L'autora Roser Soler signa llibres.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE ROSER SOLER: ÀLBUM DE FOTOS

El passat 2 de març es va presentar al Saló de la Casa de Cultura el llibre de Roser Soler: Pluja Teatre (1972-2013). Una aproximació a la història cultural de la Safor. El llibre ha estat editat pel CEIC Alfons el Vell.

Foto: Lluís Romero

foto portada

CONFERÈNCIA DE LYDIA FRASQUET

El passat 21 de febrer, la Dra. Lydia Frasquet Bellver va impartir la conferència «Una revista originada en Gandia: Cimal, cuadernos de cultura artística (1979-2003)». La conferència va repassar la trajectòria de la revista Cimal i la seua importància en el panorama artístic valencià des dels anys de la transició i durant vora vint-i-cinc anys. Igualment va ressaltar la figura del seu fundador Pasqual Lucas, així com del seu director Vicente Aguilera Cerni.
Aquest acte forma part del cicle de conferències i activitats paral·leles a l’exposició «Patrimoni Gandia» i que estan portant-se a terme a l’antic Hospital de Sant Marc. El proper acte programat és una taula rodona titulada «Converses amb artistes» moderada per Mar Beltran i on intervendran Antoni Durà, Javier Chapa i Juan Olivares.

Epistolari

VISITA A L’EXPOSICIÓ I PRESENTACIÓ DE L’EPISTOLARI MARIA ZAMBRANO – ALFONS ROIG

El passat dijous 30 de novembre a les 18:00 h, Rosa Mascarell Dauder, comissària de l’exposició «Alfons Roig i la generació del 27», ens va oferir una visita guiada a l’esmentada exposició situada a la Sala de Dones de l’antic Hospital de Sant Marc. Els assistents van tindre l’oportunitat d’aprofundir en les estretes relacions entre Alfons Roig i autors tan significatius com Vicente Aleixandre, María Zambrano, José Bergamín, Juan Gil-Albert o els hereus de Miguel Hernández.

Posteriorment, a les 19:30, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós es va presentar l’epistolari «Alfons Roig – María Zambrano», editat per la institució Alfons el Magnànim i del que és autora Rosa Mascarell. L’acte va ser presentat per Teresa Pasqual qui va ressaltar  la qualitat i importància de la correspondència entre tots dos personatges. Unes cartes plenes de cultura, respecte i amistat que mereixien eixir a la llum i què aporten valuosa i inèdita informació sobre aquests dos personatges, el seu temps i la seua relació amb la generació del 27.

Madrid 1989, omençant per l'esquerra: Rosa Mascarell, María Zambrano, José Andérica, Isabel García Lorca i Joaquín Lobato

Madrid 1989, omençant per l’esquerra: Rosa Mascarell, María Zambrano, José Andérica, Isabel García Lorca i Joaquín Lobato

1200px-Exterior_del_Museu_Arqueològic_de_Gandia_(MAGa)

GANDIA NECESSITA UN MUSEU

Joan Negre Pérez Doctor en Arqueologia

Joan Negre Pérez
Doctor en Arqueologia

Durant part d’este any i el vinent, Gandia serà la capital cultural valenciana i, per tant, se li ha atorgat el paper d’esdevindre la representant dels valors, els costums i els béns -materials i immaterials- de les nostres terres. Al cap i a la fi, la seua rica història, plena d’obres literàries universals, creacions musicals i artístiques destacadíssimes, així com avenços variats en tots els camps del saber, és un exponent inavaluable del patrimoni humà de la ciutat, la comarca, i de tot el País Valencià.

Esta distinció -alhora que impuls per a la promoció dels diversos àmbits de la nostra cultura- ha estat, però, mancada d’una certa reflexió. Tres eren els eixos que devien dirigir els actes programats de la ciutat: el literari, una aposta segura a la nostra ciutat per bagatge històric; el de la cultura popular, on s’han integrat aspectes variats de les nostres tradicions; i, finalment, l’expositiu. És al darrer brancal al qual vull referir-me en les properes línies. I no per a criticar les iniciatives que s’estan realitzant, sinó per a reflexionar sobre les greus mancances que patim la resta del temps. I és que, resulta difícil entendre com la capital cultural valenciana no compta amb cap museu.

És cert, tenim el Museu Faller, però, tot i presentar una bona oferta per apropar-nos una herència immaterial tan rellevant com són les nostres festes més universals, és un espai de titularitat privada del qual no pot dependre l’oferta cultural de la ciutat. També teníem el Museu d’Art de les Clarisses. Quasi dos milions d’euros va invertir l’Ajuntament de Gandia en restaurar les obres i adequar l’hospital de San Marc per convertir-lo en un espai immillorable per conservar-les i divulgar-les. Fins que l’Arquebisbat de València, gràcies al fet que estes peces d’art formen part d’una col·lecció privada sense cap tipus de declaració d’interés públic, va decidir emportar-se-les d’allí.

01L’espai on havia sigut instal·lada aquella selecció d’obres és a més la seu del Museu Arqueològic de Gandia (MAGa). Desgraciadament, esta institució, mancada des de l’inici dels recursos necessaris, però també sense iniciativa per mamprendre activitats de promoció i divulgació de la seua tasca, és hui en dia un ens que no complix amb les seues funcions més bàsiques. Les seues accions es limiten a l’exposició permanent d’un conjunt reduït i descuidat del nostre patrimoni arqueològic, que tan sols mostra parcialment la riquesa dels seus fons, i a les activitats programades per a centres educatius i col·lectius diversos de la comarca.

Un museu com el MAGa hauria d’haver comptat des d’un primer moment amb el recolzament, econòmic i institucional, per a gestionar una més àmplia i diversificada col·lecció permanent, comptar amb la presència d’exposicions temporals -com les que diputacions i Generalitat ofereixen constantment a altres entitats- i programar xarrades, congressos, publicacions i altres activitats que feren conéixer la seua tasca en el conjunt de la comarca i més enllà. A més de tot això, la col·laboració entre MAGa i el Servei Municipal d’Arqueologia hauria de ser molt més fluida, fins al punt d’esdevindre un mateix ens que optimitzara no sols la difusió del patrimoni arqueològic, sinó el seu estudi a través de la participació en projectes de recerca.

1200px-Exterior_del_Museu_Arqueològic_de_Gandia_(MAGa)

Com pot ser que, a dia de hui, el castell de Bairén continue sent un jaciment desconegut, sense cap intervenció sistemàtica, cap pla director en actiu per a la seua posada en valor i amb zero potencial turístic? La Bastida de les Alcusses (Moixent), La Carència (Torís), L’Altet de Palau (La Font de la Figuera), la Lloma de Betxí (Paterna) o la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna) són només alguns dels jaciments que la Diputació de València està finançant amb l’objectiu de protegir i donar a conéixer el nostre llegat històric.

Prenguem-nos esta capitalitat cultural com un nou començament per a la ciutat. Aprofitem que tenim un govern local jove i amb ganes de treballar, preocupat per construir un model de ciutat que potencie un turisme de qualitat, i que institucions privades, com el Palau Ducal, estan realitzant un magnífic treball en esta mateixa direcció. Fem un bon museu a la ciutat. No cal que siga un d’arqueologia. Pensem-ne un d’ampli on tot el patrimoni de la comarca, cultural i natural, tinga cabuda. Integrem-nos a les xarxes cooperatives de les diputacions valencianes, de manera que puguem desenvolupar projectes en comú per potenciar el turisme cultural i no-estacional.

Diversos partits polítics, de tots els colors, comentaven recentment les bondats de cedir un espai públic, l’antic edifici de correus a la Plaça dels Colomets, a la Universidad Católica de Valencia. Quin goig i quin reviscolament del centre històric suposaria, en deien. A mi m’agradaria fer una contraproposta. Enlloc de beneficiar una institució privada, habilitem de nou este espai per a la ciutadania i per a la gent que ens visite. Dissenyem a Gandia un museu, amb l’ajuda de la Generalitat i la Diputació, que realment complisca un paper protagonista en el dia a dia de la ciutat. Un que participe activament en la vida de la ciutadania i vertebre una oferta lúdica i divulgativa digna de la capital cultural valenciana.

CORREUS

_MG_9662

ÀLBUM DE L’HOMENATGE A LA PARAULA 2017

DSC_0433web

LA SETMANA DE LA CIÈNCIA A GANDIA, NOVEMBRE DE 2017

Joaquin Grau Sala, catedràtic de Matemàtiques i conseller del CEIC

Joaquin Grau Sala, catedràtic de Matemàtiques i conseller del CEIC

 

La Setmana de la Ciència a Gandia és un esdeveniment de divulgació científica i de participació ciutadana organitzat conjuntament pel CEIC Alfons el Vell, el Campus de Gandia de la UPV i del Centre internacional de Gandia de la UV, així com d’altres entitats. El seu objectiu és oferir al públic de Gandia i comarca l’oportunitat de conéixer de prop el treball que realitzen els científics i les seves investigacions, motivacions i esforços. La societat en general podrà conéixer els últims avenços de la ciència i de la tecnologia.

El projecte de la setmana de la ciència ha de reunir, al meu entendre, les següents característiques: il·lusió, viabilitat, sostenibilitat, operativitat, informació, recursos, assumpció del projecte, crítica, transparència, nivell, comunicació amb la gent, i efectivitat.

Tractaré d’explicar cadascuna d’aquestes característiques i els suports amb què comptem:

  • Il·lusió: De segur que des de fa temps és una idea que a molts ens ha passat pel cap i no hem trobat mai el moment de substanciar. Va ser en l’estiu de 2016 quan Enric Marco, astrònom i conseller del CEIC Alfons el Vell, i el qui subscriu aquest article, mantinguérem una conversa amb Francesc Colomer, astrònom amic d’Enric i “pare” de la setmana de la ciència de Quart, el qual ens animà a posar em marxa aquest projecte.
  • Viabilitat: Del món de les idees a la plasmació real d’aquestes, és el camí a recórrer. Si sols ens quedem al món de la fantasia, açò no deixarà de ser una simple il·lusió. Aleshores, com podíem fer realitat aquesta fantàstica i sublim idea? En primer lloc calia fer-ne una exposició i aconseguir un convenciment dels entesos en el lloc que consideràvem oportú, el CEIC Alfons el Vell. Sembla que la idea va agradar i ens vam posar en marxa. Dues persones, i tot un organisme autònom amb capacitat per fer possible el projecte? Dels dos organitzadors es passa a un equip on estan Rafa Delgado, l’antic director, i Lluís Miret, l’actual director del CEIC Alfons el Vell, i la inestimable col·laboració de Boro Mañó. Es tracta de fer viable el projecte. Cal pensar en futur, escampar a d’altres institucions el projecte, fer-les-en partícips i millorar-lo si cal amb d’altres aportacions.
  • Sostenibilitat: El Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València, el Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València junt al CEIC Alfons el Vell, tres institucions autònomes i cadascuna d’elles amb recursos suficients, decideixen aportar experiència, professorat i mitjans materials i humans, per aconseguir que la setmana de la ciència a Gandia no sols siga el projecte d’un any, sinó un projecte ferm i sostenible per molts anys.
  • Operativitat: La concreció de les activitats suposa la selecció dels camps científics o tecnològics que s’han de desenvolupar, els ponents, professors, guies, etc. que duran a terme les activitats, i el lloc o llocs on es celebraran. És clar que els destinataris de la setmana de la ciència són xiquets, joves i adults. Aquesta diferenciació, com a conseqüència, ens porta a demanar la col·laboració de mestres i de professorat dels col·legis i instituts, sense els quals resulta impossible motivar i fer arribar la ciència als destinataris. Per tant, des d’ací demanem també la col·laboració dels professionals de l’ensenyament.
  • Informació: Cada institució (UPV del Campus de Gandia, UV Centre Internacional de Gandia, i Alfons el Vell), mitjançant la seua base de dades, farà difusió del programa complet i detallat de la setmana de la ciència.
  • Recursos: L’optimització dels recursos és un concepte que, per les circumstàncies de l’època que vivim en l’actualitat, el tenim, malauradament, prou clar. Des del convenciment que és un bé d’interès públic i sense ànim de lucre, demanen a les institucions públiques i a d’altres entitats, les aportacions que permetran donar la rellevància que correspon a aquestes iniciatives culturals de caràcter científic i tecnològic contingudes en la setmana de la ciència. L’experiència d’altres setmanes de la ciència en ciutats com València, Barcelona, Madrid, etc. permeten la confirmació d’una disposició favorable.
  • Assumpció del projecte: L’assumpció del projecte és inevitable per donar-li una vida saludable i també llarga. És per això que pretenem crear l’associació “Amics de la ciència i la tecnologia a Gandia”. Una iniciativa que s’ha constituït en altres llocs i amb un resultat fantàstic. Perquè un projecte assumit i compartit per molts és garantia de salut i continuïtat.
  • Crítica: “La qualitat d’un producte la verifica el consumidor”, almenys en primera instància. Aquesta premissa ha de presidir les actuacions i activitats de la setmana de la ciència. S’arbitrarà un sistema d’avaluació on cada assistent podrà donar la seua opinió, així com també fer comentaris al respecte, que desprès s’analitzaran i es posaran en valor.
  • Transparència: Tant l’estructura organitzativa com el format i dinàmica del desenvolupament dels actes serà pública. És donarà tota la informació per via digital i serà accessible a tothom.
  • Nivell: Un esdeveniment com la setmana de la ciència, si ha de tindre relleu i atraure un públic divers, siga o no professional o iniciat, ha de comptar amb persones altament qualificades de primera línia d’investigació. Les dues Universitats i els membres del CEIC Alfons el Vell tenen a l’abast personalitats en els diversos camps de la ciència i de la tecnologia. A més, caldrà afegir altres professores i professors d’altres universitats o institucions que amablement es presten a col·laborar-hi.
  • Comunicació amb la gent: En el projecte comptem amb el suport de la premsa, la ràdio i la televisió locals que, amb l’antelació adequada, anunciaran els actes i les activitats a desenvolupar. A més, a posteriori, hi haurà la possibilitat de fer entrevistes als ponents de les xerrades, o de donar informació detallada del dia a dia.
  • Efectivitat: Com tot projecte, aquest també té una finalitat: “pretenem acostar al públic l’extraordinari món de la ciència i la tecnologia i, si de cas, iniciar els joves en les seues possibles vocacions”. Aleshores cal demanar que les temàtiques, els tipus d’activitats, les exposicions, el cine, etc. tracten aspectes de l’actualitat de la investigació o divulgació de la ciència i tecnologia, però en qualsevol cas, cal que sempre facen aportacions novedoses o desconegudes per a la major part del públic receptor. En definitiva, que siguen aportacions “significatives”.

Amb aquesta iniciativa, tractarem de contagiar des dels més joves als més grans, des dels iniciats i amants de la ciència i tecnologia, als que només són curiosos, des dels experts i professionals d’aquests camps als que simplement no han tingut l’oportunitat de conéixer i gaudir d’aquest món apassionant.

L’èxit de la setmana de la ciència serà, si s’acompleixen els objectius previstos, l’èxit de tots els gandians, de tots els saforencs i, en definitiva, l’èxit de tots.

 

imatge portada1