El sentit essencial de la nostra revisió del passat no és així cap altre que el de mantenir viva “la conversa que som”
Hans-Georg Gadamer
Portada: Il·lustració Dona aconseguint els seus cims
És imprescindible tenir motivacions ètiques per ser un bon redactor? Quina relació existeix entre realitat i narració? Com moure’s entre la investigació de la veritat i els condicionaments socials? És cert que Internet ha canviat definitivament la forma d’escriure?
Aquestes preguntes, algunes reescrites segons els nostres interessos, són les que va plantejar el periodista Ryszard Kapuscinski al seu conegut llibre “Los cínicos no sirven para este oficio”. Les prenem com a guia per a acostar-nos a una realitat marcada per grans canvis socials i tecnològics, amb la intenció d’oferir una perspectiva generacional del nostre territori.
A més, adoptem una mirada etnogràfica i antropològica, ja que el nostre interés es centra en les persones i les seues històries personals. Simultàniament, ampliem aquesta mirada per incloure el patrimoni natural i cultural del nostre territori, la nostra vall, abordant temes com l’arqueologia, l’espeleologia, el patrimoni paisatgístic, l’alpinisme, l’orografia, entre altres.
Tot això es fa amb la voluntat de documentar, preservar i compartir una narració que no pot oblidar el component ètic de les preguntes que ens hem fet abans. Aquestes han de ser la guia i el referent dels nostres escrits, utilitzant adequadament tota metodologia, especialment de les ciències socials. També hem adoptat aproximacions més tècniques quan ha estat necessari, sense renunciar a aquesta perspectiva ètica temàtica.
En aquest quart número, després d’una trilogia dedicada a l’aigua, centrem la nostra atenció en la muntanya, la presència de la qual és protagonista principal de la nostra vall. En tot cas, parlar de muntanyes és parlar d’arqueologia, dels primers assentaments humans a la vall, la presència dels quals té lloc al paleolític superior. També de l’espeleologia, a través de les nombroses coves que trobem al nostre voltant i, finalment, de l’alpinisme, amb una forta presència a Marxuquera.
Il·lustració Dona superant obstacles
La nostra vocació editorial, de la mà sobretot de l’etnografia, ens permet construir històries des de baix, prestant atenció a les petites coses, als detalls que poden passar desapercebuts, fugint de les tesis més academicistes i grandiloqüents. Tot, en tot cas, esdevé observació, anàlisi, registre, documentació, o bé, tècnica narrativa, divulgació i mostra. Tot plegat, una manifesta narrativa microsocial.
Si ho pensem bé, el fet és que som un clar teixit plural, una pluralitat de veus, fragments que van teixint-se per a recuperar i reconstruir històries i relats que es puguen contar amb sentit i compromís. Davant de tanta similitud, de tanta unicitat, és benvinguda qualsevol manifestació de la diversitat.
A partir d’aquesta pluralitat de veus i dels seus protagonistes, nosaltres, des de la redacció, ens mantenim en un segon pla per no interferir massa en el relat. Com un mestre de cerimònies, ens toca plasmar eixes vivències extretes de la comunitat. D’aquesta manera, aportem el nostre granet de sorra a la història en majúscules d’un poble. Sempre, amb les persones i més enllà de qualsevol ideologia. No obstant això, no parlem d’indiferència i equidistància. Els límits sols els marquen el bé comú i la dignitat.
La presentació del número 4 de la revista tindrà lloc el divendres 1 de desembre a les 20.00 h al Centre Social de l’ermita a Marxuquera.
Conseller CEIC Alfons el Vell
Direcció Marxuquera al peu del Mondúver