim, ni de bon tros, en el millor dels contextos possibles. Perquè, quins són els valors que ens transmet la societat actual, quines les prioritats, quin l’oci que ens venen? Què és el que interessa prioritzar? Moltes vegades prima el plaer immediat, els productes de baixa qualitat i d’escàs abast intel·lectual. A hores d’ara, l’oci és un negoci lligat, en bona mesura, a les múltiples pantalles que ens assetgen tothora i envaeixen la nostra quotidianitat. Els mòbils, els ordinadors, les playstation, etc., han acaparat l’imaginari col·lectiu dels nostres infants i joves –i, de vegades també, el dels adults.

Quan he comentat que la responsabilitat de fer lectors no és únicament de l’escola no ho feia per escapolir-me’n, ni de lluny. Els docents tenim molt a fer en aquest àmbit. I més ara, amb aquesta invasió –no gens subtil– d’aparells electrònics que semblen haver substituït, o si més no desplaçat, els lectors envers una altra manera d’entretenir-se, ni que siga a través de les lletres. Internet ha revolucionat –no sé si dir-ne involucionat– la manera de llegir. Llegim de biaix, a trossos, perquè ens hem acostumat a la fragmentació, a la parcialitat, a la sinècdoque permanent i enganyosa. Fins i tot els e-books han canviat la manera de llegir. No sé, però, si es llegeix igual en un e-book que en un llibre. Jo crec que no. Com ens ho farem per subratllar-lo? I com el rellegirem? Si és que en tenim l’oportunitat perquè fins ara un llibre llegit ens el guardàvem en la biblioteca personal o familiar, a casa. Què en quedarà de tots aquests “llibres” electrònics?

Fem lectors també a partir de la creació d’una biblioteca personal. Hi ha llibres que ens acompanyen tota la vida: en el record, però també físicament. Els carreguem potser en cada mudança que fem de casa, encara que no els llegirem o rellegirem tots. Però ens els emportem. La biblioteca personal fa lectors. Les famílies fan lectors. També la biblioteca del barri, la biblioteca del centre escolar i la biblioteca d’aula. La biblioteca personal és, però, d’una transcendència sense parió, perquè consolida l’hàbit de la lectura. Si els infants i els joves només llegeixen a classe, difícilment llegiran fora de l’escola o de l’institut.

Això em du directament al problema de la socialització dels llibres. A la pràctica que darrerament s’imposa als centres d’adquirir un exemplar d’un llibre de lectura per classe. I és un problema perquè aquesta pràctica, si és continuada i general, impedeix la consolidació de futurs lectors. Vostès em diran que els llibres són molt cars. I tenen part de raó, però no tota. Alguns, no tots, ho són. D’altra banda, els llibres no tenen preu, en realitat. La seua vàlua depèn, en bona mesura també, del valor que atribuïm a cada llibre. Que me’n diuen, dels mòbils o dels jocs d’ordinador? No són cars? Tot dependrà de la valoració que fem del llibre. I si algú no pot accedir-hi, per manca de liquiditat, és un altra qüestió. És ací on haurien d’intervenir els que ens administren, generant subvencions, ajudes, el recolzament a les famílies amb menys recursos. I les editorials, per descomptat, també hauríem de fer un esforç per abaratir el preu de venda al públic dels llibres.

Com hauríem d’inculcar la lectura? Potser abans ens hauríem de preguntar com hem d’ensenyar llengua. O simplement, com hem d’ensenyar. “Fem massa gramàtica. No ens hi obsessionem! Fem-los parlar! Llegim!”, em va dir un dia Miquel Planes, un home que vaig conèixer en l’IES Altaia d’Altea. Era mestre de tota la vida, i tenia raó. Hauríem d’estudiar la literatura, i la llengua, i la gramàtica, a través de la literatura. Ens hauríem de formar lingüísticament gràcies a la literatura. Això vol dir adquisició de la gramàtica, i de les normes, a través de la lectura. Perquè la lectura, a més d’incitar a la imaginació i d’entretenir, és una font de coneixement que entra millor perquè ho fa de manera emotiva i significativa. Fem gramàtica, no dic que no, però no descurem la lectura, o fem-la servir per tal d’adquirir també les normes d’escriptura –accents diacrítics inclosos… Cal ensenyar a llegir, a llegir en profunditat, tot respectant els signes de puntuació, i ensenyar a fer lectures ben fetes. Si llegim en veu alta, comprovarem el poder que té la paraula.

I com es fa això de fer lectors? Ensenyar a llegir és triar unes lectures, i no unes altres. I per poder fer una bona selecció cal adequar-se a l’edat, al medi, a l’entorn, als temps que corren, al perfil de l’alumnat. Donem-los a triar, també, lliurement als alumnes, les lectures que els vinguen de gust. Orientem-los, guiem-los, ajudem-los, però no rígidament, sinó de manera que siguen ells els qui de manera crítica i personal trien les seues lectures.

Em deixe moltes coses per dir, per manca d’espai. Hi afegiria una última apreciació: no m’imagine un món sense llibres de paper; la mena de món inhòspit que va descriure Vicente Muñoz Puelles en una novel·la extraordinària, Any 2083. Crusoe, Cortázar, Hemingway, Saramago, Pavese, Asimov… però també Mira, Cabré, Riera, Margarit, etc., etc., etc., els voldria tots en paper, per poder-hi subratllar o anotar un pensament, una sensació, una digressió. I que quede en el llibre com una empremta indeleble, desat per sempre més al prestatge de la biblioteca de casa.

Juli Capilla, escriptor i editor

 

 

 

 

Llibre Homenatgea la Paraula 2016

XX HOMENATGE A LA PARAULA

 

Tarja Homenatge a la Paraula 2016

Tarja Homenatge a la Paraula 2016

L’Homenatge a la Paraula arriba a la XXena edició i es dedica a les Silenciades.

Isabel de Villena, Christine de Pisan, Beatriu de Dia, Sofia Salvador, Maria Lejárraga, Tecla de Borja… així fins a díhuit escriptores. I tan sols es tracta d’una representació reduïda de les dones a les que des de temps immemorials, els prejudicis socials i la misogínia general han dificultat la trajectòria intel·lectual o artística.

Amb aquest motiu i per a la seua festa anual de la Paraula, el CEIC Alfons el Vell ha editat un llibre i ha enllestit l’espectacle teatral titulat La cara oculta de la Lluna, dirigit per Ruth Palónés i produït per Núria Sanz, que es representa 20 de novembre de 2016, a les 19,30h al Teatre Serrano de Gandia.

Les entrades, que inclouen l’obsequi del llibre Silenciades, es vénen al les taquilles del Teatre Serrano abans de la representació.

Llibre Homenatgea la Paraula 2016

Llibre Homenatgea la Paraula 2016

4 Conferència

Quarta conferència del Vé Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor

La quarta conferència del cicle UN CAMPUS DE RECERCA tracta sobre la nova generació de telefonia mòbil. Amb el títol El futur de les comunicacions mòbils. Les xarxes 5G. el professor José Francisco Montserrat ens introduirà en les tecnologies en les quals està treballant la indústria . L’objectiu és poder aconseguir, en un futur immediat, baixades fins als 7 Gbps en entorns reals.

 

4 Conferència

4 Conferència

Aules ESPG

APRENDRE, ENSENYAR I CONSTRUIR LA SOCIETAT DEL FUTUR


Pep Pastor. Director EPSG

Pep Pastor. Director EPSG

Aprendre és una actitud. Aprendre significa escoltar per a poder entendre el que està passant. S’aprèn del que l’altre és. Aprendre significa humilitat per a reconèixer el nostre desconeixement i millorar-lo. Aprendre significa obrir la nostra ment i fer-la més ampla per a fer buit a allò inesperat, al que mai es pensa, al que ens descol·loca. Aprendre també significa pensar en allò après per a passar-ho pel tamís de la nostra capacitat crítica i posar-ho en el seu lloc. Aprendre és un diàleg amb molts que després es transforma en un diàleg amb un mateix. El que es manté en la intimitat d’un passeig en solitari per a després tornar a l’àgora on posar-ho en comú. Aprendre és una sort meravellosa que tenim i a la qual cal seguir aferrats.

Ensenyar és una vocació. És una vocació que ens capacita per a lliurar-nos amb generositat a un dels millors oficis que existeixen: l’ensenyament. Ensenyar significa recol·lectar els coneixements i sabers amb paciència i tendresa. Cuidar-los com es cuiden les coses que estimem, sense presses i gaudint-los. Escodrinyar-los amb curiositat, alegria i treball. I després transmetre’ls. Transmetre’ls amb generositat, amb paciència i amb valor als nostres estudiants (no oblidem que un professor ha de ser abans de res un infatigable estudiant), fer-los útils, posant de manifest fins i tot la utilitat d’allò inútil. El més difícil d’ensenyar és ensenyar a aprendre.

Un dels més grans béns que té la humanitat és el saber. I transmetre’l ens responsabilitza per a seguir millorant aquest bé. Posem en això tots els nostres sentits, capacitat intel·lectual i de treball per a seguir exercint aquesta vocació, la d’ensenyar.

Investigar és una passió. Eixa passió que et porta el voler saber el perquè de les coses. Una passió que t’enganxa i t’enganxa i a la que li dediquem molt de temps sense adonar-nos-en, abstrets i fent-nos preguntes contínuament. Fer proves i experiments que ens permeten arribar a conclusions. No defallir després de diferents fracassos en la confirmació d’una hipòtesi. Continuar insistint fins a aconseguir allò intuït o descartar-ho.

Investigar no és un acte solitari. És un acte col·lectiu, fins i tot social com la mateixa cultura, que posa al servei del grup la passió i el saber de cada individu per a obtenir-ne el resultat. La recerca és una altra forma d’aprendre i de crear coneixement. Sense la recerca l’ensenyament s’acaba reduint a una repetició superficial d’allò existent.

Les retallades pressupostàries en recerca poden minvar considerablement, entre altres aspectes, la qualitat del cicle de l’ensenyament. No ho podem ni hem de consentir. Hem de lluitar contra això. Amb actitud, vocació i passió el nostre treball com a docents que ens han de permetre bandejar la ignorància consentida i la desídia  permesa i ajudar a construir una societat més culta i més desenvolupada tant en coneixement com en benestar. No ens en queda una altra.

 

Aules ESPG

 

 

Tercera conferència del Vé Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor

El proper divendres 4 de novembre vos proposem un altre tema d’actualitat en el cicle de Conferències UN CAMPUS DE RECERCA.  A les 19,30 h, en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia. Marga Cabrera,  doctora en Comunicació Audiovisual i Professora Titular en la Universitat Politècnica de València,  ens parlarà de La comunicació en la era digital “Si no estàs en Google no existeixes”

En aquesta conferència la Dra. Marga Cabrera farà un repàs a la revolució que estem vivint en els darrers temps, i ens convidarà a reflexionar sobre quant ens afecta i de quina manera es pot conviure amb els canvis globals d’aquesta generació digital.

3confe_web

 

Segona conferència del Vé Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor

Continuem amb les conferències del cicle UN CAMPUS DE RECERCA. El proper divendres dia 28, a les 19,30 h, en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia, segona conferència  del Vé Cicle de Ciència i Tecnologia de Gandia, El mar, un tresor amenaçat. L’efecte del canvi climàtic en el litoral valencià a carrec de Miguel Rodilla, doctor en biologia dels organismes marins que està dirigint actualment el Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d’Ecosistemes Marins   de la Universitat Politècnica de València (UPV).

Diptic 2 Conferència

Diptic 2 Conferència

Primera conferència del Vé Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor

Divendres dia 21, a les 19,30h, en a Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia, s’enceta el Vé Cicle de Ciència i Tecnologia de Gandia, amb la conferència Turisme experiencial: una gran expectativa per al turista i un gran repte per a la destinació, a càrrec de la Maria José Viñals, professora del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV).


1confe_ceic_portada_w

 

1confe_ceic_inter_w