-CIMAL_5

FOTOS DE LA 2a CONFERÈNCIA “CIMAL”

El divendres 14 es va dur a cap la segona conferència del cicle que forma part de les activitats organitzades com homenatge a la revista CIMAL. Els arquitectes Alberto Peñín i Rafa Durá mantingueren un substanciós diàleg sobre arquitectura contemporània. Peñin és un  testimoni  imprescindible de la tasca que va realitzar la revista al voltant de l’art contemporani, incloent-hi l’arquitectura. A més d’amic personal de l’editor i propietari, Pascual Lucas, també va ser col·laborador.

162b688e-cd99-490b-a4ea-46c09fa3d977 c2ac4d0e-e72e-467f-ae8d-fa15bda47c4e

e81ab4db-9f9b-4a96-a967-f5c8f0aae1b0

FOTOS DE LA 1a CONFERÈNCIA “CIMAL”

El temps va volar aviat…a Gandia, tot parlant del context històric sociopolític i cultural, que va envoltar el naixement, consolidació i tancament de la revista CIMAL i de les persones que van fer possible eixa aventura editorial. Una història compartida, convertida en diàleg entre amics…Romà de la Calle, Jose María Yturralde fundadors junt a Pasqual Lucas de la Revista CIMAL.2e1ae0fc-4daa-4938-9ba2-d209b76a1ca6 41f9d96b-0e00-4edc-9045-a1df5cf80218 346f8c79-a062-497a-944e-4bb9017e3c71 504c1b79-5b8d-4ca4-bd05-74284f48a698

image333

CONFERÈNCIA DEL PREMI NOBEL JEAN PIERRE-SAUVAGE

Conferència del Premi Nobel Jean Pierre-Sauvage al Campus de Gandia.

Dimecres 13 de març, 12.00h Aula Magna 

image001El Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València acull la conferència del Premi Nobel de Química 2016, Jean – Pierre Sauvage, el dimecres 13 de març a les 12.00h, a l’Aula Magna del Campus.

La conferència, titulada ‘Molecular Machines: from Biology to Chemistry‘, està dirigida a públic no especialitzat, tindrà caràcter divulgatiu i durarà 45 minuts.

Jean – Pierre Sauvage serà investit Doctor Honoris causa per la UPV el dia abans, dimarts 12 de març.

Sauvage, junt al britànic James Fraser Stoddart i l’holandès Bernard Feringa, va guanyar el Nobel pels seus treballs en nanotecnologia, amb els quals van aconseguir controlar el moviment de les molècules.

Els descobriments de Sauvage i el seu equip estan tenint desenvolupaments que podran suposar un gran avanç en la medicina, per exemple, amb la fabricació de molècules artificials que puguen viatjar en la sang, trobar cèl·lules cancerígenes i destruir-les.

El Premi Nobel és un gran convençut que el desenvolupament de la ciència fonamental està en l’origen dels avanços tecnològics que beneficien a la humanitat.

portada-web

1a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

Edició VII: La Ciència, III Mil·lenni

 Resum:  Història de la cultura de la lactància

A càrrec de: José M. Paricio Talayero

La lactància és un fenomen natural que ens precedeix i acompanya des del nostre inici com a espècie a la terra i té connotacions històriques i culturals.

Maternitat. Mary Cassatt -1890

Maternitat. Mary Cassatt -1890

La lactància és cridada natural pretesament per oposició a la mal anomenada lactància artificial, que no és lactància però sí artificial. A la lactància podem anomenar-la lactància, no cal dir lactància natural.

Veurem que no és tan obvi que la lactància sempre sigui lactància materna, de la mare, però sí administrada per i des del pit d’una dona.

La lactància és un fenomen biològic però molt mediatitzada per la cultura, és un fenomen cultural transmès de generació en generació.

La lactància en ser un fenomen natural entre els mamífers, inclosos els humans, té múltiples testimonis històrics que són la base d’aquesta conferència.

Aprendrem que la història de la lactància que coneixem no va ser escrita per dones i que no es refereix a la lactància de les mares sinó a la de les dides.

Aprendrem el sorprenentment jove que és el terme mamífers i que no ens ho va posar el Déu del Gènesi ni Aristòtil.

Sabrem el que ha durat la lactància al llarg de la història i com i per què tots els intents anteriors al segle XIX d’alimentar lactants petits amb llet diferent de la de dona van fracassar estrepitosament, ja que abocaven a la seva mort precoç.

Finalment veurem com aquesta cultura és fràgil i susceptible de perdre per diferents motius, entre els quals destaquen els interessos comercials de les multinacionals de l’alimentació infantil i el desinterès de responsables i institucions sanitàries.

 

Extracte del currículum

C1_Foto_JM ParicioPediatre. Doctor en Medicina; tesi “Lactancia materna y hospitalització por infecciones en el primer año de vida” (UAM).

Diplomat en Disseny i Estadística en ciències de la Salut (UAB).

President de APILAM, Associació per a la Promoció científic-cultural de la Lactància Materna. Fundador i coordinador de www.e-lactancia.org i www.telasmos.org.

Autor del llibre “Tu eres la mejor madre del mundo”.

Col·laborador de IBFAN el 2017.

Membre del Consell Consultiu de Salut de la Llet League Int. Des 2017 i vocal del Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria (2000-2013).

Ha col·laborat amb el Ministeri de Sanitat a la Guia de Pràctica Clínica sobre Lactància Materna (2017), en l’Estratègia nacional de Salut Sexual i Reproductiva (2011) i a la Guia de Pràctica Clínica sobre l’Atenció al Part Normal (2010).

Fundador i president del primer Comitè per a la Humanització de l’Assistència a l’Hospital de Gandia (València) el 1984.

Cap de servei de Pediatria 20 anys a l’Hospital Marina Alta d’Alacant, tercer hospital d’Espanya a obtenir l’acreditació IHAN d’OMS / UNICEF i membre 15 anys de l’equip de Transport Neonatal de la província d’Alacant.

Autor de 53 articles científics, 301 comunicacions i 16 capítols de llibres. Docent en cursos, jornades i congressos.

Apassionat de la lactància i en seguretat entre la saviesa de les dones.

930574eb-5bc6-42e2-a6b9-305e10d2879c

42dea066-3426-42b5-8a63-2a1cae2986f5

4

4a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

La passió de Marie Curie

Rosa Mascarell Dauder

Quan ens pregunten pel nom d’alguna científica, quasi segur que el primer que ens ve al cap és el de Marie Sklodowska- Curie, abreviant: Marie Curie. Ella va ser la primera professora de la Universitat de la Sorbona en més de sis-cents anys, la primera dona a obtenir un Premi Nobel i el primer científic a rebre’n un segon. Però quina era la seua passió?

En 1931 Marie va estar en Madrid convidada per la ILE (Institución Libre de Enseñanza), i es va allotjar en la Residencia de Señoritas que dirigia María de Maeztu [1], allí contagiaria a les dones la seua passió:

Estic entre els que pensen que la ciència té una gran bellesa. Un científic en el seu laboratori no és sol un tècnic: és també una xiqueta [o un xiquet] enfront dels fenòmens naturals que l’impressionen com un conte de fades. No hem de permetre que es crega que tot el progrés científic es pot reduir a mecanismes, màquines, motors, encara que tota aqueixa maquinària té també la seua pròpia bellesa. No crec que l’esperit d’aventura córrega cap risc de desaparéixer en el nostre món. Si veig al meu voltant una cosa especialment viva, és precisament aqueix esperit d’aventura, que sembla indestructible i està emparentat amb la curiositat.

Marie Curie i Adela Muñoz caracteritzada per a la conferencia en Gandia

Marie Curie i Adela Muñoz caracteritzada per a la conferencia en Gandia

El dijous 13 de desembre vàrem tenir en Gandia a Marie Sklodowska- Curie interpretada per Adela Muñoz Páez. Adela comparteix amb Marie la seua passió per la ciència i per El porvenir de la cultura, que així es titulava la conferència que va donar Marie Curie en Madrid en 1931. Adela és catedràtica de química inorgànica i professora en les facultats de Química i de Física de la Universitat de Sevilla. Una de les seues investigacions, relacionada d’alguna manera amb les de Curie, s’ha centrat en les Fonts de Radació Sincotron un projecte europeu i internacional en el qual participa [2].

La interpretació d’Adela Muñoz va ser un monòleg de Marie adreçat al seu estimat Pierre Curie, mort en 1906 a 47 anys atropellat per un carro en París, deixant-la viuda amb una xiqueta de 9 anys i una altra de 14 mesos. De forma austera, organitzada i treballant moltes hores al laboratori, va continuar amb les seues investigacions sobre la radioactivitat i al mateix temps implicant-se en accions socials. Per exemple, en la Primera Guerra Mundial va fer un curs d’infermeria, es va ensenyar a conduir i va muntar equips de raig X portàtils en furgonetes, les petites curies, amb l’ajuda de la Creu Roja i la Unió de Dones de França. L’Institut del Ràdio, que havia creat amb el seu marit, es va convertir en un centre d’instrucció per a dones que volgueren aprendre l’ús del raig X per localitzar bales i trossos de metralla. Ella personalment es va llançar amb la seua filla major a recórrer els fronts per ajudar als soldats ferits . Centenars de mils de vides se salvaren d’aquesta manera. Podeu saber més de la vida de Marie Curie en els llibres que ha escrit Adela sobre ella, Marie Curie. Una vida por la ciencia, i sobre dones sàvies a la història de la ciència, titulat precisament Sabias, on també li dedica un capítol.

Portada de llibre "Sabias" d'Adela Muñoz

Portada de llibre “Sabias” d’Adela Muñoz

Un dels temes que va eixir en el debat va ser el nomenat “Síndrome de Madame Curie”, un terme que va encunyar la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter i que fica nom a la pressió que senten les dones per arribar al llistó tan alt que va deixar Curie, i per altra banda, al nivell d’exigència que es demana a les dones científiques, un nivell d’exigència que no compleixen tots els homes. A més a més en el món de la ciència es dóna també l’“efecte Matilda”, que igualment ha encunyat Rossiter, segons el qual existeix un biaix en contra del reconeixement dels èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes. Una investigació del 2012 trobà que els homes científics estatunidencs rebien més reconeixement i premis que les dones amb èxits similars. També les contribucions científiques de dones no són tan reconegudes, tot produint un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca. Un estudi de 2018 demostra la tendència dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes [3]. Per a Adela Muñoz, l’exemple de Curie deu servir d’inspiració mai d’angoixa, cada científica ho és per motivacions pròpies i l’important és no quedar-se fora d’eixe món fascinant que és la investigació científica.

Ni santa, com la presentà Gregorio Marañón, ni heroína: Marie Sklodowska- Curie va ser una dona apassionada, curiosa, treballadora, ciclista amant de la natura i sabia, amb una gran força de voluntat i amb les seues debilitats com qualsevol persona. Possiblement va haver de ficar-se una mascara en públic per protegir la seua intimitat. Adela Muñoz va saber presentar-nos-la així: una dona admirable, però abans de res una dona amb les seues llums i ombres.

 

Conferència de Adela Muñoz Páez en Gandia

 

[1]. http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm

[2]. Podeu saber més d’Adela Muñoz fent una cerca a la xarxa. Especialment  us recomanem els seus articles de divulgació científica a El periódico: https://www.elperiodico.com/es/autor/adela-munoz-paez-55561

i el seu blog: Cartas a Hipatia, http://hypatia.es/

[3]. Per qui vullga llegir l’informe en anglés: Gender homophily in citations https://openaccess.leidenuniv.nl/bitstream/handle/1887/65291/STI2018_paper_245.pdf?sequence=

Sin-título-2

3a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Les dones som de ciències… o no?

Rosa Mascarell Dauder

Tendim a pensar que les coses van arreglant-se amb el temps, que el sentit comú i la justícia acabarà imposant-se per si mateixa: “temps al temps”, solem dir. Isabel Pérez-Arjona, professora de Física aplicada a la UPV-Campus Gandia  i investigadora en acústica submarina, ens mostrà la situació actual de les dones en la ciència on, especialment en els escalafons més alts d’investigació i acadèmics, o no estan o no es veuen. Per què? Realment ha millorat la situació en els darrers anys?

Basant-se en estudis i estadístiques, Isabel va ficar damunt la taula principalment quatre barreres en la carrera científica de les dones: primera el problema dels estereotips de gènere en la societat que comencen a una edat molt tendra (abans dels sis anys) i condicionen l’autopercepció de les xiquetes; segona la falta de referents de dones científiques per manca de visibilització; la tercera barrera és la dificultat de conciliar maternitat i investigació; la quarta el biaix anti femení que opera en processos de selecció i promoció del personal científic (el cas de Jennifer i John, que comentarem més baix).

Els estereotips de gènere fan referència a aquelles creences arrelades fortament en la societat sobre com són, o com han de ser, les dones i els homes. Aquestes creences, moltes vegades inconscients, dicten els rols d’homes i dones en la societat. Segons la psicòloga especialista en infantil Cèlia Rodríguez: “Els estereotips de gènere defineixen el rol d’una persona en funció del seu sexe i, amb això, estan establint les metes i expectatives socials tant de l’home com de la dona. D’aquesta manera es marquen una evolució i desenvolupament diferents des de la infància, que donen lloc a situacions de desigualtat i de discriminació.” Al respecte, Isabel ens passà el vídeo Y tú, ¿qué quieres ser de mayor? Una campanya de sensibilització en Drets de la Infància de la Lliga Espanyola de l’Educació, produïda amb TekilaMovies i finançada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: https://www.youtube.com/watch?v=YvGi7CrnqKc

Dissortadament estem envoltats de molts estereotips des del supermercat amb productes per a cavallers i per a princeses, passant pels llibres de text amb poques dones i reproduint estereotips o els colors diferents per nens i nenes, blau i rosa. Roser Pérez, de la Regidoria d’Igualtat Polítiques inclusives de l ‘Ajuntament de Gandia, ens animà a comunicar a la Regidoria qualsevol missatge sexista en publicitat a la nostra ciutat per prendre mesures des de l’Ajuntament.

Sobre la barrera de la falta de referents, Isabel Pérez-Arjona ens recomanà regalar a les xiquetes i xiquets llibres com Mujeres de ciencia. 50 pioneras que cambiaron el mundo, i celebrar a les escoles l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Ens contà la seua experiència en l’escola de Ròtova on porta ja uns anys fent xerrades i activitats encoratjant a les xiquetes que també són de ciències.

Quan finalment una dona es decideix per cursar una carrera científica, segons les estadístiques arriba un punt en els anys de postgrau i d’investigació en el que el nombre de dones cau dràsticament, coincidint amb els anys en el que les dones que volen ser mares es decideixen a ser-ho. La falta de suport per a la conciliació familiar afecta a les dones, però no als homes que són pares en eixos mateixos anys. La doble jornada l’experimentà Isabel en primera persona, mare de fill i filla, i ens contava anècdotes personals sobre eixa situació.

No és la maternitat l’única barrera per a una dona que ha triat carrera de ciències, està també el prejudici de gènere que va demostrar l’experiment “Jennifer i John” que s’explica en detall en: https://blogs.eitb.eus/cienciayhumanismo/2012/11/25/sexismo-en-la-ciencia-el-caso-de-jennifer-y-john/

Les conclusions d’aquesta investigació és que “els xics reben una millor valoració que la que reben les xiques quan sol·liciten ser admesos en departaments universitaris de ciències per a ocupar llocs de direcció de laboratori. Aqueixa millor valoració dels xics és independent de la qualificació real; la seua única raó de ser és que són xics.”

Partint de la pregunta “som les dones de ciències… o no?” I amb les xifres en la mà, el que ens demostrà sense dubtes Isabel Pérez-Arjona és que encara hi ha molta feina per fer per part de tota la societat per crear un món més igualitari pels xiquets i xiquetes i que ni uns ni altres es fiquen barreres sobre el que poden o no ser de majors… i el temps per si sol no arregla les coses.

Estereotips de gènere en la ciència-The nutty professor (1963)