“Quan ens mirem no veiem com som: ens veiem com érem” Mercè Rodoreda.

Anna Igualde.
Consellera del CEIC

El proper dimecres 13 de gener a Llocnou de Sant Jeroni, concretament al número 16 del carrer major, farà cent anys del naixement d’un home de muntanya, Josep Camarena.

Durant la seua vida va patir una guerra civil, una postguerra encara més dura,  i la gran riuada de 1957 es va emportar la seua tesi doctoral… va pertànyer a una generació òrfena de referents culturals, i malgrat totes eixes circumstàncies injustes que li va tocar viure tan profundament -i va aconseguir superar-, es va convertir en una figura clau per a la cultura de la Safor.

Camarena, president honorari del centre d’estudis i investigacions comarcals Alfons el Vell, ha sigut el professor de tants i tants alumnes, de moltíssims alumnes, als que explicava geografia i història partint de la realitat més immediata i que, a més, els ajudava a comprendre el món seguint les pautes de Joan Reglà. Un llocnouí, en majúscula, que ensenyava i transmetia la seua passió per la història i la natura de la nostra comarca, ajudà a què generacions de saforencs estimaren i conegueren la seua terra.

Per tot aquest amor i coneixença per la Safor que va recopilar i transmetre no podem deixar perdre l’oportunitat, en el centenari del seu naixement, de recordar-lo i de reivindicar-lo amb un seguit d’activitats i actes durant l’any 2021, perquè ell s’ho mereix i el que això va suposar i significar no pot caure en l’oblit.

Per tot això, vaig impulsar la creació de l’Espai Camarena fa uns cinc anys, en aquell moment el CEIC Alfons el Vell em va encarregar la reedició del llibre: Josep Camarena, l’ocàs del món rural. Viatge a la Safor d’Ignasi Mora. Al mateix temps, recuperàrem gràcies al meu estimat Ignasi Mora els 19 àudios de les converses entre ell i Josep Camarena, que foren el fonament del llibre. Un llibre especial i peculiar perquè naixia de l’oralitat més immediata del professor Camarena i transmetia els seus coneixements sobre els pobles de la Safor.

El llibre és el retrat de la comarca mirant al passat, partint de l’any 1988 (moment en què ix a la llum), i pren com a punt essencial les vivències del professor que la coneixia a la perfecció. Al llibre posa de manifest el final d’una època a la Safor.

Tal com he comentat, aprofitàrem la reedició per a crear l’Espai Camarena al web del CEIC Alfons el Vell, on posàrem a l’abast de qualsevol interessat els 19 àudios de les gravacions on podem escoltar la veu de Camarena i una versió digital del llibre que us podeu descarregar de forma gratuïta.

Reeditant el llibre, en aquell moment, convidàvem a fer una lectura actual, per a fer-nos reflexionar sobre nosaltres mateixos, conèixer el passat, vivint el present, i pensar en el futur. L’Espai Camarena existeix per donar a conèixer la figura del professor davant la gent més jove que no l’ha pogut conèixer, però sobretot, difondre els seus coneixements.

Ignasi Mora, Anna Igualde i Santiago La Parra.

Pep Camarena era de Llocnou, com jo i la meua família, i per a mi això el fa una persona especial, a Camarena no el vaig poder conèixer per edat, sóc massa jove… només tinc referències d’ell a través dels meus pares. M’haguera agradat tenir-lo de professor i viure de primera mà la història de Gandia a través d’ell. Un historiador que dominava de manera impecable la història medieval i la corona d’Aragó, sobretot el regnat del primer Trastàmara sobre qui va fer la seua tesi doctoral, també m’haguera il·lusionat donar i repassar una comarca plena de personatges medievals que en el seu esplendor deuria de ser impressionant… I m’encanta que  l’Espai Camarena fora el meu primer projecte del CEIC Alfons el Vell i realitzar-lo de Pep (Llebrenc com li diguem al poble) va ser per a mi tot un honor i una responsabilitat.

I per acabar, que millor que citar a Santiago La Parra que dins la Miscel·lània Josep Camarena el retrata perfectament “Pepe pot explicar el microclima peculiar de la Safor amb les oportunes implicacions en el nostre paisatge agrari, o l’evolució històrica de la comarca, coneix igualment, on i quan es cullen els espàrrecs més apetitosos, que la vera és la més saborosa de les quatre varietats de roselles que es produeixen ací, que el rabet de gat és un bon desinfectant o que la llengua de llop o de gos serveix per guarir els grans…Pepe ha demostrat sempre amb el seu exemple i dedicació, que no és el mateix impartir classe que ensenyar que mestres vers hi ha molt pocs”.

Anna Igualde Garcia.

CEIC
CEIC