2020-caratula

V CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»: MARIN ALSOP I EL PODER DE LA MÚSICA

MARIN ALSOP I EL PODER DE LA MÚSICA

Diu Marin Alsop (Nova York, 1956), que la música té el poder de canviar vides. Això ho ha dit amb ocasió d’un programa que ella ha impulsat per donar l’oportunitat de fer música a xiquets desfavorits, dins el programa «OrchKids» en Baltimore. Un programa que segueix els principis d’aquell que va instaurar en 1975 José Antonio Abreu en Veneçuela «Música per al canvi social».

PHOTO-2020-02-21-12-07-40Destaquem la implicació social i la fe en l’educació de la directora d’orquestra Marin Alsop perquè és un dels trets que han definit totes les Dones Sàvies que hem conegut fins ara en aquest cicle, i de les que vindran. Rosana Cuenca Talens és ella mateixa també directora d’orquestra, ha estat directora de l’Orquestra Ciutat de Gandia i de l’Orquestra de corda de la Unió Musical de Xeraco, a més de fer més de vint anys que treballa en l’ensenyament musical. Alicia Juan Samper és enginyera de formació en el sector acústic i de telecomunicacions i mentora dins el programa «UpSTEAM» per aproximar les xiques a les carreres de ciències i tecnologies. Tenen en comú el ser ambdues violinistes i formar part del Quartet Mnemea de corda.

Durant la conferència en la Biblioteca Central de Gandia el 20 de febrer, no sols ens varen presentar a Marin Alsop i tot el seu treball en favor de la difusió de la música, també ens il·lustraren sobre la història de la formació de l’orquestra clàssica, la batuta i en què consisteix el paper de la direcció d’orquestra. La direcció de l’orquestra és el cap, el cor i l’ànima, el o la directora deu conèixer cada partitura de cada instrument, de manera que conduir una orquestra simfònica necessita una intel·ligència i una capacitat organitzativa i sensorial immenses. Els adjuntem la presentació que ens feren Rosana i Alicia per poder recordar tota la informació que ens facilitaren. L’emoció de sentir-les tocar un parell de duets de violí és una cosa que portarem a la memòria qui les vàrem escoltar.

PHOTO-2020-02-21-12-07-43

La carrera de Marin Alsop va in crescendo, l’any passat la nomenaren la primera directora de la Vienna Radio Symphony Orchestra i el 20 de gener del 2020 va rebre el premi Crystal Awards 2019 que atorga el Fòrum Econòmic Mundial de Davos pel seu lideratge en l’avanç cap al canvi positiu. El que dèiem al principi, és un goig tenir aquestes dones sàvies de referents, dones amb consciència social i treballant per un món millor.

 

 

 

PHOTO-2020-02-21-12-07-42

2020-caratula

ROSA MARÍA RODRÍGUEZ MAGDA ens parla DE MARIA BENEYTO. CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»

MARIA BENEYTO: MEMÒRIES D’UNA ADOLESCENT EN TEMPS DE GUERRA

«… como si el vientre de la luz se abriese para albergarnos y recibirnos», una llum que prometia l’esperança. Així recorda María Beneyto (València 1925- 2011), la seua arribada a València l’any 1937 des de Madrid, on la família havia emigrat anys endarrere.

PHOTO-2020-01-16-22-17-54El 16 de gener, dins el cicle Dones Sàvies, Rosa María Rodríguez Magda ens parlà de María Beneyto a través de l’obra Regreso a la ciudad del mar. Aquestes memòries novel·lades, són continuació de Antigua patria, on l’escriptora narrava la seua infància en el Madrid de preguerra. Rosa María Rodríguez s’ha encarregat tant de l’edició de Regreso a la ciudad del mar, com de la Poesia Completa de Beneyto. Arran d’aquesta darrera edició, feta en vida de l’escriptora i poeta, Rosa María va assumir el paper de marmessora de la seua obra literària i ens comentava que encara hi queden inèdits de la Beneyto per eixir a la llum.

Amb 22 anys publicà María Beneyto el primer poemari en castellà Canción olvidada (1947) i després en català Altra veu (1952), però és sobretot arran de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes Ratlles a l’aire (1956) que començà a ser coneguda. Va comptar amb l’amistat i l’impuls de Max Aub, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i de Xavier Casp entre altres, que l’animaren a continuar escrivint en català. L’associació d’escriptor en llengua catalana, de la que va ser sòcia d’honor, destaca sobretot la seua novel·la La dona forta, guardonada el 1965 amb el premi Joan Senent: «resulta imprescindible esmentar la novel·la La dona forta (1967), obra de personatge col·lectiu que seguia l’estructura utilitzada per altres escriptors en aquell moment, com ara Blai Bonet o Camilo José Cela. Els crítics han qualificat aquesta novel·la com la més interessant publicada al País Valencià durant els anys seixanta.» Va ser premiada en nombrosos certàmens literaris, tant en castellà com català, però encara així, a final dels 70 deixa d’escoltar-se la seua veu i roman en silenci fins que és de nou recordada en la dècada dels 90, arran de rebre en 1992 el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. Aleshores va publicar en 1993 Després de soterrada la tendresa, a més de tres poemaris en castellà Archipiélago (poesia inèdita, 1975-1993), Nocturnidad y alevosía i Hojas para algún día de noviembre; per continuar més endavant, entre altres, Para desconocer la primavera (1994), Elegies de pedra trencadissa (1997) i Quasi un poc de res (2001). Junt amb Rosa María Rodríguez Magda preparà durant 2005 la Poesia Completa, publicada en el 2008 per l’Ajuntament de València. Regreso a la ciudad del mar s’ha publicat pòstumament, en 2019, i enceta la col·lecció Amb Veu Pròpia de l’Institut Valencià de les Dones de la Generalitat Valenciana.

Com complements didàctics acompanyant aquest resum, compten amb la presentació i cronologia elaborada per Rosa María Rodríguez Magda. Preguem mantenir la unitat de la presentació i que es mencione l’autoria en cas d’usar-se.

Un dels temes que va sorgir al debat va ser l’escassa presència d’escriptors i escriptores valencianes en el panorama nacional i internacional, Rosa María Rodríguez ho acusava mig de broma al fet que «no som prou exòtics». Un altre tema va ser la falta de presència de les dones en les publicacions d’assaig, punt que hem tractat diverses vegades en Dones Sàvies. Precisament Rosa Maria presentava el 17 de gener en Madrid un estudi titulat Dónde estan las mujeres en el ensayo, promogut per l’associació Clásicas y Modernas. Les conclusions de l’estudi, basant en dades d’editorials i premsa dels anys 2017 i 2018, és que sols el 20 % de les obres publicades són d’autoria femenina. Que implica aquest fet? Si tenim en compte que «El ensayo, en cuanto expositor y generador de ideas, constituye por excelencia el género que determina quién tiene la autoridad para construir el relato de la utoridad… podemos concluir que hoy por hoy el liderazgo intelectual de las mujeres sigue minusvalorado.»

Desitgem que aquest cicle Dones Sàvies puga contribuir d’alguna manera a ficar remei a aquesta situació visibilitzant a les clàssiques i animant a les joves a prendre la paraula.

PHOTO-2020-01-16-22-17-55

CONFERENCIA-1WEB

2a CONFERÈNCIA DONES SÀVIES 2019

LISE MEITNER: UNA FÍSICA QUE MAI VA PERDRE LA SEUA HUMANITAT

Feu-les lliures i aviat es tornaran sàvies i virtuoses, alhora que els homes ho seran més. Perquè la millora ha de ser mútua, o la injustícia a la qual una meitat de la raça està obligada a sotmetre’s es girarà contra els seus opressors.

Mary Wollstonecraft, Vindicació dels drets de la dona, 1792.

De Lise Meitner, una dona sàvia i virtuosa, ens parlà la Dra. Carmen Morant Zacarés (Gandia, 1963) el 14 de novembre a la Biblioteca Central de Gandia. Va ser una presentació de la física austríaca descobridora de la fissió nuclear que no oblidarem, tant per la seua amenitat i senzillesa a l’hora de parlar-nos de conceptes de física, com per les seues ben portades reflexions sobre la importància i necessitat de què s’incorporen més dones als equips d’investigació científica.2a conferencia Dones Savies 1

 

Amb una llarga trajectòria com a investigadora en l’àrea de la Física Aplicada, Carmen Morant és Professora Titular de la Facultat Ciències de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). En l’actualitat dirigeix el Laboratori de Recobriments i Nanoestructures del Departament de Física Aplicada de la Facultat de Ciències de la UAM. És difícil resumir el currículum d’aquesta dona de Gandia que, a banda d’altres centres internacionals, ha estat investigant tres anys en el Lawrence Berkeley Laboratory en EEUU, ha participat en 37 projectes d’investigació entre organismes públics i privats, te 4 patents i múltiples articles i comunicacions en congressos científics nacionals i internacionals. Un dia haurem de dedicar una presentació a ella sola, però el tema d’aquesta segona conferència de Dones Sàvies II era Lise Meitner.

LiseMeitnerLise Meitner (1878-1968) va ser una física austríaca d’origen jueu, la primera professora titular de física en la Universitat de Berlín i la primera investigadora dins de l’Acadèmia Austríaca de Ciències. Va destacar en la investigació nuclear, concretament en el descobriment de la fissió del nucli que va donar origen a l’era atòmica. No obstant això, la van oblidar en la concessió del premi Nobel.

Perquè es diu que Meitner no va perdre mai la seua humanitat? Lise Meitner, junt amb el seu nebot Otto Frisch, varen redactar l’article que aportava la base teòrica del procés que ells nomenaren «fissió nuclear», va ser en la revista Nature el 13 de gener de 1939. Amb aquesta descoberta, va començar una carrera dels dos bàndols enfrontats en la Segona Guerra Mundial per aconseguir l’anomenada correntment «bomba atòmica». Lise va rebutjar la invitació a unir-se al Projecte Manhattan creat pel bàndol aliat. Va ser l’única física nuclear a fer-ho, no volia saber res de bombes. S’oposava absolutament a les armes nuclears i sempre va advocar per l’ús de l’energia nuclear per a finalitats no bèl·liques. Va urgir als científics a tenir en compte les conseqüències morals dels seus descobriments i va passar els anys de postguerra viatjant, donant lliçons i advocant pel control d’armes i la igualtat de participació de les dones en la ciència.2a conferencia Dones Sàvies 2

Per seguir coneixent més de Lise Meitner, Carmen Morant ens cedeix la seua presentació i ens recomana una sèrie d’enllaços que poden veure a continuació:

Conferència de Carmen Morant Zacarés (enllaç)

 

Lise Meitner per Laura Morrón:

https://losmundosdebrana.com/2015/04/13/lise-meitner-una-fisica-que-nunca-perdio-su-humanidad/

Lise Meitner per Maia Garcia Vergniory:

https://mujeresconciencia.com/2015/03/04/lise-meitner-la-cientifica-que-descubrio-la-fision-nuclear/

Taula periòdica de les Científiques on està inclosa Lise Meitner:

https://naukas.com/2018/11/23/la-tabla-periodica-de-las-cientificas/

Perfil científic de Carmen Morant Zacarés:

https://portalcientifico.uam.es/ipublic/agent-personal/profile/iMarinaID/04-258590

PresentacioGANDIA-Hildegarda-de-Bingen-4

1a CONFERÈNCIA DONES SÀVIES 2019

ILDEGARDA DE BINGEN:

PENSAR, IMAGINAR I CREAR A L’EDAT MITJANA

El 25 d’octubre a la Biblioteca Central de Gandia, vàrem inaugurar el segon cicle Dones Sàvies amb la conferència de Georgina Rabassó sobre la sàvia medieval Hildegarda de Bingen (1098-1179).

En un clima de gran interés i amb l’espai de gom a gom, vàrem gaudir d’una introducció a l’univers d’Hildegarda força suggerent. La gran erudició de Rabassó va fer possible un animat debat sobre diferents connexions de la sàvia alemanya amb diverses corrents filosòfiques i altres figures del seu temps.

Georgina Rabassó és doctora en Filosofia i professora associada a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. És investigadora del Seminari Filosofia i Gènere, i d’ADHUC —Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat. La seua recerca se centra principalment en l’estudi dels escrits d’autoria femenina sobre ciència i filosofia entre els segles XII i XVII, de manera transdisciplinària i a partir del concepte d’imaginació científica. Investiga el pensament de les filòsofes i sobre aquest tema ha publicat nombrosos articles. La seua tesi doctoral, que va ser guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat i amb el Premi Rafael Patxot i Jubert de l’Institut d’Estudis Catalans, ha estat publicada amb el títol L’univers vivent d’Hildegarda de Bingen: perspectives filosòfiques (2018).

La seua conferència va estar dividida en tres parts (al final d’aquest text disposen de l’accés al .pdf de la conferència): La primera dedicada a la importància de l’oïda en la transmissió de la saviesa en aquell temps on per a la dona el monestir era un lloc d’accés al saber on es llegia habitualment en veu alta; a més estaven les visions i la veu del cel que li parlava i la seua forma de transmissió d’aquesta saviesa a través dels llibres i les cartes, però també a través del cant.

La segona part ens parlà del cosmos sonor i ens comentà algunes il·lustracions dels llibres de la també Santa i Doctora de l’Església sobre la forma de l’univers. I per acabar ens parlà de la capacitat creadora del so i de la importància del cant. Segons Georgina Rabassó per a «Hildegarda: racionalitat, paraula i veu estan molt vinculats, i exercitar-ne uns perfecciona també l’ús dels altres dos. Per tant, si intentem millorar la nostra veu (i el cant de lloança és el mitjà idoni per fer-ho), acabarem perfeccionant les nostres paraules i la nostra ciència.»

Recordem que Hildegarda de Bingen és una de les veus femenines poderoses de l’edat mitjana europea. Autora visionària i polifacètica, va escriure nombrosos volums sobre temàtiques molt diverses: tractats espirituals, hagiografies, epístoles, escrits de botànica i medicina, textos sobre la constitució i el funcionament de l’univers, i composicions líriques i musicals, entre d’altres. Inspirada per una «veu del cel», Hildegarda tenia un missatge essencial per revelar a les persones del seu temps, i va afrontar molts obstacles per poder transmetre el seu saber. Els llibres que va escriure, alguns d’ells bellament il·lustrats, plasmen un dels imaginaris més rics i originals de l’edat mitjana i mostren de primera mà quins eren els interessos i les inquietuds d’aquelles dones.

Per saber-ne més que aquesta dona fascinant, la doctora Rabassó ens facilita una bibliografia i un recull de textos acompanyats per un quadre comparatiu de les visions de l’univers d’Hildegarda en dues de les seues obres fonamentals, Scivias i Llibre de les obres divines (a la seua disposició al final d’aquest text).

Esperem la seua assistència a la segona conferència el 14 de novembre, aquesta vegada dedicada a la Física Aplicada en la qual comptarem amb la doctora Carmen Morant Zacarés de la Universitat Autònoma de Madrid per parlar-nos de Lise Meitner, descobridora de la fissió nuclear i oblidada per als premis Nobel.

Presentació de la conferència, en format .pdf

Recull de textos i quadre comparatiu, en format .pdf

1a conferencia Dones Sàvies