5a CONFERÈNCIA DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA. Isabel Cordero.

Isabel-Cordero-SCiencia03-768x576Amb la seua xarrada es tanca la IV Setmana de la Ciència de Gandia. Una setmana de difusió de la ciència cap a la societat que en aquest temps de pandèmia s’ha fet alhora presencial i virtual.

Isabel Cordero és llicenciada en Matemàtiques i Doctora en Astrofísica per la Universitat de València. Ha estat investigadora postdoctoral en l’Institut Max-Planck d’Astrofísica en Garching (Munich, Alemanya) i en l’Observatori de Paris-Meudon. També ha realitzat estades d’investigació en les universitats de Lieja i Namur en Bèlgica.

Compagina la tasca docent amb una activitat investigadora en el camp de la matemàtica aplicada i de l’astrofísica, amb especial interés en la relativitat numèrica i les ones gravitatòries.

És membre de la col·laboració internacional Virgo a València, on coordina les activitats de divulgació i comunicació. És membre de l’Editorial Board de la revista Journal of Physics Communications i de la Junta Directiva de la Sociedad Española de Relatividad y Gravitación. També té una participació activa en projectes amb estudiants universitaris de diferents graus, i dedica gran part del seu temps i de la seua il·lusió a moltes activitats de divulgació científica entre elles ser un membre actiu de l’Associació Sapiencia, a Port de Sagunt (el Camp de Morvedre).

Isabel-Cordero-SCiencia10

En la seua conferència “Observatorios de ondas gravitatorias: tecnología punta para una ciencia fascinante“, després d’una senzilla introducció a la Relativitat General d’Einstein, ens ha explicat el que són les ones gravitatòries, pertorbacions de l’espai temps causades per gegantins xocs d’estels de neutrons o de forats negres, i que es propaguen per tot l’univers. El seu estudi és proporcionaria, per tant, moltíssima informació sobre aquests monstres celestes. La intensitat d’aquestes ones, però, és tan petita que en arribar a la Terra és pràcticament impossible mesurar-les.

Tanmateix al segle XXI l’interés per obtenir resultats ha impulsat la recerca en tecnologia de làsers, buit, estabilitat estructural, etc i des fa uns anys disposem d’uns revolucionaris observatoris que ens permeten captar aquestes subtils ones gravitatòries quan arriben a la terra. Des de la primera detecció d’una ona gravitatòria que travessà la Terra el 14 de setembre de 2015, resultat del xoc de dos forats negres de 29 i 26 masses solars respectivament, desenes d’esdeveniments s’han detectats als observatoris LIGO i Virgo, resultat que ha estat premiat pel Premi Nobel de Física del 2017 per els seus promotors.

La ciència que s’està fet és realment fascinant.

De tot i això i més ens parlà Isabel Cordero i tot ho podeu veure en diferit al Canal YouTube del CEIC Alfons el Vell.

4a CONFERÈNCIA DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA. Fernando Ballesteros

Fernando-Ballesteros-SCiencia01Fernando Ballesteros, Cap d’Instrumentació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, ha estat el quart conferenciant de la Setmana de la Ciència de Gandia 2020, organitzada per CEIC Alfons el Vell, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, Campus de Gandia.

Ha treballat en el disseny i desenvolupament del telescopi espacial de rajos gamma INTEGRAL, de l’Agència Espacial Europea, actualment en òrbita al voltant de la Terra, així com del telescopi espacial LEGRI a bord de Minisat01 (INTA). Posteriorment els seus interessos van evolucionar cap a l’astrobiologia, i treballà en temes d’emergència de la complexitat i la vida en l’univers. En l’actualitat està involucrat a més en el projecte JPAS, un cartografiat del cel que s’està preparant al nou Centre Astrofísic de Javalambre, Gudar-Javalambre (Aragó), en el que treballa en el disseny de les àrees a cartografiar.

Amb una àmplia experiència en el camp de la divulgació, és Premi PRISMA 2016 pel seu llibre “Fractales y Caos, la aventura de la complejidad” i Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General de 2006 pel seu llibre “Gramàtiques Extraterrestres” i autor o coautor d’una multituds de llibres més. Actualment el seu llibre més llegit i conegut és “Las mujeres de la Luna” escrit amb Daniel R. Altschuler, que ja ha fet diverses edicions i enguany s’acaba de publicar en anglés.

Fernando-Ballesteros-SCiencia02

La seua xarrada “Habitabilitat de l’univers” gira al voltant de l’apassionant tema de la cerca de la vida o la possibilitat de l’existència d’aquesta en diversos llocs del nostre entorn còsmic. Alguns planetes i llunes del nostre sistema solar semblen tindre possibilitat d’albergar algun tipus de vida actual o passada com ara Mart, Europa, una lluna de Júpiter o la lluna Encèlad, lluna de Saturn. Per això s’han enviat o s’enviaran en els pròxims anys sondes per esbrinar-ne la possibilitat.

Tanmateix la descoberta de milers de planetes al voltant de moltes estrelles ha obert un camp nou com és la cerca de biomarcadors adequats, senyals en els espectres de la llum reflectida pels planetes que ens indiquen la presència de molècules relacionades amb la vida.

Algunes desenes d’aquests planetes es troben en la zona d’habitabilitat de la seua estrella, una regió al seu voltant on l’aigua podria mantindre’s líquida. Aquests planetes són els mes afavorits per albergar algun tipus de vida, almenys tal com la coneixem.

El futur d’aquesta branca de l’astronomia, i que va de la mà de la biologia, es presenta apassionant. Quan descobrirem un altre planeta viu? Qui hi haja vida intel·ligent ja és una altra història.

La xarrada de Fernando Ballesteros es pot veure al canal de YouTube del CEIC Alfons el Vell.

1a CONFERÈNCIA SETMANA DE LA CIÈNCIA 2020. CLARA GRIMA

Dibujo20180707-author-matematicas-acompanen-clara-grima-ariel-photo-by-rafasith-580x596

Las matemáticas vigilan tu salud: modelo sobre epidemias y vacunas.

La matemàtica Clara Grima, va inaugurar dilluns la IV Setmana de Ciència 2020 de Gandia. Clara és doctora en Matemàtiques i catedràtica pertanyent al grup de recerca ‘Matemàtica Discreta: Teoria de Grafs i Geometria Computacional’ a la Universitat de Sevilla. Ha rebut, entre altres, el premi ‘Prismas de Bronze’ atorgat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, pel seu blog ‘Mati i sus Mateaventuras’, reconegut com el millor lloc web de divulgació científica. A més, col·labora amb altres mitjans fent divulgació de la ciència i les matemàtiques.

En època de pandèmia venia bé escoltar la xarrada   que repassà les relacions entre la ciència de les matemàtiques i les diverses pandèmies que han afectat a la humanitat. Precisament fa uns anys escriví sobre aquest tema en el llibre: Las matemáticas vigilan tu salud.

 

LINK YOUTUBE    

SCiencia2020-Grima04-768x576

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2020

La setmana pròxima, de dilluns 16 a divendres 20, celebrarem la IV Setmana de la Ciència de Gandia organitzada pel CEIC Alfons el Vell, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València.

Enguany és un any difícil per a tots però hem volgut continuar el nostre compromís amb la ciència.

Les conferències seran retransmeses a través del Canal de Youtube del CEIC:  SETMANA DE LA CIÈNCIA2020 , tot i que hi haurà la possibilitat d’accedir a la Casa de la Marquesa amb reserva prèvia i amb un aforament molt limitat. Els interessats, podran reservar a través del correu del CEIC Alfons el Vell:

ceicalfonselvell@gmail.com 

WEB-Programa-SM-Conferencias-V.6

 

WEB-Cartel-Semana-de-la-Ciencia-v6

V CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES II»: MARIN ALSOP I EL PODER DE LA MÚSICA

MARIN ALSOP I EL PODER DE LA MÚSICA

Diu Marin Alsop (Nova York, 1956), que la música té el poder de canviar vides. Això ho ha dit amb ocasió d’un programa que ella ha impulsat per donar l’oportunitat de fer música a xiquets desfavorits, dins el programa «OrchKids» en Baltimore. Un programa que segueix els principis d’aquell que va instaurar en 1975 José Antonio Abreu en Veneçuela «Música per al canvi social».

PHOTO-2020-02-21-12-07-40Destaquem la implicació social i la fe en l’educació de la directora d’orquestra Marin Alsop perquè és un dels trets que han definit totes les Dones Sàvies que hem conegut fins ara en aquest cicle, i de les que vindran. Rosana Cuenca Talens és ella mateixa també directora d’orquestra, ha estat directora de l’Orquestra Ciutat de Gandia i de l’Orquestra de corda de la Unió Musical de Xeraco, a més de fer més de vint anys que treballa en l’ensenyament musical. Alicia Juan Samper és enginyera de formació en el sector acústic i de telecomunicacions i mentora dins el programa «UpSTEAM» per aproximar les xiques a les carreres de ciències i tecnologies. Tenen en comú el ser ambdues violinistes i formar part del Quartet Mnemea de corda.

Durant la conferència en la Biblioteca Central de Gandia el 20 de febrer, no sols ens varen presentar a Marin Alsop i tot el seu treball en favor de la difusió de la música, també ens il·lustraren sobre la història de la formació de l’orquestra clàssica, la batuta i en què consisteix el paper de la direcció d’orquestra. La direcció de l’orquestra és el cap, el cor i l’ànima, el o la directora deu conèixer cada partitura de cada instrument, de manera que conduir una orquestra simfònica necessita una intel·ligència i una capacitat organitzativa i sensorial immenses. Els adjuntem la presentació que ens feren Rosana i Alicia per poder recordar tota la informació que ens facilitaren. L’emoció de sentir-les tocar un parell de duets de violí és una cosa que portarem a la memòria qui les vàrem escoltar.

PHOTO-2020-02-21-12-07-43

La carrera de Marin Alsop va in crescendo, l’any passat la nomenaren la primera directora de la Vienna Radio Symphony Orchestra i el 20 de gener del 2020 va rebre el premi Crystal Awards 2019 que atorga el Fòrum Econòmic Mundial de Davos pel seu lideratge en l’avanç cap al canvi positiu. El que dèiem al principi, és un goig tenir aquestes dones sàvies de referents, dones amb consciència social i treballant per un món millor.

 

 

 

PHOTO-2020-02-21-12-07-42