PresentacioGANDIA-Hildegarda-de-Bingen-4

1a CONFERÈNCIA DONES SÀVIES 2019

HILDEGARDA DE BINGEN:

PENSAR, IMAGINAR I CREAR A L’EDAT MITJANA

Georgina Rabassó

Georgina Rabassó

El 25 d’octubre a la Biblioteca Central de Gandia, vàrem inaugurar el segon cicle Dones Sàvies amb la conferència de Georgina Rabassó sobre la sàvia medieval Hildegarda de Bingen (1098-1179).

En un clima de gran interés i amb l’espai de gom a gom, vàrem gaudir d’una introducció a l’univers d’Hildegarda força suggerent. La gran erudició de Rabassó va fer possible un animat debat sobre diferents connexions de la sàvia alemanya amb diverses corrents filosòfiques i altres figures del seu temps.

Georgina Rabassó és doctora en Filosofia i professora associada a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. És investigadora del Seminari Filosofia i Gènere, i d’ADHUC —Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat. La seua recerca se centra principalment en l’estudi dels escrits d’autoria femenina sobre ciència i filosofia entre els segles XII i XVII, de manera transdisciplinària i a partir del concepte d’imaginació científica. Investiga el pensament de les filòsofes i sobre aquest tema ha publicat nombrosos articles. La seua tesi doctoral, que va ser guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat i amb el Premi Rafael Patxot i Jubert de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat publicada amb el títol L’univers vivent d’Hildegarda de Bingen: perspectives filosòfiques (2018).

La seua conferència va estar dividida en tres parts (al final d’aquest text disposen de l’accés al .pdf de la conferència): La primera dedicada a la importància de l’oïda en la transmissió de la saviesa en aquell temps on per a la dona el monestir era un lloc d’accés al saber on es llegia habitualment en veu alta; a més estaven les visions i la veu del cel que li parlava i la seua forma de transmissió d’aquesta saviesa a través dels llibres i les cartes, però també a través del cant.

La segona part ens parlà del cosmos sonor i ens comentà algunes il·lustracions dels llibres de la també Santa i Doctora de l’Església sobre la forma de l’univers. I per acabar ens parlà de la capacitat creadora del so i de la importància del cant. Segons Georgina Rabassó per a «Hildegarda: racionalitat, paraula i veu estan molt vinculats, i exercitar-ne uns perfecciona també l’ús dels altres dos. Per tant, si intentem millorar la nostra veu (i el cant de lloança és el mitjà idoni per fer-ho), acabarem perfeccionant les nostres paraules i la nostra ciència.»

Recordem que Hildegarda de Bingen és una de les veus femenines poderoses de l’edat mitjana europea. Autora visionària i polifacètica, va escriure nombrosos volums sobre temàtiques molt diverses: tractats espirituals, hagiografies, epístoles, escrits de botànica i medicina, textos sobre la constitució i el funcionament de l’univers, i composicions líriques i musicals, entre d’altres. Inspirada per una «veu del cel», Hildegarda tenia un missatge essencial per revelar a les persones del seu temps, i va afrontar molts obstacles per poder transmetre el seu saber. Els llibres que va escriure, alguns d’ells bellament il·lustrats, plasmen un dels imaginaris més rics i originals de l’edat mitjana i mostren de primera mà quins eren els interessos i les inquietuds d’aquelles dones.

Per saber-ne més que aquesta dona fascinant, la doctora Rabassó ens facilita una bibliografia i un recull de textos acompanyats per un quadre comparatiu de les visions de l’univers d’Hildegarda en dues de les seues obres fonamentals, Scivias i Llibre de les obres divines (a la seua disposició al final d’aquest text).

Esperem la seua assistència a la segona conferència el 14 de novembre, aquesta vegada dedicada a la Física Aplicada en la qual comptarem amb la doctora Carmen Morant Zacarés de la Universitat Autònoma de Madrid per parlar-nos de Lise Meitner, descobridora de la fissió nuclear i oblidada per als premis Nobel.

Presentació de la conferència, en format .pdf

Recull de textos i quadre comparatiu, en format .pdf