A.Roig dibuixat per A. Alfaro

ALFONS ROIG I LA GENERACIÓ DEL 27 (I)

Rosa Mascarell Dauder

Rosa Mascarell Dauder

Hi ha persones que són, o haurien de ser, un referent en la nostra vida, no per imitar-los, cada persona viu en una situació única, però sí per veure si el que van pensar i fer té sentit per a millorar la nostra situació. Alfons Roig és una d’eixes persones. Per ficar-lo breument en context, direm que era un sacerdot nascut l’any 1903 a Bétera, que fou amic d’artistes i intel·lectuals d’ací i de qualsevol lloc, cultura, creença i religió. La seua estima no era indiscriminada, s’acostava als perseguits per causa de la justícia, als nets de cor, als que ploren… sí, tenia Les Benaurances ben assimilades, fins al punt que sa casa, l’ermita de Llutxent, la va batejar un poeta com l’Illa dels Benaurats.

 

També deixava que s’acostaren a ell i a la seua illa els que necessitaven créixer sense prohibicions, lluny de les estretes convencions socials que imposava la dictadura de Franco. Molts joves pogueren llegir a Miguel Hernández per primera vegada gràcies a ell. Esta poesia, com la major part de la poesia de la Generació del 27, estava proscrita. Alfons Roig, a través de la poesia i l’art viu del seu temps, orientà i obrí un nou horitzó a alumnes tant del Seminari de Montcada com de l’Escola de Belles Arts, centres on va ser professor. Però, com es va formar ell mateix?

L’any 1946, Alfons Roig va perdre de vista el campanar del seu poble, va viatjar a Roma per ampliar estudis i va obrir els ulls. Als seus diaris deixà anotat com a Roma miraven mal als espanyols “pels nostres morts”. Allí escoltà un nou relat de la guerra diferent del que s’escoltava a casa; però dins de casa també hi havien veus silenciades que li van confirmar eixa altra versió. Juan Gil-Albert, Vicente Aleixandre dins de casa, María Zambrano, Emilio Prados i José Bergamín en l’exili, li fan veure les coses d’una altra manera. Este encontre entre Alfons Roig i els intel·lectuals de la República és el que volem traure a la llum en una exposició que estic comissariant i que es presentarà a la tardor. En ella col·laboren el MUVIM, el CEIC, l’Ajuntament de Gandia i diferents fundacions i institucions relacionades amb la Generació del 27.

Alfons Roig en Stuttgart, 1961

Alfons Roig en Stuttgart, 1961

En una sèrie de breus articles, anirem dibuixant el perfil d’Alfons Roig en el seu contacte amb eixa generació malaurada, que uns diuen peregrina i altres massacrada. El dibuix anirà sorgint al pas que avança la recerca, ja que queden encara moltes històries en l’ombra necessàries per a reconstruir el nostre propi passat. Com deixà escrit Roig: “A ningú no s’amaga com és de difícil de donar-nos una versió verídica, directa i completa dels esdeveniments, fins i tot estètics, ocorreguts en el temps de la Segona República. Esta República coneguda precisament com La República dels intel·lectuals, els poetes, els artistes i els escriptors. Les raons d’això són obvies. Entre la Segona República i nosaltres hi ha enmig una Guerra Civil i una Derrota. Creiem que només l’acció del temps reeixirà a aclarir les deformacions i els silencis inevitables del que passà aleshores.”

 

GUIA PORTADA 1

Presentació de la Guia botànica de les dunes de la Safor.

GUIA PORTADA 1

El 21 d’abril de 2016, a les 19,00h, a la Casa de Cultura de Marqués González de Quirós de Gandia el CEIC Alfons el Vell va presentar el seu Quadern Comarcal número 30, Guia botànica de les dunes de la Safor. Interpretació i educació ambiental, per part d’Emilio Laguna, amb la participació del director del CEIC Alfons el Vell, Rafael Delgado i l’autora del llibre, Olga Mayoral, doctora en botànica i professora de la Unitat Docent de Ciències Naturals del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials (Universitat de València).

El director de l’Alfons el Vell explica el procés de gestació d’aquest llibre, donant les gràcies a l’autora pel seu interès i generositat. També procedeix a introduir al presentador del llibre, Emili Laguna, actualment tècnic del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, qui segurament ha sigut la persona que més ha fet per la conservació i gestió dels recursos fitogenètics valencians.

Emili Laguna fa esment de la importància del coneixement i gestió dels recursos biològics amenaçats del nostre litoral i de la història de lluita per la protecció de la biodiversitat en el litoral, front l’amenaça de l’urbanisme desaforat.

L’autora, després de repassar els tàxons més importants recollits en el llibre mitjançant fotografies, menciona tota la problemàtica de les espècies invasores, especialment destacada en alguna de les nostres platges. A continuació el públic formulà les seues preguntes a Olga Mayoral.