6 de febrer a les 19:00
Saló de Corones del Palau Ducal
Francesc de Borja i Aragó va ser cortesà i marmessor de l’emperador Carles I, marqués de Llombai, IV duc de Gandia, III general de la Companyia de Jesús i declarat sant sense abjurar —sinó tot el contrari— del seu polèmic cognom. Va ser protagonista d’un temps convuls, després que el viatge de Colom eixamplara el món conegut i la Reforma dividira l’Església catòlica. Però no sembla sinó que la vida del sant s’haja imposat a la biografia del personatge, distorsionant-hi la seua imatge.
En aquest llibre es reuneix la mirada de diversos especialistes sobre aspectes monogràfics de la seua vida per a emplaçar el nostre personatge en les seues coordenades històriques, “entre el cel i la terra”, amb l’única fi d’intentar comprendre un poc millor l’home, que és la millor manera d’honrar el sant.
Santiago La Parra López (Palomares del Campo, Conca, 1954) ha sigut conseller i vicedirector del CEIC Alfons el Vell, professor de Batxillerat en excedència i s’ha jubilat com a professor titular de la UPV. Les seues investigacions s’han centrat, sobretot, en els moriscos i la família Borja. Algunes de les seues publicacions al respecte són: Tiempo de peste en Gandía… (1985), Los Borja y los moriscos… (1992), La ruta valenciana de los Borja (1997), Història de Miramar (2003), Francesc de Borja. Sant i duc de Gandia (2009, amb J. Piera i X. Company), ed. crítica d’Historia de la vida del P. Francisco de Borja…, per Dionisio Vázquez (2011), Francesc de Borja (1510-1572), home del Renaixement, sant del Barroc (2012, ed. amb M. Toldrà).
Ferran Escrivà-Llorca és professor de la Universitat de València. Com a musicòleg, les seues investigacions i docència se centren en els estudis culturals dels Habsburg, els Borja i el món ibèric de l’Edat Moderna, la historiografia i la història de la música. Els seus principals temes d’investigació són la musicologia urbana i els paisatges sonors com a eines per a un coneixement més ric de la història de la música. Paral·lelament, treballa en temes de cultura material, especialment llibres de música i biblioteques musicals en l’Edat Moderna primerenca, a través de canals de difusió, en particular la diplomàcia. També s’interessa per la didàctica de la història de la música i els perfils docents dels musicòlegs.
