portada

ISADORA DUNCAN: SENSE LÍMITS. CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»

Pot semblar estrany presentar a una ballarina com a Dona Sàvia, però no ho és si pensem en el cos com a font i instrument de coneixement. Els sentits són la nostra porta oberta al món i no oblidem que María Zambrano va deixar dit que «pensar es descifrar lo que se siente». Aicia Herrero ens ho va explicar clarament a través de les seues paraules i l’expressivitat dels seus moviments: la filosofia occidental va separar el cos de l’ànima, rebaixant el primer a les funcions bàsicament animals, «purificant» de forma equivocada l'»esperit» en voler separar-lo del cos. Això va repercutir negativament en la consideració social de les dones al primar en elles el cos, però un cos menyspreat, lligant el seu paper a la maternitat i a procurar satisfacció sexual dels homes.

Com anem aprenent des de la primera conferència de Dones Sàvies dedicada a Hildegarda de Bingen, la dona va haver de reivindicar des d’antic el fet de posseir ànima i per tant la capacitat d’enraonar que anava lligada a ella. Isadora Duncan reivindica a més a més l’esplendor i bellesa del cos, res de mortificar-lo i condemnar-lo, cosa que també havia defés la sàvia medieval sense massa èxit (podeu veure al respecte la pel·lícula «Visión. La historia de Hildegard Von Bingen» amb guió i direcció de Margarethe von Trotta). A través del seu estil de ball que deslliurava el cos de la dona de tabús, de corses i de la rigidesa i mortificació del ballet clàssic, Isadora va defensar la noció d’esperit lliure juntament amb els que ella considerava els alts ideals de l’antiga Grècia: bellesa, filosofia i humanitat. Es pot considerar a la Duncan com «una de les influències més duradores de la cultura contemporània i se li pot atribuir la invenció del que va arribar a conéixer-se com a Dansa Moderna. Amb vestits amples, peus descalços i cabells solts, va pujar a l’escenari inspirada pels antics grecs, la música de compositors clàssics, el vent i la mar. Isadora va elevar la dansa a un alt lloc entre les arts, retornant la disciplina a les seues arrels com un art sagrat.»

PHOTO-2019-12-12-20-14-31 (1) El retorn a les arrels de la dansa passava per a Isadora per revolucionar l’ensenyança començant pel ballet clàssic. Poden veure en els materials que ens passa Alícia, el contrast entre l’art de la ballarina Anna Paulova i el de la mateixa Duncan. Per desgràcia sols podem gaudir d’una brevíssima gravació d’Isadora Duncan ballant. (https://www.youtube.com/watch?v=MEb6KIPrvRQ), però podem gaudir de l’art de les seues deixebles (Isadora Duncan Dancers
1. https://bit.ly/2QxIgMB
2. https://bit.ly/2MEwoHA ).

Alicia Herrero ens va facilitar també altres materials sobre la influència de la ballarina americana en la música (Cèlia Cruz), així com en altres ballarines contemporànies seues com ara Tórtola Valencia. Tenen el material didàctic al seu abast al final de la completa presentació d’Alicia Herrero, que vol ser una invitació a conéixer a aquestes dones sàvies i a recuperar la llibertat del nostre cos, és a dir, recuperar simplement la nostra llibertat com a persones.

ISADORA DUNCAN PER ALICIA HERRERO

 

Publicado en CEIC Alfons el Vell.