Maria Beneyto és una de les escriptores més importants de les lletres valencianes contemporànies però no ha estat prou reconeguda i valorada i, en certes èpoques, va caure fins i tot en l’oblit. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha volgut rescabalar aquest greuge inadmissible i ha fet oficial l’Any Maria Beneyto. Un dels mèrits de l’escriptora de València és el d’haver trencat els models conservadors assignats de forma tradicional a la identitat femenina, en un context, el de la dictadura franquista, de fèrria censura i repressió persistent.
La conferència «Maria Beneyto, la dona que mentia l’edat» i posterior tertúlia que impartiran Àngels Gregori, Carme Manuel i Ramon Ferrer, membres de la Comissió de l’AVL dedicada a l’Any Maria Beneyto, girarà entorn d’una dona que amagava ─no sabem fins a quin punt de manera deliberada─ l’any del seu naixement, per bé que d’acord amb el certificat de naixement i el passaport de 1960 de Maria Beneyto, depositat a l’Hemeroteca Històrica Municipal de València, l’autora degué nàixer a València en 1920, i no en 1925, com ella va declarar sempre.
Els acadèmics aprofitaran també per reivindicar l’obra de l’escriptora, poeta i narradora fonamentalment, autora d’obres emblemàtiques com ara Criatura múltiple, guardonada el 1953 amb el Premi València de Poesia; Vidre ferit de sang, premi Ausiàs March de Gandia 1974, Després de soterrada la tendresa (1993), Elegies de pedra trencadissa (1997) i Bressoleig a l’insomni de la ira (2003).
