5a Conferència: «Si els dinosaures pogueren parlar! …»
9 de novembre
Resum de la conferència: Si els dinosaures pogueren parlar! …
Encara que d’alguna manera les roques i els fòssils sí parlen. La qüestió és saber desxifrar què conten. Com si de detectius del passat es tractés, tractarem de traduir al nostre llenguatge algunes de les «pistes» que els fòssils de dinosaures i altres organismes han deixat. Per finalitzar farem un recorregut per la Comunitat Valenciana per a conèixer com era la nostra terra durant l’era Mesozoica, quan els dinosaures poblaven el planeta.
(València, 1977)
Va estudiar Ciències Biològiques a la Universitat de València. És Doctora per la Universitat Autònoma de Madrid. Ha col·laborat en diversos projectes d’investigació amb dues de les institucions més destacades del nostre país en el camp dels dinosaures. És coautora de diversos llibres i material de divulgació de la Paleontologia i actualment és la Directora i Conservadora del Museu Paleontològic d’Alpuente (els Serrans).
4a Conferència: «Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació»
8 de novembre
Breu descripció de la conferència: Qué és menjar sa?: Els dubtes, mites i enganys més estesos sobre l’alimentació.
En el món de l’alimentació i la nutrició circulen molts mites i informacions falses, i és difícil orientar-se en aquest maremàgnum informatiu.
Que no sapiem filtrar aquesta informació afecta no només als nostres hàbits de compra sinó també a la nostra salut. Els mites neixen i moren, i alguns fins i tot reneixen al cap d’un temps.
Durant la conferencia parlarem del que hi ha de cert o de fals darrera de molts d’aquests mites.
JM Mulet (Dénia, 1973) Llicenciat en química i doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de València. Va fer una estada postdoctoral de tres anys a la Universitat de Basilea (Suïssa). Actualment és professor de biotecnologia a la Universitat Politècnica de València (UPV) i dirigeix una línia d’investigació a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt del CSIC i la UPV, tractant de desenvolupar plantes tolerants a sequera o fred, amb nombroses publicacions científiques, patents i algun premi. És director acadèmic del Màster en Biotecnologia Molecular i Cel·lular de Plantes. En paral·lel a la seva tasca acadèmica i investigadora desenvolupa una àmplia activitat com a divulgador científic. És autor del llibre «Comer sin miedo» que s’han venut més de 20.000 exemplars i s’ha publicat en diversos països, de «Medicina sense Enganys», «La Ciència a l’Ombra» i «Transgénicos sin miedo». També és autor del bloc «tomates con genes» (jmmulet.naukas.com). Escriu la secció «Ciencia sin ficción» a «El País Semanal», col·labora al programa «Hoy por hoy» de la cadena SER. . Conferenciant habitual sobre temes relacionats amb l’alimentació o la biotecnologia i el seu compte de twitter és la segona amb més seguidors d’un científic en actiu de parla hispana (@jmmulet). El seu últim llibre és «¿Qué es comer sano?».
3a Conferència: Fractals i Caos. L’aventura de la complexitat
7 de novembre
Resum de la conferència: Fractals i Caos. L’aventura de la complexitat
Galileu Galilei, en la seua obra El assajador, deia que el llibre de la natura estava escrit en llenguatge matemàtic. Efectivament des dels temps d’Arquímedes, Pitàgores i Euclides fins als nostres dies, les matemàtiques s’han utilitzat amb gran èxit a l’hora de descriure els fenòmens de la natura, però hi ha molts aspectes d’ella que presenten asprors, irregularitats i fins i tot formes caòtiques que la geometria clàssica no pot descriure adequadament. Els fractals i la teoria del caos han contribuït a revelar de manera senzilla estructures complexes de la natura que semblaven escapar-se al llenguatge de les matemàtiques tradicionals, des del plegat del genoma humà fins a la distribució de les galàxies, des dels ritmes cardíacs fins al moviment estrany de petits satèl·lits en el sistema solar.
Vicent J. Martínez és catedràtic d’astronomia i astrofísica a la Universitat de València, i ha estat durant més d’11 anys director del seu Observatori Astronòmic. La seua activitat investigadora està dedicada fonamentalment a les galàxies, l’estructura a gran escala de l’univers i la cosmologia. Va ser pioner en l’aplicació dels fractals en aquest camp d’investigació, així com en la introducció del seu estudi en la docència universitària. Ha rebut el Premi José María Savirón de Divulgació Científica 2013, el Premi a l’Ensenyament i Divulgació de la Física 2011 que atorguen la Reial Societat Espanyola de Física i la Fundació BBVA i el Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General» 2005 pel seu llibre «Mariners que solquen el cel». Vicent Martínez ha creat, coordina i dirigeix el portal web de difusió de la ciència http://www.conec.es
1a Conferència: Ones gravitatòries
5 de novembre.
Resum de la conferència Ones gravitatòries:
El descobriment de les ones gravitatòries ha marcat una fita en la història de la física. La seua existència, predita fa més d’un segle per Einstein, ha estat confirmada recentment en els laboratoris LIGO i VIRGO. A més de la importància que sempre té en ciència confirmar totes les prediccions de les teories fonamentals, la detecció d’aquest tipus d’ones obre una nova finestra per a l’estudi de l’univers i una nova era en l’astronomia. La xerrada discuteix en primer lloc el que són les ones i els fenòmens ondulatoris com pas previ per a explicar en què s’assemblen i en què es diferencien les ones gravitatòries d’altres fenòmens ondulatoris més
familiars. La segona meitat de la xerrada es dedicarà a aspectes específics de les ones gravitatòries, el seu context teòric, la seua detecció i les seues aplicacions a l’astrofísica.
Fernando Barbero, natural de Segòvia, és Llicenciat en Física i Matemàtiques per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Física per la Universitat de Bolonya (Itàlia) on va gaudir d’una de les prestigioses Beques del Col•legi d’Espanya. Va realitzar estades postdoctorals a les Universitats de Syracuse i Penn State (EUA) com a integrant del grup de recerca del Prof. Abhay Ashtekar, abans de tornar a Espanya. En l’actualitat és Investigador Científic a l’Institut d’Estructura de la Matèria del CSIC. El seu treball d’Investigació s’ha concentrat en l’estudi de la gravetat quàntica així com en aspectes matemàtics del formalisme hamiltonià de teories de camps. En l’actualitat també dedica part del seu temps a la investigació en matemàtiques, especialment en el camp de la combinatòria.