NOVA REVISTA: «Marxuquera al peu del Mondúver»

NOVA REVISTA: «Marxuquera al peu del Mondúver»

Salvador Ferrer Conseller del CEIC

Marxuquera al peu del Mondúver

Es tracta d’una revista que naix a manera d’anuari. Una iniciativa de l’associació de veïnes i veïns de Marxuquera l’objectiu principal de la qual és divulgar i compartir tot el nostre patrimoni cultural: històric, literari, paisatgístic, mediambiental, econòmic… Un projecte que ha vist la llum gràcies a la complicitat de certes persones que formem part del consell de redacció, les quals equilibren bastant bé les inquietuds generacionals de tota la gent que estimem la vall de Marxuquera. Es tracta de Jacobo Romero, graduat en ADE amb formació en marketing digital; Marina Dénia, graduada en comunicació audiovisual i publicitat; Vicent Orengo, metge de família en l’àmbit rural; Anna Faus, mestra i filòloga; Josep Cerdà, infermer; Vicent Alonso, president d’Amics de la Natura; Emilio Pérez, president de l’Associació de veïnes i veïns; i jo, Salvador Ferrer, educador i sociòleg que he dirigit la publicació.

A tots nosaltres ens uneixen unes inquietuds envers la recuperació i recerca de tot el patrimoni cultural que compartim que és molt i fins i tot, molt d’ell, desconegut o insuficientment valorat i registrat.

Des del seu naixement, el consell de redacció s’ha proposat comptar amb la col·laboració del CEIC Alfons el Vell perquè partim d’uns referents exigents tant pel que fa al contingut com pel que fa al disseny de la publicació i el CEIC ens marca el camí a seguir des de la humilitat i les ganes d’aprendre, però també amb la il·lusió i motivació per oferir a la nostra comunitat una obra que reflexe la dignitat que es mereix. En moments difícils és la il·lusió acompanyada de l’emoció les que acaben de donar sentit i empenta a allò que fem.

Les coses, però, malgrat semblar senzilles són de tot menys això. Per la nostra part ens proposem créixer des de l’esforç i millorar pas a pas. Aspectes els quals cal reivindicar.

Pel que fa al contingut, hem d’assenyalar tres parts principals amb un tema central que vertebra tots els textos, la importància de l’aigua. En primer lloc cal parlar del magnífic treball d’investigació que ha dut a terme Jacobo Romero sobre un dels indrets més interessants i alhora desconeguts a Marxuquera, la Mina de l’Aigua. Es tracta d’una obra d’enginyeria singular, també anomenada galeria filtrant o galeria de captació. Pous horitzontals per a recollir i canalitzar aigües subterrànies, que trobem a no massa parts del món i a alguns llocs de la península Ibèrica. La manca d’informació sobre aquesta construcció, ni tan sols es troba als arxius municipals de Gandia, fan d’aquest treball d’investigació, si més no, una mostra que despertarà la curiositat dels lectors. Al voltant d’aquest treball la lectora o lector trobarà dos articles d’opinió, escrits per Vicent Alonso i Josep Cerdà.

En segon lloc, a través de la creativitat i els dibuixos de Vicent Orengo trobem una tira còmica original del mateix autor on ens convida a reviure històries de personatges que han viscut a Marxuquera i que hem heretat de la tradició oral. I finalment, en la secció d’entrevistes assistim a una exposició excel·lent de les vivències descrites per Vicent Estornell, encarregat de la mítica finca del Panduro, que ens transporta als anys seixanta i setanta del segle passat. L’entrevista, entre dos llutxentins, és a càrrec de Joan Mahiques.

En aquesta mateixa línia, cal esmentar la gran ajuda d’Anna Faus en l’assessorament lingüístic i el gran treball per part de Marina Dénia en la maquetació i el disseny de l’anuari on aconsegueix crear una obra de gran bellesa estètica que sense cap dubte podem definir de peça de col·lecció.

És per això precisament, pel gran treball que he tingut el privilegi de dirigir, que no vull deixar de remarcar el paper pedagògic d’aquest projecte. Quan parlem de pedagogia parlem de guia o acompanyament, del camí, del procés que implica i de la comunitat on va destinada, a més de la responsabilitat que tenim en mostrar qualsevol cosa que fem pública. Si parem atenció, al capdavall, trobarem sentit al perquè de la cita del codi justinià al principi de la revista, cita que tracta de la posició dels tutors d’un mateix alumne buscant el seu benefici. Aquesta màxima ens val per a la vida:

Allò que a tots afecta ha d’estar aprovat per tots”.

També, és clar, voldríem remarcar dos aspectes que cal tenir presents. Un d’ells és l’esperit científic que ens ha de guiar, el qual implica no partir de certeses, si més no, de dades, de recerca i de capacitat de rectificació i el segon és l’aspecte més crític, podríem dir més filosòfic, eixe desig o curiositat cap al coneixement, curiositat que cal activar quan ens enfrontem a una obra, siga aquesta un quadre, un article o qualsevol altra manifestació cultural.

Tot plegat, m’agradaria finalitzar aquesta presentació amb unes paraules que apareixen a l’editorial de Marxuquera al peu del Mondúver:

“Les hores de converses i feina per a preparar aquesta empresa s’han omplit de paraules i idees, però també de disseny i bellesa, perquè cal dignificar com es mereix una obra d’aquestes característiques.

En la línia de la recuperació i la reivindicació del nostre medi ambient, el nostre territori més pròxim i la nostra consciència paisatgística, la nostra intenció és la de donar visibilitat simbòlica al nostre espai natural, amb la intenció inequívoca de dotar de sentit l’espai públic, el nostre teixit social i totes i tots els que hi viuen i ens visiten. D’acord amb això, esperem que puga esdevenir un punt de referència i trobada de la ciutadania i, més enllà de l’èxit que puga obtenir, esdevinga un fòrum de debat i d’encontre. Un gran espai, perquè no, del debat públic que puga generar-se a partir d’aquesta iniciativa.

Per tant, convidem totes i tots els que tinguen qualsevol inquietud per Marxuquera a participar i sumar-se a aquest projecte que comença a caminar ara. Com més portes obrim al món més reconeixement obtindrem”.

En cas d’estar interessats en algun exemplar podeu posar-se en contacte a través d’Instagram o Facebook: @marxuqueraalpeudelmonduver

ELS LLIBRES DEL CEIC- MAIG

ELS LLIBRES DEL CEIC- MAIG

816QWO4Y3fLPassió, Mort i Resurrecció a Gandia. La Setmana Santa i la Ciutat (1808-1936).
Torres Martínez, J. (2011).  CEIC Alfons El Vell.

HIstòria de la Setmana Santa a Gandia en el periode de 1808 a 1936

Descàrrega PDF

descarga

El poblament romà durant l’alt imperi. La comarca de la Safor-Valldigna.
Sabater, E. (2007).  CEIC Alfons El Vell.

Aquesta publicació presenta l’estudi, estructural i ceràmic, d’una part dels jaciments arqueològics escavats a la comarca que va ser, durant l’antiguitat, la zona d’influència nord del territori o hinterland de la ciutat romana de Dianium (Dénia). Des del torcarium de Cais-Aiguamolls (Villalonga), passant pel taller d’àmfores d’Oliva, el complex termal de la vil·la altimperial de la Sort (Ròtova) i la pars urbana o zona residencial de la vil·la baiximperial de l’Era-Escoletes (Daimús), s’analitza el panorama arqueològic d’època romana dels últims vint anys, fent insistència en la cultura material, present a l’estratigrafia, i en el tipus d’estructures exhumades, tot dins del context del poblament rural romà de la comarca de la Safor-Valldigna.

Descàrrega PDF

ELS LLIBRES DEL CEIC

ELS LLIBRES DEL CEIC

unnamedUn home reparteix fulls clandestins. Poemes de Joan Brossa
Joan Brossa. CEIC Alfons El Vell.  2004

Selecció dels poemes a càrrec de Carles Rebassa i Toti Soler

Descarrega PDF

49640148Visitatio Sepulchri de Sant Francesc de Borja
La Parra López, S.; Vives Ramiro, JM.; Quirante Santacruz, L.
CEIC Alfons El Vell. 1998

Durant més de tres segles estigué escenificant-se a Gandia aquest drama sacre cantat, peça veritablement singular, compost per sant Francesc de Borja. Recuperada recentment aquesta tradició interrompuda, el propòsit del llibre és contribuir a un millor coneixement de l’obra en si i, consegüentment, de l’autor i la seua època.

Descarrega PDF

ELS LLIBRES DEL CEIC

ELS LLIBRES DEL CEIC

43882-CEIC-ALFONS-INTERIOR-TIO-DE-LA-PORRA-1El tio de la Porra. Coll Fornés, Josep Joan
CEIC, 2009

Segons l’autor una de les creences equivocades que es té sobre el personatges és que era d’origen francés «durant 40 anys es va creure que el Tio de la Porra era francés, això no és cert, el franquisme va alimentar aquesta creença» va explicar J.J Coll. Però també, existeixen deformacions originades en l’actualitat, com és l’intercanvi de les vares de comandament entre alcalde i  Tio de la Porra. Segons l’autor «no s’han de confondre la vara civil amb la vara militar» . Tots aquests aclariments, que es troben en el llibre, serveixen per a conéixer el vertader significat del personatge del Tio de la Porra i ajudar al fet que puga ser reconegut com a bé d’interés cultural immaterial.

Descarrega PDF

 

 

 

 

HISTORIA-DE-LA-FUNDACI+ôN-HOSPITAL-DE-SANT-MARC-1Història de la Fundació «Hospital San Marcos y San Francisco de Borja»
Olaso, V.    CEIC, 2010.

En 1988 el CEIC Alfons el Vell publicava el meu primer llibre, contenint la història de l’Hospital de Sant Marcos, la redacció del qual havia merescut una beca d’investigació d’aquest organisme. Vaig prendre la idea després que l’Ajuntament de Gandia m’encarregara buscar en l’Arxiu Històric Municipal informació sobre la fàbrica de l’edifici, en haver iniciat les excavacions arqueològiques prèvies a la seua transformació en museu. Les moltes hores passades llegint i ordenant els vells documents relatius a l’hospital em van proveir de material suficient per a narrar la crònica de l’assistència mèdica i caritativa gandiense fins al primer terç del segle XX.

Descarrega PDF

2 LLIBRES DEL CEIC PER A TEMPS DE CORONAVIRUS

2 LLIBRES DEL CEIC PER A TEMPS DE CORONAVIRUS

LA GERMANIA A GANDIA.pdf

La Germania a Gandia i el duc Joan de Borja
Pons Fuster, Francesc
CEIC Alfons El Vell. 2008.

Fa pocs anys, treballí a l’Arxiu de Gandia a la recerca de dades biogràfiques sobre el canonge Bernardo Pérez de Chinchón, fruit de la qual fou el llibre Vespres de mort a Gandia. Sota aquest títol equívoc, s’estudiaven alguns aspectes de la història de Gandia de la primera meitat del segle xvi. En aquells moments, potser per la complexitat que el tema plantejava, s’inclogueren dins la publicació poques referències a la Germania de Gandia i als primers anys del tercer duc de Gandia, Joan de Borja. No obstant, pagava la pena d’aprofundir en aquests dos aspectes poc coneguts, malgrat que també era conscient d’assumir un gran risc a causa de les escasses notícies que es conservaven sobre la Germania de Gandia, un episodi fraccionari dins el marc general de la revolta agermanada al País valencià.

 

https://riunet.upv.es/handle/10251/129822

 

descargaI entràrem a la Vall de Bairén. Jaume I i el llibre dels Fets.
Olaso, V. CEIC Alfons El Vell. 2008.

Des de l’any 1008, en què l’al-Andalus es desintegra en els regnes de taifes, fins a les acaballes del segle xiii, s’accelera a la Península Ibèrica l’ofensiva expansionista que caracteritza durant aquest període la història de la cristiandat llatina, adreçada per la força de les armes i de les missions evangèliques contra hongaresos, eslaus i musulmans, el resultat final de la qual serà la creació de l’àrea geogràfica coneguda com Europa. En aquesta empresa col·lectiva, simultània en tots els fronts, pertocarà als regnes hispànics cristians l’extensió cap al sud en guerra contra l’Islam. Per aconseguir-ho, hauran primer d’establir les bases territorials i econòmiques de la seua pròpia supervivència, sobre les quals se sustentaran uns poders polítics que, per desenvolupar-se, necessitaran d’aquesta expansió. Lluny de poder-s’hi definir com una prolongada gesta heroica, el procés travessarà distintes fases, d’acceleració i de retrocés, de sort diversa i aliances canviants. Ho veurem amb deteniment per als casos d’Aragó i Catalunya, conqueridors de València.

                                                      https://riunet.upv.es/handle/10251/129821