L’organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia presenta dèsset al·legacions i adverteix que el document atribueix usos hotelers sense cobertura legal suficient, no fixa límits edificatoris i deixa sense avaluar els impactes reals sobre el monument i el seu entorn.
El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals «Alfons el Vell», organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia, ha presentat davant l’Ajuntament d’Alfauir un escrit d’al·legacions al Pla Especial de Protecció (PEP) del Sector Nord d’Alfauir, que afecta el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba i el seu entorn. El document formula dèsset al·legacions i reclama una revisió profunda del Pla abans que continue la tramitació. El CEIC demana que la protecció patrimonial siga el criteri efectiu de l’ordenació.
Fundat a les acaballes del segle XIV per Alfons el Vell, duc de Gandia, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba constitueix un dels monuments més rellevants del patrimoni valencià. Estretament vinculat a la família March, i engrandit posteriorment sota el patronatge dels Borja, conserva un llegat arquitectònic, artístic, arqueològic, literari i etnològic excepcional. El CEIC és plenament conscient de l’enorme dificultat econòmica i tècnica que comporta mantindre i rehabilitar un conjunt d’aquesta magnitud, i comprén que l’organització d’activitats privades puga contribuir a fer-ne viable la conservació. Aquestes activitats, però, han de quedar estrictament subordinades a la protecció íntegra del monument, al compliment de la legislació patrimonial i a la garantia que el conjunt continue obert al coneixement i al gaudi de la ciutadania.
Un fonament legal que no és aplicable al monument
La primera objecció afecta el mateix fonament jurídic de l’ús hoteler. El PEP invoca l’article 39.2.b de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, però aquest precepte regula els plans especials dels conjunts històrics i la llei n’exclou expressament l’aplicació als monuments. Sant Jeroni de Cotalba està declarat Bé d’Interés Cultural amb la categoria de Monument. A més, l’article 37.1 del TRLOTUP, també citat pel Pla, no inclou l’allotjament, la restauració, el comerç ni el balneari entre els usos terciaris que regula. Per al CEIC, la qualificació hotelera manca, per tant, d’habilitació legal suficient.
Edificació nova, però sense límits normatius
Les normes permeten implantar l’hotel en edificis del cenobi, en construccions autònomes, sobre ruïnes reconstruïdes i fins i tot en cossos nous o semisoterrats. Tanmateix, no fixen un sostre edificable, una ocupació, una alçada ni un aforament màxims. L’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic treballa amb una hipòtesi de 15.000 m² construïts i unes 300 places d’aparcament, però aquesta magnitud no figura en cap document amb eficàcia normativa. Aquesta contradicció impedeix conéixer i avaluar què s’està aprovant en el tràmit d’informació pública.
El jardí i les estructures històriques també formen part del BIC
Les al·legacions recorden que el jardí romàntic, l’aqüeducte, l’alqueria amb la seua torre, l’hospital, el molí i altres estructures històriques no són simples espais de l’entorn, sinó elements integrants del bé declarat el 1994. El CEIC demana que queden fora de qualsevol previsió d’edificació nova, soterrada o semisoterrada i que el Catàleg els assigne el grau de protecció que correspon. També qüestiona que el gruix del monestir reba només protecció parcial i que les fitxes repetisquen un règim hoteler genèric sense valorar individualment cada espai.
Una avaluació ambiental que no estudia l’actuació real
La Memòria d’Impacte Patrimonial conclou que no hi haurà efectes negatius perquè parteix de la premissa que el PEP no implica cap afecció directa al territori, però no menciona l’hotel, el balneari ni les noves edificacions que el Pla habilita. L’estudi ambiental cita normativa derogada, no acredita treball de camp sobre flora i fauna i redueix les alternatives a triar entre la inacció i l’hotel, que qualifica d’«ús innocu». El mateix document reconeix que les opcions han quedat limitades pel conveni subscrit el 2015 amb la propietat, que va assumir el cost dels estudis i del planejament. Les al·legacions subratllen que «l’interés general no es pot presumir del fet que el pla siga sufragat pel seu beneficiari».
Conservació, funció cultural i accés públic
El CEIC reclama que qualsevol activitat econòmica quede subordinada a la conservació, el coneixement i el gaudi públic del monument. El PEP ha de garantir els recorreguts de visita, l’accés als espais d’interés cultural, la separació entre àrees hoteleres i visitables i la continuïtat dels camins públics, per evitar una privatització material o funcional del conjunt.
Què demana el CEIC «Alfons el Vell»
L’organisme sol·licita que s’eliminen les determinacions sense cobertura legal, es fixen tots els paràmetres urbanístics i protectors i es complete l’avaluació patrimonial, ambiental, territorial i paisatgística. Demana també que l’escrit siga traslladat íntegrament a la Conselleria de Cultura per recollir el seu informe previ i vinculant, i que el Pla no s’aprove provisionalment mentre persistisquen aquestes mancances. A més, exigeix que, en cas que la revisió introduisca canvis substancials, el document complet se sotmeta a un nou període d’informació pública.