Es presenta a Gandia el llibre d’InfoTV sobre l’emigració als Estats Units i el Canadà
Farts dels abusos dels cacics i senyorets, espentats pel col·lapse causat per la fil·loxera i atrets per uns jornals que arribaven a multiplicar per 50 el de misèria que cobraven ací, unes 2.000 persones de la Safor, 15.000 valencians en total, van emigrar entre 1906 i 1920 a l’Amèrica del Nord. Procedien, sobretot de la Marina, la Safor, la Vall d’Albaida, el Comtat i la Ribera. És la conclusió principal del llibre L’emigració valenciana als Estats Units i el Canadà. El somni americà contra el caciquisme i la fil·loxera, del qual és autor el periodista Juli Esteve. El llibre es presentarà a la Casa de la Marquesa de Gandia, el pròxim dimecres 6 d’abril, a les 19 hores.
L’assaig, de 356 pàgines, l’ha editat InfoTV i posa el punt final al treball d’investigació que va servir per a produir la sèrie documental Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York (2012-2015)i que va comptar, entre altres, amb el suport del CEIC Alfons el Vell.El llibres’adreça sobretot a les persones interessades en la història del nostre convuls i intens segle XX; i als milers i milers de famílies valencianes que aleshores hagueren d’emigrar a Nord-Amèrica. O a l’Argentina, Cuba, Algèria, Austràlia o a algun país europeu. Contant la seua història i les seues històries, el llibre homenatja el seu gest valent per a eixir de la misèria.
La investigació començà el 2012 amb una revisió minuciosa de les llistes de passatgers de tots els vaixells arribats als ports atlàntics nord-americans procedents d’Espanya, de França i de Cuba entre 1900 i 1920. La consulta als arxius d’Immigració nord-americans permeté identificar amb noms i cognoms tots els emigrants valencians, registrats en un total de 15.758 entrades. Eixes dades es completaren amb altres essencials per a analitzar el fenomen, com l’edat, el gènere, l’estat civil, la professió, el poble d’origen, la ciutat de destinació, els diners disponibles a l’arribada, els temps d’estada previst i els viatges anteriors, entre altres.
La informació obtinguda va fer possible durant els dos anys i mig següents un treball de camp amplíssim, amb vora 700 entrevistes a descendents d’aquells emigrats a una setantena de pobles valencians i als Estats Units, que van aportar uns 12.000 documents i fotografies, les millors d’elles incorporades ara al llibre. Gràcies a això, el treball defineix perfectament no sols l’emigració valenciana a Nord-Amèrica sinó que aporta una informació detallada i definitiva sobre les raons de l’emigració, l’extensió progressiva del fenomen, el finançament del passatge, els motius per a anar-se’n, les ciutats on van viure els valencians, els treballs que van fer i com vivien, les raons per a tornar a casa i la vida que van tindre ací els que vingueren i allà els que s’hi van quedar.
L’exhaustivitat del treball ha permés igualment localitzar grans històries singulars, com les dels valencianoamericans que combateren en la II Guerra Mundial o l’executiva que va sobreviure a l’atac a les Torres Bessones. O la dels americanets que van fugir de l’Espanya de Franco cap als Estats Units perquè el règim no els reconeixia la nacionalitat estatunidenca. Un d’aquells fugits, en concret per la frontera de Portugal, fou Joan Ortolà, de Xàbia, segons conta el seu germà Josep.
El llibre està a la venda a les llibreries i també al web d’InfoTV: www.infotelevisio.com.
