“Vinticincvacances a Ovidi Montllor”

“Vinticincvacances a Ovidi Montllor”

IMG_20200914_104822Gandia  participa en l’homenatge a Ovidi Montllor acollin  l’exposició itinerant “Vinticincvacances a Ovidi Montllor” que romandrà en la Sala d’Exposicions Coll Alas fins al 18 d’octubre. Ovidi ha estat sempre  un artista fonamental com a cantautor, poeta i actor. I un home compromés en la defensa de la classe obrera i de la llengua i la cultura.  Amb la nostra ciutat va tindre una relació especial, donat que va treballar ocasionalment  en establiments de Gandia i la platja. Nestor Novell relata en el catàleg de l’exposició una anècdota que ho constata.

En  esta mostra itinerant d’art contemporani, 25 creadors plàstics commemoren l’obra i la persona de l’Ovidi. 25 artistes de diferents generacions que comparteixen el respecte i l’admiració pel seu treball, per la seua actitud, pels temes que el van interessar  i  pels poetes i els poemes que li van servir d’inspiració.

Tots són creadors vinculats a l’entorn de l’Ovidi, alguns d’ells pertanyen a la mateixa generació i han estat amics personals. Però en la mostra trobem també artistes joves  a la recerca  d’una veu pròpia o menys joves que ja han assolit un estil personal.

La mostra esdevé una ocasió per a gaudir d’alguns dels artistes referents per a entendre l’art contemporani valencià de les últimes dècades.

Pepe Azorín.  Ha estat reconegut com una  figura clau de l’art contemporani alacantí. Amb un llenguatge expressionista i un domini tècnic virtuós, la seua obra se centra en l’estudi de formes humanes i vegetals, utilitzant representacions volumètriques suggeridores que transcendeix la imatge figurativa.

Joan Castejón. Representant destacat del realisme social que va renovar la plàstica espanyola de postguerra. En la mostra trovem un retrat de l’Ovidi   amb els seus trets característics:  El domini excepcional del dibuix, la representació del cos humà com a referent de la seua producció i la utilització d’elements simbòlics que generen una atmosfera propera al  surrealisme.

Artur Heras.  Va ser un dels introductors del Pop Art i el Nou Realisme a Espanya, que renovaren el llenguatge plàstic a mitjans dels anys 60. Exposa una de les obres de la sèrie “Les emocions” amb la imatge del Che. En l’obra d’Heras abunden les referències a la Història de l’Art i la Història Política i Social recent. Heras defensa el caràcter revelador i comunicatiu de l’emoció i reivindica el valor de la imatge  com a símbol o metàfora. La seua obra ens convida a desxifrar activant la curiositat i la reflexió.

Sento Masià. S’exposa un retrat d’Ovidi. Sento era alcoià i amic d’Ovidi des de la infància. Fundador en 1965 del grup d’experimentació artística Alcoiart, amb Antoni Miró, Alexandre i Vidal Vidal. Va transitar per diferents estils, des de l’expressionisme,  al pop-art passant per èpoques d’abstracció. Però sempre esforçant-se per ser coherent en cada etapa i conseqüent amb el seu compromís social des d’una postura crítica i constructiva.

Antoni Miró.  Amic d’Ovidi i comissari de l’exposició junt amb Carme Jorques. La seua «producció s’identifica plenament amb el moviment artístic Crònica de la realitat, inserit dins dels corrents internacionals de l’art pop i del realisme, prenent com a punt de partida les imatges propagandístiques de la societat industrial i els codis lingüístics utilitzats pels mitjans de comunicació de masses»*.

Aurora Valero. El díptic Inici de càntic pertany a la serie Ágora y Laberintos. L’obra de Valero ha evolucionat des d’una figuració expressionista de pinzellada vigorosa cap a l’expressionisme  abstracte, potent i gestual. De les seues últimes sèries, amb el nom genèric de Mites Mediterranis, forma part aquesta d’Àgora i Laberints. Són obres de grans formats,  que s’articulen en  ritmes i espais, amb estructures compactes i colors transparents en els quals predomina el color blanc.

Text i fotos: Boro Mañó
* Extret de la web d’Antoni Miró

IMG_20200914_104801

«Manolo Valdés. Matèria i història» a la Casa de Cultura

«Manolo Valdés. Matèria i història» a la Casa de Cultura

EePdcJjXsAEYkKAFins al pròxim 12 d’octubre romandrà oberta en la Casa de la Marquesa l’exposició ‘Manolo Valdés. Materia e historia’. Es tracta d’una gran mostra que presenta 24 peces de gran format que permeten apreciar els trets més representatius que recorren tres dècades de producció, incloent-hi algunes peces inèdites. Valdes és un artista nascut a València que es va donar a conéixer amb l'»Equipo crónica» un duo artístic que va aconseguir un gran èxit internacional i que es va mantindre fins a la mort de Rafael Solbes en 1981. A partir d’aquest moment Valdes va anar abandonant el Pop de crítica social, i es va decantar cap a l’experimentació amb la textura i els materials, acostant-se tècnicament als pintors informalistes, però sense abandonar la figuració. Actualment és l’artista valencià viu més reconegut internacionalment. L’obra de Valdes té presència en els millors museus i col·leccions del món i l’artista atresora un gran nombre de premis.

 

 

20200724_1
FOTOS DE LA 2a CONFERÈNCIA «CIMAL»

FOTOS DE LA 2a CONFERÈNCIA «CIMAL»

El divendres 14 es va dur a cap la segona conferència del cicle que forma part de les activitats organitzades com homenatge a la revista CIMAL. Els arquitectes Alberto Peñín i Rafa Durá mantingueren un substanciós diàleg sobre arquitectura contemporània. Peñin és un  testimoni  imprescindible de la tasca que va realitzar la revista al voltant de l’art contemporani, incloent-hi l’arquitectura. A més d’amic personal de l’editor i propietari, Pascual Lucas, també va ser col·laborador.

162b688e-cd99-490b-a4ea-46c09fa3d977 c2ac4d0e-e72e-467f-ae8d-fa15bda47c4e