unnamed2

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE REEDITAT PEL CEIC: “Josep Camarena i l’ocàs del món rural”

El 21 d’abril de 2017, divendres, a les 19,30 hores en el Centre Social de Marxuquera, organitzat pel CEIC Alfons el Vell i la Junta de Districte de Marxuquera es presenta el llibre reeditat pel CEIC escrit per Ignasi Mora,  “Josep Camarena i l’ocàs del món rural”.

L’acte anira a càrrec de Santiago La Parra i Anna Igualde, consellers del CEIC Alfons el Vell, que reflexionaran al voltant del llibre, la figura de Josep Camarena i també presentaran l’espai web sobre l’il·lustre professor.

 

unnamed

 

IMG_20170405_200902

PRESENTACIÓ DE LA REVISTA DE LA SAFOR

La presentació de la Revista de la Safor número 8, l’Anuari del CEIC Alfons el Vell, va tindre lloc el dia 5 d’abril de 2017 i va comptar amb una taula renovada. Per una part, la presentadora, Isabel Canet, membre del consell de redacció de la Revista i consellera del CEIC Alfons el Vell, i d’una altra banda dos dels articulistes d’aquest número, el sociòleg Enric Sigalat i l’economista Néstor Vercher.

La presentadora va fer un repàs al contingut d’aquest número, fent esment dels articles de les diferents seccions i la seua importància tècnica, científica i de divulgació. A continuació, Enric Sigalat i Néstor Vercher van parlar al voltant del seu article La desconnexió valenciana. El dèficit d’infraestructures a les Comarques Centrals Valencianes, on es va palesar la difícil situació que vivim i la necessitat de canviar-la mitjançant un nou projecte territorial i d’equipaments, demanant el que ens pertoca, després de molts anys d’infrafinançament.

Aquesta interessant temàtica va animar el debat amb el públic, que va adreçar diverses preguntes als ponents.

Isabel Canet, membre del consell de redacció de la Revista i consellera del CEIC Alfons el Vell

Isabel Canet, membre del consell de redacció de la Revista i consellera del CEIC Alfons el Vell, va presentar l’acte.

Néstor Vercher, al centre de la taula, i Enric Sigalat van parlar al voltant del seu article La desconnexió valenciana.

Néstor Vercher, al centre de la taula, i Enric Sigalat van parlar al voltant del seu article La desconnexió valenciana.

Un nombrós públic va assistir a l'acte adreçant diverses preguntes als ponents .

Un nombrós públic va assistir a l’acte adreçant diverses preguntes als ponents .

 

museu-faller-gandia-acull-mostra-llibrest-comunitat-valenciana

CULTURA I FALLES A GANDIA

Jesús Peris Llorca President de l'Associació d'Estudis Fallers

Jesús Peris Llorca
President de l’Associació d’Estudis Fallers

Una de les coses que em cridaren l’atenció quan vaig conéixer les falles de Gandia és la relació fluida i natural entre el món de la cultura i el món de la festa. És cert que vaig tindre dos bons ambaixadors; Pasqual Molina i Vicenta Llorca, però les proves han sigut continuades. És simptomàtic que des de 2006 l’Associació d’Estudis Fallers col·labora amb la Federació de Falles de Gandia en l’organització de la Mostra de Llibrets. I és que no podia ser a un altre lloc. Les falles a Gandia han sigut capdavanteres en entendre les falles en termes de cultura en valencià, i és normal que el seu Museu Faller siga un punt de trobada per a falles de tot el País Valencià cada mes de maig.

 

Però no és només això: és realment extraordinària la vinculació dels escriptors i escriptores gandians i del mateix CEIC Alfons el Vell, amb els llibrets i amb els esdeveniments culturals de les falles. Que els premis Ajuntament de Benirredrà i Iaraní tinguen la importància social i cultural que tenen és un fet gairebé únic: els fallers celebren i s’abracen perquè la falla ha guanyat un premi de poesia o d’article, com em va passar a mi mateix amb els amics de la Falla Beniopa en 2016. Però també és com un somni per als escriptors i escriptores, que senten com tenen una comunitat darrere celebrant amb ells. Enguany, que vaig tindre l’oportunitat d’escriure el pregó que va llegir Victor Cucart, puc dir que va ser una experiència inoblidable sentir el calor de la gent i comprovar com per als gandians i les gandianes no només era important qui llegia el pregó, sinó també qui l’escrivia.

També és molt reconfortant assistir a un acte com l’Homenatge a la Paraula a un Teatre Serrano ple de gom a gom i trobar-se amb el president de la Federació de Falles i amb la Fallera Major, juntament amb molts fallers i falleres. La relació és mútua. La gent de la cultura treballa colze a colze amb les falles i les falles se senten part del món de la cultura.

Per suposat que queda tasca per fer, i cal ser ambiciosos, però crec que cal valorar també el que s’ha fet i la naturalitat amb que es viu. Gandia té motius per a l’orgull. En molts sentits és un exemple del que poden fer les falles per la cultura en valencià, del que poden fer els escriptors i les escriptores per les falles. Junts, en xarxa, fent cultura valenciana i en valencià i fent País.

alfons

Edició digitalitzada en PDF del llibre ALFONS EL VELL Duc Reial de Gandia

Us presentem la reedició amb format PDF de descarrega lliure del llibre ALFONS EL VELL Duc Reial de Gandia de Jaume Castillo Sainz.

Punjeu sobre la coberta del llibre per accedir a la pàgina de descarrega

 

108104317av30_alfonselvel

També podeu escoltar l’entrevista que va fer Radio Gandia a l’autor, Jaume Castillo, i al director del CEIC, Rafael Delgado, en aquest enllaç:

https://goo.gl/ulLtWF

 

 

 

 

 

Sin título-1

REFLEXIONS SOBRE EL PATRIMONI DE GANDIA

Isabel Canet

Isabel Canet

Quina és la situació actual del patrimoni cultural de Gandia?

Una pregunta tan concreta i directa com aquesta pot resultar incòmoda, i fins difícil de contestar, perquè ningú no disposa d’una resposta que puga aproximar-se a la realitat amb cert grau de rigor.

El patrimoni cultural, si exceptuem els grans monuments, és un autèntic desconegut per a la major part de la ciutadania, fins i tot per a l’administració local, que té gran part de les competències sobre la seua gestió.

Per tant, resulta imprescindible realitzar un diagnòstic global de l’estat de la qüestió. Des de la identificació dels recursos patrimonials existents, materials i immaterials, històrics i artístics, arqueològics i etnològics etc., passant per l’anàlisi del seu estat de conservació i principals deficiències, com també  les possibilitats d’interpretació i posada en valor de cara a millorar les possibilitats de gaudi per part de la societat a la qual pertanyen.

Com més es retarde aquest diagnòstic, més dolents seran els resultats que reflectirà perquè en les darreres dècades la situació general no ha deixat d’apitjorar. Pensem, per començar, en la pèrdua constant d’edificis històrics experimentada pel el centre de Gandia. Tot i l’existència d’una normativa que tenia per objectiu la preservació del seu caràcter patrimonial (PERIMMU), els edificis nous han anat substituint aquells que conformaven el teixit històric, i causant un greu deteriorament de la imatge tradicional que ha de tenir un centre històric per a ser considerat com a tal. L’aspecte d’alguns carrers resulta més proper a la del centre comercial d’una ciutat moderna que no a la que ha de tenir el casc històric d’una ciutat d’orígens medievals. Els grans monuments com el Palau Ducal, la Col·legiata, l’Escola Pia, el Convent de Sant Roc etc. van, a poc a poc, convertint-se en illots descontextualitzats dins un teixit urbà en vies de renovació que impedeix fruir d’una contemplació adequada o fer-ne una correcta lectura del seu valor cultural.

Però no podem limitar-nos a parlar de la situació de l’antiga Vila o la Vilanova dins de les muralles. Gandia disposa, dins del seu vast espai urbà, d’altres centres històrics com el Raval o el Grau, i a més, els dos que es van annexionar dels anys seixanta, es a dir: Beniopa i Benipeixcar. Cap d’ells ha rebut, des de la planificació elaborada i aplicada per l’administració, de cap consideració als seus valors culturals ni mesures destinades a la seua necessària preservació. Aquests nuclis històrics han evolucionat seguint normatives urbanístiques que ni tan sols tenien en compte la seua identitat històrica. La imatge que ofereixen avui dia és una barreja de cases i edificis d’allò més diversos on el caràcter tradicional a poc a poc va diluint-se. I poc acabar per perdre’s del tot.

Arribats en aquest punt ens podem formular d’altres preguntes: pot permetre’s Gandia la pèrdua dels seus nuclis històrics i efectuar el seu paper de la capital de la comarca des de la renuncia al seu llegat urbà i cultural? S’ho pot permetre econòmicament, tenint en compte l’important paper que juga el patrimoni en la consolidació del sector turístic? En què i a qui beneficia la negligència amb la qual, durant aquests últims anys, s’ha tractat un element cabdal de la ciutat com és el patrimoni?

És tard, però encara no del tot, per a reflexionar sobre aquestes qüestions i acarar un futur millor per a aquesta ciutat que habitem.

Isabel Canet Ferrer

 

Beniopa

Beniopa

 

 

Calendari CEIC 17.indd

EL CEIC ALFONS EL VELL DEDICA EL SEU CALENDARI DE 2017 A L’ART PÚBLIC EN GANDIA

El CEIC Alfons el Vell ha dedicat el seu calendari de 2017 a l’art públic gandià. Un patrimoni sovint desconegut pels ciutadans, però que està format per una considerable col·lecció d’obres d’art de grans artistes.

L’art i sobretot els grans contenidors culturals han esdevingut en les darreres dècades alguns dels fenòmens de masses que més han contribuït a revitalitzar la imatge de les ciutats. Moltes d’elles han aconseguit una nova percepció social gràcies a apostes públiques per Centres d’Art.

Al calendari d’enguany s’han seleccionat 14 obres de les quals hi ha una fitxa tècnica descriptiva i interpretativa. El fet de no conéixer i per tant no valorar aquestes obres ha fet sovint que hagen estat maltractades per decisions inapropiades al voltant de la seua ubicació i altres aspectes que han malmès el seu valor social.

En la confecció dels textos i les imatges han participat historiadors de l’art, arquitectes, artistes, llicenciats en belles arts i experts, tots ells membres o col·laboradors del CEIC Alfons el Vell. La introducció ha sigut escrita per l’artista Antoni Durà, molt lligat a la gestió cultural a l’ajuntament de Gandia en els darrers anys.

El CEIC Alfons el Vell amb aquesta modesta publicació intenta difondre una selecció de les peces artístiques que podem trobar a Gandia, amb la intenció de que siguen valorades i tractades correctament pels poders públics i per la població. Volem que els gandians i els visitants puguen accedir-ne perquè les consideren part del seu paisatge viscut, un paisatge urbà propi, identitari i un referent de qualitat per a la ciutat culta que desitgem.

El calendari està disponible en les oficines del CEIC (plaça Jaume I, 10. Biblioteca Municipal)

Doctor Francisco Camarena.

MÉS ENLLÀ DE SANT JOAN. UN CIENTÍFIC GANDIÀ A NOVA YORK

Alberto Peñín

Alberto Peñín

M’he compromés amb el director del CEIC Alfons el Vell a acostar-me de tant en tant al bloc de nostra pàgina web amb comentaris d’actualitat referits a temes o persones saforenques  que tinguen una repercussió més enllà de les revoltes de Sant Joan, l’àmbit tradicional on sempre s’ha posat la ratlla local. Es una bona gimnàstica per a conèixer la repercussió de les nostres activitats i per conéixer els nostres veïns que fan treballs punters i investigacions d’interés general.

En aquest primer text vull acostar-me a un físic gandià que porta des de 2010 treballant amb una Universitat americana mitjançant un conveni de col·laboració per investigar sobre l’ús d’ultrasons i imatges en el tractament de malalties del cervell com ara el Parkinson o l’Alzheimer. Es tracta de Francesc Camarena (Gandia, 1974), professor del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), que ha passat uns quants anys viatjant a Nova York amb diverses  estades a la Columbia University i en concret en l’UEIL (Ultrasound and Elasticity Imaging Laboratory), posant en contacte grups d’ambdós països, primer per a quantificar la força de la radiació dels ultrasons sobre el teixit humà amb una tècnica prèvia desenvolupada pel grup americà i després per a conéixer les deformacions que es produeixen al crani quan se li fa arribar ultrasons focalitzats. La hipòtesi de partida es que determinades cèl·lules es comporten diferentment en la transmissió dels ultrasons, segons siguen sanes o malignes, aquestes amb una duresa 10 vegades superior al teixit normal.

Passada aquesta fase -i un cop publicats els resultats, com cal, en una revista de referència-, s’ha passat a avaluar l’absorció del teixit al fetge (any 2012) i, durant la seua estada de tres mesos d’aquest estiu de 2016, a desenvolupar l’operatiu que permeta conéixer les condicions de les diferents estructures del cervell (hipocamp, putamen i caudet), el tipus d’ultrasò i la incidència en cadascuna d’elles, per detectar-hi anomalies. Està en tramitació un altre projecte de col·laboració entre l’UEIL, la UPV i l’Hospital Mútua de Terrassa per a dur endavant aquest operatiu.

Si s’hi dóna el resultat esperat, podríem estar davant un nou sistema de detecció de malalties ultrasònic, ràpid, senzill, precís i  no agressiu, que, com a mínim, millorarà les prestacions de les costoses ressonàncies magnètiques. Els ultrasons aplicats al cervell o als tumors, poden posar, mes endavant, els tractaments a punts concrets, substituint les actuals aplicacions de quimioteràpia tan agressives i poc selectives.

Em sembla apassionant el tema, per ser les malalties del cervell un dels objectius preferents de la investigació mèdica actual, amb una gran falta d’instruments auxiliars per al diagnòstic o, quan es puga, l’avaluació del tractament. I ací treballa sense fer soroll mediàtic el nostre amic gandià, al que vaig poder visitar allà a la Columbia, on, amb la seua família, residí tres mesos aprofitant el mes de vacances –coses de la nostra precarietat de mitjans- abans de tornar a Gandia i a les seues classes. Pot ser que dins de dos o tres anys tinguem resultats de gran ressó. Hui, per al Laboratori de Nova York treballen més de 30 persones, i un grup d’ells, ben capdavanter, ho fa des de Gandia.

El dia 25 de Novembre vam sentir Paco Camarena en una conferencia programada pel CEIC Alfons el Vell i la UPV, dins del Cicle de Ciència i Tecnologia a la Safor de 2016, a la Casa de la Marquesa. Un autèntic luxe. Un exemple per depassar les corbes de Sant Joan i obrir nous horitzons.

Doctor Francisco Camarena.

Doctor Francisco Camarena.

 

cartell-joves3

JORNADA “EN PRIMERA PERSONA”

El 28 de desembre de 2016, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós de Gandia, el CEIC organitza la jornada-trobada “EN PRIMERA PERSONA” on quatre joves de la Safor que tornen a casa pel Nadal, compartiran amb nosaltres les seues experiències i projectes a l’estranger.

L’acte començarà amb una breu exposició, de 20 minuts, dels projectes que desenvolupen tots quatre:
-Miguel Vicedo ens parlarà de turbines d’última generació i del seu treball en General Electric (Houston)
-Tonet Durà ens contara la seua experiència a Cartoon Network (Londres) com artista de fons i conceptes d’art.
-David Pistoni de Makers UPV i del projecte “Hyperloop UPV”.
-Pau La Parra del seu treball de recerca: “Europa, futur anterior”.

Posteriorment, es desenvolupa una taula redona, moderada per Anna Igualde, consellera del CEIC Alfons el Vell, on el públic assistent podrà interaccionar amb els invitats.

cartell-joves2

_mg_8904

HOMENATGE A LA PARAULA 2016. SILENCIADES

El dia 20 de novembre, coincidint exactament amb el cinc-cents vint-i-sisé aniversari de la primera edició del Tirant lo Blanc celebràrem, al Teatre Serrano, l’Homentage a la Paraula. La cita amb la literatura, des de fa 20 anys, del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, amb el suport d’artistes, escriptors, músics i societat civil, com ara Saforíssims Societat Literària, i propiciat per l’Ajuntament de Gandia per mitjà de la regidoria de Cultura. Silenciades, la publicació de l’any 2016, ha sigut un repte necessari i ineludible per reunir en una aportació simbòlica, discreta, prudent i inclusiva, les creacions literàries de dones i homes del segle XXI, escriptores i escriptors que han verbalitzat les paraules d’unes dones que van estar sotmeses al menyspreu o a la indiferència per una societat misògina que les anul·lava, dones ofegades per un silenci humiliant, per la desafecció.

 Ens reunirem per a donar vida i veu a les dones ignorades en l’espectacle produït per Núria Sanz i dirigit per Ruth Palonés La cara oculta de la Lluna. L’escola de Teatre Serrano dramatitzà i verbalitzà fragments de Silenciades aconseguint moments de tensió màxima: dues adolescents reproduïren el pensament de Christine de Pisan una dona molt avançada per a la seua època, una dona de sal es rebel·là contra Lot, i fantàstic el monòleg de Maria Lejárraga, ficció basada en la realitat més lamentable.

Ens acompanyaren  autoritats i amics, el Teatre Serrano novament va ser el lloc acollidor on la paraula va prendre un protagonisme especial i particular fent-nos sentir al final de la representació més lliures i més reivindicatius. L’acte va  ser presentat per Vicenta Llorca, membre del consell executiu del CEIC i coordinadora de l’Homenatge a la Paraula de 2016.

Fotos de Pere Millet

 

Aules ESPG

APRENDRE, ENSENYAR I CONSTRUIR LA SOCIETAT DEL FUTUR


Pep Pastor. Director EPSG

Pep Pastor. Director EPSG

Aprendre és una actitud. Aprendre significa escoltar per a poder entendre el que està passant. S’aprèn del que l’altre és. Aprendre significa humilitat per a reconèixer el nostre desconeixement i millorar-lo. Aprendre significa obrir la nostra ment i fer-la més ampla per a fer buit a allò inesperat, al que mai es pensa, al que ens descol·loca. Aprendre també significa pensar en allò après per a passar-ho pel tamís de la nostra capacitat crítica i posar-ho en el seu lloc. Aprendre és un diàleg amb molts que després es transforma en un diàleg amb un mateix. El que es manté en la intimitat d’un passeig en solitari per a després tornar a l’àgora on posar-ho en comú. Aprendre és una sort meravellosa que tenim i a la qual cal seguir aferrats.

Ensenyar és una vocació. És una vocació que ens capacita per a lliurar-nos amb generositat a un dels millors oficis que existeixen: l’ensenyament. Ensenyar significa recol·lectar els coneixements i sabers amb paciència i tendresa. Cuidar-los com es cuiden les coses que estimem, sense presses i gaudint-los. Escodrinyar-los amb curiositat, alegria i treball. I després transmetre’ls. Transmetre’ls amb generositat, amb paciència i amb valor als nostres estudiants (no oblidem que un professor ha de ser abans de res un infatigable estudiant), fer-los útils, posant de manifest fins i tot la utilitat d’allò inútil. El més difícil d’ensenyar és ensenyar a aprendre.

Un dels més grans béns que té la humanitat és el saber. I transmetre’l ens responsabilitza per a seguir millorant aquest bé. Posem en això tots els nostres sentits, capacitat intel·lectual i de treball per a seguir exercint aquesta vocació, la d’ensenyar.

Investigar és una passió. Eixa passió que et porta el voler saber el perquè de les coses. Una passió que t’enganxa i t’enganxa i a la que li dediquem molt de temps sense adonar-nos-en, abstrets i fent-nos preguntes contínuament. Fer proves i experiments que ens permeten arribar a conclusions. No defallir després de diferents fracassos en la confirmació d’una hipòtesi. Continuar insistint fins a aconseguir allò intuït o descartar-ho.

Investigar no és un acte solitari. És un acte col·lectiu, fins i tot social com la mateixa cultura, que posa al servei del grup la passió i el saber de cada individu per a obtenir-ne el resultat. La recerca és una altra forma d’aprendre i de crear coneixement. Sense la recerca l’ensenyament s’acaba reduint a una repetició superficial d’allò existent.

Les retallades pressupostàries en recerca poden minvar considerablement, entre altres aspectes, la qualitat del cicle de l’ensenyament. No ho podem ni hem de consentir. Hem de lluitar contra això. Amb actitud, vocació i passió el nostre treball com a docents que ens han de permetre bandejar la ignorància consentida i la desídia  permesa i ajudar a construir una societat més culta i més desenvolupada tant en coneixement com en benestar. No ens en queda una altra.

 

Aules ESPG