9edaffe3-

Fotos de l’acte de presentació “INOBLIDABLES”

Caratula-INOBLIDABLES

Inoblidables personatges saforencs. La Felicitat de sentir-se de la Safor

Pau Rausell-Köster. Universitat de València (fotografía Eva Máñez)

Pau Rausell-Köster. Universitat de València (fotografía Eva Máñez)

És cert que ser o viure a la Safor no és cap mèrit que puga destacar-se a cap CV, ni ens donarà més avantatges vitals que haver naixcut a La Roda d’Albacete, però ja deien Justo Serna i Anaclet Pons, que d’Història i de la Safor en saben molt  que la microhistòria local la trobem allà on l’observador delimita un entorn a partir d’una col·lectivitat amb la qual s’identificaria, però que és variable ja que les pertinences no són naturals ni immediatament evidents. A més, aquell que reconeix una pertinença sap que està en veïnatge amb altres que també li són pròpies, encara que no sempre siguin coherents entre si. Més encara, aquestes filiacions en què ens reconeixem com a subjectes històrics no tenen per què coincidir amb les que es percebien en el passat ni amb aquelles altres a les quals al·ludeixen els historiadors. Jo sols puc afermar, introspectivament,  que el paisatges, el garbí, les platges i el circ de la Safor marquen caràcter. I si marquen caràcter és necessari que condicionen la història, ja siga aquesta en minúscules o en majúscules. I, estic ben segur, que així ho creuen també Lluís Sevilla i Jesús Alonso, dos pixavins esporgats vitalment per una dècada de diferència, que ens garbellen amb la seua maura i tafanera  saviesa, un grapat (un poc més d’un trentena) de biografies de personatges saforencs d’adés i d’ara.

Militars, aventurers, eclesiàstics, metges, capellans, anarquistes, cronistes, futbolistes científics, empresaris i emprenedors, prohoms…. i algunes dones recuperades d’eixe malaltia patriarcal de la que poc a poc, molt poc a poc, ens anem curant, passen pel llibre Inoblidables recorrent en cronològic ordre els darrers dos cents anys  en un tres i no res. Trets de personatges descrits per una vintena de biògrafs experts que arriben fins ahir mateixa, com aquell que diu. I, naturalment, la meua lectura àvida i veloç, iniciada a una versió digital de l’obra per a escriure aquesta ressenya en temps i forma ha acabat esbiaixant la meua atenció en tot allò que m’era familiar (en sentit literal i figurat) i pròxim.

Ara que acabe de fer una estada de quinzes dies a Xina, em quede aclaparat i encisat per la biografia de Sinibaldo de Mas i Sans, oncle de Sinibaldo Gutierrez Más, company i soci d’aventures empresarials i polítiques del meu besavi José Rausell Ribas, i ja m’he engrescat per saber-ne més. El primer ambaixador espanyol a Xina, …¡a mitjans del S. XIX¡…ni més ni menys. També he acabat llegint amb molt de detall la biografia de la germana de la meua àvia Ángeles Malonda, la primera farmacèutica de Gandia, que recorde ben bé viva i xarradora   i de la que ja havia llegit amb molt de detall la seua novel·la autobiogràfica, Aquello sucedió así, que ja va guanyar el Premi Espejo de España el 1982. Tot i que el llibre fa cert esforç,…¡Quantes dones valentes, decidides i que expliquen el salt a la modernitat de la societat valenciana queden encara per ressenyar¡

També, com no, he mirat amb detall les biografies de Joan Climent o Paco Candela, amics dels meus pares Birgit Köster i Pep Rausell, i que passaren vins i sopars a l’àtic de Germanies, allà al pis damunt la “caja de ahorros”, sense dubte el millor pis de tota Gandia i que també tindria moltes coses a contar de la Safor dels 50 del segle passat fins avui. I finalment, amb la darrera biografia, la de Pascual Lucas, he tingut l’oportunitat de rellegir la meua pròpia vida. Quan jo tenia 13 anys, a Pascual Lucas li varen furtar una obra de la galeria mentre ell era al despatx, és per això que durant la meua adolescència i per l’amistat entre el meu pare i Pascual, jo anava després d’escola a la Galeria Lucas a fer els deures i estar a l’aguait quan entrava algú com a instrument de dissuasió (¡jo, que estava flac i escarransit com un gos de pobre¡) per a que no tingueren la temptació de despenjar les obres i emportar-se-les. I així la meua educació estètica varen ser les exposicions de Tapies, Clavé, Will Faber, Willy Ramos o Lindström. De fet recorde el dia que es va fer la foto que apareix al llibre amb Bengt, Ximo Muñoz i el propi Lucas. I recorde les cortines de la Galeria Lucas i com després, jo ja d’universitari a València col·laborava amb Espai Lucas, ja amb els seus fills Vicente i Pascual i la seua dona Glòria.

Però al llibre hi ha molt més del que jo he filtrat per les meues pròpies experiències vitals i biogràfiques. I la vista completa ens dona un collage, o més bé un trencadís, que conforma un dibuix d’una comunitat de persones. Jo no crec molt en l’esperit dels pobles o l’ànima de les nacions, però tinc certa percepció de que a la Safor, des de ja fa algunes centúries, podem identificar certes ones de creativitat, talent i innovació i de determinació, honestedat que de quan en quan cal recopilar, en un llibre com Inoblidables. Personatges saforencs d’adés i ara com ho fan Jesús E. Alonso i  Lluís Sevilla. Exercicis com eixe evidencien que l’anàlisi finalista del què és un territori no pot ser més que aquell espai físic i simbòlic on tractem de maximitzar la utilitat, el benestar, la felicitat  (com vulguem dir-ho, segons l’argot que utilitzem i l’aproximació disciplinar que usem), dels individus que estan allà. El territori no pot ser explicat si no és a través de la vida de les persones que hi viuen, i l’anàlisi territorial, l’única funcionalitat última que tindria és tractar de configurar la realitat de manera que maximitze la utilitat, el benestar, la felicitat dels qui conformen eixe territori.

Jo, ara i hui, sóc una mica més feliç que abans de topar-me amb el llibre Inoblidables. Personatges saforencs d’adés i ara.

 

Coberta-INOBLIDABLES

 

llibre

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: Tots els Colors de Josep-Vicent Marqués

El CEIC Alfons el Vell té el plaer de convidar-vos a la presentació del llibre:

Tots els Colors de Josep-Vicent Marqués

de Pedro García Plilan
Que tindrà lloc a la Casa de Cultura Marqués González de Quirós, el proper dimarts 15 de gener a les 19h.

Presenten: Lluís Miret (CEIC Alfons el Vell) i Vicent Flor (Institució Alfons el Magnànim)

Participen: Pedro García (editor), Jesús Peris, Fátima Perelló, Rafael Castelló, Enric Amer i Joan F. Peris (autors dels articles)

 

colors

 

 

bases llibret falles

CONVOCATORIA DEL PREMI CEIC ALFONS EL VELL 2019 AL LLIBRET DE FALLA.

El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals CEIC Alfons el Vell convoca el Premi a la Millor Qualitat Literària Global d’un LLIBRET DE FALLA en l’àmbit de la Safor i la Valldigna de l’any 2019. El premi està dotat de 300 (tres-cents) euros per a la comissió de la falla guanyadora.

Les comissions falleres que vulguen participar hauran de presentar quatre llibrets a la seu del CEIC Alfons el Vell a l’edifici de la Biblioteca Central Convent de Sant Roc de Gandia, a la plaça del Rei En Jaume I, núm. 9.

El termini de presentació dels quatre exemplars finalitzarà a les 14 hores del divendres dia 8 de febrer de l’any 2019.

Orientacions per a la valoració dels llibrets de falla‏ presentats al premi a la Millor Qualitat Literària Global atorgat pel CEIC Alfons el Vell

 

El CEIC Alfons el Vell considera important donar suport a les manifestacions literàries procedents del món faller, que servisquen per a dignificar el món de les lletres falleres i per a incentivar-ne la seua creativitat, tant des del punt de vista lingüístic com literari, i a acostar el món cultural de les falles al d’altres àmbits de la cultura, de la literatura i del coneixement en general. Per això impulsa des de fa anys el premi a la Millor Qualitat Literària Global dels llibrets de falla.

Per tal d’orientar les falles aspirants a aquest premi, el CEIC Alfons el Vell vol fer públiques les indicacions següents:

 

  1. Les falles optaran al premi de manera lliure i voluntària. Presentaran els seus llibrets en temps i forma, seguint les indicacions de la convocatòria.

 

  1. El jurat valorarà que les publicacions incloguen tant la prosa com el vers, en les formes i amb els continguts que es consideren convenients, i molt especialment la intenció d’evitar tòpics i clitxés que no aporten cap caràcter d’actualitat als textos, especialment en els poemes dedicats a les falleres.

 

 

També es valorarà positivament el plantejament original, novedós, enginyós i càustic, de l’explicació de la falla; i l’aportació d’articles que amplien el coneixement del món de les falles, del seu entorn, del seu patrimoni artístic, lúdic o humà; la seua història, costums, anecdotari, etc, tant en l’actualitat com en la seua evolució temporal. No s’hauria de perdre de vista que estem produint literatura a partir del món faller, i no estudis erudits de caràcter acadèmic.

 

  1. Així, les valoracions efectuades pel jurat i el seu dictamen contemplaran tres apartats: l’explicació de la falla; els textos poètics (els dedicats a les falleres en primer lloc); i les col·laboracions literàries en general (articles de caràcter divers).

 

  1. El jurat podrà ressaltar, dintre de la mateixa acta on es farà pública la seua decisió, aspectes que, per la seua qualitat, considere d’especial interès, a pesar que s’incloguen en llibres que no hagen resultat guanyadors.

 

  1. Les persones que compondran el jurat seran designades pel CEIC Alfons el Vell. Tots els punts anteriors són orientacions globals. Qualsevol particularitat derivada dels llibrets en concret es resoldran per majoria i segons els criteris establerts pel propi jurat.

 

 

CEIC Alfons el Vell

 

 

Portada Una marjal33

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “UNA MARJAL DE LLEGENDES”

El 4 de desembre es presentarà el llibre Una marjal de llegendes, escrit per Emili Selfa i il·lustrat per Manola Roig. L’acte serà a les 20.00 h, al Saló d’actes de la Casa de Cultura Marqués González de Quirós de Gandia.

Hi participaran en la presentació:
Xavi Ródenas, regidor de Medi Ambient
Emili Selfa, autor
Manola Roig, il·lustradora
Mercè Climent, editora
Portada Una marjal