«Per guardar la vila». La muralla de Gandia, segles XIII-XVI

Vicent Olaso

Entre el segle XIII i el segle XVI, entre Jaume I i l’inici de la decadència dels Borja, la muralla de Gandia creix al mateix ritme que la vila. Primer, tanca un petit espai acotat entre el palau i l’església. Més endavant, avança cap al nord i cap a l’est per incloure el carrer Major i els vials que hi desemboquen. Això no serà prou, i a mitjans del cinc-cents Francesc de Borja haurà de cloure una vilanova desprotegida durant segle i mig.

Si Gandia en té, de muralla pròpiament dita, és perquè ha estat destinada des del primer moment a ser el centre econòmic de la seua àrea d’influència. Els murs acullen -protegeixen- un mercat i uns mercaders, notaris i homes d’església, cavallers i ducs, els tentacles dels quals s’estenen a les rodalies, de Xeraco a Piles, de Beniopa al Real. La muralla identifica i delimita la ciutat, i és el símbol de la jurisdicció feudal, del domini del seu senyor, a qui corresponen les constants despeses de la construcció i del manteniment, que malda per repartir amb els subordinats.I la muralla serveix també per a la defensa militar de la vila, però no per si sola, sinó acompanyada de la guàrdia de la mar, de les rondes nocturnes o de la dotació d’un armament com cal. Tot plegat, muralla i vila es fonen com un cinturó que manté lligat un cos que es contrau i s’expandeix al ritme dels cicles econòmics i demogràfics i dels esdeveniments ocorreguts més enllà de la fita marcada per torres i portals.


2011. Edició rustica 140 pàgines. ISBN: 978-84-96839-43-4.