L’any 2021 serà l’any de Josep Camarena.

“Quan ens mirem no veiem com som: ens veiem com érem” Mercè Rodoreda.

Anna Igualde.
Consellera del CEIC

El proper dimecres 13 de gener a Llocnou de Sant Jeroni, concretament al número 16 del carrer major, farà cent anys del naixement d’un home de muntanya, Josep Camarena.

Durant la seua vida va patir una guerra civil, una postguerra encara més dura,  i la gran riuada de 1957 es va emportar la seua tesi doctoral… va pertànyer a una generació òrfena de referents culturals, i malgrat totes eixes circumstàncies injustes que li va tocar viure tan profundament -i va aconseguir superar-, es va convertir en una figura clau per a la cultura de la Safor.

Camarena, president honorari del centre d’estudis i investigacions comarcals Alfons el Vell, ha sigut el professor de tants i tants alumnes, de moltíssims alumnes, als que explicava geografia i història partint de la realitat més immediata i que, a més, els ajudava a comprendre el món seguint les pautes de Joan Reglà. Un llocnouí, en majúscula, que ensenyava i transmetia la seua passió per la història i la natura de la nostra comarca, ajudà a què generacions de saforencs estimaren i conegueren la seua terra.

Per tot aquest amor i coneixença per la Safor que va recopilar i transmetre no podem deixar perdre l’oportunitat, en el centenari del seu naixement, de recordar-lo i de reivindicar-lo amb un seguit d’activitats i actes durant l’any 2021, perquè ell s’ho mereix i el que això va suposar i significar no pot caure en l’oblit.

Per tot això, vaig impulsar la creació de l’Espai Camarena fa uns cinc anys, en aquell moment el CEIC Alfons el Vell em va encarregar la reedició del llibre: Josep Camarena, l’ocàs del món rural. Viatge a la Safor d’Ignasi Mora. Al mateix temps, recuperàrem gràcies al meu estimat Ignasi Mora els 19 àudios de les converses entre ell i Josep Camarena, que foren el fonament del llibre. Un llibre especial i peculiar perquè naixia de l’oralitat més immediata del professor Camarena i transmetia els seus coneixements sobre els pobles de la Safor.

El llibre és el retrat de la comarca mirant al passat, partint de l’any 1988 (moment en què ix a la llum), i pren com a punt essencial les vivències del professor que la coneixia a la perfecció. Al llibre posa de manifest el final d’una època a la Safor.

Tal com he comentat, aprofitàrem la reedició per a crear l’Espai Camarena al web del CEIC Alfons el Vell, on posàrem a l’abast de qualsevol interessat els 19 àudios de les gravacions on podem escoltar la veu de Camarena i una versió digital del llibre que us podeu descarregar de forma gratuïta.

Reeditant el llibre, en aquell moment, convidàvem a fer una lectura actual, per a fer-nos reflexionar sobre nosaltres mateixos, conèixer el passat, vivint el present, i pensar en el futur. L’Espai Camarena existeix per donar a conèixer la figura del professor davant la gent més jove que no l’ha pogut conèixer, però sobretot, difondre els seus coneixements.

Ignasi Mora, Anna Igualde i Santiago La Parra.

Pep Camarena era de Llocnou, com jo i la meua família, i per a mi això el fa una persona especial, a Camarena no el vaig poder conèixer per edat, sóc massa jove… només tinc referències d’ell a través dels meus pares. M’haguera agradat tenir-lo de professor i viure de primera mà la història de Gandia a través d’ell. Un historiador que dominava de manera impecable la història medieval i la corona d’Aragó, sobretot el regnat del primer Trastàmara sobre qui va fer la seua tesi doctoral, també m’haguera il·lusionat donar i repassar una comarca plena de personatges medievals que en el seu esplendor deuria de ser impressionant… I m’encanta que  l’Espai Camarena fora el meu primer projecte del CEIC Alfons el Vell i realitzar-lo de Pep (Llebrenc com li diguem al poble) va ser per a mi tot un honor i una responsabilitat.

I per acabar, que millor que citar a Santiago La Parra que dins la Miscel·lània Josep Camarena el retrata perfectament “Pepe pot explicar el microclima peculiar de la Safor amb les oportunes implicacions en el nostre paisatge agrari, o l’evolució històrica de la comarca, coneix igualment, on i quan es cullen els espàrrecs més apetitosos, que la vera és la més saborosa de les quatre varietats de roselles que es produeixen ací, que el rabet de gat és un bon desinfectant o que la llengua de llop o de gos serveix per guarir els grans…Pepe ha demostrat sempre amb el seu exemple i dedicació, que no és el mateix impartir classe que ensenyar que mestres vers hi ha molt pocs”.

Anna Igualde Garcia.

Juli Capilla guanya el Premi Ciutat de Manacor Miquel Àngel Riera de poesia

Juli-Capilla-i-FuentesAquest dilluns s’han donat a conèixer els premis Ciutat de Manacor de narrativa, assaig, teatre i poesia. La casa buida, de l’escriptor, editor i professor Juli Capilla (València, 1970), es va erigir com a guanyadora del Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera de poesia 2020 que atorga el consistori manacorí. S’hi havien presentat un total de 68 originals en aquest gènere. El jurat de poesia estava format per Antoni Riera Vives, Begoña Méndez Seguí i Antoni Xumet Rosselló. Tots tres van declarar que “Els paisatges incòmodes de l’absència que es descriuen en el poemari es mostren amb una expressió continguda i un lirisme de versos madurs i mesurats que s’endinsen en una serenor capaç de dominar el dol tantes vegades inclement. El temps passa, i és dolor, i és por, i és memòria. I tanta vida alhora”. La casa buida és un recull de poemes confeccionat a foc lent durant els darrers sis anys per l’autor. L’absència, el dolor, el pas inexorable del temps i el setge que la mort hi imposa són claus en un poemari en què la concisió, el simbolisme polivalent però no hermètic, les imatges polièdriques i el suggeriment constitueixen algunes de les pautes de lectura insubornables. Juli Capilla publicarà La casa buida a finals d’any a l’editorial MóndeLlibres. Serà el seu sisè poemari. Els anteriors van ser guardonats amb els premis Ciutat de València, Ciutat d’Alzira, Tardor de Castelló i Vila de Lloseta.

Els altres guanyadors han estat el barceloní Jordi Ortiz i Casas, Premi de novel·la Maria Antònia Oliver, per l’obra La casa dels bressols; el Jaume Vidal Alcover de Teatre, per al també barceloní Alberto Ramos Barranco, per l’obra Goyo, i el d’assaig Antoni Maria Alcover, per al mallorquí Francesc Grimalt Vigo, per l’obra Sobre els talaiots.

Les obres les publicarà l’editorial MóndeLlibres el proper mes de desembre.  

En aquesta convocatòria 2020 la presentació d’obres a les diferents modalitats ha estat ben elevada: 33 originals a novel·la, 68 a poesia, 30 a teatre i 7 a assaig.

#LaCulturaNosAtura #PremisCiutatdeManacor2020
Premis Ciutat de Manacor 2020 – Poesia

ELS LLIBRES DEL CEIC- MAIG

816QWO4Y3fLPassió, Mort i Resurrecció a Gandia. La Setmana Santa i la Ciutat (1808-1936).
Torres Martínez, J. (2011).  CEIC Alfons El Vell.

HIstòria de la Setmana Santa a Gandia en el periode de 1808 a 1936

Descàrrega PDF

descarga

El poblament romà durant l’alt imperi. La comarca de la Safor-Valldigna.
Sabater, E. (2007).  CEIC Alfons El Vell.

Aquesta publicació presenta l’estudi, estructural i ceràmic, d’una part dels jaciments arqueològics escavats a la comarca que va ser, durant l’antiguitat, la zona d’influència nord del territori o hinterland de la ciutat romana de Dianium (Dénia). Des del torcarium de Cais-Aiguamolls (Villalonga), passant pel taller d’àmfores d’Oliva, el complex termal de la vil·la altimperial de la Sort (Ròtova) i la pars urbana o zona residencial de la vil·la baiximperial de l’Era-Escoletes (Daimús), s’analitza el panorama arqueològic d’època romana dels últims vint anys, fent insistència en la cultura material, present a l’estratigrafia, i en el tipus d’estructures exhumades, tot dins del context del poblament rural romà de la comarca de la Safor-Valldigna.

Descàrrega PDF

ELS LLIBRES DEL CEIC

unnamedUn home reparteix fulls clandestins. Poemes de Joan Brossa
Joan Brossa. CEIC Alfons El Vell.  2004

Selecció dels poemes a càrrec de Carles Rebassa i Toti Soler

Descarrega PDF

49640148Visitatio Sepulchri de Sant Francesc de Borja
La Parra López, S.; Vives Ramiro, JM.; Quirante Santacruz, L.
CEIC Alfons El Vell. 1998

Durant més de tres segles estigué escenificant-se a Gandia aquest drama sacre cantat, peça veritablement singular, compost per sant Francesc de Borja. Recuperada recentment aquesta tradició interrompuda, el propòsit del llibre és contribuir a un millor coneixement de l’obra en si i, consegüentment, de l’autor i la seua època.

Descarrega PDF

ELS LLIBRES DEL CEIC

43882-CEIC-ALFONS-INTERIOR-TIO-DE-LA-PORRA-1El tio de la Porra. Coll Fornés, Josep Joan
CEIC, 2009

Segons l’autor una de les creences equivocades que es té sobre el personatges és que era d’origen francés «durant 40 anys es va creure que el Tio de la Porra era francés, això no és cert, el franquisme va alimentar aquesta creença» va explicar J.J Coll. Però també, existeixen deformacions originades en l’actualitat, com és l’intercanvi de les vares de comandament entre alcalde i  Tio de la Porra. Segons l’autor «no s’han de confondre la vara civil amb la vara militar» . Tots aquests aclariments, que es troben en el llibre, serveixen per a conéixer el vertader significat del personatge del Tio de la Porra i ajudar al fet que puga ser reconegut com a bé d’interés cultural immaterial.

Descarrega PDF

 

 

 

 

HISTORIA-DE-LA-FUNDACI+ôN-HOSPITAL-DE-SANT-MARC-1Història de la Fundació «Hospital San Marcos y San Francisco de Borja»
Olaso, V.    CEIC, 2010.

En 1988 el CEIC Alfons el Vell publicava el meu primer llibre, contenint la història de l’Hospital de Sant Marcos, la redacció del qual havia merescut una beca d’investigació d’aquest organisme. Vaig prendre la idea després que l’Ajuntament de Gandia m’encarregara buscar en l’Arxiu Històric Municipal informació sobre la fàbrica de l’edifici, en haver iniciat les excavacions arqueològiques prèvies a la seua transformació en museu. Les moltes hores passades llegint i ordenant els vells documents relatius a l’hospital em van proveir de material suficient per a narrar la crònica de l’assistència mèdica i caritativa gandiense fins al primer terç del segle XX.

Descarrega PDF

2 LLIBRES DEL CEIC PER A TEMPS DE CORONAVIRUS

LA GERMANIA A GANDIA.pdf

La Germania a Gandia i el duc Joan de Borja
Pons Fuster, Francesc
CEIC Alfons El Vell. 2008.

Fa pocs anys, treballí a l’Arxiu de Gandia a la recerca de dades biogràfiques sobre el canonge Bernardo Pérez de Chinchón, fruit de la qual fou el llibre Vespres de mort a Gandia. Sota aquest títol equívoc, s’estudiaven alguns aspectes de la història de Gandia de la primera meitat del segle xvi. En aquells moments, potser per la complexitat que el tema plantejava, s’inclogueren dins la publicació poques referències a la Germania de Gandia i als primers anys del tercer duc de Gandia, Joan de Borja. No obstant, pagava la pena d’aprofundir en aquests dos aspectes poc coneguts, malgrat que també era conscient d’assumir un gran risc a causa de les escasses notícies que es conservaven sobre la Germania de Gandia, un episodi fraccionari dins el marc general de la revolta agermanada al País valencià.

 

https://riunet.upv.es/handle/10251/129822

 

descargaI entràrem a la Vall de Bairén. Jaume I i el llibre dels Fets.
Olaso, V. CEIC Alfons El Vell. 2008.

Des de l’any 1008, en què l’al-Andalus es desintegra en els regnes de taifes, fins a les acaballes del segle xiii, s’accelera a la Península Ibèrica l’ofensiva expansionista que caracteritza durant aquest període la història de la cristiandat llatina, adreçada per la força de les armes i de les missions evangèliques contra hongaresos, eslaus i musulmans, el resultat final de la qual serà la creació de l’àrea geogràfica coneguda com Europa. En aquesta empresa col·lectiva, simultània en tots els fronts, pertocarà als regnes hispànics cristians l’extensió cap al sud en guerra contra l’Islam. Per aconseguir-ho, hauran primer d’establir les bases territorials i econòmiques de la seua pròpia supervivència, sobre les quals se sustentaran uns poders polítics que, per desenvolupar-se, necessitaran d’aquesta expansió. Lluny de poder-s’hi definir com una prolongada gesta heroica, el procés travessarà distintes fases, d’acceleració i de retrocés, de sort diversa i aliances canviants. Ho veurem amb deteniment per als casos d’Aragó i Catalunya, conqueridors de València.

                                                      https://riunet.upv.es/handle/10251/129821

 

L’EUROPA D’AUSIÀS MARCH. LLIBRE DEL CEIC RECOMANAT

Continuem recomanant llibres editats pel CEIC que teniu en descarrega gratuïta.

De la mà d’Ausiàs March se’ns descobreix en aquest llibre que els batecs d’un home o d’una dona qualsevol de l’Europa del segle xv, entre els quals es poden incloure els arquitectes, els escultors i els pintors, eren molt semblants, tant si es produïen al País Valencià com a Bruges o a Nuremberg.

L’Europa d’Ausias March. Art, cultura pensament
Company, X. (1998).  CEIC Alfons El Vell.

https://riunet.upv.es/handle/10251/137039

LLIBRES DEL CEIC PER A TEMPS DE CORONAVIRUS

El CEIC Alfons el Vell no s’atura.

Malauradament, el virus ens confina a casa i ens obliga a cancel·lar les activitats previstes, però la vida continua. Això sí, a un altre ritme.

Des del CEIC hem anat fent un esforç per digitalitzar el nostre fons. Al moment tenim 30 llibres en format PDF que es poden descarregar gratuïtament i llegir des de qualsevol dispositiu mòbil.

Ací teniu l’enllaç perquè trieu el que vulgueu. De totes formes, des d’ací anirem fent-vos recomanacions cada pocs dies. Així no perdem el contacte

Cuideu-vos!

https://riunet.upv.es/handle/10251/29380/browse?rpp=20&sort_by=2&type=dateissued&offset=0&etal=-1&order=ASC