XVI Homenatge a la paraula, 2012
«Ploma i espasa. 20+1 contes a Ausiàs March».
Gandia, diumenge 18 de novembre de 2012
Organitza: CEIC Alfons el Vell. Col·labora: IMAB
L’Homenatge a la Paraula, acte emblemàtic que organitza anualment el CEIC Alfons el Vell, s’ha guanyat el respecte i la fidelitat de gran nombre dels amants de la cultura de la comarca.
L’acte d’aquest any es va dedicar a celebrar els contes literaris, i va conjugar diversos llenguatges artístics: la música, les lletres i la plàstica.
L’espectacle es va dividir en dues parts. En la primera, Isabel Canet (escriptora i consellera del CEIC) i Vicent Olaso (historiador i escriptor) llegiren fragments de les 20 narracions que conformen el llibre PLOMA I ESPASA, editat per a l’ocasió. Val a dir que, llevat de tres casos, tota la resta d’autors i autores pertanyen al col·lectiu Saforíssims SL (Societat Literària), els quals van voler sumar-se, des de les múltiples recreacions del motiu recurrent al poeta Ausiàs March, a la celebració de la 50a edició del premi de poesia que porta el seu nom. Intercalades entre els relats, les actuacions musicals d’Àlex Velázquez i Cristina Martí aconseguiren crear una atmosfera potent i emotiva alhora. En un moment de l’espectacle, mentre interpretaven El bolero de l’Alcúdia, entraren en acció els balladors Dora Martí Morell i Carlos Linares Bañón, i conjugaren en escena la tradició del ball amb una posada en escena moderna i elegantíssima.
El director del CEIC Alfons el Vell, Rafael Delgado, en companyia de Liduvina Gil.
Davant d’una sala repleta de públic, Rafa Delgado va inaugurar el primer Homenatge a la Paraula com a director del CEIC Alfons el Vell.
Amadeu Vives, artista de l’arena, en plena acció.
Cristina va despertar emocions i va trencar esquemes amb la dolçaina.
«un espectacle de gran plasticitat
La segona part consistí en la narració del conte titulat L’Home del Capell de Palla, en la veu de Maria Josep Escrivà, que també n’és l’autora. La melodia central d’aquesta part és obra dels mateixos músics que intervingueren al llarg de tot l’espectacle, i el ritme de la narració −una tendra història d’amor que s’adelita en la màgia dels somnis− va discórrer en paral·lel al fer-se i desfer-se de les figures d’arena que Amadeu Vives anava dibuixant des del seu carretó, i que es projectaven, com la mateixa il·lusió dels somnis que ja volaven per la sala, sobre la gran pantalla de l’escenari.
«L’Home del Capell de Palla sap que només existeix en els somnis dels altres…» I molts el somniàrem, aquella nit.
Les mans d’Amadeu dibuixen els personatges d’arena.
