5CONFE_

5na CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

L’escriptora Isabel de Villena, una influencer medieval
Rosa Mascarell Dauder

Començàvem el cicle Dones Sàvies anomenant a Christine de Pizan i l’hem tancat parlant de la nostra Christine de Pizan: Isabel de Villena. Rosanna Cantavella –professora de Literatura Catalana Medieval a la Universitat de València, membre vitalici de Clare Hall, University of Cambridge, i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, directora de la revista digital Magnificat Cultura i Literatura Medievals–, ens parlà d’aquesta intel·lectual que defensà la dignitat de les dones en la cultura cristiana.

Cantavella Villena full volantIsabel de Villena (1430- 1490) era filla d’Enric de Villena i de mare desconeguda. Son pare era nét d’Alfons d’Aragó, dit el Vell, duc de Gandia i aspirant al tron de la Corona d’Aragó en el Compromís de Casp. Aleshores Isabel de Villena, batejada com Elionor, pertanyia a la dinastia reial de la Casa d’Aragó, de fet era la filla de l’últim descendent masculí legítim d’un dels aspirants al tron d’Aragó a la mort de Martí l’Humà, i va ser educada com a tal en la cort de la reina Maria de Castella, malgrat les circumstàncies del seu naixement. A quinze anys ingressà com a clarissa[1]  en el convent de la Trinitat de València i als trenta-dos va ser elegida com a la seua abadessa. Aquesta posició li va donar no sols prestigi, per ser el convent més de moda en aquell temps a la ciutat gràcies a l’interés de la reina, sinó també poder per influir en la vida cultural de València. Açò darrer aconseguit per propis mèrits com dona erudita que era, reclamada com arbitr literari en els cercles més cultes de València, promotora de l’ampliació del convent, predicadora des de la Trinitat… fins al punt que fou anomenada «papessa» per la seua notorietat, tant intel·lectual com religiosa, aplaudida per autors com Joan Roís de Corella i el grup de Bernat Fenollar.

Com ens deia Rosanna Cantavella: l’obra que li va donar fama va ser la seua Vita Christi, que es va publicar en unes circumstàncies particularment femenines: aquest llibre d’una dona, que va ser escrit pensant principalment en un públic femení, les monges de la seua congregació, va ser donat a la impremta en 1497 per una altra dona, Aldonça de Montsoriu, abadessa successora de sor Isabel, atenent l’interés d’una altra dona, la reina de Castella Isabel la Catòlica que desitjava llegir-lo, i que, per cert, sembla que nova tenir problemes per llegir-lo en català.

Aquest text, la Vita Christi, rebatia directament els tòpics de la literatura misògina anterior, molt abundant en aquell temps, com varen veure en la primera conferència de Rosa Rius que ens parlà de Christine de Pizan i de Moderata Fonte. En la Corona d’Aragó també teníem eixe tipus de literatura contra la virtut de les dones. Isabel tenia ben prop, a la mateixa ciutat de València, a Jaume Roig que escrigué L’Espill. Tenint aquest llibre en el cap, en la Vita Christi, la vida de Jesús és contada des de la perspectiva de les dones protagonistes en la seua vida, especialment la seua mare Maria i la seua estimada Maria Magdalena. De fet el llibre de la Vita comença quan és concebuda Maria i acaba amb la seua coronació celestial en morir. Els personatges femenins d’aquesta obra són clau per reivindicar el lloc i les virtuts de la dona:

«car sabia mes en los secrets divinals que neguna pura creatura. [. .. ] Totes les sanctes ordinacions e scriptures evangelicals que los apostols han scrit e posat son stades comprovades e corregides ab aquest verissim original [Maria]! Quants secrets ha revelats sa senyoria, en la vida sua, a la Esglesia sancta [ … ]. E los sancts apostols, en aquell temps, hon se vulla que fossen, no feyen cosa deguna sens consell de la Senyora; e com algun gran hom de sciencia o de stat novament se convertia, tantost anava en Hierusalem per veure aquell spill de virtuts» (Isabel de Villena, Vita Christi, CCLXXVIII, 3, 310-311)

 

Isabel de Villena abadesa de la Trinitat de València

Isabel de Villena abadesa de la Trinitat de València

De nou amb paraules de la mateixa Cantavella: La particular importància de Maria en aquesta obra ve marcada no solament per la presentació exemplar de les seues virtuts, sinó també per la perspectiva de la narració: sovint no se’ns conten sols els episodis de la vida de Jesús, sinó que van acompanyats del comentari sobre l’impacte que els fets provoquen en Maria. L’altre gran personatge femení de la Vita Christi de Villena és Maria Magdalena, la qual apareix com l’enamorada de Jesús. Amb el seu passat térbol, el personatge de la Magdalena -cal deixar-ho clar- mai no va ser presentat com a model general de dona per la teologia cristiana, però sí que va ser pres com el més alt símbol de la vida contemplativa -l’ànima devota-, i d’aquesta manera es convertia en exemple per excel·lència per a una comunitat religiosa femenina com aquella a la qual es dirigia Isabel de Villena. D’aquí ve l’èmfasi en el tractament amorós de la seua història («car io t’he esposada i lligada a mi per fe e caritat», diu Jesús en la Vita Christi). Però, bé que no establerta com a patró per al seu sexe, la Magdalena era dona, i la nostra autora, que mai no desaprofita l’oportunitat de defensar la condició femenina, en remarca una característica que Villena considera consubstancial al seu gènere: una enorme capacitat de sentir i entregar amor (vid. CXVII, 49- 50; CXLIII, 101-102).

Recomanem llegir tant la Vita Christi, d’Isabel de Villena com qualsevol dels nombrosos articles que Rosanna Cantavella ha dedicat a la nostra influencer medieval:

Rosanna Cantavella aprofundeix en la figura d’Isabel de Villena (audio)

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/sons-de-ledat-mitjana/rosanna-cantavella-aprofundeix-en-la-figura-disabel-de-villena/audio/1015846/

Isabel de Villena i família: una reconsideració biogràfica: http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/view/773

Sobre la prosa d’art en Isabel de Villena: https://www.uv.es/sphv/13/16_cantavella13.pdf

El denominat “estil afectiu” en la Vita Christi d’Isabel de Villena: https://core.ac.uk/download/pdf/71018397.pdf

 

[1]    Una ordre aquesta de les dites clarisses, segona ordre de Sant Francesc, a la que també van ser devotes les duqueses Borja, Maria Enriquez i Lucrècia Borja.

4

4a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

La passió de Marie Curie

Rosa Mascarell Dauder

Quan ens pregunten pel nom d’alguna científica, quasi segur que el primer que ens ve al cap és el de Marie Sklodowska- Curie, abreviant: Marie Curie. Ella va ser la primera professora de la Universitat de la Sorbona en més de sis-cents anys, la primera dona a obtenir un Premi Nobel i el primer científic a rebre’n un segon. Però quina era la seua passió?

En 1931 Marie va estar en Madrid convidada per la ILE (Institución Libre de Enseñanza), i es va allotjar en la Residencia de Señoritas que dirigia María de Maeztu [1], allí contagiaria a les dones la seua passió:

Estic entre els que pensen que la ciència té una gran bellesa. Un científic en el seu laboratori no és sol un tècnic: és també una xiqueta [o un xiquet] enfront dels fenòmens naturals que l’impressionen com un conte de fades. No hem de permetre que es crega que tot el progrés científic es pot reduir a mecanismes, màquines, motors, encara que tota aqueixa maquinària té també la seua pròpia bellesa. No crec que l’esperit d’aventura córrega cap risc de desaparéixer en el nostre món. Si veig al meu voltant una cosa especialment viva, és precisament aqueix esperit d’aventura, que sembla indestructible i està emparentat amb la curiositat.

Marie Curie i Adela Muñoz caracteritzada per a la conferencia en Gandia

Marie Curie i Adela Muñoz caracteritzada per a la conferencia en Gandia

El dijous 13 de desembre vàrem tenir en Gandia a Marie Sklodowska- Curie interpretada per Adela Muñoz Páez. Adela comparteix amb Marie la seua passió per la ciència i per El porvenir de la cultura, que així es titulava la conferència que va donar Marie Curie en Madrid en 1931. Adela és catedràtica de química inorgànica i professora en les facultats de Química i de Física de la Universitat de Sevilla. Una de les seues investigacions, relacionada d’alguna manera amb les de Curie, s’ha centrat en les Fonts de Radació Sincotron un projecte europeu i internacional en el qual participa [2].

La interpretació d’Adela Muñoz va ser un monòleg de Marie adreçat al seu estimat Pierre Curie, mort en 1906 a 47 anys atropellat per un carro en París, deixant-la viuda amb una xiqueta de 9 anys i una altra de 14 mesos. De forma austera, organitzada i treballant moltes hores al laboratori, va continuar amb les seues investigacions sobre la radioactivitat i al mateix temps implicant-se en accions socials. Per exemple, en la Primera Guerra Mundial va fer un curs d’infermeria, es va ensenyar a conduir i va muntar equips de raig X portàtils en furgonetes, les petites curies, amb l’ajuda de la Creu Roja i la Unió de Dones de França. L’Institut del Ràdio, que havia creat amb el seu marit, es va convertir en un centre d’instrucció per a dones que volgueren aprendre l’ús del raig X per localitzar bales i trossos de metralla. Ella personalment es va llançar amb la seua filla major a recórrer els fronts per ajudar als soldats ferits . Centenars de mils de vides se salvaren d’aquesta manera. Podeu saber més de la vida de Marie Curie en els llibres que ha escrit Adela sobre ella, Marie Curie. Una vida por la ciencia, i sobre dones sàvies a la història de la ciència, titulat precisament Sabias, on també li dedica un capítol.

Portada de llibre "Sabias" d'Adela Muñoz

Portada de llibre «Sabias» d’Adela Muñoz

Un dels temes que va eixir en el debat va ser el nomenat “Síndrome de Madame Curie”, un terme que va encunyar la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter i que fica nom a la pressió que senten les dones per arribar al llistó tan alt que va deixar Curie, i per altra banda, al nivell d’exigència que es demana a les dones científiques, un nivell d’exigència que no compleixen tots els homes. A més a més en el món de la ciència es dóna també l’“efecte Matilda”, que igualment ha encunyat Rossiter, segons el qual existeix un biaix en contra del reconeixement dels èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes. Una investigació del 2012 trobà que els homes científics estatunidencs rebien més reconeixement i premis que les dones amb èxits similars. També les contribucions científiques de dones no són tan reconegudes, tot produint un gran biaix de gènere en la difusió de la recerca. Un estudi de 2018 demostra la tendència dels homes a citar el treball dels seus companys obviant el de les companyes [3]. Per a Adela Muñoz, l’exemple de Curie deu servir d’inspiració mai d’angoixa, cada científica ho és per motivacions pròpies i l’important és no quedar-se fora d’eixe món fascinant que és la investigació científica.

Ni santa, com la presentà Gregorio Marañón, ni heroína: Marie Sklodowska- Curie va ser una dona apassionada, curiosa, treballadora, ciclista amant de la natura i sabia, amb una gran força de voluntat i amb les seues debilitats com qualsevol persona. Possiblement va haver de ficar-se una mascara en públic per protegir la seua intimitat. Adela Muñoz va saber presentar-nos-la així: una dona admirable, però abans de res una dona amb les seues llums i ombres.

 

Conferència de Adela Muñoz Páez en Gandia

 

[1]. http://www.residencia.csic.es/expomujeres/cronologia.htm

[2]. Podeu saber més d’Adela Muñoz fent una cerca a la xarxa. Especialment  us recomanem els seus articles de divulgació científica a El periódico: https://www.elperiodico.com/es/autor/adela-munoz-paez-55561

i el seu blog: Cartas a Hipatia, http://hypatia.es/

[3]. Per qui vullga llegir l’informe en anglés: Gender homophily in citations https://openaccess.leidenuniv.nl/bitstream/handle/1887/65291/STI2018_paper_245.pdf?sequence=

Sin-título-2

3a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Les dones som de ciències… o no?

Rosa Mascarell Dauder

Tendim a pensar que les coses van arreglant-se amb el temps, que el sentit comú i la justícia acabarà imposant-se per si mateixa: “temps al temps”, solem dir. Isabel Pérez-Arjona, professora de Física aplicada a la UPV-Campus Gandia  i investigadora en acústica submarina, ens mostrà la situació actual de les dones en la ciència on, especialment en els escalafons més alts d’investigació i acadèmics, o no estan o no es veuen. Per què? Realment ha millorat la situació en els darrers anys?

Basant-se en estudis i estadístiques, Isabel va ficar damunt la taula principalment quatre barreres en la carrera científica de les dones: primera el problema dels estereotips de gènere en la societat que comencen a una edat molt tendra (abans dels sis anys) i condicionen l’autopercepció de les xiquetes; segona la falta de referents de dones científiques per manca de visibilització; la tercera barrera és la dificultat de conciliar maternitat i investigació; la quarta el biaix anti femení que opera en processos de selecció i promoció del personal científic (el cas de Jennifer i John, que comentarem més baix).

Els estereotips de gènere fan referència a aquelles creences arrelades fortament en la societat sobre com són, o com han de ser, les dones i els homes. Aquestes creences, moltes vegades inconscients, dicten els rols d’homes i dones en la societat. Segons la psicòloga especialista en infantil Cèlia Rodríguez: “Els estereotips de gènere defineixen el rol d’una persona en funció del seu sexe i, amb això, estan establint les metes i expectatives socials tant de l’home com de la dona. D’aquesta manera es marquen una evolució i desenvolupament diferents des de la infància, que donen lloc a situacions de desigualtat i de discriminació.” Al respecte, Isabel ens passà el vídeo Y tú, ¿qué quieres ser de mayor? Una campanya de sensibilització en Drets de la Infància de la Lliga Espanyola de l’Educació, produïda amb TekilaMovies i finançada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat: https://www.youtube.com/watch?v=YvGi7CrnqKc

Dissortadament estem envoltats de molts estereotips des del supermercat amb productes per a cavallers i per a princeses, passant pels llibres de text amb poques dones i reproduint estereotips o els colors diferents per nens i nenes, blau i rosa. Roser Pérez, de la Regidoria d’Igualtat Polítiques inclusives de l ‘Ajuntament de Gandia, ens animà a comunicar a la Regidoria qualsevol missatge sexista en publicitat a la nostra ciutat per prendre mesures des de l’Ajuntament.

Sobre la barrera de la falta de referents, Isabel Pérez-Arjona ens recomanà regalar a les xiquetes i xiquets llibres com Mujeres de ciencia. 50 pioneras que cambiaron el mundo, i celebrar a les escoles l’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. Ens contà la seua experiència en l’escola de Ròtova on porta ja uns anys fent xerrades i activitats encoratjant a les xiquetes que també són de ciències.

Quan finalment una dona es decideix per cursar una carrera científica, segons les estadístiques arriba un punt en els anys de postgrau i d’investigació en el que el nombre de dones cau dràsticament, coincidint amb els anys en el que les dones que volen ser mares es decideixen a ser-ho. La falta de suport per a la conciliació familiar afecta a les dones, però no als homes que són pares en eixos mateixos anys. La doble jornada l’experimentà Isabel en primera persona, mare de fill i filla, i ens contava anècdotes personals sobre eixa situació.

No és la maternitat l’única barrera per a una dona que ha triat carrera de ciències, està també el prejudici de gènere que va demostrar l’experiment “Jennifer i John” que s’explica en detall en: https://blogs.eitb.eus/cienciayhumanismo/2012/11/25/sexismo-en-la-ciencia-el-caso-de-jennifer-y-john/

Les conclusions d’aquesta investigació és que “els xics reben una millor valoració que la que reben les xiques quan sol·liciten ser admesos en departaments universitaris de ciències per a ocupar llocs de direcció de laboratori. Aqueixa millor valoració dels xics és independent de la qualificació real; la seua única raó de ser és que són xics.”

Partint de la pregunta “som les dones de ciències… o no?” I amb les xifres en la mà, el que ens demostrà sense dubtes Isabel Pérez-Arjona és que encara hi ha molta feina per fer per part de tota la societat per crear un món més igualitari pels xiquets i xiquetes i que ni uns ni altres es fiquen barreres sobre el que poden o no ser de majors… i el temps per si sol no arregla les coses.

Estereotips de gènere en la ciència-The nutty professor (1963)

Sin-título-2

2a CONFERÈNCIA “DONES SÀVIES”

Maridas y modernas sin sombrero.
Rosa Mascarell Dauder

L’estigma que caigué damunt de les dones amb obres com Le Roman de la Rose, on les dones no sols són febles, sinó la personificació del vici, continuava sense desmuntar-se completament al principi del segle XX. Fins al 1910 amb la llei Burrell, les dones no poden accedir a estudis superiors, i així i tot encara necessitaven autorització d’un tutor per treballar i estudiar. Si en la conferència inaugural del dia 3 de desembre ens parlà Rius de la Querelle des femmes, en la de Maria Elizalde del dia 4 varen veure com la batalla perdurava en el segle XX amb les dones de la dita Generació del 27. Experta en aquesta generació i en l’exili republicà, Elizalde ens va presentar a les dones sàvies que varen nàixer a la península a les primeries del segle passat, com ara Concha Méndez, Maria Teresa León, Josefina de la Torre, Remedios Varo, Maruja Mallo o Maria Zambrano.

Las Sin Sombrero- Josefina de la Torre- Maria Zambrano- Maria Teresa León

Las Sin Sombrero- Josefina de la Torre- Maria Zambrano- Maria Teresa León

El Lyceum Club Femenino de Madrid va ser fundat per dones de la generació anterior a aquelles: Zenobia Camprubí, esposa de Juan Ramón Jiménez, María Lejárraja, que escrivia les obres que firmaba el su marit Gregorio Martinez Sierra i Carmen Baroja germana de Pio Baroja. El fet que en aqueix temps se les conegués pel marit va fer que el club prengués el malnom de «el club de las maridas», i intel·lectuals com Jacinto Benavente mostraren obertament la seua misògina negant-se a anar a donar conferències «a tontas y a locas». Eixes etiquetes eren les que es penjaven a les dones que tenien ganes de saber i dependre.

El mateix any que s’aprovà l’entrada de la dona a la Universitat, es va fundar també la Residencia de Estudiantes dins del que va ser el projecte més innovador pedagògicament del segle XX a Espanya: la Institució Lliure d’Ensenyança, ILE, fundada per Francisco Giner de los Rios. Paral·lelament, es va crear també la Residencia de Señoritas, on les xiques que des de províncies volien assistir a la Universitat Central, ho podien fer en un ambient que fomentava l’estudi i la camaraderia. Així ho recorda la farmacèutica Àngels Malonda de Gandia en les seues memòries (Aquello sucedió así, 1983). Dirigida per Maria de Maeztu, la Residencia de señoritas va ser una institució de referència que ampliava estudis amb conferències, tertúlies i tallers de tota mena, implicant-se també amb les Missions pedagògiques que portaren llibres, art, teatre o cine a les zones rurals i a les fàbriques.

Moltes de les dones d’aquesta generació s’implicaren també políticament amb la II República, de forma que patiren també el colp d’estat que portà la Guerra Civil i l’exili quan la dictadura acabà amb definitivament amb la democràcia. Alguna d’elles va morir exiliada, com Concha Méndez, i altres tornaren a la seua terra ja per morir, com Maria Teresa León o Maria Zambrano. Elizalde ens va mostrar la trajectòria vital d’elles i ens convidà a seguir investigant a través de la pàgina Las sinsobrero (https://www.lassinsombrero.com/), i el llibre del mateix títol de Tania Batlló.

Ja en el col·loqui, va eixir el tema de la pertinència de recuperar la idea de les Missions pedagògiques hui en dia. Un suggeriment del públic al respecte va ser que es gravaren i penjaren a la xarxa les conferències patrocinades per l’Ajuntament de Gandia, de manera que més persones puguen accedir i poc a poc crear un fons didàctic.

Conferencia de Maria Elizalde en la Casa de Cultura.

Conferencia de Maria Elizalde en la Casa de Cultura.

 

Sin-título-1

1a CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES»

El mérit de les dones

Rosa Mascarell Dauder

Allà on falla la disposició natural, hem de procedir amb l’intel·lecte i la torxa de la raó. Ens diu Moderata Fonte en Il merito delle donne, publicat pòstumament en 1600. Un diàleg que defèn les virtuts de les dones que havien estat atacades per Guillaume de Lorris i Jean de Meung en el bestseller d’aquells temps: Le Roman de la Rose. Escrit durant el segle XIII, aquest llibre es va convertir en un dels llibres més difosos en aquells segles, un llibre en el qual, a banda del seu mèrit literari, es descriu a la dona –sobretot a la segona part– com a cau de tots els vicis possibles. La primera a contestar enfront d’aquest insult generalitzat va ser Christine de Pizan iniciant el que s’anomena Querelle des femmes.

Moderata Fonte 1555-1592El dilluns dia tres de desembre encetàrem el Cicle Dones Sàvies amb la conferència de la professora Rosa Rius de la Universitat de Barcelona: Imatges i figures de la querella de les dones (segles XV-XVII). En aquesta ocasió es va centrar sobretot en la figura de Moderata Fonte, àlies de Modesta Pozzo de Zorzi, canvi de nom que demostra el seu desig de què la seua obra circulara i no quedara en el fons d’un pou (Pozzo). Rosa Rius en el seu discurs, feia notar la diferència d’aquestes dones, com  Pizan, Fonte o Lucrezia Marinella, que prenen la ploma per dir-se, que no volen que els homes parlen per elles per dir el que elles són o volen, sinó que reclamen el dret a prendre la paraula i dir-se des de la mateixa experiència. Com ens recordava Rius citant María Zambrano: ser lliure és exposar-se.

Les imatges i figures que ens evoca el llibre Il merito delle done, El mèrit de les dones, de Moderata Fonte és el d’un jardí tancat situat en la ciutat de Venècia, ornat amb fonts i estàtues femenines coronades de llorer, on set dones discuteixen sobre el seu estat, desitjos, penúries i gojos. Des del començament l’autora vol remarcar que les dones estaven sense homes «que les observessin o els impedissin” i, així, “raonaven entre elles sobre les coses que més de gust els venien», reconeixent que es sentien més lliures per parlar sense la presència d’homes. Les set dones de diferents edats i situacions, fadrines, casades, viudes… però hi ha una, ens detallava Rius, que és la més admirada per totes, la jove Corinna, verge i culta, allunyada aleshores de la funció reproductora i de la feina domèstica que en aquell temps s’esperava de les dones. Este personatge sembla donar veu a l’autora, o al seu somni, perquè Moderata sí va ser dona casada i mare de tres fills quan escrivia, precisament va morir parint el quart fill.

Il Merito delle donneRius ens va animar a llegir tant La ciutat de les Dames de Christine de Pizan, com El mèrit de les dones, els dos traduïts al castellà, malgrat que aquest segon sols  parcialment, però que tenim al nostre abast en l’original en italià a la xarxa[1]. Llegint-les estem mantenint viu el seu esperit, que encara ens pot ajudar a mirar i entendre el nostre present. A la fi i al cap, un dels propòsits d’aquest cicle és convidar, tant a dones com homes, a aventurar-se en l’ús del pensament crític, recordar aquelles sàvies que ens serveixen de referents en la història i recuperar-les per al bé comú de tota la societat. Una societat no pot créixer de forma sana si no dona veu i escolta a tots els seus membres, valorant la diversitat. A mes a més, tal com va dir en un moment Rosa Rius, cal canviar la vida des del saber i, afegim, si el pensament únic no permet que les coses canvien, aleshores no podem considerar-lo verdatera saviesa.

Un luxe per a Gandia començar aquest cicle amb una dona sàvia contemporània que està darrere de molts projectes de recuperació de les dones en el pensament de tots temps, especialment el Renaixement i el Segle XX. La seua tasca des del Departament de Filosofia i Gènere i en el Seminari Zambrano i la revista Aurora per molts anys, està donant ja fruit en diverses línies d’investigació. Però segurament també en la revitalització que la Filosofia està tenint en Barcelona. Hi ha una extensa bibliografia de llibres dels quals Rius és l’editora o traductora, a banda dels llibres propis i dels múltiples articles que ha escrit. Al final, com molt bé intuïa Moderata Fonte, cal ser font de la qual es puga beure i no se sap mai on pot arribar eixa aigua.

Rosa Rius Casa de Cultura Gandia 03122018

 

 

 

 

 

[1]    https://www.classicistranieri.com/liberliber/Moderata%20Fonte/il_mer_p.pdf. La ciutat de les Dames va ser traduïda al català per Mercè Otero i Vidal (Barcelona: Edicions de l’Eixample, 1990).

IMATGE-DE-PORTADA1

Cicle Dones Sàvies, Gandia 2018

Rosa Mascarell Dauder

Aquest estiu es va presentar l’informe anual sobre educació de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic)[1]. Les conclusions no són per a fer palmes, hi ha molts indicadors dolents com ara la baixa mobilitat intergeneracional, el fracàs escolar i el biaix per gènere a l’hora d’elegir carrera, que influeix també en expectatives laborals desfavorables per a les dones. A continuació algunes de les conclusions de l’informe en aquest sentit:

  • Hi ha un fort biaix per gènere a l’hora de triar els camps d’estudi en FormacióProfessional: només 1 de cada 8 graduats en el camp d’Enginyeria, Indústria i Construcció és dona, però la proporció puja a 3 de cada 4 en el camp de Salut i Benestar.
  • Encara que els estudiants de 15 anys tenen un rendiment similar en ciències independentment del gènere, és menys probable que les xiques es visualitzen cursant una carrera de ciències o enginyeries, fins i tot en els països on les xiques tenen rendiment superior al dels xics. Els resultats de l’últim estudi PISA suggereix que les diferències de gènere en les expectatives laborals no es deuen únicament a diferències en aptituds de xics i xiques, sinó que els estereotips i la divisió del treball en la societat tenen un paper fonamental
  • Diversos governs dels països de l’OCDE han posat especial èmfasi a millorar la qualitat de l’educació en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, la qual cosa reflecteix la importància d’aquestes disciplines per a impulsar el progrés econòmic, recolzar la innovació i asseure les bases d’una vertadera prosperitat. A més, les habilitats i competències científiques avançades tals com el raonament crític, la resolució de problemes i la creativitat, es consideren fonamentals per a tenir èxit en el mercat laboral, independentment de l’ocupació final dels estudiants.

 

El 60% dels estudiants de nivell terciari (estudis universitaris i tècnics superiors) són dones, però les dones joves continuen veient-se com cuidadores (Sanitat i Educació, especialment infantil i primària) i no en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques que són considerades “disciplines per a impulsar el progrés econòmic, recolzar la innovació i asseure les bases d’una vertadera prosperitat”. Per descomptat que les dones contribuïm en molts aspectes a la prosperitat de la societat, però si el mercat laboral demana «competències científiques avançades tals com el raonament crític, la resolució de problemes i la creativitat», hem d’estar ahi.

Com canviar les ràtios? Com bé diu l’informe les xiques “no es veuen” en carreres de ciències, tecnologia i raonament crític. Amb aquest cicle Dones Sàvies volem presentar referents de dones en el món de la ciència, la tecnologia i el pensament. Les dones hem estat en tots aquests camps malgrat les dificultats que històricament ens han barrat el camí, bàsicament les prohibicions de dependre i accedir a l’escola i el veto a mostrar i exercir el nostre coneixement a través d’un treball remunerat. Un exemple no massa llunyà: a la política i congressista Clara Campoamor, amb la carrera de Dret acabada, no la deixaven col·legiar-se per ser dona i, com a conseqüència, no podia exercir com advocada.

Dones sàvies i valentes, influencers medievals, pensadores del Renaixement, científiques i pensadores del segle XX i, sobretot, dones que ara mateix, Gandia any 2018, ens comuniquen la seua saviesa. Mireu el programa i veniu a escoltar a aquestes sàvies contemporànies. No heu de desplaçar-se a Sevilla, a Barcelona o a Cambridge, elles venen ací: a la Casa de la Cultura de Gandia del 3 al 14 de desembre.

Dones en vanguardia. Centenari de La Residencia de Señoritas (1915-1936). Algunes convidades Marie Curie, Victoria Kent, Matilde Huici o Maruja Mallo.

Ací podeu accedir a la programació.

Panorama de la educación Indicadores de la OCDE 2018:

                http://www.educacionyfp.gob.es/inee/dam/jcr:2cba4aaa-4892-40d7-ac8b-00efbc95b8a2/Panorama%20de%20la%20Educacion%202018_final.pdf