fotonoticia_20200429134027_420

ELS LLIBRES DEL CEIC- MAIG

816QWO4Y3fLPassió, Mort i Resurrecció a Gandia. La Setmana Santa i la Ciutat (1808-1936).
Torres Martínez, J. (2011).  CEIC Alfons El Vell.

HIstòria de la Setmana Santa a Gandia en el periode de 1808 a 1936

Descàrrega PDF

descarga

El poblament romà durant l’alt imperi. La comarca de la Safor-Valldigna.
Sabater, E. (2007).  CEIC Alfons El Vell.

Aquesta publicació presenta l’estudi, estructural i ceràmic, d’una part dels jaciments arqueològics escavats a la comarca que va ser, durant l’antiguitat, la zona d’influència nord del territori o hinterland de la ciutat romana de Dianium (Dénia). Des del torcarium de Cais-Aiguamolls (Villalonga), passant pel taller d’àmfores d’Oliva, el complex termal de la vil·la altimperial de la Sort (Ròtova) i la pars urbana o zona residencial de la vil·la baiximperial de l’Era-Escoletes (Daimús), s’analitza el panorama arqueològic d’època romana dels últims vint anys, fent insistència en la cultura material, present a l’estratigrafia, i en el tipus d’estructures exhumades, tot dins del context del poblament rural romà de la comarca de la Safor-Valldigna.

Descàrrega PDF

LLIBRES

ELS LLIBRES DEL CEIC

unnamedUn home reparteix fulls clandestins. Poemes de Joan Brossa
Joan Brossa. CEIC Alfons El Vell.  2004

Selecció dels poemes a càrrec de Carles Rebassa i Toti Soler

Descarrega PDF

49640148Visitatio Sepulchri de Sant Francesc de Borja
La Parra López, S.; Vives Ramiro, JM.; Quirante Santacruz, L.
CEIC Alfons El Vell. 1998

Durant més de tres segles estigué escenificant-se a Gandia aquest drama sacre cantat, peça veritablement singular, compost per sant Francesc de Borja. Recuperada recentment aquesta tradició interrompuda, el propòsit del llibre és contribuir a un millor coneixement de l’obra en si i, consegüentment, de l’autor i la seua època.

Descarrega PDF

lLIBRES-PER-ATEMPS-DE-CORONAVIRUS2

ELS LLIBRES DEL CEIC

43882-CEIC-ALFONS-INTERIOR-TIO-DE-LA-PORRA-1El tio de la Porra. Coll Fornés, Josep Joan
CEIC, 2009

Segons l’autor una de les creences equivocades que es té sobre el personatges és que era d’origen francés «durant 40 anys es va creure que el Tio de la Porra era francés, això no és cert, el franquisme va alimentar aquesta creença» va explicar J.J Coll. Però també, existeixen deformacions originades en l’actualitat, com és l’intercanvi de les vares de comandament entre alcalde i  Tio de la Porra. Segons l’autor «no s’han de confondre la vara civil amb la vara militar» . Tots aquests aclariments, que es troben en el llibre, serveixen per a conéixer el vertader significat del personatge del Tio de la Porra i ajudar al fet que puga ser reconegut com a bé d’interés cultural immaterial.

Descarrega PDF

 

 

 

 

HISTORIA-DE-LA-FUNDACI+ôN-HOSPITAL-DE-SANT-MARC-1Història de la Fundació «Hospital San Marcos y San Francisco de Borja»
Olaso, V.    CEIC, 2010.

En 1988 el CEIC Alfons el Vell publicava el meu primer llibre, contenint la història de l’Hospital de Sant Marcos, la redacció del qual havia merescut una beca d’investigació d’aquest organisme. Vaig prendre la idea després que l’Ajuntament de Gandia m’encarregara buscar en l’Arxiu Històric Municipal informació sobre la fàbrica de l’edifici, en haver iniciat les excavacions arqueològiques prèvies a la seua transformació en museu. Les moltes hores passades llegint i ordenant els vells documents relatius a l’hospital em van proveir de material suficient per a narrar la crònica de l’assistència mèdica i caritativa gandiense fins al primer terç del segle XX.

Descarrega PDF

LA GERMANIA A GANDIA.pdf

2 LLIBRES DEL CEIC PER A TEMPS DE CORONAVIRUS

LA GERMANIA A GANDIA.pdf

La Germania a Gandia i el duc Joan de Borja
Pons Fuster, Francesc
CEIC Alfons El Vell. 2008.

Fa pocs anys, treballí a l’Arxiu de Gandia a la recerca de dades biogràfiques sobre el canonge Bernardo Pérez de Chinchón, fruit de la qual fou el llibre Vespres de mort a Gandia. Sota aquest títol equívoc, s’estudiaven alguns aspectes de la història de Gandia de la primera meitat del segle xvi. En aquells moments, potser per la complexitat que el tema plantejava, s’inclogueren dins la publicació poques referències a la Germania de Gandia i als primers anys del tercer duc de Gandia, Joan de Borja. No obstant, pagava la pena d’aprofundir en aquests dos aspectes poc coneguts, malgrat que també era conscient d’assumir un gran risc a causa de les escasses notícies que es conservaven sobre la Germania de Gandia, un episodi fraccionari dins el marc general de la revolta agermanada al País valencià.

 

https://riunet.upv.es/handle/10251/129822

 

descargaI entràrem a la Vall de Bairén. Jaume I i el llibre dels Fets.
Olaso, V. CEIC Alfons El Vell. 2008.

Des de l’any 1008, en què l’al-Andalus es desintegra en els regnes de taifes, fins a les acaballes del segle xiii, s’accelera a la Península Ibèrica l’ofensiva expansionista que caracteritza durant aquest període la història de la cristiandat llatina, adreçada per la força de les armes i de les missions evangèliques contra hongaresos, eslaus i musulmans, el resultat final de la qual serà la creació de l’àrea geogràfica coneguda com Europa. En aquesta empresa col·lectiva, simultània en tots els fronts, pertocarà als regnes hispànics cristians l’extensió cap al sud en guerra contra l’Islam. Per aconseguir-ho, hauran primer d’establir les bases territorials i econòmiques de la seua pròpia supervivència, sobre les quals se sustentaran uns poders polítics que, per desenvolupar-se, necessitaran d’aquesta expansió. Lluny de poder-s’hi definir com una prolongada gesta heroica, el procés travessarà distintes fases, d’acceleració i de retrocés, de sort diversa i aliances canviants. Ho veurem amb deteniment per als casos d’Aragó i Catalunya, conqueridors de València.

                                                      https://riunet.upv.es/handle/10251/129821

 

unnamed

L’EUROPA D’AUSIÀS MARCH. LLIBRE DEL CEIC RECOMANAT

Continuem recomanant llibres editats pel CEIC que teniu en descarrega gratuïta.

De la mà d’Ausiàs March se’ns descobreix en aquest llibre que els batecs d’un home o d’una dona qualsevol de l’Europa del segle xv, entre els quals es poden incloure els arquitectes, els escultors i els pintors, eren molt semblants, tant si es produïen al País Valencià com a Bruges o a Nuremberg.

L’Europa d’Ausias March. Art, cultura pensament
Company, X. (1998).  CEIC Alfons El Vell.

https://riunet.upv.es/handle/10251/137039

lLIBRES PER ATEMPS DE CORONAVIRUS

LLIBRES DEL CEIC PER A TEMPS DE CORONAVIRUS

El CEIC Alfons el Vell no s’atura.

Malauradament, el virus ens confina a casa i ens obliga a cancel·lar les activitats previstes, però la vida continua. Això sí, a un altre ritme.

Des del CEIC hem anat fent un esforç per digitalitzar el nostre fons. Al moment tenim 30 llibres en format PDF que es poden descarregar gratuïtament i llegir des de qualsevol dispositiu mòbil.

Ací teniu l’enllaç perquè trieu el que vulgueu. De totes formes, des d’ací anirem fent-vos recomanacions cada pocs dies. Així no perdem el contacte

Cuideu-vos!

https://riunet.upv.es/handle/10251/29380/browse?rpp=20&sort_by=2&type=dateissued&offset=0&etal=-1&order=ASC

9edaffe3-

Fotos de l’acte de presentació «INOBLIDABLES»

Caratula-INOBLIDABLES

Inoblidables personatges saforencs. La Felicitat de sentir-se de la Safor

Pau Rausell-Köster. Universitat de València (fotografía Eva Máñez)

Pau Rausell-Köster. Universitat de València (fotografía Eva Máñez)

És cert que ser o viure a la Safor no és cap mèrit que puga destacar-se a cap CV, ni ens donarà més avantatges vitals que haver naixcut a La Roda d’Albacete, però ja deien Justo Serna i Anaclet Pons, que d’Història i de la Safor en saben molt  que la microhistòria local la trobem allà on l’observador delimita un entorn a partir d’una col·lectivitat amb la qual s’identificaria, però que és variable ja que les pertinences no són naturals ni immediatament evidents. A més, aquell que reconeix una pertinença sap que està en veïnatge amb altres que també li són pròpies, encara que no sempre siguin coherents entre si. Més encara, aquestes filiacions en què ens reconeixem com a subjectes històrics no tenen per què coincidir amb les que es percebien en el passat ni amb aquelles altres a les quals al·ludeixen els historiadors. Jo sols puc afermar, introspectivament,  que el paisatges, el garbí, les platges i el circ de la Safor marquen caràcter. I si marquen caràcter és necessari que condicionen la història, ja siga aquesta en minúscules o en majúscules. I, estic ben segur, que així ho creuen també Lluís Sevilla i Jesús Alonso, dos pixavins esporgats vitalment per una dècada de diferència, que ens garbellen amb la seua maura i tafanera  saviesa, un grapat (un poc més d’un trentena) de biografies de personatges saforencs d’adés i d’ara.

Militars, aventurers, eclesiàstics, metges, capellans, anarquistes, cronistes, futbolistes científics, empresaris i emprenedors, prohoms…. i algunes dones recuperades d’eixe malaltia patriarcal de la que poc a poc, molt poc a poc, ens anem curant, passen pel llibre Inoblidables recorrent en cronològic ordre els darrers dos cents anys  en un tres i no res. Trets de personatges descrits per una vintena de biògrafs experts que arriben fins ahir mateixa, com aquell que diu. I, naturalment, la meua lectura àvida i veloç, iniciada a una versió digital de l’obra per a escriure aquesta ressenya en temps i forma ha acabat esbiaixant la meua atenció en tot allò que m’era familiar (en sentit literal i figurat) i pròxim.

Ara que acabe de fer una estada de quinzes dies a Xina, em quede aclaparat i encisat per la biografia de Sinibaldo de Mas i Sans, oncle de Sinibaldo Gutierrez Más, company i soci d’aventures empresarials i polítiques del meu besavi José Rausell Ribas, i ja m’he engrescat per saber-ne més. El primer ambaixador espanyol a Xina, …¡a mitjans del S. XIX¡…ni més ni menys. També he acabat llegint amb molt de detall la biografia de la germana de la meua àvia Ángeles Malonda, la primera farmacèutica de Gandia, que recorde ben bé viva i xarradora   i de la que ja havia llegit amb molt de detall la seua novel·la autobiogràfica, Aquello sucedió así, que ja va guanyar el Premi Espejo de España el 1982. Tot i que el llibre fa cert esforç,…¡Quantes dones valentes, decidides i que expliquen el salt a la modernitat de la societat valenciana queden encara per ressenyar¡

També, com no, he mirat amb detall les biografies de Joan Climent o Paco Candela, amics dels meus pares Birgit Köster i Pep Rausell, i que passaren vins i sopars a l’àtic de Germanies, allà al pis damunt la “caja de ahorros”, sense dubte el millor pis de tota Gandia i que també tindria moltes coses a contar de la Safor dels 50 del segle passat fins avui. I finalment, amb la darrera biografia, la de Pascual Lucas, he tingut l’oportunitat de rellegir la meua pròpia vida. Quan jo tenia 13 anys, a Pascual Lucas li varen furtar una obra de la galeria mentre ell era al despatx, és per això que durant la meua adolescència i per l’amistat entre el meu pare i Pascual, jo anava després d’escola a la Galeria Lucas a fer els deures i estar a l’aguait quan entrava algú com a instrument de dissuasió (¡jo, que estava flac i escarransit com un gos de pobre¡) per a que no tingueren la temptació de despenjar les obres i emportar-se-les. I així la meua educació estètica varen ser les exposicions de Tapies, Clavé, Will Faber, Willy Ramos o Lindström. De fet recorde el dia que es va fer la foto que apareix al llibre amb Bengt, Ximo Muñoz i el propi Lucas. I recorde les cortines de la Galeria Lucas i com després, jo ja d’universitari a València col·laborava amb Espai Lucas, ja amb els seus fills Vicente i Pascual i la seua dona Glòria.

Però al llibre hi ha molt més del que jo he filtrat per les meues pròpies experiències vitals i biogràfiques. I la vista completa ens dona un collage, o més bé un trencadís, que conforma un dibuix d’una comunitat de persones. Jo no crec molt en l’esperit dels pobles o l’ànima de les nacions, però tinc certa percepció de que a la Safor, des de ja fa algunes centúries, podem identificar certes ones de creativitat, talent i innovació i de determinació, honestedat que de quan en quan cal recopilar, en un llibre com Inoblidables. Personatges saforencs d’adés i ara com ho fan Jesús E. Alonso i  Lluís Sevilla. Exercicis com eixe evidencien que l’anàlisi finalista del què és un territori no pot ser més que aquell espai físic i simbòlic on tractem de maximitzar la utilitat, el benestar, la felicitat  (com vulguem dir-ho, segons l’argot que utilitzem i l’aproximació disciplinar que usem), dels individus que estan allà. El territori no pot ser explicat si no és a través de la vida de les persones que hi viuen, i l’anàlisi territorial, l’única funcionalitat última que tindria és tractar de configurar la realitat de manera que maximitze la utilitat, el benestar, la felicitat dels qui conformen eixe territori.

Jo, ara i hui, sóc una mica més feliç que abans de topar-me amb el llibre Inoblidables. Personatges saforencs d’adés i ara.

 

Coberta-INOBLIDABLES