portada-2confe

2a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

Tarja-2-conferencia

Resum

La tecnologia és a tot arreu i amb ella han canviat tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida diària, de com ens relacionem, de com aprenem, de com sentim i, el que és més d’important, de com percebem aquest futur que està cada vegada més pròxim. Durant aquest viatge pel món de la tecnologia destacarem quins són i seran aquests punts d’impacte i els perills que en alguns casos comporten dins d’una societat cada vegada més connectada i plural.

Extracte del currículum

C2_Foto_RBRicardo Borillo és analista a la Unitat d’Anàlisi i Desenvolupament TI de la Universitat Jaume I de Castelló des de fa més de 17 anys. Ingenerio Informàtic de formació per aquesta mateixa universitat, actualment exerceix les funcions de responsable tècnic, liderat projectes d’innovació com la migració al cloud de l’entorn complet de gestió de l’UJI en la qual aquesta universitat és pionera. En una altra vida paral·lela, organitza la iniciativa per a la difusió de la tecnologia decharlas.com, escriu en Genbeta Dev i és professor en el Curs d’Expert Desenvolupament Àgil en Java, React i Docker que s’ofereix al centre de postgrau.

 

portada-web

1a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

Edició VII: La Ciència, III Mil·lenni

 Resum:  Història de la cultura de la lactància

A càrrec de: José M. Paricio Talayero

La lactància és un fenomen natural que ens precedeix i acompanya des del nostre inici com a espècie a la terra i té connotacions històriques i culturals.

Maternitat. Mary Cassatt -1890

Maternitat. Mary Cassatt -1890

La lactància és cridada natural pretesament per oposició a la mal anomenada lactància artificial, que no és lactància però sí artificial. A la lactància podem anomenar-la lactància, no cal dir lactància natural.

Veurem que no és tan obvi que la lactància sempre sigui lactància materna, de la mare, però sí administrada per i des del pit d’una dona.

La lactància és un fenomen biològic però molt mediatitzada per la cultura, és un fenomen cultural transmès de generació en generació.

La lactància en ser un fenomen natural entre els mamífers, inclosos els humans, té múltiples testimonis històrics que són la base d’aquesta conferència.

Aprendrem que la història de la lactància que coneixem no va ser escrita per dones i que no es refereix a la lactància de les mares sinó a la de les dides.

Aprendrem el sorprenentment jove que és el terme mamífers i que no ens ho va posar el Déu del Gènesi ni Aristòtil.

Sabrem el que ha durat la lactància al llarg de la història i com i per què tots els intents anteriors al segle XIX d’alimentar lactants petits amb llet diferent de la de dona van fracassar estrepitosament, ja que abocaven a la seva mort precoç.

Finalment veurem com aquesta cultura és fràgil i susceptible de perdre per diferents motius, entre els quals destaquen els interessos comercials de les multinacionals de l’alimentació infantil i el desinterès de responsables i institucions sanitàries.

 

Extracte del currículum

C1_Foto_JM ParicioPediatre. Doctor en Medicina; tesi “Lactancia materna y hospitalització por infecciones en el primer año de vida” (UAM).

Diplomat en Disseny i Estadística en ciències de la Salut (UAB).

President de APILAM, Associació per a la Promoció científic-cultural de la Lactància Materna. Fundador i coordinador de www.e-lactancia.org i www.telasmos.org.

Autor del llibre “Tu eres la mejor madre del mundo”.

Col·laborador de IBFAN el 2017.

Membre del Consell Consultiu de Salut de la Llet League Int. Des 2017 i vocal del Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria (2000-2013).

Ha col·laborat amb el Ministeri de Sanitat a la Guia de Pràctica Clínica sobre Lactància Materna (2017), en l’Estratègia nacional de Salut Sexual i Reproductiva (2011) i a la Guia de Pràctica Clínica sobre l’Atenció al Part Normal (2010).

Fundador i president del primer Comitè per a la Humanització de l’Assistència a l’Hospital de Gandia (València) el 1984.

Cap de servei de Pediatria 20 anys a l’Hospital Marina Alta d’Alacant, tercer hospital d’Espanya a obtenir l’acreditació IHAN d’OMS / UNICEF i membre 15 anys de l’equip de Transport Neonatal de la província d’Alacant.

Autor de 53 articles científics, 301 comunicacions i 16 capítols de llibres. Docent en cursos, jornades i congressos.

Apassionat de la lactància i en seguretat entre la saviesa de les dones.

930574eb-5bc6-42e2-a6b9-305e10d2879c

42dea066-3426-42b5-8a63-2a1cae2986f5

hqdefault

5a Conferència: “Si els dinosaures pogueren parlar! …”

9 de novembre
Resum de la conferència: Si els dinosaures pogueren parlar! …

Encara que d’alguna manera les roques i els fòssils sí parlen. La qüestió és saber desxifrar què conten. Com si de detectius del passat es tractés, tractarem de traduir al nostre llenguatge algunes de les “pistes” que els fòssils de dinosaures i altres organismes han deixat. Per finalitzar farem un recorregut per la Comunitat Valenciana per a conèixer com era la nostra terra durant l’era Mesozoica, quan els dinosaures poblaven el planeta.
Maite_Suñer(València, 1977)
Va estudiar Ciències Biològiques a la Universitat de València. És Doctora per la Universitat Autònoma de Madrid. Ha col·laborat en diversos projectes d’investigació amb dues de les institucions més destacades del nostre país en el camp dels dinosaures. És coautora de diversos llibres i material de divulgació de la Paleontologia i actualment és la Directora i Conservadora del Museu Paleontològic d’Alpuente (els Serrans).

descarga

4a Conferència: “Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació”

8 de novembre
Breu descripció de la conferència: Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació.
En el món de l’alimentació i la nutrició circulen molts mites i informacions falses, i és difícil orientar-se en aquest maremàgnum informatiu.
Que no sapiem filtrar aquesta informació afecta no només als nostres hàbits de compra sinó també a la nostra salut. Els mites neixen i moren, i alguns fins i tot reneixen al cap d’un temps.
Durant la conferencia parlarem del que hi ha de cert o de fals darrera de molts d’aquests mites.
JM_MuletJM Mulet (Dénia, 1973) Llicenciat en química i doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de València. Va fer una estada postdoctoral de tres anys a la Universitat de Basilea (Suïssa). Actualment és professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV) i dirigeix una línia d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt del CSIC i la UPV, tractant de desenvolupar plantes tolerants a sequera o fred, amb nombroses publicacions científiques, patents i algun premi. És director acadèmic del Màster en Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. En paral·lel a la seva tasca acadèmica i investigadora desenvolupa una àmplia activitat com a divulgador científic. És autor del llibre “Comer sin miedo” que s’han venut més de 20.000 exemplars i s’ha publicat en diversos països, de “Medicina sense Enganys”, “La Ciència a l’Ombra” i “Transgénicos sin miedo”. També és autor del bloc “tomates con genes” (jmmulet.naukas.com). Escriu la secció “Ciencia sin ficción” a “El País Semanal”, col·labora al programa “Hoy por hoy” de la cadena SER. . Conferenciant habitual sobre temes relacionats amb l’alimentació o la biotecnologia i el seu compte de twitter és la segona amb més seguidors d’un científic en actiu de parla hispana (@jmmulet). El seu últim llibre és “¿Qué es comer sano?”.

 

Dra76QaX0AI5xMd

3a Conferència: Fractals i Caos. L’aventura de la complexitat

7 de novembre
Resum de la conferència: Fractals i Caos. L’aventura de la complexitat

Galileu Galilei, en la seua obra El assajador, deia que el llibre de la natura estava escrit en llenguatge matemàtic. Efectivament des dels temps d’Arquímedes, Pitàgores i Euclides fins als nostres dies, les matemàtiques s’han utilitzat amb gran èxit a l’hora de descriure els fenòmens de la natura, però hi ha molts aspectes d’ella que presenten asprors, irregularitats i fins i tot formes caòtiques que la geometria clàssica no pot descriure adequadament. Els fractals i la teoria del caos han contribuït a revelar de manera senzilla estructures complexes de la natura que semblaven escapar-se al llenguatge de les matemàtiques tradicionals, des del plegat del genoma humà fins a la distribució de les galàxies, des dels ritmes cardíacs fins al moviment estrany de petits satèl·lits en el sistema solar.

 

Vicent_Martinez_fotoVicent J. Martínez és catedràtic d’astronomia i astrofísica a la Universitat de València, i ha estat durant més d’11 anys director del seu Observatori Astronòmic. La seua activitat investigadora està dedicada fonamentalment a les galàxies, l’estructura a gran escala de l’univers i la cosmologia. Va ser pioner en l’aplicació dels fractals en aquest camp d’investigació, així com en la introducció del seu estudi en la docència universitària. Ha rebut el Premi José María Savirón de Divulgació Científica 2013, el Premi a l’Ensenyament i Divulgació de la Física 2011 que atorguen la Reial Societat Espanyola de Física i la Fundació BBVA i el Premi Europeu de Divulgació Científica “Estudi General” 2005 pel seu llibre “Mariners que solquen el cel”. Vicent Martínez ha creat, coordina i dirigeix el portal web de difusió de la ciència http://www.conec.es

DrYdSoYWoAADxY7

2n conferència: Ecosistemes costaners i fitoplàncton vistos des del espai

6 de novembre

Resum de la conferència: Ecosistemes costaners i fitoplàncton vistos des del espai

Com a usuaris de les platges som conscients de les variacions de color que ofereixen les seues aigües. Aquest color és un atractiu del que es fa ús en campanyes de promoció turística, sent especialment desitjada la transparència de les aigües. En aquesta xarrada explicarem a què es deu el color de l’aigua, i especialment ens centrarem a un component molt important: el fitoplàncton. Gràcies al sensors remots i les tècniques de teledetecció podem observar el color de l’aigua des de l’espai, i detectar canvis com els produïts per floracions de fitoplàncton.

 

Maite Sebastia_peqMaite Sebastià és doctora en Ciències Ambientals per la UPV. En l’actualitat és professora en el Departament d’Enginyeria Hidràulica i Medi ambient. Amb una experiència docent de més de 10 anys, ha impartit docència a les titulacions d’enginyeria tècnica forestal, llicenciatura en ciències ambientals, grau en ciències ambientals, grau en enginyeria d’obres públiques, i als màsters de d’aquicultura i d’enginyeria en camins, canals i ports. La seua activitat investigadora es desenvolupa a l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres al Campus de Gandia. La seua línia d’investigació es centra en la gestió d’ecosistemes costaners, concretament a l’avaluació de la seua qualitat a partir del seu seguiment. En els darrers anys ha treballat en col·laboració amb la Universidad Autónoma de Baja California (Baja California, México), en la línia del seguiment d’aigües costaneres per teledetecció.

descarga

1a Conferència: Ones gravitatòries

5 de novembre.
Resum de la conferència Ones gravitatòries:

El descobriment de les ones gravitatòries ha marcat una fita en la història de la física. La seua existència, predita fa més d’un segle per Einstein, ha estat confirmada recentment en els laboratoris LIGO i VIRGO. A més de la importància que sempre té en ciència confirmar totes les prediccions de les teories fonamentals, la detecció d’aquest tipus d’ones obre una nova finestra per a l’estudi de l’univers i una nova era en l’astronomia. La xerrada discuteix en primer lloc el que són les ones i els fenòmens ondulatoris com pas previ per a explicar en què s’assemblen i en què es diferencien les ones gravitatòries d’altres fenòmens ondulatoris més
familiars. La segona meitat de la xerrada es dedicarà a aspectes específics de les ones gravitatòries, el seu context teòric, la seua detecció i les seues aplicacions a l’astrofísica.

 

 

Fernando_ BarberoFernando Barbero, natural de Segòvia, és Llicenciat en Física i Matemàtiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Física per la Universitat de Bolonya (Itàlia) on va gaudir d’una de les prestigioses Beques del Col•legi d’Espanya. Va realitzar estades postdoctorals a les Universitats de Syracuse i Penn State (EUA) com a integrant del grup de recerca del Prof. Abhay Ashtekar, abans de tornar a Espanya. En l’actualitat és Investigador Científic a l’Institut d’Estructura de la Matèria del CSIC. El seu treball d’Investigació s’ha concentrat en l’estudi de la gravetat quàntica així com en aspectes matemàtics del formalisme hamiltonià de teories de camps. En l’actualitat també dedica part del seu temps a la investigació en matemàtiques, especialment en el camp de la combinatòria.

Diaz Cuyas

MÉS ENLLÀ DE SANT JOAN. EL MÓN DE PEPE DÍAZ, CRÍTIC D’ART

Poetes en el museu. Entre la literatura i l’art.

José Díaz Cuyá

José Díaz Cuyá

José Díaz Cuyás (Gandia, 1962) és un altre dels gandians il·lustres que un dia se’n va anar travessant les revoltes de Sant Joan i a hores d’ara és pràcticament un desconegut  per a nosaltres. La veu de Pepe Díaz és quasi imprescindible en la crítica i el pensament de l’art contemporani. El seu nom, alineat als moviments més renovadors i heterodoxos, apareix sovint en la direcció de revistes especialitzades, en el camp de la investigació i en escrits, conferències, seminaris, debats o fórums de l’efervescent món de l’art contemporani.

Va nàixer a Gandia i estudià primer als Jesuïtes, després al Col·legi Cervantes i més tard, intern, a la Universitat Laboral de Xest. Les vacances sempre el retornaven a la seua ciutat, on  repartia el temps entre la família, la mistela del Telero, el Cineclub Ateneu i el grup ecologista, com ell mateix ens conta. Acabat el batxlllerat es gradua en Història de l’Art a Madrid (1986).

Començà a donar classes d’Estètica i Teoria de l’Art en l’Escola de Belles Arts de Madrid i d’Història de l’Art a Ciudad Real, fins que el 1989 es trasllada al Centro Atlántico de Arte Moderno, CAAM, de Las Palmas per posar en marxa el departament de documentació i exercir de coordinador de l’activitat pública del centre. Doctorat en el 95, es queda a CanJosé Díaz Cuyáàries, d’on era la seua mare, impartint classes, des de 1999, com a professor d’Estètica i Teoria de l’Art de la Universitat de La Laguna. Allí s’ha quedat a viure.

Destaca com a referència del seu tarannà l’assaig «Contra la Historia y el Arte en general: la tarea crítica de Ángel González y Juan José Lahuerta» (2014), dins del projecte “Desacuerdos 08” sobre art, polítiques i esfera pública a l’Estat Espanyol.  En 2003 enceta una línia que situa el cos humà com intermediari necessari per a entendre qualsevol experiència artística. Uns anys abans havia començat a dirigir la Revista de pensament crític contemporani ACTO (2001-2009), amb monogràfics tan cridaners com els dedicats a Duchamp, el sol, la rialla o els fantasmes. És destacable també l’anàlisi de les avantguardes dels anys 60 i 70, amb els corrents d’acció i perfomances.

Revista "ACTO"

Revista “ACTO”

Ha estat comissari d’exposicions, coordinador d’activitats al voltant de l’art experimental i articulista provocador amb textos com “La rarefacta fragancia del arte experimental en España. De la revuelta a la posmodernidad (1962-1982)” (2011) “Yves Klein entre caníbales” en la Revista de Occidente (2012); Fou ponent, també, del curs “El territorio incierto de la teoría del arte en el capitalismo académico” (2010) dirigit per Yaiza Hernández.

En l’actualitat és coordinador del grup d’investigació anomenat “TURICOM, Turismo, Cuerpo y Muerte en la cultura del ocio”, un grup interuniversitari amb seu a la Universitat de La Laguna, i anteriorment ho fou d’un altre grup interuniversitari que treballà sobre “La formación del artista: investigación y capitalismo  académico” entre Madrid-Navarra-La Laguna, financiat pel Museu Reina Sofía. En el primer, format a partir del monogràfic sobre “Art i Turisme” en la Revista de Occidente (2012), ens parla d’una suggeridora connexió entre els dos conceptes, alhora que les seues reflexions del fet artístic, sempre transversals, ens col·loquen davant dels més actuals dilemes de la producció cultural que tant ens afecten a la societat valenciana en general i al CEIC Alfons el Vell en particular.

Tot just fa uns mesos Díaz Cuyás escrivia sobre “Poetas en el museo. Entre la literatura y el arte, la poesía experimental no encuentra su sitio en la historia. Una muestra en el MUSAC (León), lo vuelve a demostrar” (El País, 17/03/2017), un article que torna a posar els ulls en la situació actual de l’art, des de les aportacions artístiques dels 60 a la valoració de la poesia experimental. El crític gandià sempre es mou en un món fronterer, per sobre de les barreres que imposen els coneixements tradicionals, de la crítica i de la història, de l’art i de l’experimentació, plenament conscient de que el seu discurs pot generar desconcert i perplexitat en el lector.

En aquest moment està enllestint un treball per al monogràfic de la revista valenciana Concreta (coordinada per Núria Enguita i Laura Vallés), dedicat a “Art i Turisme”, en el qual insisteix en les relcions entre l’art experimental dels 60 i l’inici del turisme de masses. Esperem poder llegir-lo en octubre.

Molt proper als seus amics, em manifesta –quan li parle d’aquest blog- la il·lussió que li fa connectar amb el seu poble, la seua amistat amb Charo Peiró, cap del Departament de col.leccions del Reina Sofia (Madrid) i el  reconeixement a Vicent Todolí, ambdos saforencs i dedicats a l’art i la cultura actual. Només el seu germà Paco Díaz i els amics de joventut són el lligam que li queda, prim però ben sentit, amb nosaltres. Hauríem de buscar una oportunitat per a conéixer-lo personalment i que ens parlara d’ell i d’aquests temes tan atractius.

Alberto Peñín (de la sèrie Més enllà de Sant Joan, que es publica en aquest blog del CEIC)
A propósito de La destrucción del arte Dario Gamboni en conversación con José Díaz Cuyás

A propósito de La destrucción del arte Dario Gamboni en conversación con José Díaz Cuyás

 

Carlos-Tornero-02

CONFERÈNCIA A CARREC DE CARLOS TORNERO ESTÉBANEZ

Dr. Carlos Tornero

Dr. Carlos Tornero

Amb el títol “La infecció per VIH: d’un passat fosc a un futur esperançador” Carlos Tornero, metge internista de l’Hospital Francesc de Borja de Gandia, va fer una exposició documentada, seriosa i alhora molt interessant, d’un tema que encara avui ocupa i preocupa a la societat, el virus de la SIDA, altrament dit VIH.  Va parlar de la detecció, tractament i efectes socials i psicològics d’aquesta malaltia. Si durant els anys 80 del segle passat la SIDA feia estralls en les poblacions de risc, la descoberta del virus i dels mecanismes d’infecció han permés que la medicació haja convertit actualment la malaltia en crònica. Actualment amb només una pastilla al dia els malalts poden fer vida normal. Tanmateix la incidència de la malaltia no para de créixer a causa de les activitats de risc esporàdiques, augment de malalts nous que des de la investigació mèdica es tracta de controlar amb diverses tècniques, preventiva, genètica, etc. Finalment els metges són optimistes ja que els avanços dels últims anys fan pensar que la SIDA podrà ser vençuda en els pròxims 5 o 10 anys.

Des de fa molts anys, la tasca del doctor Carlos Tornero ha estat dedicada al estudi i tractament de malats infectats del virus, una experiència que va ser capaç de transmetre a l’auditori amb gran quantitat de dades i vivències personals, i que li agraïm tots els que vàrem tindre la sort d’escoltar-lo.

El Dr.Tornero amb Enric Marco i Ximo Grau coordinadors del Cicle de Conferenciants I Pasqual Molina que va presentar l'acte.

El Dr.Tornero amb Enric Marco i Ximo Grau coordinadors del Cicle de Conferenciants I Pasqual Molina que va presentar l’acte.