image333

CONFERÈNCIA DEL PREMI NOBEL JEAN PIERRE-SAUVAGE

Conferència del Premi Nobel Jean Pierre-Sauvage al Campus de Gandia.

Dimecres 13 de març, 12.00h Aula Magna 

image001El Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València acull la conferència del Premi Nobel de Química 2016, Jean – Pierre Sauvage, el dimecres 13 de març a les 12.00h, a l’Aula Magna del Campus.

La conferència, titulada ‘Molecular Machines: from Biology to Chemistry‘, està dirigida a públic no especialitzat, tindrà caràcter divulgatiu i durarà 45 minuts.

Jean – Pierre Sauvage serà investit Doctor Honoris causa per la UPV el dia abans, dimarts 12 de març.

Sauvage, junt al britànic James Fraser Stoddart i l’holandès Bernard Feringa, va guanyar el Nobel pels seus treballs en nanotecnologia, amb els quals van aconseguir controlar el moviment de les molècules.

Els descobriments de Sauvage i el seu equip estan tenint desenvolupaments que podran suposar un gran avanç en la medicina, per exemple, amb la fabricació de molècules artificials que puguen viatjar en la sang, trobar cèl·lules cancerígenes i destruir-les.

El Premi Nobel és un gran convençut que el desenvolupament de la ciència fonamental està en l’origen dels avanços tecnològics que beneficien a la humanitat.

portada-web

1a XERRADA CICLE DE CONFERÈNCIES DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA 2019

Edició VII: La Ciència, III Mil·lenni

 Resum:  Història de la cultura de la lactància

A càrrec de: José M. Paricio Talayero

La lactància és un fenomen natural que ens precedeix i acompanya des del nostre inici com a espècie a la terra i té connotacions històriques i culturals.

Maternitat. Mary Cassatt -1890

Maternitat. Mary Cassatt -1890

La lactància és cridada natural pretesament per oposició a la mal anomenada lactància artificial, que no és lactància però sí artificial. A la lactància podem anomenar-la lactància, no cal dir lactància natural.

Veurem que no és tan obvi que la lactància sempre sigui lactància materna, de la mare, però sí administrada per i des del pit d’una dona.

La lactància és un fenomen biològic però molt mediatitzada per la cultura, és un fenomen cultural transmès de generació en generació.

La lactància en ser un fenomen natural entre els mamífers, inclosos els humans, té múltiples testimonis històrics que són la base d’aquesta conferència.

Aprendrem que la història de la lactància que coneixem no va ser escrita per dones i que no es refereix a la lactància de les mares sinó a la de les dides.

Aprendrem el sorprenentment jove que és el terme mamífers i que no ens ho va posar el Déu del Gènesi ni Aristòtil.

Sabrem el que ha durat la lactància al llarg de la història i com i per què tots els intents anteriors al segle XIX d’alimentar lactants petits amb llet diferent de la de dona van fracassar estrepitosament, ja que abocaven a la seva mort precoç.

Finalment veurem com aquesta cultura és fràgil i susceptible de perdre per diferents motius, entre els quals destaquen els interessos comercials de les multinacionals de l’alimentació infantil i el desinterès de responsables i institucions sanitàries.

 

Extracte del currículum

C1_Foto_JM ParicioPediatre. Doctor en Medicina; tesi “Lactancia materna y hospitalització por infecciones en el primer año de vida” (UAM).

Diplomat en Disseny i Estadística en ciències de la Salut (UAB).

President de APILAM, Associació per a la Promoció científic-cultural de la Lactància Materna. Fundador i coordinador de www.e-lactancia.org i www.telasmos.org.

Autor del llibre “Tu eres la mejor madre del mundo”.

Col·laborador de IBFAN el 2017.

Membre del Consell Consultiu de Salut de la Llet League Int. Des 2017 i vocal del Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria (2000-2013).

Ha col·laborat amb el Ministeri de Sanitat a la Guia de Pràctica Clínica sobre Lactància Materna (2017), en l’Estratègia nacional de Salut Sexual i Reproductiva (2011) i a la Guia de Pràctica Clínica sobre l’Atenció al Part Normal (2010).

Fundador i president del primer Comitè per a la Humanització de l’Assistència a l’Hospital de Gandia (València) el 1984.

Cap de servei de Pediatria 20 anys a l’Hospital Marina Alta d’Alacant, tercer hospital d’Espanya a obtenir l’acreditació IHAN d’OMS / UNICEF i membre 15 anys de l’equip de Transport Neonatal de la província d’Alacant.

Autor de 53 articles científics, 301 comunicacions i 16 capítols de llibres. Docent en cursos, jornades i congressos.

Apassionat de la lactància i en seguretat entre la saviesa de les dones.

930574eb-5bc6-42e2-a6b9-305e10d2879c

42dea066-3426-42b5-8a63-2a1cae2986f5

5CONFE_

5na CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

L’escriptora Isabel de Villena, una influencer medieval
Rosa Mascarell Dauder

Començàvem el cicle Dones Sàvies anomenant a Christine de Pizan i l’hem tancat parlant de la nostra Christine de Pizan: Isabel de Villena. Rosanna Cantavella –professora de Literatura Catalana Medieval a la Universitat de València, membre vitalici de Clare Hall, University of Cambridge, i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, directora de la revista digital Magnificat Cultura i Literatura Medievals–, ens parlà d’aquesta intel·lectual que defensà la dignitat de les dones en la cultura cristiana.

Cantavella Villena full volantIsabel de Villena (1430- 1490) era filla d’Enric de Villena i de mare desconeguda. Son pare era nét d’Alfons d’Aragó, dit el Vell, duc de Gandia i aspirant al tron de la Corona d’Aragó en el Compromís de Casp. Aleshores Isabel de Villena, batejada com Elionor, pertanyia a la dinastia reial de la Casa d’Aragó, de fet era la filla de l’últim descendent masculí legítim d’un dels aspirants al tron d’Aragó a la mort de Martí l’Humà, i va ser educada com a tal en la cort de la reina Maria de Castella, malgrat les circumstàncies del seu naixement. A quinze anys ingressà com a clarissa[1]  en el convent de la Trinitat de València i als trenta-dos va ser elegida com a la seua abadessa. Aquesta posició li va donar no sols prestigi, per ser el convent més de moda en aquell temps a la ciutat gràcies a l’interés de la reina, sinó també poder per influir en la vida cultural de València. Açò darrer aconseguit per propis mèrits com dona erudita que era, reclamada com arbitr literari en els cercles més cultes de València, promotora de l’ampliació del convent, predicadora des de la Trinitat… fins al punt que fou anomenada “papessa” per la seua notorietat, tant intel·lectual com religiosa, aplaudida per autors com Joan Roís de Corella i el grup de Bernat Fenollar.

Com ens deia Rosanna Cantavella: l’obra que li va donar fama va ser la seua Vita Christi, que es va publicar en unes circumstàncies particularment femenines: aquest llibre d’una dona, que va ser escrit pensant principalment en un públic femení, les monges de la seua congregació, va ser donat a la impremta en 1497 per una altra dona, Aldonça de Montsoriu, abadessa successora de sor Isabel, atenent l’interés d’una altra dona, la reina de Castella Isabel la Catòlica que desitjava llegir-lo, i que, per cert, sembla que nova tenir problemes per llegir-lo en català.

Aquest text, la Vita Christi, rebatia directament els tòpics de la literatura misògina anterior, molt abundant en aquell temps, com varen veure en la primera conferència de Rosa Rius que ens parlà de Christine de Pizan i de Moderata Fonte. En la Corona d’Aragó també teníem eixe tipus de literatura contra la virtut de les dones. Isabel tenia ben prop, a la mateixa ciutat de València, a Jaume Roig que escrigué L’Espill. Tenint aquest llibre en el cap, en la Vita Christi, la vida de Jesús és contada des de la perspectiva de les dones protagonistes en la seua vida, especialment la seua mare Maria i la seua estimada Maria Magdalena. De fet el llibre de la Vita comença quan és concebuda Maria i acaba amb la seua coronació celestial en morir. Els personatges femenins d’aquesta obra són clau per reivindicar el lloc i les virtuts de la dona:

«car sabia mes en los secrets divinals que neguna pura creatura. [. .. ] Totes les sanctes ordinacions e scriptures evangelicals que los apostols han scrit e posat son stades comprovades e corregides ab aquest verissim original [Maria]! Quants secrets ha revelats sa senyoria, en la vida sua, a la Esglesia sancta [ … ]. E los sancts apostols, en aquell temps, hon se vulla que fossen, no feyen cosa deguna sens consell de la Senyora; e com algun gran hom de sciencia o de stat novament se convertia, tantost anava en Hierusalem per veure aquell spill de virtuts» (Isabel de Villena, Vita Christi, CCLXXVIII, 3, 310-311)

 

Isabel de Villena abadesa de la Trinitat de València

Isabel de Villena abadesa de la Trinitat de València

De nou amb paraules de la mateixa Cantavella: La particular importància de Maria en aquesta obra ve marcada no solament per la presentació exemplar de les seues virtuts, sinó també per la perspectiva de la narració: sovint no se’ns conten sols els episodis de la vida de Jesús, sinó que van acompanyats del comentari sobre l’impacte que els fets provoquen en Maria. L’altre gran personatge femení de la Vita Christi de Villena és Maria Magdalena, la qual apareix com l’enamorada de Jesús. Amb el seu passat térbol, el personatge de la Magdalena -cal deixar-ho clar- mai no va ser presentat com a model general de dona per la teologia cristiana, però sí que va ser pres com el més alt símbol de la vida contemplativa -l’ànima devota-, i d’aquesta manera es convertia en exemple per excel·lència per a una comunitat religiosa femenina com aquella a la qual es dirigia Isabel de Villena. D’aquí ve l’èmfasi en el tractament amorós de la seua història («car io t’he esposada i lligada a mi per fe e caritat», diu Jesús en la Vita Christi). Però, bé que no establerta com a patró per al seu sexe, la Magdalena era dona, i la nostra autora, que mai no desaprofita l’oportunitat de defensar la condició femenina, en remarca una característica que Villena considera consubstancial al seu gènere: una enorme capacitat de sentir i entregar amor (vid. CXVII, 49- 50; CXLIII, 101-102).

Recomanem llegir tant la Vita Christi, d’Isabel de Villena com qualsevol dels nombrosos articles que Rosanna Cantavella ha dedicat a la nostra influencer medieval:

Rosanna Cantavella aprofundeix en la figura d’Isabel de Villena (audio)

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/sons-de-ledat-mitjana/rosanna-cantavella-aprofundeix-en-la-figura-disabel-de-villena/audio/1015846/

Isabel de Villena i família: una reconsideració biogràfica: http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/773

Sobre la prosa d’art en Isabel de Villena: https://www.uv.es/sphv/13/16_cantavella13.pdf

El denominat “estil afectiu” en la Vita Christi d’Isabel de Villena: https://core.ac.uk/download/pdf/71018397.pdf

 

[1]    Una ordre aquesta de les dites clarisses, segona ordre de Sant Francesc, a la que també van ser devotes les duqueses Borja, Maria Enriquez i Lucrècia Borja.

enprimerapersona_def

EN PRIMERA PERSONA: joves saforencs pel món

Enguany és ja el tercer any que el CEIC ALFONS EL VELL organitza “EN PRIMERA PERSONA: joves saforencs pel món”. Amb esta activitat volem donar veu a joves titulats que han eixit a l’estranger per continuar la seua formació o a la recerca de feina. Sovint, els que intenten treballar en altres països han esgotat les perspectives ací, o tot allò que els han oferit ha estat en condicions precàries.
En esta edició comptem amb tres joves que mostren tres situacions distintes, el que va emigrar i ha decidit tornat, el que ha trobat feina amb millors condicions que les que va trobar ací i la jove que ha decidit ampliar els seus coneixements en una universitat portuguesa.

 

Joan Arjona Va estudiar Sociologia i Ciències Polítiques a la Universitat de València i Màster en dinàmiques territorials a la Complutense de Madrid. En 2013 va emigrar a Equador per treballar en intervenció social en barris marginals de Guayaquil. Ha sigut docent i investigador de la Universitat de Cuenca (Equador) de 2014-2017 i gerent de l’àrea social del Ministeri de Desenvolupament urbà i habitatge fins maig de 2018. Joan ens ha relatat la seua experiència en Guayaquil i com va poder comprovar que barris sorgits il·legalment anaven fent front i superant els entrebancs de tota mena, amb la solidaritat i l’esforç veïnal, fins a conformar urbanitzacions consolidades i estables. Per contra, algunes urbanitzacions projectades per l’Estat, alienades i despersonalitzades, esdevenen zones inhòspites envaïdes per la marginació i la violència.
Per acabar Joan va justificar la tornada per raons de tipus familiar i emocional, alhora que ens va animar a visitar Equador, i gaudir dels atractius paisatgístics així com de les qualitats humanes dels habitants.

Paula Soler ha estudiat un grau d’Ingeniara en disseny industrial i de producte a València. Durant la carrera va fer una estança a la Technische Universiteit Delft en Holanda. Paula va explicar en què consisteix la carrera que ha estudiat i ens va mostrar alguns projectes realitzats durant l’aprenentatge. En acabar la carrera va aconseguir treball però amb contractes abusius i precaris, fins que va decidir, fent un esforç personal i econòmic, traslladar-se a Milà per continuar formant-se en allò que li agrada.

Després de dos anys acaba de finalitzar un màster de ‘Disseny de productes i serveis’ al Politecnico di Milano, Italia. També ens va fer un relat d’alguns dels treballs amb els quals ha participat durant el màster i que es dirigeixen al disseny de projectes que acullen tots els factors que intervenen en un servei. En pocs dies signarà un contracte de treball en Milà, per la qual cosa el seu futur immediat és quedar-se en Itàlia.

 

Marta Miñana  ha cursat el Grau i Master d’Arquitectura a la UPV. Després de sis anys de formació vol viure una experència diferent i és per aixó que en aquests propers mesos espera poder obtindre una beca Erasmus per realitzar pràctiques a Oporto.

Marta va exposar el seu treball Fi de Màster, desenvolupat al districte de Beniopa. El projecte pretén donar resposta al conflicte social existent, mitjançant una cooperativa residencial per a persones majors amb l’objectiu de revitalitzar Beniopa.

4

4a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

La passió de Marie Curie

Rosa Mascarell Dauder

Quan ens pregunten pel nom d’alguna científica, quasi segur que el primer que ens ve al cap és el de Marie Sklodowska- Curie, abreviant: Marie Curie. Ella va ser la primera professora de la Universitat de la Sorbona en més de sis-cents anys, la primera dona a obtenir un Premi Nobel i el primer científic a rebre’n un segon. Però quina era la seua passió?

En 1931 Marie va estar en Madrid convidada per la ILE (Institución Libre de Enseñanza), i es va allotjar en la Residencia de Señoritas que dirigia María de Maeztu [1], allí contagiaria a les dones la seua passió:

Estic entre els que pensen que la ciència té una gran bellesa. Un científic en el seu laboratori no és sol un tècnic: és també una xiqueta [o un xiquet] enfront dels fenòmens naturals que l’impressionen com un conte de fades. No hem de permetre que es crega que tot el progrés científic es pot reduir a mecanismes, màquines, motors, encara que tota aqueixa maquinària té també la seua pròpia bellesa. No crec que l’esperit d’aventura córrega cap risc de desaparéixer en el nostre món. Si veig al meu voltant una cosa especialment viva, és precisament aqueix esperit d’aventura, que sembla indestructible i està emparentat amb la curiositat.

Marie Curie i Adela Muñoz caracteritzada per a la conferencia en Gandia

Marie Curie i Adela Muñoz caracteritzada per a la conferencia en Gandia

El dijous 13 de desembre vàrem tenir en Gandia a Marie Sklodowska- Curie interpretada per Adela Muñoz Páez. Adela comparteix amb Marie la seua passió per la ciència i per El porvenir de la cultura, que així es titulava la conferència que va donar Marie Curie en Madrid en 1931. Adela és catedràtica de química inorgànica i professora en les facultats de Química i de Física de la Universitat de Sevilla. Una de les seues investigacions, relacionada d’alguna manera amb les de Curie, s’ha centrat en les Fonts de Radació Sincotron un projecte europeu i internacional en el qual participa [2].

La interpretació d’Adela Muñoz va ser un monòleg de Marie adreçat al seu estimat Pierre Curie, mort en 1906 a 47 anys atropellat per un carro en París, deixant-la viuda amb una xiqueta de 9 anys i una altra de 14 mesos. De forma austera, organitzada i treballant moltes hores al laboratori, va continuar amb les seues investigacions sobre la radioactivitat i al mateix temps implicant-se en accions socials. Per exemple, en la Primera Guerra Mundial va fer un curs d’infermeria, es va ensenyar a conduir i va muntar equips de raig X portàtils en furgonetes, les petites curies, amb l’ajuda de la Creu Roja i la Unió de Dones de França. L’Institut del Ràdio, que havia creat amb el seu marit, es va convertir en un centre d’instrucció per a dones que volgueren aprendre l’ús del raig X per localitzar bales i trossos de metralla. Ella personalment es va llançar amb la seua filla major a recórrer els fronts per ajudar als soldats ferits . Centenars de mils de vides se salvaren d’aquesta manera. Podeu saber més de la vida de Marie Curie en els llibres que ha escrit Adela sobre ella, Marie Curie. Una vida por la ciencia, i sobre dones sàvies a la història de la ciència, titulat precisament Sabias, on també li dedica un capítol.

Portada de llibre "Sabias" d'Adela Muñoz

Portada de llibre “Sabias” d’Adela Muñoz

Un dels temes que va eixir en el debat va ser el nomenat “Síndrome de Madame Curie”, un terme que va encunyar la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter i que fica nom a la pressió que senten les dones per arribar al llistó tan alt que va deixar Curie, i per altra banda, al nivell d’exigència que es demana a les dones científiques, un nivell d’exigència que no compleixen tots els homes. A més a més en el món de la ciència es dóna també l’“efecte Matilda”, que igualment ha encunyat Rossiter, segons el qual existeix un biaix en contra del reconeixement dels èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes. Una investigació del 2012 trobà que els homes científics estatunidencs rebien més reconeixement i premis que les dones amb èxits similars. També les contribucions científiques de dones no són tan reconegudes, tot produint un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca. Un estudi de 2018 demostra la tendència dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes [3]. Per a Adela Muñoz, l’exemple de Curie deu servir d’inspiració mai d’angoixa, cada científica ho és per motivacions pròpies i l’important és no quedar-se fora d’eixe món fascinant que és la investigació científica.

Ni santa, com la presentà Gregorio Marañón, ni heroína: Marie Sklodowska- Curie va ser una dona apassionada, curiosa, treballadora, ciclista amant de la natura i sabia, amb una gran força de voluntat i amb les seues debilitats com qualsevol persona. Possiblement va haver de ficar-se una mascara en públic per protegir la seua intimitat. Adela Muñoz va saber presentar-nos-la així: una dona admirable, però abans de res una dona amb les seues llums i ombres.

 

Conferència de Adela Muñoz Páez en Gandia

 

[1]. http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm

[2]. Podeu saber més d’Adela Muñoz fent una cerca a la xarxa. Especialment  us recomanem els seus articles de divulgació científica a El periódico: https://www.elperiodico.com/es/autor/adela-munoz-paez-55561

i el seu blog: Cartas a Hipatia, http://hypatia.es/

[3]. Per qui vullga llegir l’informe en anglés: Gender homophily in citations https://openaccess.leidenuniv.nl/bitstream/handle/1887/65291/STI2018_paper_245.pdf?sequence=

Sin-título-2

3a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Les dones som de ciències… o no?

Rosa Mascarell Dauder

Tendim a pensar que les coses van arreglant-se amb el temps, que el sentit comú i la justícia acabarà imposant-se per si mateixa: “temps al temps”, solem dir. Isabel Pérez-Arjona, professora de Física aplicada a la UPV-Campus Gandia  i investigadora en acústica submarina, ens mostrà la situació actual de les dones en la ciència on, especialment en els escalafons més alts d’investigació i acadèmics, o no estan o no es veuen. Per què? Realment ha millorat la situació en els darrers anys?

Basant-se en estudis i estadístiques, Isabel va ficar damunt la taula principalment quatre barreres en la carrera científica de les dones: primera el problema dels estereotips de gènere en la societat que comencen a una edat molt tendra (abans dels sis anys) i condicionen l’autopercepció de les xiquetes; segona la falta de referents de dones científiques per manca de visibilització; la tercera barrera és la dificultat de conciliar maternitat i investigació; la quarta el biaix anti femení que opera en processos de selecció i promoció del personal científic (el cas de Jennifer i John, que comentarem més baix).

Els estereotips de gènere fan referència a aquelles creences arrelades fortament en la societat sobre com són, o com han de ser, les dones i els homes. Aquestes creences, moltes vegades inconscients, dicten els rols d’homes i dones en la societat. Segons la psicòloga especialista en infantil Cèlia Rodríguez: “Els estereotips de gènere defineixen el rol d’una persona en funció del seu sexe i, amb això, estan establint les metes i expectatives socials tant de l’home com de la dona. D’aquesta manera es marquen una evolució i desenvolupament diferents des de la infància, que donen lloc a situacions de desigualtat i de discriminació.” Al respecte, Isabel ens passà el vídeo Y tú, ¿qué quieres ser de mayor? Una campanya de sensibilització en Drets de la Infància de la Lliga Espanyola de l’Educació, produïda amb TekilaMovies i finançada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: https://www.youtube.com/watch?v=YvGi7CrnqKc

Dissortadament estem envoltats de molts estereotips des del supermercat amb productes per a cavallers i per a princeses, passant pels llibres de text amb poques dones i reproduint estereotips o els colors diferents per nens i nenes, blau i rosa. Roser Pérez, de la Regidoria d’Igualtat Polítiques inclusives de l ‘Ajuntament de Gandia, ens animà a comunicar a la Regidoria qualsevol missatge sexista en publicitat a la nostra ciutat per prendre mesures des de l’Ajuntament.

Sobre la barrera de la falta de referents, Isabel Pérez-Arjona ens recomanà regalar a les xiquetes i xiquets llibres com Mujeres de ciencia. 50 pioneras que cambiaron el mundo, i celebrar a les escoles l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Ens contà la seua experiència en l’escola de Ròtova on porta ja uns anys fent xerrades i activitats encoratjant a les xiquetes que també són de ciències.

Quan finalment una dona es decideix per cursar una carrera científica, segons les estadístiques arriba un punt en els anys de postgrau i d’investigació en el que el nombre de dones cau dràsticament, coincidint amb els anys en el que les dones que volen ser mares es decideixen a ser-ho. La falta de suport per a la conciliació familiar afecta a les dones, però no als homes que són pares en eixos mateixos anys. La doble jornada l’experimentà Isabel en primera persona, mare de fill i filla, i ens contava anècdotes personals sobre eixa situació.

No és la maternitat l’única barrera per a una dona que ha triat carrera de ciències, està també el prejudici de gènere que va demostrar l’experiment “Jennifer i John” que s’explica en detall en: https://blogs.eitb.eus/cienciayhumanismo/2012/11/25/sexismo-en-la-ciencia-el-caso-de-jennifer-y-john/

Les conclusions d’aquesta investigació és que “els xics reben una millor valoració que la que reben les xiques quan sol·liciten ser admesos en departaments universitaris de ciències per a ocupar llocs de direcció de laboratori. Aqueixa millor valoració dels xics és independent de la qualificació real; la seua única raó de ser és que són xics.”

Partint de la pregunta “som les dones de ciències… o no?” I amb les xifres en la mà, el que ens demostrà sense dubtes Isabel Pérez-Arjona és que encara hi ha molta feina per fer per part de tota la societat per crear un món més igualitari pels xiquets i xiquetes i que ni uns ni altres es fiquen barreres sobre el que poden o no ser de majors… i el temps per si sol no arregla les coses.

Estereotips de gènere en la ciència-The nutty professor (1963)

Sin-título-1

1a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

El mérit de les dones

Rosa Mascarell Dauder

Allà on falla la disposició natural, hem de procedir amb l’intel·lecte i la torxa de la raó. Ens diu Moderata Fonte en Il merito delle donne, publicat pòstumament en 1600. Un diàleg que defèn les virtuts de les dones que havien estat atacades per Guillaume de Lorris i Jean de Meung en el bestseller d’aquells temps: Le Roman de la Rose. Escrit durant el segle XIII, aquest llibre es va convertir en un dels llibres més difosos en aquells segles, un llibre en el qual, a banda del seu mèrit literari, es descriu a la dona –sobretot a la segona part– com a cau de tots els vicis possibles. La primera a contestar enfront d’aquest insult generalitzat va ser Christine de Pizan iniciant el que s’anomena Querelle des femmes.

Moderata Fonte 1555-1592El dilluns dia tres de desembre encetàrem el Cicle Dones Sàvies amb la conferència de la professora Rosa Rius de la Universitat de Barcelona: Imatges i figures de la querella de les dones (segles XV-XVII). En aquesta ocasió es va centrar sobretot en la figura de Moderata Fonte, àlies de Modesta Pozzo de Zorzi, canvi de nom que demostra el seu desig de què la seua obra circulara i no quedara en el fons d’un pou (Pozzo). Rosa Rius en el seu discurs, feia notar la diferència d’aquestes dones, com  Pizan, Fonte o Lucrezia Marinella, que prenen la ploma per dir-se, que no volen que els homes parlen per elles per dir el que elles són o volen, sinó que reclamen el dret a prendre la paraula i dir-se des de la mateixa experiència. Com ens recordava Rius citant María Zambrano: ser lliure és exposar-se.

Les imatges i figures que ens evoca el llibre Il merito delle done, El mèrit de les dones, de Moderata Fonte és el d’un jardí tancat situat en la ciutat de Venècia, ornat amb fonts i estàtues femenines coronades de llorer, on set dones discuteixen sobre el seu estat, desitjos, penúries i gojos. Des del començament l’autora vol remarcar que les dones estaven sense homes “que les observessin o els impedissin” i, així, “raonaven entre elles sobre les coses que més de gust els venien”, reconeixent que es sentien més lliures per parlar sense la presència d’homes. Les set dones de diferents edats i situacions, fadrines, casades, viudes… però hi ha una, ens detallava Rius, que és la més admirada per totes, la jove Corinna, verge i culta, allunyada aleshores de la funció reproductora i de la feina domèstica que en aquell temps s’esperava de les dones. Este personatge sembla donar veu a l’autora, o al seu somni, perquè Moderata sí va ser dona casada i mare de tres fills quan escrivia, precisament va morir parint el quart fill.

Il Merito delle donneRius ens va animar a llegir tant La ciutat de les Dames de Christine de Pizan, com El mèrit de les dones, els dos traduïts al castellà, malgrat que aquest segon sols  parcialment, però que tenim al nostre abast en l’original en italià a la xarxa[1]. Llegint-les estem mantenint viu el seu esperit, que encara ens pot ajudar a mirar i entendre el nostre present. A la fi i al cap, un dels propòsits d’aquest cicle és convidar, tant a dones com homes, a aventurar-se en l’ús del pensament crític, recordar aquelles sàvies que ens serveixen de referents en la història i recuperar-les per al bé comú de tota la societat. Una societat no pot créixer de forma sana si no dona veu i escolta a tots els seus membres, valorant la diversitat. A mes a més, tal com va dir en un moment Rosa Rius, cal canviar la vida des del saber i, afegim, si el pensament únic no permet que les coses canvien, aleshores no podem considerar-lo verdatera saviesa.

Un luxe per a Gandia començar aquest cicle amb una dona sàvia contemporània que està darrere de molts projectes de recuperació de les dones en el pensament de tots temps, especialment el Renaixement i el Segle XX. La seua tasca des del Departament de Filosofia i Gènere i en el Seminari Zambrano i la revista Aurora per molts anys, està donant ja fruit en diverses línies d’investigació. Però segurament també en la revitalització que la Filosofia està tenint en Barcelona. Hi ha una extensa bibliografia de llibres dels quals Rius és l’editora o traductora, a banda dels llibres propis i dels múltiples articles que ha escrit. Al final, com molt bé intuïa Moderata Fonte, cal ser font de la qual es puga beure i no se sap mai on pot arribar eixa aigua.

Rosa Rius Casa de Cultura Gandia 03122018

 

 

 

 

 

[1]    https://www.classicistranieri.com/liberliber/Moderata%20Fonte/il_mer_p.pdf. La ciutat de les Dames va ser traduïda al català per Mercè Otero i Vidal (Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990).

IMATGE-DE-PORTADA1

Cicle Dones Sàvies, Gandia 2018

Rosa Mascarell Dauder

Aquest estiu es va presentar l’informe anual sobre educació de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic)[1]. Les conclusions no són per a fer palmes, hi ha molts indicadors dolents com ara la baixa mobilitat intergeneracional, el fracàs escolar i el biaix per gènere a l’hora d’elegir carrera, que influeix també en expectatives laborals desfavorables per a les dones. A continuació algunes de les conclusions de l’informe en aquest sentit:

  • Hi ha un fort biaix per gènere a l’hora de triar els camps d’estudi en FormacióProfessional: només 1 de cada 8 graduats en el camp d’Enginyeria, Indústria i Construcció és dona, però la proporció puja a 3 de cada 4 en el camp de Salut i Benestar.
  • Encara que els estudiants de 15 anys tenen un rendiment similar en ciències independentment del gènere, és menys probable que les xiques es visualitzen cursant una carrera de ciències o enginyeries, fins i tot en els països on les xiques tenen rendiment superior al dels xics. Els resultats de l’últim estudi PISA suggereix que les diferències de gènere en les expectatives laborals no es deuen únicament a diferències en aptituds de xics i xiques, sinó que els estereotips i la divisió del treball en la societat tenen un paper fonamental
  • Diversos governs dels països de l’OCDE han posat especial èmfasi a millorar la qualitat de l’educació en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, la qual cosa reflecteix la importància d’aquestes disciplines per a impulsar el progrés econòmic, recolzar la innovació i asseure les bases d’una vertadera prosperitat. A més, les habilitats i competències científiques avançades tals com el raonament crític, la resolució de problemes i la creativitat, es consideren fonamentals per a tenir èxit en el mercat laboral, independentment de l’ocupació final dels estudiants.

 

El 60% dels estudiants de nivell terciari (estudis universitaris i tècnics superiors) són dones, però les dones joves continuen veient-se com cuidadores (Sanitat i Educació, especialment infantil i primària) i no en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques que són considerades “disciplines per a impulsar el progrés econòmic, recolzar la innovació i asseure les bases d’una vertadera prosperitat”. Per descomptat que les dones contribuïm en molts aspectes a la prosperitat de la societat, però si el mercat laboral demana “competències científiques avançades tals com el raonament crític, la resolució de problemes i la creativitat”, hem d’estar ahi.

Com canviar les ràtios? Com bé diu l’informe les xiques “no es veuen” en carreres de ciències, tecnologia i raonament crític. Amb aquest cicle Dones Sàvies volem presentar referents de dones en el món de la ciència, la tecnologia i el pensament. Les dones hem estat en tots aquests camps malgrat les dificultats que històricament ens han barrat el camí, bàsicament les prohibicions de dependre i accedir a l’escola i el veto a mostrar i exercir el nostre coneixement a través d’un treball remunerat. Un exemple no massa llunyà: a la política i congressista Clara Campoamor, amb la carrera de Dret acabada, no la deixaven col·legiar-se per ser dona i, com a conseqüència, no podia exercir com advocada.

Dones sàvies i valentes, influencers medievals, pensadores del Renaixement, científiques i pensadores del segle XX i, sobretot, dones que ara mateix, Gandia any 2018, ens comuniquen la seua saviesa. Mireu el programa i veniu a escoltar a aquestes sàvies contemporànies. No heu de desplaçar-se a Sevilla, a Barcelona o a Cambridge, elles venen ací: a la Casa de la Cultura de Gandia del 3 al 14 de desembre.

Dones en vanguardia. Centenari de La Residencia de Señoritas (1915-1936). Algunes convidades Marie Curie, Victoria Kent, Matilde Huici o Maruja Mallo.

Ací podeu accedir a la programació.

Panorama de la educación Indicadores de la OCDE 2018:

                http://www.educacionyfp.gob.es/inee/dam/jcr:2cba4aaa-4892-40d7-ac8b-00efbc95b8a2/Panorama%20de%20la%20Educacion%202018_final.pdf

hqdefault

5a Conferència: “Si els dinosaures pogueren parlar! …”

9 de novembre
Resum de la conferència: Si els dinosaures pogueren parlar! …

Encara que d’alguna manera les roques i els fòssils sí parlen. La qüestió és saber desxifrar què conten. Com si de detectius del passat es tractés, tractarem de traduir al nostre llenguatge algunes de les “pistes” que els fòssils de dinosaures i altres organismes han deixat. Per finalitzar farem un recorregut per la Comunitat Valenciana per a conèixer com era la nostra terra durant l’era Mesozoica, quan els dinosaures poblaven el planeta.
Maite_Suñer(València, 1977)
Va estudiar Ciències Biològiques a la Universitat de València. És Doctora per la Universitat Autònoma de Madrid. Ha col·laborat en diversos projectes d’investigació amb dues de les institucions més destacades del nostre país en el camp dels dinosaures. És coautora de diversos llibres i material de divulgació de la Paleontologia i actualment és la Directora i Conservadora del Museu Paleontològic d’Alpuente (els Serrans).