SETMANA DE LA CIÈNCIA 2020

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2020

La setmana pròxima, de dilluns 16 a divendres 20, celebrarem la IV Setmana de la Ciència de Gandia organitzada pel CEIC Alfons el Vell, la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València.

Enguany és un any difícil per a tots però hem volgut continuar el nostre compromís amb la ciència.

Les conferències seran retransmeses a través del Canal de Youtube del CEIC:  SETMANA DE LA CIÈNCIA2020 , tot i que hi haurà la possibilitat d’accedir a la Casa de la Marquesa amb reserva prèvia i amb un aforament molt limitat. Els interessats, podran reservar a través del correu del CEIC Alfons el Vell:

ceicalfonselvell@gmail.com 

WEB-Programa-SM-Conferencias-V.6

 

WEB-Cartel-Semana-de-la-Ciencia-v6

1a CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES III»

1a CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES III»

EN TEMPS DE SECRETS I SILENCIS

AlcalaLa cultura no es para. Comença Dones Sàvies III, organitzat pel CEIC Alfonsn el Vell i Biblioteques Gandia, amb la col·laboració del CEFIRE, la Regidoria d’Igualtat i Politiques inclusives de l’Ajuntament de Gandia i la UPV- Campus Gandia. Aprofitant la tecnologia al nostre abast, el passat 30 d’octubre des de la Biblioteca Central de Gandia retransmetérem en directe la conferència de la professora i psicòloga judicial Inma Alcalà sobre María Campo Alange.

No vaig a fer resum de les paraules dites perquè teniu a la vostra disposició tant la gravació de la conferència com les diapositives en format .PDF en aquesta mateixa entrada. Però si voldria incidir en la rellevància econòmica del sector cultural, malgrat la precarietat de les i els professionals. Per consultar dades tenim ECONCULT, on es promouen i s’arrepleguen estudis sobre l’impacte, econòmic i no sols econòmic, de l’art i la cultura en la nostra vida. Per exemple en la salut, en la prevenció de malalties mentals i físiques i en el desenvolupament juvenil.

A més a més, la cultura és creació i transmissió de valors i principis, com els que volem transmetre en aquest cicle Dones Sàvies basats en la igualtat entre sexes i el respecte a la diversitat. La paritat és un indicador de la salut democràtica d’un país i, precisament en el món de la cultura, estem encara lluny d’aconseguir-la (veure l’article de El País: “Los hombres deciden el 82% de las instituciones culturales”). Això vol dir que hi ha molta feina a fer en aquest sector, precisament pel pes educatiu i de formació de referents que té en la societat.

Dones Sàvies va nàixer fa ja tres anys, precisament per oferir un espill en el que mirar-se a les dones joves i perquè en el nostre imaginari entren també dones científiques, investigadores, polítiques, directores d’orquestra, esportistes d’elit, filòsofes, dissenyadores, enginyeres… i no ens val, com moltes vegades hem sentit, que si no hi ha més dones en els llocs de decisió i visibilitat és una qüestió de qualitat, no és així, estem a sovint sobrequalificades, és que encara no les/ens veiem en eixos llocs. I això cal canviar-ho, com deia Joan Fuster, «les lleis que no fem nosaltres es faran contra nosaltres», i aquesta sentència té una extensa aplicació.

La agenda secreta de María Campo Alange. Inma Alcalà. UJIEixa imatge de «la dona de sa casa», invisible a l’espai públic si no és per acompanyar un home, la va intentar canviar ja María Laffite (nom de fadrina) o María Campo Alange (nom d’escriptora), en plena dictadura franquista amb un llibre tan agosarat com La guerra secreta de los sexos. Us recomane, per conèixer aquesta dona fascinant, el llibre d’Inma Alcalà, La agenda secreta de María Campo Alange, fruit d’anys d’estudi i escrit d’una manera seriosa i al mateix temps amena, com era l’estil de la mateixa Campo Alange.

 

Sobre Inma Alcalà Garcia, m’agradaria destacar la seua tasca professional de molts anys en l’assistència a dones víctimes de violència de gènere i menors en situació de risc i immigració. És llicenciada en psicologia per la Universitat de València. Doctora per la Universitat Jaume I. Màster en Mediació intercultural des de la perspectiva de gènere per la Universitat de València i Màster Universitari en Recerca Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania, per la Universitat Jaume I. Exerceix de psicòloga judicial, mediadora i tècnica de menors. És membre de l’Institut Universitari d’Estudis feministes i de gènere Purificació Escribano de la Universitat Jaume I. Col·labora amb diferents associacions de dones. La seua trajectòria professional ha estat sempre relacionada amb l’educació i el feminisme. Ha treballat en la Conselleria d’Igualtat i polítiques Inclusives i ara mateix a la Universitat Jaume I. Posseeix també diversos postgraus de la Universitat de València sobre fracàs escolar i rendiment escolar, convivència escolar i integració família–escola, relacions humanes, educació i administració familiar. Autora de diverses publicacions, ha impartit també múltiples conferències al llarg de la seua trajectòria professional.

 

Us convidem a escoltar la seua conferència del 30 d’octubre a Gandia:

https://youtu.be/iW5rN6u1lxo

Podeu seguir la seua presentació en pdf:

La pròxima trobada, el 27 de novembre amb Concha Ros que ens parlarà de Manuela Ballester, dona calidoscòpica, nascuda en València i morta a l’exili en Berlín.

Podeu consultar les anteriors edicions de «Dones Sàvies» ací.

 

“Vinticincvacances a Ovidi Montllor”

“Vinticincvacances a Ovidi Montllor”

IMG_20200914_104822Gandia  participa en l’homenatge a Ovidi Montllor acollin  l’exposició itinerant “Vinticincvacances a Ovidi Montllor” que romandrà en la Sala d’Exposicions Coll Alas fins al 18 d’octubre. Ovidi ha estat sempre  un artista fonamental com a cantautor, poeta i actor. I un home compromés en la defensa de la classe obrera i de la llengua i la cultura.  Amb la nostra ciutat va tindre una relació especial, donat que va treballar ocasionalment  en establiments de Gandia i la platja. Nestor Novell relata en el catàleg de l’exposició una anècdota que ho constata.

En  esta mostra itinerant d’art contemporani, 25 creadors plàstics commemoren l’obra i la persona de l’Ovidi. 25 artistes de diferents generacions que comparteixen el respecte i l’admiració pel seu treball, per la seua actitud, pels temes que el van interessar  i  pels poetes i els poemes que li van servir d’inspiració.

Tots són creadors vinculats a l’entorn de l’Ovidi, alguns d’ells pertanyen a la mateixa generació i han estat amics personals. Però en la mostra trobem també artistes joves  a la recerca  d’una veu pròpia o menys joves que ja han assolit un estil personal.

La mostra esdevé una ocasió per a gaudir d’alguns dels artistes referents per a entendre l’art contemporani valencià de les últimes dècades.

Pepe Azorín.  Ha estat reconegut com una  figura clau de l’art contemporani alacantí. Amb un llenguatge expressionista i un domini tècnic virtuós, la seua obra se centra en l’estudi de formes humanes i vegetals, utilitzant representacions volumètriques suggeridores que transcendeix la imatge figurativa.

Joan Castejón. Representant destacat del realisme social que va renovar la plàstica espanyola de postguerra. En la mostra trovem un retrat de l’Ovidi   amb els seus trets característics:  El domini excepcional del dibuix, la representació del cos humà com a referent de la seua producció i la utilització d’elements simbòlics que generen una atmosfera propera al  surrealisme.

Artur Heras.  Va ser un dels introductors del Pop Art i el Nou Realisme a Espanya, que renovaren el llenguatge plàstic a mitjans dels anys 60. Exposa una de les obres de la sèrie “Les emocions” amb la imatge del Che. En l’obra d’Heras abunden les referències a la Història de l’Art i la Història Política i Social recent. Heras defensa el caràcter revelador i comunicatiu de l’emoció i reivindica el valor de la imatge  com a símbol o metàfora. La seua obra ens convida a desxifrar activant la curiositat i la reflexió.

Sento Masià. S’exposa un retrat d’Ovidi. Sento era alcoià i amic d’Ovidi des de la infància. Fundador en 1965 del grup d’experimentació artística Alcoiart, amb Antoni Miró, Alexandre i Vidal Vidal. Va transitar per diferents estils, des de l’expressionisme,  al pop-art passant per èpoques d’abstracció. Però sempre esforçant-se per ser coherent en cada etapa i conseqüent amb el seu compromís social des d’una postura crítica i constructiva.

Antoni Miró.  Amic d’Ovidi i comissari de l’exposició junt amb Carme Jorques. La seua «producció s’identifica plenament amb el moviment artístic Crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals de l’art pop i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses»*.

Aurora Valero. El díptic Inici de càntic pertany a la serie Ágora y Laberintos. L’obra de Valero ha evolucionat des d’una figuració expressionista de pinzellada vigorosa cap a l’expressionisme  abstracte, potent i gestual. De les seues últimes sèries, amb el nom genèric de Mites Mediterranis, forma part aquesta d’Àgora i Laberints. Són obres de grans formats,  que s’articulen en  ritmes i espais, amb estructures compactes i colors transparents en els quals predomina el color blanc.

Text i fotos: Boro Mañó
* Extret de la web d’Antoni Miró

IMG_20200914_104801

«Manolo Valdés. Matèria i història» a la Casa de Cultura

«Manolo Valdés. Matèria i història» a la Casa de Cultura

EePdcJjXsAEYkKAFins al pròxim 12 d’octubre romandrà oberta en la Casa de la Marquesa l’exposició ‘Manolo Valdés. Materia e historia’. Es tracta d’una gran mostra que presenta 24 peces de gran format que permeten apreciar els trets més representatius que recorren tres dècades de producció, incloent-hi algunes peces inèdites. Valdes és un artista nascut a València que es va donar a conéixer amb l'»Equipo crónica» un duo artístic que va aconseguir un gran èxit internacional i que es va mantindre fins a la mort de Rafael Solbes en 1981. A partir d’aquest moment Valdes va anar abandonant el Pop de crítica social, i es va decantar cap a l’experimentació amb la textura i els materials, acostant-se tècnicament als pintors informalistes, però sense abandonar la figuració. Actualment és l’artista valencià viu més reconegut internacionalment. L’obra de Valdes té presència en els millors museus i col·leccions del món i l’artista atresora un gran nombre de premis.

 

 

20200724_1
PROJECTES BECATS PEL CEIC ALFONS EL VELL-II

PROJECTES BECATS PEL CEIC ALFONS EL VELL-II

IMG_7438Marta Morant Pérez ha estat  seleccionada a una de les dues beques d’Investigació, convocades pel CEIC en l’edició 2019.

Va estudiar història a la Universitat de València. Després es va especialitzar en el màster d’Història en la Formació del món Occidental de la mateixa universitat,  la seua línia de recerca foren les dones medievals.

 

 

 

 

Dones a la Gandia del segle XV

La història de les dones a època medieval és un tema necessari d’abordar i donar a conèixer, ja que genera un interès creixent.

El nostre projecte pretén fer conèixer les situacions quotidianes que aquestes dones vivien a la Gandia de les darreries del segle XIV i principis del XV, contrastant la imatge que s’ha creat al voltant d’elles a l’imaginari popular, amb allò que descobrim en les fonts, i fent veure així, que no eren meres acompanyants de les figures masculines, si no que eren veritables agents històrics.

Aquest anàlisis el durem a terme mitjançant el treball amb fonts primàries, concretament amb els documents notarials pertanyents a la villa, on elles estan presents i on han quedat testimoniades les seues prerrogatives, les preocupacions, i en alguns casos les seues emocions.

Considerem doncs, que aquest estudi ajudaria a la desconstrucció de la imatge que s’ha format al llarg dels segles de les dones medievals, genera referents per a les de hui en dia i, a més, visibilitzant-les com a protagonistes històriques d’accions quotidianes, ja foren pageses, artesanes o nobles, en un context concret com és la villa de Gandia.

PROJECTES BECATS PEL CEIC ALFONS EL VELL-II

PROJECTES BECATS PEL CEIC ALFONS EL VELL

IMG_2821Alfred Garcia és un dels autors que ha estat becat pel CEIC. És graduat en Història i amb Màster en especialització en paleografia a la Universitat de València-Estudi General. En este text ens hi exposa la temàtica del projecte que va presentar a la convocatòria de beques del CEIC 2019.

 

 

 

Producció documental a la Governació de les Muntanyes en època foral

           La Cultura Escrita ha estat considerada, durant gran part de la seua trajectòria acadèmica, com a ciència auxiliar de la història, una mera eina de treball per a estudiar els fets de temps pretèrits. Afortunadament, en els últims anys ha anant convertint-se en una ciència autònoma per a estudiar les escriptures del passat, la producció documental i bibliogràfica, els nivells d’alfabetització, l’ús que es fa de l’escriptura i la importància d’aquesta al llarg dels segles, etc.

Des de la conquesta cristiana del segle XIII i la consegüent incorporació a l’Occident medieval, la societat del nou regne de València s’ha pogut articular gràcies a l’existència de diverses institucions –la Corona, el Consell municipal, el poder senyorial i eclesiàstic, els centres assistencials, etc.– que empren l’escriptura per a poder governar el seu patrimoni –econòmic i humà– i, d’aquesta manera, gestionar-se. Aquestes tasques produeixen una quantitat ingent de documentació que ens és de gran utilitat per a estudiar com de present està l’escriptura en una societat majoritàriament analfabeta, per a veure si la societat del moment és conscient de la importància d’aquesta eina, com i per què s’utilitza l’escriptura en època foral al nostre territori o quins són els nivells d’alfabetització de la societat valenciana en aquest període històric.

A l’antiga Governació de Xàtiva, també coneguda com a Governació de les Muntanyes –les actuals comarques centrals valencianes–, trobem representats tots els productors de documentació necessaris per a comprendre el paper que juga la Cultura Escrita en la societat, especialment a l’actual comarca de la Safor, la qual prenem com a exemple –sense deixar de fer esment a altres indrets de la regió (Xàtiva, Montesa, Alcoi, Cocentaina, Dénia, Pego, Albaida, Ontinyent, etc.)– en una època iniciada amb l’entrada de les tropes de Jaume I a la vall del Bairén i que finalitza amb la crema de Xàtiva per part de l’exèrcit borbònic.

Gràcies al patronatge del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals CEIC Alfons el Vell de Gandia, podrem aportar un poc de llum a una part marginada de la nostra història, però necessària per a veure com l’escriptura, malgrat estar escassament arrelada, es troba en el dia a dia de la societat valenciana de l’antic règim.

-Alfred Garcia Femenia-

Juli Capilla guanya el Premi Ciutat de Manacor Miquel Àngel Riera de poesia

Juli Capilla guanya el Premi Ciutat de Manacor Miquel Àngel Riera de poesia

Juli-Capilla-i-FuentesAquest dilluns s’han donat a conèixer els premis Ciutat de Manacor de narrativa, assaig, teatre i poesia. La casa buida, de l’escriptor, editor i professor Juli Capilla (València, 1970), es va erigir com a guanyadora del Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera de poesia 2020 que atorga el consistori manacorí. S’hi havien presentat un total de 68 originals en aquest gènere. El jurat de poesia estava format per Antoni Riera Vives, Begoña Méndez Seguí i Antoni Xumet Rosselló. Tots tres van declarar que “Els paisatges incòmodes de l’absència que es descriuen en el poemari es mostren amb una expressió continguda i un lirisme de versos madurs i mesurats que s’endinsen en una serenor capaç de dominar el dol tantes vegades inclement. El temps passa, i és dolor, i és por, i és memòria. I tanta vida alhora”. La casa buida és un recull de poemes confeccionat a foc lent durant els darrers sis anys per l’autor. L’absència, el dolor, el pas inexorable del temps i el setge que la mort hi imposa són claus en un poemari en què la concisió, el simbolisme polivalent però no hermètic, les imatges polièdriques i el suggeriment constitueixen algunes de les pautes de lectura insubornables. Juli Capilla publicarà La casa buida a finals d’any a l’editorial MóndeLlibres. Serà el seu sisè poemari. Els anteriors van ser guardonats amb els premis Ciutat de València, Ciutat d’Alzira, Tardor de Castelló i Vila de Lloseta.

Els altres guanyadors han estat el barceloní Jordi Ortiz i Casas, Premi de novel·la Maria Antònia Oliver, per l’obra La casa dels bressols; el Jaume Vidal Alcover de Teatre, per al també barceloní Alberto Ramos Barranco, per l’obra Goyo, i el d’assaig Antoni Maria Alcover, per al mallorquí Francesc Grimalt Vigo, per l’obra Sobre els talaiots.

Les obres les publicarà l’editorial MóndeLlibres el proper mes de desembre.  

En aquesta convocatòria 2020 la presentació d’obres a les diferents modalitats ha estat ben elevada: 33 originals a novel·la, 68 a poesia, 30 a teatre i 7 a assaig.

#LaCulturaNosAtura #PremisCiutatdeManacor2020
Premis Ciutat de Manacor 2020 – Poesia

ELS LLIBRES DEL CEIC- MAIG

ELS LLIBRES DEL CEIC- MAIG

816QWO4Y3fLPassió, Mort i Resurrecció a Gandia. La Setmana Santa i la Ciutat (1808-1936).
Torres Martínez, J. (2011).  CEIC Alfons El Vell.

HIstòria de la Setmana Santa a Gandia en el periode de 1808 a 1936

Descàrrega PDF

descarga

El poblament romà durant l’alt imperi. La comarca de la Safor-Valldigna.
Sabater, E. (2007).  CEIC Alfons El Vell.

Aquesta publicació presenta l’estudi, estructural i ceràmic, d’una part dels jaciments arqueològics escavats a la comarca que va ser, durant l’antiguitat, la zona d’influència nord del territori o hinterland de la ciutat romana de Dianium (Dénia). Des del torcarium de Cais-Aiguamolls (Villalonga), passant pel taller d’àmfores d’Oliva, el complex termal de la vil·la altimperial de la Sort (Ròtova) i la pars urbana o zona residencial de la vil·la baiximperial de l’Era-Escoletes (Daimús), s’analitza el panorama arqueològic d’època romana dels últims vint anys, fent insistència en la cultura material, present a l’estratigrafia, i en el tipus d’estructures exhumades, tot dins del context del poblament rural romà de la comarca de la Safor-Valldigna.

Descàrrega PDF