DONES SÀVIES III. Olimpia de Gouges o la passió d’existir

DONES SÀVIES III. Olimpia de Gouges o la passió d’existir

Rosa Mascarell Dauder
Directora del CEIC

Des del començament d’aquest cicle de conferències, pensàvem que seria encoratjador sentir a una física parlar d’una altra que ho va tenir més difícil per l’espèrit del temps, on les dones no tenien ni tan sols accés als estudis acadèmics superiors. Han passat filòsofes, esportistes, escriptores, científiques… i ara tenim dues dones del món del teatre. Pensàvem que seria motivador per a les dones que comencen la seua carrera professional veure que les coses són ara mateix infinitament més fàcils per a elles, que dedicar-se a la investigació o la creació en qualsevol àmbit professional en igualtat de salaris i condicions és possible. Per desgràcia, els darrers actes vandàlics a Gandia demostren que encara hi ha molt per a fer en el reconeixement de la vàlua de les dones i en el respecte cap a nosaltres, cap a totes les persones.  Olimpia és més explícita: «La ignorància, l’oblit o el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs», deia en 1791 en la Declaració dels drets de la dona i la ciutadana. A més a més, una ciutat també demostra el seu nivell cultural i de civilització quan fa seu allò que els romans deien la res publica, el que és comú.

Olimpia de Gouges (1748- 1793) va ser una lluitadora no a través de les armes sinó de l’escriptura i la paraula. A través de les seues obres de teatre volia crear un espai de reflexió, no sols d’empatia. En les obres d’Olimpia «el text dramàtic funciona com a detonador poètic i el personatge en escena és el vehicle per a generar consciència de canvi social», en diu Diana Raznovich, co-dramaturga en l’obra de Marga Borja Olimpia de Gouges o la pasión de existir. Obra que ens agradaria veure representada en algun teatre de la ciutat i així ho deixem caure, per si algú agafa el testimoni.

Margarita Ramón- Borja Berenguer (cognoms vinculats també a la nostra ciutat i amb molta història al darrere), és poeta, autora i directora escènica de trajectòria internacional. Cofundadora del Teatro de Las Sorámbulas en 1992; del Encuentro de Mujeres de Iberoamérica en las artes escénicas en el FIT de Cádiz en 1996, que va coordinar fins a 2014, coordinadora general de Temporadas Igualdad en las Artes Escénicas, un projecte per a l’aplicació de la Llei d’Igualtat de vocació europea. Ella ens parlarà en extens i intens sobre Olimpia, escoltarem amb atenció la seua presentació, però voldria acabar amb una frase de la nostra dona gran, en d’aquesta setmana de dones grans. Olimpia va morir a la guillotina per demanar una política justa, una revolució inclusiva i l’abolició de tota esclavitud. En la seua obra «L’esclavitud dels negres» ens diu: «En els segles de la ignorància els homes es feren la guerra; en el segle més il·lustrat volen destruir-se. Quina serà aleshores la ciència, el govern, l’època, l’era en què els homes viuran en pau?».

Dins el programa de DONES SÀVIES III, seguint la nostra línia on una dona ens parla d’una altra que ha estat referent seu i ha marcat la seua carrera, aquest dotze de març comptem amb Marga Borja que ens parla d’Olimpia de Gouges. El format és encara de conferència virtual i l’enllaç és: https://youtu.be/Cn9wyrrDU58

Organitzen: CEIC Alfons el Vell i l’ IMAB-Biblioteca Central
Col·laboren: la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Gandia, el CEFIRE-Gandia. I la UPV- Campus Gandia.

Presenta i modera: Rosa Mascarell Dauder

DONES SÀVIES III. XELO MAS MOLIÓ ENS PARLA D’ANA CASARES POLO

DONES SÀVIES III. XELO MAS MOLIÓ ENS PARLA D’ANA CASARES POLO

Febrer  18, 2021
“Ana Casares, sense límits”

Organitzen: CEIC Alfons el Vell i l’ IMAB Biblioteca Central
Col·laboren: la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Gandia, el CEFIRE Gandia. I la UPV- Campus Gandia.
Presenta i modera: Rosa Mascarell Dauder

Conferència virtual. Enllaç: https://youtu.be/2Da2o3TAoio

Continuem amb Dones Sàvies afegint nous àmbits professionals i socials on també estan les dones presents, com ara l’esport. És molt ampli el panorama i l’excel·lència. A poc a poc anem portant a Gandia dones de primera plana que ens parlen d’altres que també ho han estat i que mereixen ser referents.

El 18 de febrer comptem amb Xelo Mas Molió, Tècnic Superior en Atletisme i esportista professional, que ens parla d’Ana Casares Polo,  triatleta guanyadora de vàries medalles i referent per a les dones esportistes.

LA CIÈNCIA SÍ QUE ÉS COSA DE DONES

LA CIÈNCIA SÍ QUE ÉS COSA DE DONES

11 de febrer Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta Científica.
Foto portada: Cartell de la «Nit de les investigadores». València, 2017

Carme Espí.
Biòloga i Consellera del CEIC Alfons el Vell.

A les dones se’ns ha prohibit l’accés a l’educació des de temps immemorials, però les dones des de sempre hem practicat la ciència, des que existim. Tanmateix no coneixem molts dels seus noms, ja que abans no eren admeses a les facultats, no les deixaven publicar els seus treballs i no se les contractava per a ensenyar a les Universitats de Ciències. La ciència no era considerada cosa de dones.

Les dones van tenir accés per primera vegada a la universitat d’una manera reglada (i sempre sota la tutela/consentiment dels homes) el 1.910, encara que algunes estudiants havien aconseguit «infiltrar-se» uns anys abans, entre elles Manuela Solís, la primera dona matriculada i llicenciada en medicina a la Universitat de València el 1889.

Us recomanem un llibre de la catedràtica Consuelo Flecha titulat «Las primeras universitarias españolas» on, entre d’altres coses interessants, podem llegir aquesta cita de l’escriptora, editora i feminista espanyola, Concepción Gimeno, que ens dona una idea de la situació en aquell moment :

“ Las ideas que sostenemos acerca de la necesidad de ilustrar a la mujer serán ensalzadas por algunos pero anatematizadas por los más: el hombre español es indolente para el estudio, y se hace la siguiente reflexión: si la mujer estudia, a poco que se ilustre, sabrá más que yo. Todos los hombres que ponen diques y barreras al desarrollo del entendimiento de la mujer, bajo el pretexto de una misión especial, son egoístas disfrazados. El hombre ha sido siempre rémora al completo desarrollo de la inteligencia de la mujer, el hombre, haciendo alarde de un principio de autoridad que él se adjudica, ha dicho a la mujer: : De aquí no pasarás. Hay serios temores acerca del peligro que corre una mujer entregada a las ciencias : la opinión pública, que es el eco de las apreciaciones del hombre, dice que el delicado organismo de la mujer padece, que se debilita su espíritu, que se oscurece su criterio y que se deseca su corazón. La generalidad cree que la savia de la ciencia es para los sentimientos de la mujer un narcótico venenoso. ¡ Qué insensatez ! “

Concepción Gimeno. “ La mujer española “ (1877)

Nit de les Investigadores, 2017.

L’efecte Matilda ens mostra dones que han hagut de treballar d’amagat, o suportar que s’apropiaren dels seus propis descobriments els seus “companys” de treball. Ara sabem el paper de Rosalind Franklin en la descoberta de l’ADN, malauradament ella no ho va poder celebrar perquè quan es va saber la seua participació en el descobriment, ja havia mort.

Però no vull parlar sols del passat. El 15 de desembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’11 de febrer com a data per a commemorar el Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta Científica. I eixa és la direcció que hem de seguir, cal que les recordem, que les anomenem, que les posem en el lloc que els correspon, que donem a conèixer les autores de tants i tants invents que fem servir quotidianament, com per exemple el tippex, el cristall no reflectant, la xeringa, la wifi, el primer telescopi submarí, el llibre electrònic, la calefacció del cotxe … Feu una recerca i us n’adonareu de la quantitat tan gran de descobriments, d’objectes, d’utensilis, etc. que fem servir i que han estat inventats per dones.

Per això cal exposar a la població que el fet que no les coneguem, no vol dir que no hagen existit, sinó que no sabíem que hi eren. I aquest és el moment de destapar la veritat: La ciència sí que és cosa de dones, és cosa de totes les persones.

Elles estan ací des de sempre, cal contar-ho i explicar-ho. Les alumnes han d’elegir els estudis que més els agraden. Als països mediterranis la proporció de dones que estudia ciències és bastant significativa, fins i tot elevada, però no és així pel que respecta al fet d’ocupar llocs de direcció.

Segons ens deia la catedràtica d’Ecologia de la Universitat de València, Rosa Miracle, de qui vaig tindre l’honor de ser alumna, l’educació que han rebut les dones fins ara les fa ser massa modestes, per la qual cosa es pensen que no estan prou ben preparades i prefereixen esforçar-se en la investigació quotidiana i esperar fins que els resultats siguen més consolidats per publicar, mentre que els homes van més accelerats i volen publicar ràpidament per assolir un èxit social.

Per sort açò va canviant i cada vegada sabem més coses de científiques. Ara és tasca nostra donar-les a conèixer a la població més jove, que és el futur.

Dilluns 8 de febrer, la Conselleria d’Educació ens ha enviat als centres educatius un material molt interessant i ben fet: Investigadores intrèpides. Dones que trenquen barreres , editat per ACICOM Associació Ciutadania i Comunicació. Aquest dossier dona a conèixer una gran quantitat de científiques d’ara, d’ací, que estan realitzant grans treballs, que han nascut a València, Xeresa, Almussafes, Alcoi, Alacant, Castelló i que han estudiat a la nostra Universitat. Dones joves que conten el seu entusiasme per la investigació, i que cal que nosaltres mostrem a la joventut per tal que se’n contagien i que també s’apassionen per la ciència.

1a CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES III»

1a CONFERÈNCIA «DONES SÀVIES III»

EN TEMPS DE SECRETS I SILENCIS

AlcalaLa cultura no es para. Comença Dones Sàvies III, organitzat pel CEIC Alfonsn el Vell i Biblioteques Gandia, amb la col·laboració del CEFIRE, la Regidoria d’Igualtat i Politiques inclusives de l’Ajuntament de Gandia i la UPV- Campus Gandia. Aprofitant la tecnologia al nostre abast, el passat 30 d’octubre des de la Biblioteca Central de Gandia retransmetérem en directe la conferència de la professora i psicòloga judicial Inma Alcalà sobre María Campo Alange.

No vaig a fer resum de les paraules dites perquè teniu a la vostra disposició tant la gravació de la conferència com les diapositives en format .PDF en aquesta mateixa entrada. Però si voldria incidir en la rellevància econòmica del sector cultural, malgrat la precarietat de les i els professionals. Per consultar dades tenim ECONCULT, on es promouen i s’arrepleguen estudis sobre l’impacte, econòmic i no sols econòmic, de l’art i la cultura en la nostra vida. Per exemple en la salut, en la prevenció de malalties mentals i físiques i en el desenvolupament juvenil.

A més a més, la cultura és creació i transmissió de valors i principis, com els que volem transmetre en aquest cicle Dones Sàvies basats en la igualtat entre sexes i el respecte a la diversitat. La paritat és un indicador de la salut democràtica d’un país i, precisament en el món de la cultura, estem encara lluny d’aconseguir-la (veure l’article de El País: “Los hombres deciden el 82% de las instituciones culturales”). Això vol dir que hi ha molta feina a fer en aquest sector, precisament pel pes educatiu i de formació de referents que té en la societat.

Dones Sàvies va nàixer fa ja tres anys, precisament per oferir un espill en el que mirar-se a les dones joves i perquè en el nostre imaginari entren també dones científiques, investigadores, polítiques, directores d’orquestra, esportistes d’elit, filòsofes, dissenyadores, enginyeres… i no ens val, com moltes vegades hem sentit, que si no hi ha més dones en els llocs de decisió i visibilitat és una qüestió de qualitat, no és així, estem a sovint sobrequalificades, és que encara no les/ens veiem en eixos llocs. I això cal canviar-ho, com deia Joan Fuster, «les lleis que no fem nosaltres es faran contra nosaltres», i aquesta sentència té una extensa aplicació.

La agenda secreta de María Campo Alange. Inma Alcalà. UJIEixa imatge de «la dona de sa casa», invisible a l’espai públic si no és per acompanyar un home, la va intentar canviar ja María Laffite (nom de fadrina) o María Campo Alange (nom d’escriptora), en plena dictadura franquista amb un llibre tan agosarat com La guerra secreta de los sexos. Us recomane, per conèixer aquesta dona fascinant, el llibre d’Inma Alcalà, La agenda secreta de María Campo Alange, fruit d’anys d’estudi i escrit d’una manera seriosa i al mateix temps amena, com era l’estil de la mateixa Campo Alange.

 

Sobre Inma Alcalà Garcia, m’agradaria destacar la seua tasca professional de molts anys en l’assistència a dones víctimes de violència de gènere i menors en situació de risc i immigració. És llicenciada en psicologia per la Universitat de València. Doctora per la Universitat Jaume I. Màster en Mediació intercultural des de la perspectiva de gènere per la Universitat de València i Màster Universitari en Recerca Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania, per la Universitat Jaume I. Exerceix de psicòloga judicial, mediadora i tècnica de menors. És membre de l’Institut Universitari d’Estudis feministes i de gènere Purificació Escribano de la Universitat Jaume I. Col·labora amb diferents associacions de dones. La seua trajectòria professional ha estat sempre relacionada amb l’educació i el feminisme. Ha treballat en la Conselleria d’Igualtat i polítiques Inclusives i ara mateix a la Universitat Jaume I. Posseeix també diversos postgraus de la Universitat de València sobre fracàs escolar i rendiment escolar, convivència escolar i integració família–escola, relacions humanes, educació i administració familiar. Autora de diverses publicacions, ha impartit també múltiples conferències al llarg de la seua trajectòria professional.

 

Us convidem a escoltar la seua conferència del 30 d’octubre a Gandia:

https://youtu.be/iW5rN6u1lxo

Podeu seguir la seua presentació en pdf:

La pròxima trobada, el 27 de novembre amb Concha Ros que ens parlarà de Manuela Ballester, dona calidoscòpica, nascuda en València i morta a l’exili en Berlín.

Podeu consultar les anteriors edicions de «Dones Sàvies» ací.