Sin-título-2

3a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Les dones som de ciències… o no?

Rosa Mascarell Dauder

Tendim a pensar que les coses van arreglant-se amb el temps, que el sentit comú i la justícia acabarà imposant-se per si mateixa: “temps al temps”, solem dir. Isabel Pérez-Arjona, professora de Física aplicada a la UPV-Campus Gandia  i investigadora en acústica submarina, ens mostrà la situació actual de les dones en la ciència on, especialment en els escalafons més alts d’investigació i acadèmics, o no estan o no es veuen. Per què? Realment ha millorat la situació en els darrers anys?

Basant-se en estudis i estadístiques, Isabel va ficar damunt la taula principalment quatre barreres en la carrera científica de les dones: primera el problema dels estereotips de gènere en la societat que comencen a una edat molt tendra (abans dels sis anys) i condicionen l’autopercepció de les xiquetes; segona la falta de referents de dones científiques per manca de visibilització; la tercera barrera és la dificultat de conciliar maternitat i investigació; la quarta el biaix anti femení que opera en processos de selecció i promoció del personal científic (el cas de Jennifer i John, que comentarem més baix).

Els estereotips de gènere fan referència a aquelles creences arrelades fortament en la societat sobre com són, o com han de ser, les dones i els homes. Aquestes creences, moltes vegades inconscients, dicten els rols d’homes i dones en la societat. Segons la psicòloga especialista en infantil Cèlia Rodríguez: “Els estereotips de gènere defineixen el rol d’una persona en funció del seu sexe i, amb això, estan establint les metes i expectatives socials tant de l’home com de la dona. D’aquesta manera es marquen una evolució i desenvolupament diferents des de la infància, que donen lloc a situacions de desigualtat i de discriminació.” Al respecte, Isabel ens passà el vídeo Y tú, ¿qué quieres ser de mayor? Una campanya de sensibilització en Drets de la Infància de la Lliga Espanyola de l’Educació, produïda amb TekilaMovies i finançada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: https://www.youtube.com/watch?v=YvGi7CrnqKc

Dissortadament estem envoltats de molts estereotips des del supermercat amb productes per a cavallers i per a princeses, passant pels llibres de text amb poques dones i reproduint estereotips o els colors diferents per nens i nenes, blau i rosa. Roser Pérez, de la Regidoria d’Igualtat Polítiques inclusives de l ‘Ajuntament de Gandia, ens animà a comunicar a la Regidoria qualsevol missatge sexista en publicitat a la nostra ciutat per prendre mesures des de l’Ajuntament.

Sobre la barrera de la falta de referents, Isabel Pérez-Arjona ens recomanà regalar a les xiquetes i xiquets llibres com Mujeres de ciencia. 50 pioneras que cambiaron el mundo, i celebrar a les escoles l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Ens contà la seua experiència en l’escola de Ròtova on porta ja uns anys fent xerrades i activitats encoratjant a les xiquetes que també són de ciències.

Quan finalment una dona es decideix per cursar una carrera científica, segons les estadístiques arriba un punt en els anys de postgrau i d’investigació en el que el nombre de dones cau dràsticament, coincidint amb els anys en el que les dones que volen ser mares es decideixen a ser-ho. La falta de suport per a la conciliació familiar afecta a les dones, però no als homes que són pares en eixos mateixos anys. La doble jornada l’experimentà Isabel en primera persona, mare de fill i filla, i ens contava anècdotes personals sobre eixa situació.

No és la maternitat l’única barrera per a una dona que ha triat carrera de ciències, està també el prejudici de gènere que va demostrar l’experiment “Jennifer i John” que s’explica en detall en: https://blogs.eitb.eus/cienciayhumanismo/2012/11/25/sexismo-en-la-ciencia-el-caso-de-jennifer-y-john/

Les conclusions d’aquesta investigació és que “els xics reben una millor valoració que la que reben les xiques quan sol·liciten ser admesos en departaments universitaris de ciències per a ocupar llocs de direcció de laboratori. Aqueixa millor valoració dels xics és independent de la qualificació real; la seua única raó de ser és que són xics.”

Partint de la pregunta “som les dones de ciències… o no?” I amb les xifres en la mà, el que ens demostrà sense dubtes Isabel Pérez-Arjona és que encara hi ha molta feina per fer per part de tota la societat per crear un món més igualitari pels xiquets i xiquetes i que ni uns ni altres es fiquen barreres sobre el que poden o no ser de majors… i el temps per si sol no arregla les coses.

Estereotips de gènere en la ciència-The nutty professor (1963)

Sin-título-2

2a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Maridas y modernas sin sombrero.
Rosa Mascarell Dauder

L’estigma que caigué damunt de les dones amb obres com Le Roman de la Rose, on les dones no sols són febles, sinó la personificació del vici, continuava sense desmuntar-se completament al principi del segle XX. Fins al 1910 amb la llei Burrell, les dones no poden accedir a estudis superiors, i així i tot encara necessitaven autorització d’un tutor per treballar i estudiar. Si en la conferència inaugural del dia 3 de desembre ens parlà Rius de la Querelle des femmes, en la de Maria Elizalde del dia 4 varen veure com la batalla perdurava en el segle XX amb les dones de la dita Generació del 27. Experta en aquesta generació i en l’exili republicà, Elizalde ens va presentar a les dones sàvies que varen nàixer a la península a les primeries del segle passat, com ara Concha Méndez, Maria Teresa León, Josefina de la Torre, Remedios Varo, Maruja Mallo o Maria Zambrano.

Las Sin Sombrero- Josefina de la Torre- Maria Zambrano- Maria Teresa León

Las Sin Sombrero- Josefina de la Torre- Maria Zambrano- Maria Teresa León

El Lyceum Club Femenino de Madrid va ser fundat per dones de la generació anterior a aquelles: Zenobia Camprubí, esposa de Juan Ramón Jiménez, María Lejárraja, que escrivia les obres que firmaba el su marit Gregorio Martinez Sierra i Carmen Baroja germana de Pio Baroja. El fet que en aqueix temps se les conegués pel marit va fer que el club prengués el malnom de “el club de las maridas”, i intel·lectuals com Jacinto Benavente mostraren obertament la seua misògina negant-se a anar a donar conferències “a tontas y a locas”. Eixes etiquetes eren les que es penjaven a les dones que tenien ganes de saber i dependre.

El mateix any que s’aprovà l’entrada de la dona a la Universitat, es va fundar també la Residencia de Estudiantes dins del que va ser el projecte més innovador pedagògicament del segle XX a Espanya: la Institució Lliure d’Ensenyança, ILE, fundada per Francisco Giner de los Rios. Paral·lelament, es va crear també la Residencia de Señoritas, on les xiques que des de províncies volien assistir a la Universitat Central, ho podien fer en un ambient que fomentava l’estudi i la camaraderia. Així ho recorda la farmacèutica Àngels Malonda de Gandia en les seues memòries (Aquello sucedió así, 1983). Dirigida per Maria de Maeztu, la Residencia de señoritas va ser una institució de referència que ampliava estudis amb conferències, tertúlies i tallers de tota mena, implicant-se també amb les Missions pedagògiques que portaren llibres, art, teatre o cine a les zones rurals i a les fàbriques.

Moltes de les dones d’aquesta generació s’implicaren també políticament amb la II República, de forma que patiren també el colp d’estat que portà la Guerra Civil i l’exili quan la dictadura acabà amb definitivament amb la democràcia. Alguna d’elles va morir exiliada, com Concha Méndez, i altres tornaren a la seua terra ja per morir, com Maria Teresa León o Maria Zambrano. Elizalde ens va mostrar la trajectòria vital d’elles i ens convidà a seguir investigant a través de la pàgina Las sinsobrero (https://www.lassinsombrero.com/), i el llibre del mateix títol de Tania Batlló.

Ja en el col·loqui, va eixir el tema de la pertinència de recuperar la idea de les Missions pedagògiques hui en dia. Un suggeriment del públic al respecte va ser que es gravaren i penjaren a la xarxa les conferències patrocinades per l’Ajuntament de Gandia, de manera que més persones puguen accedir i poc a poc crear un fons didàctic.

Conferencia de Maria Elizalde en la Casa de Cultura.

Conferencia de Maria Elizalde en la Casa de Cultura.

 

Sin-título-1

1a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

El mérit de les dones

Rosa Mascarell Dauder

Allà on falla la disposició natural, hem de procedir amb l’intel·lecte i la torxa de la raó. Ens diu Moderata Fonte en Il merito delle donne, publicat pòstumament en 1600. Un diàleg que defèn les virtuts de les dones que havien estat atacades per Guillaume de Lorris i Jean de Meung en el bestseller d’aquells temps: Le Roman de la Rose. Escrit durant el segle XIII, aquest llibre es va convertir en un dels llibres més difosos en aquells segles, un llibre en el qual, a banda del seu mèrit literari, es descriu a la dona –sobretot a la segona part– com a cau de tots els vicis possibles. La primera a contestar enfront d’aquest insult generalitzat va ser Christine de Pizan iniciant el que s’anomena Querelle des femmes.

Moderata Fonte 1555-1592El dilluns dia tres de desembre encetàrem el Cicle Dones Sàvies amb la conferència de la professora Rosa Rius de la Universitat de Barcelona: Imatges i figures de la querella de les dones (segles XV-XVII). En aquesta ocasió es va centrar sobretot en la figura de Moderata Fonte, àlies de Modesta Pozzo de Zorzi, canvi de nom que demostra el seu desig de què la seua obra circulara i no quedara en el fons d’un pou (Pozzo). Rosa Rius en el seu discurs, feia notar la diferència d’aquestes dones, com  Pizan, Fonte o Lucrezia Marinella, que prenen la ploma per dir-se, que no volen que els homes parlen per elles per dir el que elles són o volen, sinó que reclamen el dret a prendre la paraula i dir-se des de la mateixa experiència. Com ens recordava Rius citant María Zambrano: ser lliure és exposar-se.

Les imatges i figures que ens evoca el llibre Il merito delle done, El mèrit de les dones, de Moderata Fonte és el d’un jardí tancat situat en la ciutat de Venècia, ornat amb fonts i estàtues femenines coronades de llorer, on set dones discuteixen sobre el seu estat, desitjos, penúries i gojos. Des del començament l’autora vol remarcar que les dones estaven sense homes “que les observessin o els impedissin” i, així, “raonaven entre elles sobre les coses que més de gust els venien”, reconeixent que es sentien més lliures per parlar sense la presència d’homes. Les set dones de diferents edats i situacions, fadrines, casades, viudes… però hi ha una, ens detallava Rius, que és la més admirada per totes, la jove Corinna, verge i culta, allunyada aleshores de la funció reproductora i de la feina domèstica que en aquell temps s’esperava de les dones. Este personatge sembla donar veu a l’autora, o al seu somni, perquè Moderata sí va ser dona casada i mare de tres fills quan escrivia, precisament va morir parint el quart fill.

Il Merito delle donneRius ens va animar a llegir tant La ciutat de les Dames de Christine de Pizan, com El mèrit de les dones, els dos traduïts al castellà, malgrat que aquest segon sols  parcialment, però que tenim al nostre abast en l’original en italià a la xarxa[1]. Llegint-les estem mantenint viu el seu esperit, que encara ens pot ajudar a mirar i entendre el nostre present. A la fi i al cap, un dels propòsits d’aquest cicle és convidar, tant a dones com homes, a aventurar-se en l’ús del pensament crític, recordar aquelles sàvies que ens serveixen de referents en la història i recuperar-les per al bé comú de tota la societat. Una societat no pot créixer de forma sana si no dona veu i escolta a tots els seus membres, valorant la diversitat. A mes a més, tal com va dir en un moment Rosa Rius, cal canviar la vida des del saber i, afegim, si el pensament únic no permet que les coses canvien, aleshores no podem considerar-lo verdatera saviesa.

Un luxe per a Gandia començar aquest cicle amb una dona sàvia contemporània que està darrere de molts projectes de recuperació de les dones en el pensament de tots temps, especialment el Renaixement i el Segle XX. La seua tasca des del Departament de Filosofia i Gènere i en el Seminari Zambrano i la revista Aurora per molts anys, està donant ja fruit en diverses línies d’investigació. Però segurament també en la revitalització que la Filosofia està tenint en Barcelona. Hi ha una extensa bibliografia de llibres dels quals Rius és l’editora o traductora, a banda dels llibres propis i dels múltiples articles que ha escrit. Al final, com molt bé intuïa Moderata Fonte, cal ser font de la qual es puga beure i no se sap mai on pot arribar eixa aigua.

Rosa Rius Casa de Cultura Gandia 03122018

 

 

 

 

 

[1]    https://www.classicistranieri.com/liberliber/Moderata%20Fonte/il_mer_p.pdf. La ciutat de les Dames va ser traduïda al català per Mercè Otero i Vidal (Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990).

hqdefault

5a Conferència: “Si els dinosaures pogueren parlar! …”

9 de novembre
Resum de la conferència: Si els dinosaures pogueren parlar! …

Encara que d’alguna manera les roques i els fòssils sí parlen. La qüestió és saber desxifrar què conten. Com si de detectius del passat es tractés, tractarem de traduir al nostre llenguatge algunes de les “pistes” que els fòssils de dinosaures i altres organismes han deixat. Per finalitzar farem un recorregut per la Comunitat Valenciana per a conèixer com era la nostra terra durant l’era Mesozoica, quan els dinosaures poblaven el planeta.
Maite_Suñer(València, 1977)
Va estudiar Ciències Biològiques a la Universitat de València. És Doctora per la Universitat Autònoma de Madrid. Ha col·laborat en diversos projectes d’investigació amb dues de les institucions més destacades del nostre país en el camp dels dinosaures. És coautora de diversos llibres i material de divulgació de la Paleontologia i actualment és la Directora i Conservadora del Museu Paleontològic d’Alpuente (els Serrans).

descarga

4a Conferència: “Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació”

8 de novembre
Breu descripció de la conferència: Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació.
En el món de l’alimentació i la nutrició circulen molts mites i informacions falses, i és difícil orientar-se en aquest maremàgnum informatiu.
Que no sapiem filtrar aquesta informació afecta no només als nostres hàbits de compra sinó també a la nostra salut. Els mites neixen i moren, i alguns fins i tot reneixen al cap d’un temps.
Durant la conferencia parlarem del que hi ha de cert o de fals darrera de molts d’aquests mites.
JM_MuletJM Mulet (Dénia, 1973) Llicenciat en química i doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de València. Va fer una estada postdoctoral de tres anys a la Universitat de Basilea (Suïssa). Actualment és professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV) i dirigeix una línia d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt del CSIC i la UPV, tractant de desenvolupar plantes tolerants a sequera o fred, amb nombroses publicacions científiques, patents i algun premi. És director acadèmic del Màster en Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. En paral·lel a la seva tasca acadèmica i investigadora desenvolupa una àmplia activitat com a divulgador científic. És autor del llibre “Comer sin miedo” que s’han venut més de 20.000 exemplars i s’ha publicat en diversos països, de “Medicina sense Enganys”, “La Ciència a l’Ombra” i “Transgénicos sin miedo”. També és autor del bloc “tomates con genes” (jmmulet.naukas.com). Escriu la secció “Ciencia sin ficción” a “El País Semanal”, col·labora al programa “Hoy por hoy” de la cadena SER. . Conferenciant habitual sobre temes relacionats amb l’alimentació o la biotecnologia i el seu compte de twitter és la segona amb més seguidors d’un científic en actiu de parla hispana (@jmmulet). El seu últim llibre és “¿Qué es comer sano?”.

 

Dra76QaX0AI5xMd

3a Conferència: Fractals i Caos. L’aventura de la complexitat

7 de novembre
Resum de la conferència: Fractals i Caos. L’aventura de la complexitat

Galileu Galilei, en la seua obra El assajador, deia que el llibre de la natura estava escrit en llenguatge matemàtic. Efectivament des dels temps d’Arquímedes, Pitàgores i Euclides fins als nostres dies, les matemàtiques s’han utilitzat amb gran èxit a l’hora de descriure els fenòmens de la natura, però hi ha molts aspectes d’ella que presenten asprors, irregularitats i fins i tot formes caòtiques que la geometria clàssica no pot descriure adequadament. Els fractals i la teoria del caos han contribuït a revelar de manera senzilla estructures complexes de la natura que semblaven escapar-se al llenguatge de les matemàtiques tradicionals, des del plegat del genoma humà fins a la distribució de les galàxies, des dels ritmes cardíacs fins al moviment estrany de petits satèl·lits en el sistema solar.

 

Vicent_Martinez_fotoVicent J. Martínez és catedràtic d’astronomia i astrofísica a la Universitat de València, i ha estat durant més d’11 anys director del seu Observatori Astronòmic. La seua activitat investigadora està dedicada fonamentalment a les galàxies, l’estructura a gran escala de l’univers i la cosmologia. Va ser pioner en l’aplicació dels fractals en aquest camp d’investigació, així com en la introducció del seu estudi en la docència universitària. Ha rebut el Premi José María Savirón de Divulgació Científica 2013, el Premi a l’Ensenyament i Divulgació de la Física 2011 que atorguen la Reial Societat Espanyola de Física i la Fundació BBVA i el Premi Europeu de Divulgació Científica “Estudi General” 2005 pel seu llibre “Mariners que solquen el cel”. Vicent Martínez ha creat, coordina i dirigeix el portal web de difusió de la ciència http://www.conec.es

DrYdSoYWoAADxY7

2n conferència: Ecosistemes costaners i fitoplàncton vistos des del espai

6 de novembre

Resum de la conferència: Ecosistemes costaners i fitoplàncton vistos des del espai

Com a usuaris de les platges som conscients de les variacions de color que ofereixen les seues aigües. Aquest color és un atractiu del que es fa ús en campanyes de promoció turística, sent especialment desitjada la transparència de les aigües. En aquesta xarrada explicarem a què es deu el color de l’aigua, i especialment ens centrarem a un component molt important: el fitoplàncton. Gràcies al sensors remots i les tècniques de teledetecció podem observar el color de l’aigua des de l’espai, i detectar canvis com els produïts per floracions de fitoplàncton.

 

Maite Sebastia_peqMaite Sebastià és doctora en Ciències Ambientals per la UPV. En l’actualitat és professora en el Departament d’Enginyeria Hidràulica i Medi ambient. Amb una experiència docent de més de 10 anys, ha impartit docència a les titulacions d’enginyeria tècnica forestal, llicenciatura en ciències ambientals, grau en ciències ambientals, grau en enginyeria d’obres públiques, i als màsters de d’aquicultura i d’enginyeria en camins, canals i ports. La seua activitat investigadora es desenvolupa a l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres al Campus de Gandia. La seua línia d’investigació es centra en la gestió d’ecosistemes costaners, concretament a l’avaluació de la seua qualitat a partir del seu seguiment. En els darrers anys ha treballat en col·laboració amb la Universidad Autónoma de Baja California (Baja California, México), en la línia del seguiment d’aigües costaneres per teledetecció.

descarga

1a Conferència: Ones gravitatòries

5 de novembre.
Resum de la conferència Ones gravitatòries:

El descobriment de les ones gravitatòries ha marcat una fita en la història de la física. La seua existència, predita fa més d’un segle per Einstein, ha estat confirmada recentment en els laboratoris LIGO i VIRGO. A més de la importància que sempre té en ciència confirmar totes les prediccions de les teories fonamentals, la detecció d’aquest tipus d’ones obre una nova finestra per a l’estudi de l’univers i una nova era en l’astronomia. La xerrada discuteix en primer lloc el que són les ones i els fenòmens ondulatoris com pas previ per a explicar en què s’assemblen i en què es diferencien les ones gravitatòries d’altres fenòmens ondulatoris més
familiars. La segona meitat de la xerrada es dedicarà a aspectes específics de les ones gravitatòries, el seu context teòric, la seua detecció i les seues aplicacions a l’astrofísica.

 

 

Fernando_ BarberoFernando Barbero, natural de Segòvia, és Llicenciat en Física i Matemàtiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Física per la Universitat de Bolonya (Itàlia) on va gaudir d’una de les prestigioses Beques del Col•legi d’Espanya. Va realitzar estades postdoctorals a les Universitats de Syracuse i Penn State (EUA) com a integrant del grup de recerca del Prof. Abhay Ashtekar, abans de tornar a Espanya. En l’actualitat és Investigador Científic a l’Institut d’Estructura de la Matèria del CSIC. El seu treball d’Investigació s’ha concentrat en l’estudi de la gravetat quàntica així com en aspectes matemàtics del formalisme hamiltonià de teories de camps. En l’actualitat també dedica part del seu temps a la investigació en matemàtiques, especialment en el camp de la combinatòria.