INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ  «REVISTA CIMAL»

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ «REVISTA CIMAL»

Revista Cimal (1979 – 2003)
Cultura i utopia a la ciutat de Gandia

Aquesta exposició recorre la vida d’una revista gestada i produïda a Gandia, que va portar per títol Cimal, quaderns de cultura artística. La revista va sorgir de la iniciativa conjunta de Pascual Lucas Català (1942 – 1995) i del crític i historiador Vicent Aguilera i Cerni (1920 – 2005). Pascual Lucas, qui va dirigir des de 1975 la galeria que portava el seu nom, va adquirir el compromís de generar cultura de qualitat per a la ciutat en la qual va treballar i va viure. Al costat de Vicente Aguilera va posar en marxa la revista Cimal en 1979, i va estar al capdavant del projecte fins al final dels seus dies. Després de la seua defunció va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Gandia.
La revista va estar en actiu entre 1979 i 2003, es van editar 56 números als quals van acompanyar importants monografies, projectes expositius i edicions gràfiques. Es va convertir en un referent indispensable entre les publicacions nacionals sobre cultura visual contemporània. La revista reflecteix el moment de la transició política a la democràcia, oferint textos de reflexió i informació del panorama espanyol i europeu. Per les seues pàgines van passar els artistes, crítics i historiadors més rellevants d’aquells anys.
Cimal va ser un símptoma de la maduresa cultural de Gandia, i va contribuir a enriquir la vida artística de la Safor. Aquesta mostra ens acosta a una de les plataformes més rellevants de l’esdevindre cultural de l’època, i és l’homenatge a Pascual Lucas, la persona que el va fer possible.

Aquest projecte expositiu ha pogut dur-se a terme gràcies a l’Ajuntament de Gandia i del CEIC Alfons el Vell.

Sin-título-1

 

Expo Medi Ambient a la Safor

Expo Medi Ambient a la Safor

Expo Medi Ambient a la Safor Inauguració de la mostra itinerant: «25 anys d’estudis i publicacions mediambientals a la Safor»
Homenatge a Joan Pellicer

Presentació a càrrec de Xavier Ródenas, coordinador de la mostra.

Gandia, 26 d’abril de 2010.

Xavier Ródenas amb companyia de Josep Pastor, director de l’Escola Politècnica Superior de Gandia

 

El dilluns 26 d’abril es va inaugurar a la Sala d’Exposicions de l’Escola Politècnica Superior de Gandia l’exposició, 25 anys d’estudis i divulgació del medi ambient a la Safor, organitzada pel CEIC Alfons el Vell i que romandrà fins el 12 de maig.

Des de la seua fundació, el CEIC Alfons el Vell ha tingut sempre com a objectiu important la divulgació dels recursos naturals perquè un major coneixement afavoreix l’exigència ciutadana de la seua protecció. Aquesta intenció preferent de la institució s’ha reflectit en diverses publicacions sobre fauna, flora, etnobotànica, paisatgística o itineraris de la natura amb la finalitat que l’educació ambiental acompanyara un desenvolupament sostenible.

Expo medi ambient a la Safor

Aquesta mostra naix amb la voluntat de divulgar les publicacions mediambientals que el CEIC Alfons el Vell ha editat al llarg dels seus primers 25 anys d’existència, així com de promoure els valors d’estima i conservació dels espais naturals de la Nostra comarca. Està prevista la seua itinerància, i quedarà disponible per a qualsevol col·legi, institut o centre educatiu de la Safor que la sol·licite.

Expo medi ambient a la Safor Guia turisme Safor

Xavier Ródenas (CEIC), coordinador general de l’exposició, va ser el presentador de l’acte. En el seu discurs, Xavier Ródenas va resumir la tasca divulgativa realitzada pel Centre, agraí la dedicació dels diferents col·laboradors de l’exposició i va fer un recorregut explicatiu dels diferents panells al nombrós públic assistent.

Rafa Gomar andròmines Expo medi ambient a la Safor

A més, s’han editat uns desplegables en color on es reprodueixen els panells de l’exposició que tenen per motiu la Safor, la Valldigna, la serra de la Cuta i la serra d’Ador, la serra Falconera, els rius i barrancs, les marjals, el mar, la fauna, el massís del Mondúver i la serra Grossa, la serra de la Safor i la serra de Mustalla.

Expo medi ambient a la Safor Rafa Gomar andròmines Expo medi ambient a la Safor On veure l’exposició:
—Escola Politècnica Superior de Gandia, Grau de Gandia: Del 26 d’abril al 12 de maig, 2010
—Claustre de la Biblioteca Central de Gandia: Del 14 al 31 de maig, 2010
—Escola de Formació Professional la Safor, Beniarjó. Del 1 al 10 de juny, 2010
—IES Gregori Maians d’Oliva. De l’1 al 3 de juliol, 2010
—Ajuntament de Barx. Data per determinar
< anterior posterior>

Fotografies: Pere Millet i Pau Reig. Textos: Pau Reig. Composició web: Pau Lagunas

©CEIC Alfons el Vell, Gandia

PUBLICACIONS CEIC ALFONS EL VELL

PUBLICACIONS CEIC ALFONS EL VELL Com a editorial, el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, ha publicat més de dos centenars de títols de diverses matèries, continguts i formats, sense oblidar la Revista de la Safor i diferents col·leccions. Amés,...
VICENT OLASO. IN MEMORIAM

VICENT OLASO. IN MEMORIAM

Santiago LA PARRA LÓPEZ (conseller del CEIC Alfons el Vell)

Santiago LA PARRA LÓPEZ
(conseller del CEIC Alfons el Vell)

 

El pasado sábado, día 29, falleció Vicent Olaso, historiador y poeta, archivero de Oliva, exconseller del CEIC Alfons el Vell (1991-1999) y, por encima de todo, una muy buena persona. Sí, ya sé que en España se entierra muy bien, como decía Alfredo Pérez Rubalcaba, pero es cierto que Vicent era una muy buena persona y, mientras intento sin éxito acostumbrarme a su ausencia, no dejaré de decirlo públicamente sólo porque suene a tópico. Hace unos meses, no sabría precisar cuántos, lo encontré en el Archivo de Gandía (¿dónde, si no?). Fue la última vez que hablé con él y me comentó su enfermedad con la entereza de quien tiene la conciencia tranquila y un aplomo envidiable, a prueba de enfermedad terminal. Hace falta mucha fuerza mental para tanto y la verdad es que aparentemente él se mostraba más tranquilo que yo. Supongo que la procesión iría por dentro, pero eso no hace sino añadir argumentos a mi admiración por el sentido de la responsabilidad y autocontrol (¡ésa es la verdadera educación!) de este hombre bueno.

Debo reconocer con vergüenza que no conozco la faceta de Vicent como poeta, que siempre habrá estado ahí pero se manifestó públicamente en los últimos años con Esclats i neguits (2008), El soroll de la pedra (ganador del XXXI Premi de Poesia “Senyoriu d’Asias March” 2011) o Que tot plegat no semble mentida (2017). Y, efectivamente, tot plegat res no ha semblat mentida en Vicent Olaso, excepte la seua mort. Inevitable, egoísta, ¡puta muerte!

Sí he tenido la suerte de aprender de su obra historiográfica, que ha cultivado hasta el final. Si no estoy mal informado, su último trabajo, titulado “Jueus i conversos a la Gandia medieval. Una introducció”, lo publicó en Afers hace solo unos meses. Medievalista de formación, la aportación de Vicent al conocimiento de nuestro pasado hay que valorarla más por su intensidad que por su extensión, en términos cualitativos y no cuantitativos. Porque se requiere un dominio de la paleografía como el que acreditaba Vicent Olaso para realizar el inventario del fondo histórico, en general, y sobre todo de los pergaminos medievales, en particular, que se conservan en el modélico Archivo Histórico de Gandía.

Este bagaje técnico hay que acertar a adobarlo, a partes iguales, con paciencia franciscana y mentalidad oriental para transcribir El Manual de Consells de Gandia a la fí del segle XV, publicado en 2005. Los autores borgianos le estaremos eternamente agradecidos a Vicent porque, además de otros muchos aspectos fundamentales de unos años mal conocidos, la obra reseña las primeras gestiones de la familia papal en su flamante ducado. Esta publicación se suma a otra suya sobre el tema, titulada “Un passeig bibliogràfic borgià des de la Safor” (Afers, 1994).

Vicent Olaso ha sido, además, un historiador muy valiente, que se ha atrevido con temas tan complicados y arduos como la maraña de “L’endeutament censal a la vila de Gandia durant la Baixa Edat Mitjana”, que publicó en el primer número de aquella escuela de historiadores comarcales que fue la revista Guaita (1987), rebautizada Ullal desde el numero siguiente por razones de copyright. Cualquiera que haya intentado acercarse a la contabilidad municipal durante la época foral apreciará el enorme valor de este trabajo de Vicent sobre los “censales”, que eran una especie de hipotecas pero sin plazo de amortización y que, por tanto, se transmitían por herencia hasta la liquidación del préstamo y cuya titularidad también podía venderse.

En el estudio que lo consagró como historiador de referencia, Vicent arrojó luz sobre la fundación y el funcionamiento del viejo hospital de Sant Marc, cuya titularidad reclamó sin razón, desde Sevilla, la espabilada duquesa de Gandía cuando el inmueble estaba en pleno proceso de restauración tras haber cerrado sus puertas como centro sanitario. Nos lo explicó en  L’Hospital de Sant Marc de Gandia, una institució per a pobres malalts (segles XIII-XX) (1988) y volvió sobre ello, en edición bilingüe castellano-valenciano, en Historia de la fundación “Hospital de San Marcos y San Francisco de Borja” (2010), ambas publicadas por el CEIC Alfons el Vell. El tema socio sanitario lo trató así mismo en su colaboración sobre la sanidad marítima y guarda de la mar para  el libro colectivo Medi ambient i salut en els municipis valencians. Una perspectiva històrica (Sueca, 2002).

Otro asunto polémico que también nos aclaró fue el de la muralla de Gandía en «Per guardar la vila». Muralla i defensa a la costa valenciana (Gandia, segles xiii-xvi), que publicó en 2011, después de  “Les cases de Tamarit d’Oliva: punt i seguit”, que sería su participación en el primer número de Revista de la Safor, aparecida en 2009. Vicent, hombre muy generoso, era fácil de convencer para recabar su colaboración en cualquier proyecto solidario o cultural y, así, en 2008 aportó su grano de arena para divulgar qué es lo que se celebra en el País Valenciano cada 9 de octubre con la edición del fragmento del Llibre dels Fets donde se narra la conquista de Bairén.

Vicent, muchas gracias por tus estudios y, sobre todo, por tu inmensa lección de bonhomía. Has pasado a vivir en el recuerdo de quienes te queremos y somos muchos. Descansa en paz, amigo.

DE COMMEMORACIONS I PROTAGONISTES: UNA REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL 14 D’ABRIL

DE COMMEMORACIONS I PROTAGONISTES: UNA REFLEXIÓ AL VOLTANT DEL 14 D’ABRIL

Lluís Sevilla Parra. Historiador

Lluís Sevilla Parra. Historiador

El 14 d’abril de 1931, la proclamació de la II República va donar pas a una època de somnis, d’utopies, però també de compromisos, on les esperances en la transformació de la societat i en la modernització del país estaven presents. Per a moltes persones,  principis com els d’igualtat, llibertat, justícia o solidaritat havien de guiar aquest canvi. Però, el 1939, amb la finalització de la Guerra Civil, es trencava amb l’experiència republicana i s’instaurava la dictadura del general Franco. Els vencedors van fer tots els possibles per tal d’eliminar de l’imaginari col·lectiu qualsevol referència al període republicà, tot posant en funcionament una terrible maquinària repressiva. Durant quasi quaranta anys, només els qui havien donat suport al colp d’Estat contra el legítim govern republicà foren els protagonistes dels homenatges i les commemoracions. Per a la resta, els vençuts, els quedava la repressió, l’estigmatització, el silenci i l’oblit.

Aquest oblit només es pot combatre amb la investigació i la divulgació, des del rigor històric. A hores d’ara, huitanta-sis anys després de la proclamació de la II República, ens debatem entre la nostàlgia i la justícia de reconèixer les lluites i les ànsies de llibertat manifestades per una gran part de la població durant aquest període. Per aquest motiu, no ens hauríem d’oblidar de les persones que amb el seu esforç i, fins i tot, amb la seua vida van contribuir a la defensa dels ideals republicans. En recordar la seua trajectòria vital, estem col·laborant en la recuperació de la memòria democràtica.

En aquest sentit, hem de destacar la publicació de dos articles al darrer número de la Revista de la Safor, dedicats a dos protagonistes d’aquest temps, l’alcalde anarquista Marcel·lí Pérez i el metge Fernando Pérez, els quals van treballar per a millorar les condicions de vida dels seus conciutadans i estaven convençuts que l’educació seria el motor que permetria la transformació de la societat. El seu destí va anar lligat al de la República i, el 19 de desembre de 1939, foren executats a Paterna, junt a altres republicans gandians.

Aquests articles han contribuït a recuperar la memòria col·lectiva dels vençuts, dels que durant la dictadura franquista no formaven part de la història oficial. Aquesta tasca ha de plantejar-se com un reconeixement dels que van lluitar defensant els valors republicans, amb el somni d’aconseguir una societat més justa i participativa. A més, als darrers anys, l’Associació Republicana de la Safor i l’Ajuntament de Gandia han impulsat la celebració d’una sèrie d’activitats que han permés recuperar vivències i protagonistes, tot dignificant la memòria republicana.

En definitiva, com afirmava l’historiador Julián Casanova, l’any 2007, podem indicar que el “futuro de la memoria pasa por transmitir esas experiencias de violencia política y de violación de los derechos humanos a nuestros jóvenes, a quienes no formaron parte de esa historia. Algunos dicen que ya vale, que estamos hartos de memoria, de guerra, de historia, aunque nunca nos hartemos de fútbol o del chismorreo que domina la programación televisiva”.

Gandia

Gandia


T01