portada-web

MÉS ENLLÀ DE SANT JOAN. JOSE ABAD-ESTORNELL, un gandià de pel•lícula

1-Personal-IMG_2294Un amic em parlà d’un gandià que vivía a Madrid i que era tot un gran directiu de la Warner Bross, WB, per a Europa. Vaig arribar a ell mitjançant una amiga de la falla Vilanova, a la que pertanyia son pare, i un cosí germà, un altre entranyable amic i metge. Efectivament, la seua trajectòria s’ajusta com anell al dit al perfil que vull presentar en aquesta sèrie del blog del CEIC. Nascut a Gandia (1961), estudià al Col·legi Crist Rei i l’Institut Nou, d’on va partir, com tants altres, a València a estudiar i llicenciarse en filologia anglesa i aprendre un bon anglés. Sense quasi adonar-se s’introdueix en el  món de la programació, a l’antic Canal 9 i d’allí a Madrid amb WB, el gran gegant de la producció i distribució cinematogràfica. Però deixeu-me que ho conte ell mateix:

“En 1989, amb l’anunciada obertura de la Televisió Autonòmica Valenciana vaig ser contractat com a Executiu de Producció i  a partir d’eixe moment, la meua vida professional va començar a prendre un nou rumb. Allí vaig passar a ocupar la Direcció d’adquisició de programes per a Canal 9 i eixe treball em va permetre començar a viatjar i conéixer el món professional de la televisió des de dins en uns quants països del nostre entorn, i també als Estats Units.

En l’estiu de 1995, Amadeu Fabregat, em va encarregar la negociació d’un important acord amb WB per a totes les televisions autonòmiques –la FORTA- i vaig passar quasi tres mesos viatjant a Madrid. L’acord, complicat com quasi tots els acords amb els estudis de cine, va eixir molt bé i finalment es va firmar el 4 d’agost d’eixe mateix any. El dia de la firma, un alt directiu de la companyia americana, em va fer una oferta per a treballar amb ells com a director de vendes per a Espanya i Portugal. La meua primera reacció va ser d’agraïment però res d’entusiasme ja que l’acceptació d’eixa oferta suposaria el meu trasllat a Madrid, acostumat com estava a la llum del mediterrani i la la plàcida vida entre Gandia i València. A la meua família, tampoc els abellia res el canvi però després de molt de pensar, decidim que era un pas molt important en la meua carrera, així que vaig demanar l’excedència en Canal 9 i l’1 de febrer de 1996 vaig començar a treballar per a la Warner. La família es va quedar a Gandia on jo tornava tots els caps de setmana. Deia Tennesse Williams que el temps és la distància més llarga entre dos llocs i vaig tindre l’oportunitat de comprovar-ho durant molts anys en què intentava acurtar el meu temps fora de casa per a acurtar així mateix la distància entre ells.

Sin-título-1

En 1999 vaig ser nomenat director general de Warner Bros. TV per a Espanya i Portugal i vaig compaginar este càrrec amb una altra direcció general, la de Turner Broadcasting System, companyia també del grup i responsable de canals de televisió tan coneguts com “Turner Classic Movies”, “Cartoon Network” o “CNN”. Esta aventura dirigint dos empreses que es complementaven em va permetre conéixer el món de la televisió des de molts punts de vista, no sols el de la distribució sinó també el de la producció de programes i, molt important, el de la publicitat i el màrqueting. Sempre solia dir que treballava a Madrid i vivia a Gandia. Açò no haguera sigut possible sense tindre al meu costat una dona molt més forta que jo que, mentres treballava, portava avant el nostre quarter general a Gandia i ho arreglava per a que tot funcionara com un rellotge. Per fi, fa sis anys, quan els meus fills van decidir també emprendre camins universitaris i professionals fora de Gandia, ella es va traslladar amb mi a Madrid i les nostres visites a Gandia s’han espaiat molt, encara que continuem conservant el nostre pis en el Passeig i el nostre apartament en la platja per a poder passar els nostres estius i escapades algun cap de setmana.

La Direcció General de les dos companyies va durar fins a finals del 2001, quan vaig haver de decidir-me per una de les dos i sense dubtar-ho em vaig quedar en WB. L’any següent es va produir un bot molt qualitatiu en la meua carrera dins de l’empresa a l’anomenar-me Vicepresident Executiu per al Sud d’Europa incorporant a la meua àrea de responsabilitat, a més d’Espanya i Portugal, França, Itàlia, Grècia i Turquia.  A partir d’eixe moment tinc l’orgull de dir que he pogut conéixer bé eixos països a través de les seues televisions i tancar els acords més importants de la meua carrera professional: Mediaset a Itàlia, TF1, Orange o Canal Plus a França, a més de mantindre la meua relació amb TVE, Antena 3, Televisions autonòmiques, Telefónica i Mediaset a Espanya. El món de l’entreteniment audiovisual és com un dòmino:  quan un  programa,  bé siga de ficció, reality, concurs, etc funciona bé en un país, abans que acabe la temporada ja està en les graelles de programació de mig món.

3-Big Band-IMG_2332Durant estos últims catorze anys em sent molt orgullós d’haver creat equips magnífics a Madrid, Roma o Paris, la qual cosa em permet dirigir l’estratègia de la meua companyia amb una visió de futur imprescindible en estos moments on els mercats d’entreteniment audiovisual són cada vegada més canviants, especialment amb l’arribada de grans operadors multinacionals com Netflix, Amazon o HBO, que han transformat els hàbits del consumidor i els grans estudis de Hollywood. Hem hagut d’adaptar els nostres models de producció i distribució de continguts als que les noves tecnologies ens demanden. Crec que he tingut la gran fortuna d’especialitzar-me en  televisió, un mitjà que ha evolucionat constantment i s’ha erosionat molt poc si ho comparem amb altres models d’entreteniment com el de l’exhibició cinematogràfica o el vídeo  tradicional.

 

En estos moments seguisc al capdavant de WB Televisió en el Sud d’Europa i preparat per a qualsevol nou repte que calga afrontar”.

José Abad, és un dels nostres. El vam anomenar el 2011 com un dels ambaixadors gandians a Madrid. Benvingut a aquestes pàgines i que tinga èxit amb els, de segur, futurs reptes professionals.

 

Alberto Peñín, conseller del CEIC

portada-2confe

2a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

Tarja-2-conferencia

Resum

La tecnologia és a tot arreu i amb ella han canviat tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida diària, de com ens relacionem, de com aprenem, de com sentim i, el que és més d’important, de com percebem aquest futur que està cada vegada més pròxim. Durant aquest viatge pel món de la tecnologia destacarem quins són i seran aquests punts d’impacte i els perills que en alguns casos comporten dins d’una societat cada vegada més connectada i plural.

Extracte del currículum

C2_Foto_RBRicardo Borillo és analista a la Unitat d’Anàlisi i Desenvolupament TI de la Universitat Jaume I de Castelló des de fa més de 17 anys. Ingenerio Informàtic de formació per aquesta mateixa universitat, actualment exerceix les funcions de responsable tècnic, liderat projectes d’innovació com la migració al cloud de l’entorn complet de gestió de l’UJI en la qual aquesta universitat és pionera. En una altra vida paral·lela, organitza la iniciativa per a la difusió de la tecnologia decharlas.com, escriu en Genbeta Dev i és professor en el Curs d’Expert Desenvolupament Àgil en Java, React i Docker que s’ofereix al centre de postgrau.

 

llibre

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: Tots els Colors de Josep-Vicent Marqués

El CEIC Alfons el Vell té el plaer de convidar-vos a la presentació del llibre:

Tots els Colors de Josep-Vicent Marqués

de Pedro García Plilan
Que tindrà lloc a la Casa de Cultura Marqués González de Quirós, el proper dimarts 15 de gener a les 19h.

Presenten: Lluís Miret (CEIC Alfons el Vell) i Vicent Flor (Institució Alfons el Magnànim)

Participen: Pedro García (editor), Jesús Peris, Fátima Perelló, Rafael Castelló, Enric Amer i Joan F. Peris (autors dels articles)

 

colors

 

 

bases llibret falles

CONVOCATORIA DEL PREMI CEIC ALFONS EL VELL 2019 AL LLIBRET DE FALLA.

El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals CEIC Alfons el Vell convoca el Premi a la Millor Qualitat Literària Global d’un LLIBRET DE FALLA en l’àmbit de la Safor i la Valldigna de l’any 2019. El premi està dotat de 300 (tres-cents) euros per a la comissió de la falla guanyadora.

Les comissions falleres que vulguen participar hauran de presentar quatre llibrets a la seu del CEIC Alfons el Vell a l’edifici de la Biblioteca Central Convent de Sant Roc de Gandia, a la plaça del Rei En Jaume I, núm. 9.

El termini de presentació dels quatre exemplars finalitzarà a les 14 hores del divendres dia 8 de febrer de l’any 2019.

Orientacions per a la valoració dels llibrets de falla‏ presentats al premi a la Millor Qualitat Literària Global atorgat pel CEIC Alfons el Vell

 

El CEIC Alfons el Vell considera important donar suport a les manifestacions literàries procedents del món faller, que servisquen per a dignificar el món de les lletres falleres i per a incentivar-ne la seua creativitat, tant des del punt de vista lingüístic com literari, i a acostar el món cultural de les falles al d’altres àmbits de la cultura, de la literatura i del coneixement en general. Per això impulsa des de fa anys el premi a la Millor Qualitat Literària Global dels llibrets de falla.

Per tal d’orientar les falles aspirants a aquest premi, el CEIC Alfons el Vell vol fer públiques les indicacions següents:

 

  1. Les falles optaran al premi de manera lliure i voluntària. Presentaran els seus llibrets en temps i forma, seguint les indicacions de la convocatòria.

 

  1. El jurat valorarà que les publicacions incloguen tant la prosa com el vers, en les formes i amb els continguts que es consideren convenients, i molt especialment la intenció d’evitar tòpics i clitxés que no aporten cap caràcter d’actualitat als textos, especialment en els poemes dedicats a les falleres.

 

 

També es valorarà positivament el plantejament original, novedós, enginyós i càustic, de l’explicació de la falla; i l’aportació d’articles que amplien el coneixement del món de les falles, del seu entorn, del seu patrimoni artístic, lúdic o humà; la seua història, costums, anecdotari, etc, tant en l’actualitat com en la seua evolució temporal. No s’hauria de perdre de vista que estem produint literatura a partir del món faller, i no estudis erudits de caràcter acadèmic.

 

  1. Així, les valoracions efectuades pel jurat i el seu dictamen contemplaran tres apartats: l’explicació de la falla; els textos poètics (els dedicats a les falleres en primer lloc); i les col·laboracions literàries en general (articles de caràcter divers).

 

  1. El jurat podrà ressaltar, dintre de la mateixa acta on es farà pública la seua decisió, aspectes que, per la seua qualitat, considere d’especial interès, a pesar que s’incloguen en llibres que no hagen resultat guanyadors.

 

  1. Les persones que compondran el jurat seran designades pel CEIC Alfons el Vell. Tots els punts anteriors són orientacions globals. Qualsevol particularitat derivada dels llibrets en concret es resoldran per majoria i segons els criteris establerts pel propi jurat.

 

 

CEIC Alfons el Vell

 

 

5CONFE_

5na CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

L’escriptora Isabel de Villena, una influencer medieval
Rosa Mascarell Dauder

Començàvem el cicle Dones Sàvies anomenant a Christine de Pizan i l’hem tancat parlant de la nostra Christine de Pizan: Isabel de Villena. Rosanna Cantavella –professora de Literatura Catalana Medieval a la Universitat de València, membre vitalici de Clare Hall, University of Cambridge, i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, directora de la revista digital Magnificat Cultura i Literatura Medievals–, ens parlà d’aquesta intel·lectual que defensà la dignitat de les dones en la cultura cristiana.

Cantavella Villena full volantIsabel de Villena (1430- 1490) era filla d’Enric de Villena i de mare desconeguda. Son pare era nét d’Alfons d’Aragó, dit el Vell, duc de Gandia i aspirant al tron de la Corona d’Aragó en el Compromís de Casp. Aleshores Isabel de Villena, batejada com Elionor, pertanyia a la dinastia reial de la Casa d’Aragó, de fet era la filla de l’últim descendent masculí legítim d’un dels aspirants al tron d’Aragó a la mort de Martí l’Humà, i va ser educada com a tal en la cort de la reina Maria de Castella, malgrat les circumstàncies del seu naixement. A quinze anys ingressà com a clarissa[1]  en el convent de la Trinitat de València i als trenta-dos va ser elegida com a la seua abadessa. Aquesta posició li va donar no sols prestigi, per ser el convent més de moda en aquell temps a la ciutat gràcies a l’interés de la reina, sinó també poder per influir en la vida cultural de València. Açò darrer aconseguit per propis mèrits com dona erudita que era, reclamada com arbitr literari en els cercles més cultes de València, promotora de l’ampliació del convent, predicadora des de la Trinitat… fins al punt que fou anomenada “papessa” per la seua notorietat, tant intel·lectual com religiosa, aplaudida per autors com Joan Roís de Corella i el grup de Bernat Fenollar.

Com ens deia Rosanna Cantavella: l’obra que li va donar fama va ser la seua Vita Christi, que es va publicar en unes circumstàncies particularment femenines: aquest llibre d’una dona, que va ser escrit pensant principalment en un públic femení, les monges de la seua congregació, va ser donat a la impremta en 1497 per una altra dona, Aldonça de Montsoriu, abadessa successora de sor Isabel, atenent l’interés d’una altra dona, la reina de Castella Isabel la Catòlica que desitjava llegir-lo, i que, per cert, sembla que nova tenir problemes per llegir-lo en català.

Aquest text, la Vita Christi, rebatia directament els tòpics de la literatura misògina anterior, molt abundant en aquell temps, com varen veure en la primera conferència de Rosa Rius que ens parlà de Christine de Pizan i de Moderata Fonte. En la Corona d’Aragó també teníem eixe tipus de literatura contra la virtut de les dones. Isabel tenia ben prop, a la mateixa ciutat de València, a Jaume Roig que escrigué L’Espill. Tenint aquest llibre en el cap, en la Vita Christi, la vida de Jesús és contada des de la perspectiva de les dones protagonistes en la seua vida, especialment la seua mare Maria i la seua estimada Maria Magdalena. De fet el llibre de la Vita comença quan és concebuda Maria i acaba amb la seua coronació celestial en morir. Els personatges femenins d’aquesta obra són clau per reivindicar el lloc i les virtuts de la dona:

«car sabia mes en los secrets divinals que neguna pura creatura. [. .. ] Totes les sanctes ordinacions e scriptures evangelicals que los apostols han scrit e posat son stades comprovades e corregides ab aquest verissim original [Maria]! Quants secrets ha revelats sa senyoria, en la vida sua, a la Esglesia sancta [ … ]. E los sancts apostols, en aquell temps, hon se vulla que fossen, no feyen cosa deguna sens consell de la Senyora; e com algun gran hom de sciencia o de stat novament se convertia, tantost anava en Hierusalem per veure aquell spill de virtuts» (Isabel de Villena, Vita Christi, CCLXXVIII, 3, 310-311)

 

Isabel de Villena abadesa de la Trinitat de València

Isabel de Villena abadesa de la Trinitat de València

De nou amb paraules de la mateixa Cantavella: La particular importància de Maria en aquesta obra ve marcada no solament per la presentació exemplar de les seues virtuts, sinó també per la perspectiva de la narració: sovint no se’ns conten sols els episodis de la vida de Jesús, sinó que van acompanyats del comentari sobre l’impacte que els fets provoquen en Maria. L’altre gran personatge femení de la Vita Christi de Villena és Maria Magdalena, la qual apareix com l’enamorada de Jesús. Amb el seu passat térbol, el personatge de la Magdalena -cal deixar-ho clar- mai no va ser presentat com a model general de dona per la teologia cristiana, però sí que va ser pres com el més alt símbol de la vida contemplativa -l’ànima devota-, i d’aquesta manera es convertia en exemple per excel·lència per a una comunitat religiosa femenina com aquella a la qual es dirigia Isabel de Villena. D’aquí ve l’èmfasi en el tractament amorós de la seua història («car io t’he esposada i lligada a mi per fe e caritat», diu Jesús en la Vita Christi). Però, bé que no establerta com a patró per al seu sexe, la Magdalena era dona, i la nostra autora, que mai no desaprofita l’oportunitat de defensar la condició femenina, en remarca una característica que Villena considera consubstancial al seu gènere: una enorme capacitat de sentir i entregar amor (vid. CXVII, 49- 50; CXLIII, 101-102).

Recomanem llegir tant la Vita Christi, d’Isabel de Villena com qualsevol dels nombrosos articles que Rosanna Cantavella ha dedicat a la nostra influencer medieval:

Rosanna Cantavella aprofundeix en la figura d’Isabel de Villena (audio)

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/sons-de-ledat-mitjana/rosanna-cantavella-aprofundeix-en-la-figura-disabel-de-villena/audio/1015846/

Isabel de Villena i família: una reconsideració biogràfica: http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/773

Sobre la prosa d’art en Isabel de Villena: https://www.uv.es/sphv/13/16_cantavella13.pdf

El denominat “estil afectiu” en la Vita Christi d’Isabel de Villena: https://core.ac.uk/download/pdf/71018397.pdf

 

[1]    Una ordre aquesta de les dites clarisses, segona ordre de Sant Francesc, a la que també van ser devotes les duqueses Borja, Maria Enriquez i Lucrècia Borja.

enprimerapersona_def

EN PRIMERA PERSONA: joves saforencs pel món

Enguany és ja el tercer any que el CEIC ALFONS EL VELL organitza “EN PRIMERA PERSONA: joves saforencs pel món”. Amb esta activitat volem donar veu a joves titulats que han eixit a l’estranger per continuar la seua formació o a la recerca de feina. Sovint, els que intenten treballar en altres països han esgotat les perspectives ací, o tot allò que els han oferit ha estat en condicions precàries.
En esta edició comptem amb tres joves que mostren tres situacions distintes, el que va emigrar i ha decidit tornat, el que ha trobat feina amb millors condicions que les que va trobar ací i la jove que ha decidit ampliar els seus coneixements en una universitat portuguesa.

 

Joan Arjona Va estudiar Sociologia i Ciències Polítiques a la Universitat de València i Màster en dinàmiques territorials a la Complutense de Madrid. En 2013 va emigrar a Equador per treballar en intervenció social en barris marginals de Guayaquil. Ha sigut docent i investigador de la Universitat de Cuenca (Equador) de 2014-2017 i gerent de l’àrea social del Ministeri de Desenvolupament urbà i habitatge fins maig de 2018. Joan ens ha relatat la seua experiència en Guayaquil i com va poder comprovar que barris sorgits il·legalment anaven fent front i superant els entrebancs de tota mena, amb la solidaritat i l’esforç veïnal, fins a conformar urbanitzacions consolidades i estables. Per contra, algunes urbanitzacions projectades per l’Estat, alienades i despersonalitzades, esdevenen zones inhòspites envaïdes per la marginació i la violència.
Per acabar Joan va justificar la tornada per raons de tipus familiar i emocional, alhora que ens va animar a visitar Equador, i gaudir dels atractius paisatgístics així com de les qualitats humanes dels habitants.

Paula Soler ha estudiat un grau d’Ingeniara en disseny industrial i de producte a València. Durant la carrera va fer una estança a la Technische Universiteit Delft en Holanda. Paula va explicar en què consisteix la carrera que ha estudiat i ens va mostrar alguns projectes realitzats durant l’aprenentatge. En acabar la carrera va aconseguir treball però amb contractes abusius i precaris, fins que va decidir, fent un esforç personal i econòmic, traslladar-se a Milà per continuar formant-se en allò que li agrada.

Després de dos anys acaba de finalitzar un màster de ‘Disseny de productes i serveis’ al Politecnico di Milano, Italia. També ens va fer un relat d’alguns dels treballs amb els quals ha participat durant el màster i que es dirigeixen al disseny de projectes que acullen tots els factors que intervenen en un servei. En pocs dies signarà un contracte de treball en Milà, per la qual cosa el seu futur immediat és quedar-se en Itàlia.

 

Marta Miñana  ha cursat el Grau i Master d’Arquitectura a la UPV. Després de sis anys de formació vol viure una experència diferent i és per aixó que en aquests propers mesos espera poder obtindre una beca Erasmus per realitzar pràctiques a Oporto.

Marta va exposar el seu treball Fi de Màster, desenvolupat al districte de Beniopa. El projecte pretén donar resposta al conflicte social existent, mitjançant una cooperativa residencial per a persones majors amb l’objectiu de revitalitzar Beniopa.

PORTADA

ÀLBUM DE FOTOS DE L’HOMENATGE A LA PARAULA 2018

El pasat 25 de novembre celebrarem al Teatre Serrano l’Homenatge a la Paraula 2018. L’edició d’enguany duia per títol: Angoixa, fent referència a l’ansietat i la incertesa que acompanya sovint l’acte creatiu. En primer lloc, l’artista i escriptora Anna Moner ens va oferir un text narratiu al voltant de la figura de Virgínia Woolf i, a continuació, assistirem a la representació teatral d’un text original escrit per a l’ocasió de Mariano Lloret. L’obra, que podem definir com a comèdia dramàtica, va emocionar al públic assistent per la intensitat i el lliurament amb les quals van actuar tots els actors.

Fotos: Pere Millet

 

4

4a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

La passió de Marie Curie

Rosa Mascarell Dauder

Quan ens pregunten pel nom d’alguna científica, quasi segur que el primer que ens ve al cap és el de Marie Sklodowska- Curie, abreviant: Marie Curie. Ella va ser la primera professora de la Universitat de la Sorbona en més de sis-cents anys, la primera dona a obtenir un Premi Nobel i el primer científic a rebre’n un segon. Però quina era la seua passió?

En 1931 Marie va estar en Madrid convidada per la ILE (Institución Libre de Enseñanza), i es va allotjar en la Residencia de Señoritas que dirigia María de Maeztu [1], allí contagiaria a les dones la seua passió:

Estic entre els que pensen que la ciència té una gran bellesa. Un científic en el seu laboratori no és sol un tècnic: és també una xiqueta [o un xiquet] enfront dels fenòmens naturals que l’impressionen com un conte de fades. No hem de permetre que es crega que tot el progrés científic es pot reduir a mecanismes, màquines, motors, encara que tota aqueixa maquinària té també la seua pròpia bellesa. No crec que l’esperit d’aventura córrega cap risc de desaparéixer en el nostre món. Si veig al meu voltant una cosa especialment viva, és precisament aqueix esperit d’aventura, que sembla indestructible i està emparentat amb la curiositat.

Marie Curie i Adela Muñoz caracteritzada per a la conferencia en Gandia

Marie Curie i Adela Muñoz caracteritzada per a la conferencia en Gandia

El dijous 13 de desembre vàrem tenir en Gandia a Marie Sklodowska- Curie interpretada per Adela Muñoz Páez. Adela comparteix amb Marie la seua passió per la ciència i per El porvenir de la cultura, que així es titulava la conferència que va donar Marie Curie en Madrid en 1931. Adela és catedràtica de química inorgànica i professora en les facultats de Química i de Física de la Universitat de Sevilla. Una de les seues investigacions, relacionada d’alguna manera amb les de Curie, s’ha centrat en les Fonts de Radació Sincotron un projecte europeu i internacional en el qual participa [2].

La interpretació d’Adela Muñoz va ser un monòleg de Marie adreçat al seu estimat Pierre Curie, mort en 1906 a 47 anys atropellat per un carro en París, deixant-la viuda amb una xiqueta de 9 anys i una altra de 14 mesos. De forma austera, organitzada i treballant moltes hores al laboratori, va continuar amb les seues investigacions sobre la radioactivitat i al mateix temps implicant-se en accions socials. Per exemple, en la Primera Guerra Mundial va fer un curs d’infermeria, es va ensenyar a conduir i va muntar equips de raig X portàtils en furgonetes, les petites curies, amb l’ajuda de la Creu Roja i la Unió de Dones de França. L’Institut del Ràdio, que havia creat amb el seu marit, es va convertir en un centre d’instrucció per a dones que volgueren aprendre l’ús del raig X per localitzar bales i trossos de metralla. Ella personalment es va llançar amb la seua filla major a recórrer els fronts per ajudar als soldats ferits . Centenars de mils de vides se salvaren d’aquesta manera. Podeu saber més de la vida de Marie Curie en els llibres que ha escrit Adela sobre ella, Marie Curie. Una vida por la ciencia, i sobre dones sàvies a la història de la ciència, titulat precisament Sabias, on també li dedica un capítol.

Portada de llibre "Sabias" d'Adela Muñoz

Portada de llibre “Sabias” d’Adela Muñoz

Un dels temes que va eixir en el debat va ser el nomenat “Síndrome de Madame Curie”, un terme que va encunyar la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter i que fica nom a la pressió que senten les dones per arribar al llistó tan alt que va deixar Curie, i per altra banda, al nivell d’exigència que es demana a les dones científiques, un nivell d’exigència que no compleixen tots els homes. A més a més en el món de la ciència es dóna també l’“efecte Matilda”, que igualment ha encunyat Rossiter, segons el qual existeix un biaix en contra del reconeixement dels èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes. Una investigació del 2012 trobà que els homes científics estatunidencs rebien més reconeixement i premis que les dones amb èxits similars. També les contribucions científiques de dones no són tan reconegudes, tot produint un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca. Un estudi de 2018 demostra la tendència dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes [3]. Per a Adela Muñoz, l’exemple de Curie deu servir d’inspiració mai d’angoixa, cada científica ho és per motivacions pròpies i l’important és no quedar-se fora d’eixe món fascinant que és la investigació científica.

Ni santa, com la presentà Gregorio Marañón, ni heroína: Marie Sklodowska- Curie va ser una dona apassionada, curiosa, treballadora, ciclista amant de la natura i sabia, amb una gran força de voluntat i amb les seues debilitats com qualsevol persona. Possiblement va haver de ficar-se una mascara en públic per protegir la seua intimitat. Adela Muñoz va saber presentar-nos-la així: una dona admirable, però abans de res una dona amb les seues llums i ombres.

 

Conferència de Adela Muñoz Páez en Gandia

 

[1]. http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm

[2]. Podeu saber més d’Adela Muñoz fent una cerca a la xarxa. Especialment  us recomanem els seus articles de divulgació científica a El periódico: https://www.elperiodico.com/es/autor/adela-munoz-paez-55561

i el seu blog: Cartas a Hipatia, http://hypatia.es/

[3]. Per qui vullga llegir l’informe en anglés: Gender homophily in citations https://openaccess.leidenuniv.nl/bitstream/handle/1887/65291/STI2018_paper_245.pdf?sequence=

Sin-título-2

3a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Les dones som de ciències… o no?

Rosa Mascarell Dauder

Tendim a pensar que les coses van arreglant-se amb el temps, que el sentit comú i la justícia acabarà imposant-se per si mateixa: “temps al temps”, solem dir. Isabel Pérez-Arjona, professora de Física aplicada a la UPV-Campus Gandia  i investigadora en acústica submarina, ens mostrà la situació actual de les dones en la ciència on, especialment en els escalafons més alts d’investigació i acadèmics, o no estan o no es veuen. Per què? Realment ha millorat la situació en els darrers anys?

Basant-se en estudis i estadístiques, Isabel va ficar damunt la taula principalment quatre barreres en la carrera científica de les dones: primera el problema dels estereotips de gènere en la societat que comencen a una edat molt tendra (abans dels sis anys) i condicionen l’autopercepció de les xiquetes; segona la falta de referents de dones científiques per manca de visibilització; la tercera barrera és la dificultat de conciliar maternitat i investigació; la quarta el biaix anti femení que opera en processos de selecció i promoció del personal científic (el cas de Jennifer i John, que comentarem més baix).

Els estereotips de gènere fan referència a aquelles creences arrelades fortament en la societat sobre com són, o com han de ser, les dones i els homes. Aquestes creences, moltes vegades inconscients, dicten els rols d’homes i dones en la societat. Segons la psicòloga especialista en infantil Cèlia Rodríguez: “Els estereotips de gènere defineixen el rol d’una persona en funció del seu sexe i, amb això, estan establint les metes i expectatives socials tant de l’home com de la dona. D’aquesta manera es marquen una evolució i desenvolupament diferents des de la infància, que donen lloc a situacions de desigualtat i de discriminació.” Al respecte, Isabel ens passà el vídeo Y tú, ¿qué quieres ser de mayor? Una campanya de sensibilització en Drets de la Infància de la Lliga Espanyola de l’Educació, produïda amb TekilaMovies i finançada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: https://www.youtube.com/watch?v=YvGi7CrnqKc

Dissortadament estem envoltats de molts estereotips des del supermercat amb productes per a cavallers i per a princeses, passant pels llibres de text amb poques dones i reproduint estereotips o els colors diferents per nens i nenes, blau i rosa. Roser Pérez, de la Regidoria d’Igualtat Polítiques inclusives de l ‘Ajuntament de Gandia, ens animà a comunicar a la Regidoria qualsevol missatge sexista en publicitat a la nostra ciutat per prendre mesures des de l’Ajuntament.

Sobre la barrera de la falta de referents, Isabel Pérez-Arjona ens recomanà regalar a les xiquetes i xiquets llibres com Mujeres de ciencia. 50 pioneras que cambiaron el mundo, i celebrar a les escoles l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Ens contà la seua experiència en l’escola de Ròtova on porta ja uns anys fent xerrades i activitats encoratjant a les xiquetes que també són de ciències.

Quan finalment una dona es decideix per cursar una carrera científica, segons les estadístiques arriba un punt en els anys de postgrau i d’investigació en el que el nombre de dones cau dràsticament, coincidint amb els anys en el que les dones que volen ser mares es decideixen a ser-ho. La falta de suport per a la conciliació familiar afecta a les dones, però no als homes que són pares en eixos mateixos anys. La doble jornada l’experimentà Isabel en primera persona, mare de fill i filla, i ens contava anècdotes personals sobre eixa situació.

No és la maternitat l’única barrera per a una dona que ha triat carrera de ciències, està també el prejudici de gènere que va demostrar l’experiment “Jennifer i John” que s’explica en detall en: https://blogs.eitb.eus/cienciayhumanismo/2012/11/25/sexismo-en-la-ciencia-el-caso-de-jennifer-y-john/

Les conclusions d’aquesta investigació és que “els xics reben una millor valoració que la que reben les xiques quan sol·liciten ser admesos en departaments universitaris de ciències per a ocupar llocs de direcció de laboratori. Aqueixa millor valoració dels xics és independent de la qualificació real; la seua única raó de ser és que són xics.”

Partint de la pregunta “som les dones de ciències… o no?” I amb les xifres en la mà, el que ens demostrà sense dubtes Isabel Pérez-Arjona és que encara hi ha molta feina per fer per part de tota la societat per crear un món més igualitari pels xiquets i xiquetes i que ni uns ni altres es fiquen barreres sobre el que poden o no ser de majors… i el temps per si sol no arregla les coses.

Estereotips de gènere en la ciència-The nutty professor (1963)