“Vinticincvacances a Ovidi Montllor”

IMG_20200914_104822Gandia  participa en l’homenatge a Ovidi Montllor acollin  l’exposició itinerant “Vinticincvacances a Ovidi Montllor” que romandrà en la Sala d’Exposicions Coll Alas fins al 18 d’octubre. Ovidi ha estat sempre  un artista fonamental com a cantautor, poeta i actor. I un home compromés en la defensa de la classe obrera i de la llengua i la cultura.  Amb la nostra ciutat va tindre una relació especial, donat que va treballar ocasionalment  en establiments de Gandia i la platja. Nestor Novell relata en el catàleg de l’exposició una anècdota que ho constata.

En  esta mostra itinerant d’art contemporani, 25 creadors plàstics commemoren l’obra i la persona de l’Ovidi. 25 artistes de diferents generacions que comparteixen el respecte i l’admiració pel seu treball, per la seua actitud, pels temes que el van interessar  i  pels poetes i els poemes que li van servir d’inspiració.

Tots són creadors vinculats a l’entorn de l’Ovidi, alguns d’ells pertanyen a la mateixa generació i han estat amics personals. Però en la mostra trobem també artistes joves  a la recerca  d’una veu pròpia o menys joves que ja han assolit un estil personal.

La mostra esdevé una ocasió per a gaudir d’alguns dels artistes referents per a entendre l’art contemporani valencià de les últimes dècades.

Pepe Azorín.  Ha estat reconegut com una  figura clau de l’art contemporani alacantí. Amb un llenguatge expressionista i un domini tècnic virtuós, la seua obra se centra en l’estudi de formes humanes i vegetals, utilitzant representacions volumètriques suggeridores que transcendeix la imatge figurativa.

Joan Castejón. Representant destacat del realisme social que va renovar la plàstica espanyola de postguerra. En la mostra trovem un retrat de l’Ovidi   amb els seus trets característics:  El domini excepcional del dibuix, la representació del cos humà com a referent de la seua producció i la utilització d’elements simbòlics que generen una atmosfera propera al  surrealisme.

Artur Heras.  Va ser un dels introductors del Pop Art i el Nou Realisme a Espanya, que renovaren el llenguatge plàstic a mitjans dels anys 60. Exposa una de les obres de la sèrie “Les emocions” amb la imatge del Che. En l’obra d’Heras abunden les referències a la Història de l’Art i la Història Política i Social recent. Heras defensa el caràcter revelador i comunicatiu de l’emoció i reivindica el valor de la imatge  com a símbol o metàfora. La seua obra ens convida a desxifrar activant la curiositat i la reflexió.

Sento Masià. S’exposa un retrat d’Ovidi. Sento era alcoià i amic d’Ovidi des de la infància. Fundador en 1965 del grup d’experimentació artística Alcoiart, amb Antoni Miró, Alexandre i Vidal Vidal. Va transitar per diferents estils, des de l’expressionisme,  al pop-art passant per èpoques d’abstracció. Però sempre esforçant-se per ser coherent en cada etapa i conseqüent amb el seu compromís social des d’una postura crítica i constructiva.

Antoni Miró.  Amic d’Ovidi i comissari de l’exposició junt amb Carme Jorques. La seua «producció s’identifica plenament amb el moviment artístic Crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals de l’art pop i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses»*.

Aurora Valero. El díptic Inici de càntic pertany a la serie Ágora y Laberintos. L’obra de Valero ha evolucionat des d’una figuració expressionista de pinzellada vigorosa cap a l’expressionisme  abstracte, potent i gestual. De les seues últimes sèries, amb el nom genèric de Mites Mediterranis, forma part aquesta d’Àgora i Laberints. Són obres de grans formats,  que s’articulen en  ritmes i espais, amb estructures compactes i colors transparents en els quals predomina el color blanc.

Text i fotos: Boro Mañó
* Extret de la web d’Antoni Miró

IMG_20200914_104801

«Manolo Valdés. Matèria i història» a la Casa de Cultura

EePdcJjXsAEYkKAFins al pròxim 12 d’octubre romandrà oberta en la Casa de la Marquesa l’exposició ‘Manolo Valdés. Materia e historia’. Es tracta d’una gran mostra que presenta 24 peces de gran format que permeten apreciar els trets més representatius que recorren tres dècades de producció, incloent-hi algunes peces inèdites. Valdes és un artista nascut a València que es va donar a conéixer amb l'»Equipo crónica» un duo artístic que va aconseguir un gran èxit internacional i que es va mantindre fins a la mort de Rafael Solbes en 1981. A partir d’aquest moment Valdes va anar abandonant el Pop de crítica social, i es va decantar cap a l’experimentació amb la textura i els materials, acostant-se tècnicament als pintors informalistes, però sense abandonar la figuració. Actualment és l’artista valencià viu més reconegut internacionalment. L’obra de Valdes té presència en els millors museus i col·leccions del món i l’artista atresora un gran nombre de premis.

 

 

20200724_1

PROJECTES BECATS PEL CEIC ALFONS EL VELL-II

IMG_7438Marta Morant Pérez ha estat  seleccionada a una de les dues beques d’Investigació, convocades pel CEIC en l’edició 2019.

Va estudiar història a la Universitat de València. Després es va especialitzar en el màster d’Història en la Formació del món Occidental de la mateixa universitat,  la seua línia de recerca foren les dones medievals.

 

 

 

 

Dones a la Gandia del segle XV

La història de les dones a època medieval és un tema necessari d’abordar i donar a conèixer, ja que genera un interès creixent.

El nostre projecte pretén fer conèixer les situacions quotidianes que aquestes dones vivien a la Gandia de les darreries del segle XIV i principis del XV, contrastant la imatge que s’ha creat al voltant d’elles a l’imaginari popular, amb allò que descobrim en les fonts, i fent veure així, que no eren meres acompanyants de les figures masculines, si no que eren veritables agents històrics.

Aquest anàlisis el durem a terme mitjançant el treball amb fonts primàries, concretament amb els documents notarials pertanyents a la villa, on elles estan presents i on han quedat testimoniades les seues prerrogatives, les preocupacions, i en alguns casos les seues emocions.

Considerem doncs, que aquest estudi ajudaria a la desconstrucció de la imatge que s’ha format al llarg dels segles de les dones medievals, genera referents per a les de hui en dia i, a més, visibilitzant-les com a protagonistes històriques d’accions quotidianes, ja foren pageses, artesanes o nobles, en un context concret com és la villa de Gandia.

PROJECTES BECATS PEL CEIC ALFONS EL VELL

IMG_2821Alfred Garcia és un dels autors que ha estat becat pel CEIC. És graduat en Història i amb Màster en especialització en paleografia a la Universitat de València-Estudi General. En este text ens hi exposa la temàtica del projecte que va presentar a la convocatòria de beques del CEIC 2019.

 

 

 

Producció documental a la Governació de les Muntanyes en època foral

           La Cultura Escrita ha estat considerada, durant gran part de la seua trajectòria acadèmica, com a ciència auxiliar de la història, una mera eina de treball per a estudiar els fets de temps pretèrits. Afortunadament, en els últims anys ha anant convertint-se en una ciència autònoma per a estudiar les escriptures del passat, la producció documental i bibliogràfica, els nivells d’alfabetització, l’ús que es fa de l’escriptura i la importància d’aquesta al llarg dels segles, etc.

Des de la conquesta cristiana del segle XIII i la consegüent incorporació a l’Occident medieval, la societat del nou regne de València s’ha pogut articular gràcies a l’existència de diverses institucions –la Corona, el Consell municipal, el poder senyorial i eclesiàstic, els centres assistencials, etc.– que empren l’escriptura per a poder governar el seu patrimoni –econòmic i humà– i, d’aquesta manera, gestionar-se. Aquestes tasques produeixen una quantitat ingent de documentació que ens és de gran utilitat per a estudiar com de present està l’escriptura en una societat majoritàriament analfabeta, per a veure si la societat del moment és conscient de la importància d’aquesta eina, com i per què s’utilitza l’escriptura en època foral al nostre territori o quins són els nivells d’alfabetització de la societat valenciana en aquest període històric.

A l’antiga Governació de Xàtiva, també coneguda com a Governació de les Muntanyes –les actuals comarques centrals valencianes–, trobem representats tots els productors de documentació necessaris per a comprendre el paper que juga la Cultura Escrita en la societat, especialment a l’actual comarca de la Safor, la qual prenem com a exemple –sense deixar de fer esment a altres indrets de la regió (Xàtiva, Montesa, Alcoi, Cocentaina, Dénia, Pego, Albaida, Ontinyent, etc.)– en una època iniciada amb l’entrada de les tropes de Jaume I a la vall del Bairén i que finalitza amb la crema de Xàtiva per part de l’exèrcit borbònic.

Gràcies al patronatge del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals CEIC Alfons el Vell de Gandia, podrem aportar un poc de llum a una part marginada de la nostra història, però necessària per a veure com l’escriptura, malgrat estar escassament arrelada, es troba en el dia a dia de la societat valenciana de l’antic règim.

-Alfred Garcia Femenia-

Juli Capilla guanya el Premi Ciutat de Manacor Miquel Àngel Riera de poesia

Juli-Capilla-i-FuentesAquest dilluns s’han donat a conèixer els premis Ciutat de Manacor de narrativa, assaig, teatre i poesia. La casa buida, de l’escriptor, editor i professor Juli Capilla (València, 1970), es va erigir com a guanyadora del Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera de poesia 2020 que atorga el consistori manacorí. S’hi havien presentat un total de 68 originals en aquest gènere. El jurat de poesia estava format per Antoni Riera Vives, Begoña Méndez Seguí i Antoni Xumet Rosselló. Tots tres van declarar que “Els paisatges incòmodes de l’absència que es descriuen en el poemari es mostren amb una expressió continguda i un lirisme de versos madurs i mesurats que s’endinsen en una serenor capaç de dominar el dol tantes vegades inclement. El temps passa, i és dolor, i és por, i és memòria. I tanta vida alhora”. La casa buida és un recull de poemes confeccionat a foc lent durant els darrers sis anys per l’autor. L’absència, el dolor, el pas inexorable del temps i el setge que la mort hi imposa són claus en un poemari en què la concisió, el simbolisme polivalent però no hermètic, les imatges polièdriques i el suggeriment constitueixen algunes de les pautes de lectura insubornables. Juli Capilla publicarà La casa buida a finals d’any a l’editorial MóndeLlibres. Serà el seu sisè poemari. Els anteriors van ser guardonats amb els premis Ciutat de València, Ciutat d’Alzira, Tardor de Castelló i Vila de Lloseta.

Els altres guanyadors han estat el barceloní Jordi Ortiz i Casas, Premi de novel·la Maria Antònia Oliver, per l’obra La casa dels bressols; el Jaume Vidal Alcover de Teatre, per al també barceloní Alberto Ramos Barranco, per l’obra Goyo, i el d’assaig Antoni Maria Alcover, per al mallorquí Francesc Grimalt Vigo, per l’obra Sobre els talaiots.

Les obres les publicarà l’editorial MóndeLlibres el proper mes de desembre.  

En aquesta convocatòria 2020 la presentació d’obres a les diferents modalitats ha estat ben elevada: 33 originals a novel·la, 68 a poesia, 30 a teatre i 7 a assaig.

#LaCulturaNosAtura #PremisCiutatdeManacor2020
Premis Ciutat de Manacor 2020 – Poesia

ELS LLIBRES DEL CEIC- MAIG

816QWO4Y3fLPassió, Mort i Resurrecció a Gandia. La Setmana Santa i la Ciutat (1808-1936).
Torres Martínez, J. (2011).  CEIC Alfons El Vell.

HIstòria de la Setmana Santa a Gandia en el periode de 1808 a 1936

Descàrrega PDF

descarga

El poblament romà durant l’alt imperi. La comarca de la Safor-Valldigna.
Sabater, E. (2007).  CEIC Alfons El Vell.

Aquesta publicació presenta l’estudi, estructural i ceràmic, d’una part dels jaciments arqueològics escavats a la comarca que va ser, durant l’antiguitat, la zona d’influència nord del territori o hinterland de la ciutat romana de Dianium (Dénia). Des del torcarium de Cais-Aiguamolls (Villalonga), passant pel taller d’àmfores d’Oliva, el complex termal de la vil·la altimperial de la Sort (Ròtova) i la pars urbana o zona residencial de la vil·la baiximperial de l’Era-Escoletes (Daimús), s’analitza el panorama arqueològic d’època romana dels últims vint anys, fent insistència en la cultura material, present a l’estratigrafia, i en el tipus d’estructures exhumades, tot dins del context del poblament rural romà de la comarca de la Safor-Valldigna.

Descàrrega PDF

A LA MEMÒRIA DE VICENT ESTRUCH FUSTER

vicent EstruchEl CEIC Afons el vell vol expressar el seu condol per la mort de
Vicent Estruch Fuster, professor de matemàtiques de la Universitat
Politècnica de València i ex-conseller d’CEIC.
Descanse en pau.

PROPOSTES CULTURALS PER A TEMPS DE CORONAVIRUS. MAIG.

Amalia de Llano y Dotres, condesa de VilchesEl Museu del Prado de Madrid ha posat en marxa la iniciativa Color «Observa». Es tracta d’una proposta alternativa que desentranya diàlegs entre diferents obres i artistes a través del color. La seua primera aproximació està dedicada al blau. pensada per a 1r cicle de Primària, però els pares, mares i docents, poden proposar possibles adaptacions que es puguen fer a altres nivells.
https://bit.ly/2zsd1xI

 

 

 

vangoghmuseum-s0019V1962-800El Van Gogh Museum d’Ámsterdam també permet la visita virtual a la seua col·lecció. Les reproduccions són d’alta definició i ofereixen ferramentes com la lupa, el cursor per a navegar per la imatge i, fins i tot, la possibilitat de descàrrega.
www.vangoghmuseum.nl

 

 
web_logocanalivccuadradoL’Institut Valencià de Cultura obri aquesta finestra Canal QuedatACasa de l’IVC per al període d’estat d’alarma provocat per la crisi sanitària de la Covid-19 amb les intencions de seguir en contacte amb les espectadores i espectadors; d’oferir-li a la ciutadania diversos continguts culturals relacionats amb l’IVC; de seguir donant-li visibilitat als professionals valencians dels sectors audiovisuals, escènics, musicals i plàstics mitjançant algunes de les seues realitzacions; i de col·laborar en fer més lleuger el confinament a les nostres cases i evitar així la propagació de la malaltia per coronavirus.
https://ivc.gva.es/val/ivc-val/noucanalivc

 

Ací vos deixem un enllaç directe a
#LaFestadelCurtaCasa. Podreu accedir directament a un recull de curts, basats en fets reals, de la Filmoteca Valenciana.
https://vimeo.com/showcase/7089514

 

PROPOSTES CULTURALS PER A TEMPS DE CORONAVIRUS

Llibreria "A peu de pàgina"

Llibreria «A peu de pàgina»

L’editorial Anagrama s’ha proposat visibilitzar la labor de les llibreries independents durant el confinament amb una sèrie d’entrevistes fetes per a l’ocasió. En elles, llibreters i llibreteres de tota Espanya comenten com estan suportant la situació.
https://www.anagrama-ed.es/noticias/anagrama-con-las-librerias

 

 

 

 

 

518b5207448c09ffb18fadeba18453d0El Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid celebra la primavera, encara que siga confinada, convidant a recórrer part del seu catàleg explorant el món de les flors. A través de 12 obres de diferents èpoques s’indaga en les múltiples
expressions que assumeixen els símbols florals, com a emblemes d’elevació
espiritual o d’extravagant dispendi, de fidelitat conjugal o
de lleialtats dinàstiques, de beatífica innocència o d’exòtica sensualitat. Cada obra s’acompanya d’un text introductori i la corresponent fitxa tècnica. També permet descarregar els textos i el pla de situació de les obres a manera de catàleg, en format PDF.
https://www.museothyssen.org/…/recorridos/paseo-entre-flores

 

TomoNaranjaL’editorial Astiberri ha publicat Lectures a domicili. Llibre taronja, la segona part de l’antologia que han editat durant el confinament. Una publicació que recopila historietes breus i material inèdit d’artistes com Laura Pérez, Luis Bustos, Nadar, Ramón Boldú,  Raquel Alzate o Tyto Alba, entre molts altres. Ho pots aconseguir gratis ací.
https://www.astiberri.com/products/lecturas-a-domicilio-libro-naranja

ELS LLIBRES DEL CEIC

unnamedUn home reparteix fulls clandestins. Poemes de Joan Brossa
Joan Brossa. CEIC Alfons El Vell.  2004

Selecció dels poemes a càrrec de Carles Rebassa i Toti Soler

Descarrega PDF

49640148Visitatio Sepulchri de Sant Francesc de Borja
La Parra López, S.; Vives Ramiro, JM.; Quirante Santacruz, L.
CEIC Alfons El Vell. 1998

Durant més de tres segles estigué escenificant-se a Gandia aquest drama sacre cantat, peça veritablement singular, compost per sant Francesc de Borja. Recuperada recentment aquesta tradició interrompuda, el propòsit del llibre és contribuir a un millor coneixement de l’obra en si i, consegüentment, de l’autor i la seua època.

Descarrega PDF