Acaba de faltar una de les escriptores més destacades de Gandia de les darreres dècades, Àngels Moreno Vercher, nascuda l’any 1939 a Gandia. L’escriptora gandiana va desenvolupar una trajectòria esplèndida com a novel·lista, amb obres guardonades amb els premis més importants del país, com ara el Ciutat d’Alzira, per Malson; l’Alfons el Magnànim, per Secrets inconfessables, i el Vicent Andrés Estellés per Cita a la matinada.
A més a més, va ser una dona compromesa, feminista i progressista. Regidora de Cultura de Gandia en l’època de l’alcaldessa Pepa Frau i col·laboradora a Radio Gandia i al diari Levante-EMV. Les seues obres reflecteixen l’opressió de les dones durant el franquisme i altres preocupacions de caràcter polític, social i cultural.
Va ser vicepresidenta del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell entre els anys 1995 i 1999, membre d’Acció Cultural del País Valencià i sòcia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Deixa un llegat literari immens i una petjada inesborrable en la societat gandiana, saforenca i valenciana. També dos fills músics de renom: Eva i Carles Dénia.
Era una dona optimista i lluitadora, i compromesa amb el valencià, com ho demostra aquest fragment extret d’una entrevista de Ferran Bono publicada al diari El País el 4 de març de 2004:
—La novel·la està protagonitzada per dones i està escrita per una dona. Cada vegada hi ha més autores valencianes. Aporten una manera diferent d’escriure, de veure la realitat?
—Després de no sé quants segles de silenci al País Valencià, després del Segle d’Or (per cert, que els escriptors de més relleu eren en bona part també de Gandia) […] després hi va haver un desert, un silenci total en la literatura valenciana perquè érem analfabets en la nostra llengua […] amb la introducció del valencià a l’escola apareix una nova llavor d’escriptors. […] Entre ells, naturalment, també hi ha dones […] crec que les dones tenim moltíssimes coses a dir.
—També ara, a Gandia, a les Comarques Centrals, sembla que hi ha molta efervescència. Potser per la pràctica més normalitzada del valencià?
—Això és essencial. Si no tens una llengua per a expressar-te no pots tirar endavant. Potser la terra és molt fèrtil. En qualsevol cas hi ha ara un bon planter d’autors.
El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell lamenta profundament la seua mort i mostra el seu condol a la família, companys i amics. Àngels va ser una dona valenta, trencadora, entusiasta, decidida. Et trobarem a faltar. Sempre en el nostre record i en la nostra memòria. Que la terra et siga lleu, amiga i companya.
Hui dijous, 10 d’abril, a partir de les 10.00, es vetlarà el seu cos al Tanatori Mondúver de Gandia, on es farà una cerimònia d’homenatge i de comiat a partir de les 19.00 h.