Disponible a partir 16 de desembre 2022
Finalitzem la trilogia dedicada a l’aigua, expressió de vida i vertebradora de territoris, la importància de la qual radica en la configuració i, si més no, la supervivència de tota població assentada en qualsevol lloc.
Busquem sentit a allò que fem, a allò que hem heretat i a allò que compartim. Com bé va dir l’artista murcià Isidoro Valcárcel Medina, no és el posicionament davant qüestions sinó la resposta que donem a les qüestions allò que realment importa. Eixa resposta ha d’estar acompanyada de dos conceptes que m’acompanyen al llarg de les meues investigacions: la coherència i l’acció de mostrar, totes dues lligades a la comunicació. A més a més, una tercera idea que també m’acompanya tracta del que va teoritzar Joseph Schumpeter al voltant dels criteris de proximitat i freqüència lligats a l’acció, concretament a la teoria de l’acció racional on a partir d’aquests criteris de proximitat i freqüència la possibilitat de cooperació sempre és major front a les accions egoistes. D’aquesta manera, les accions aconsegueixen un caràcter col·lectiu al tenir en compte als altres en les nostres eleccions personals.
La proximitat, en una comunitat xicoteta com la nostra, encara és més forta. Memòries locals i cultures particulars, minoritàries, però igual de dignes i importants que aquelles més conegudes, com són les predominants. Pluralisme, diversitat i obertura. Eixa és la clau.
Des del respecte i l’admiració ens apropem al nostre món i a la nostra realitat per a revisar, d’acord amb les nostres premisses generacionals, tot el llegat que ens ha arribat. Així, aportem la nostra visió, sempre amb una mirada cap al passat contextualitzada en el present. Sempre ha sigut així i sempre ho serà. L’ésser humà necessita reescriure i refer, generacionalment, la cultura, la història, la literatura… També, per descomptat, la ciència i la tecnologia.
Som filles i fills del nostre temps i vivim en una societat i una realitat col·lectiva que interpretem i descrivim personalment. Estem interessats, seguint a Max Weber, en la noció d’agent i acció, on intervenen processos reflexius que ens ajuden a trobar les respostes a la recerca de significat i sentit, d’allò que fem i d’allò que ens envolta. El significat pren un protagonisme cabdal i aquest no es pot entendre sense el llenguatge, sense una llengua que configure les relacions i interaccions entre els membres d’una societat. Més encara, serà el seu ús l’única manera d’arribar a la comprensió social de les relacions socials.
@marxuqueraalpeudelmonduver
El llenguatge com a joc. Wittgenstein assentarà les bases del significat en l’ús, amb tot el que això comporta per a la teoria social, la pragmàtica i la sociolingüística. Una teatralització de les relacions que aconseguirà estatus sociològic en Ervin Goffman. El gest també és llenguatge. El mostrar més que el dir, pot arribar a ser protagonista en l’acte comunicatiu.
Un corol·lari a aquesta argumentació, per no dur a equívocs, resideix en el fet que eixe significat i sentit que busquem, com a investigadors, o ciutadans, no roman en la consciència, en l’individu, sinó que és part de l’acte social. Amb aquests projectes marquem el camí per a seguir treballant des del compromís institucional i personal.
Un últim aspecte que cal posar en relleu per a finalitzar aquest comentari és l’aposta de la institució, del CEIC Alfons el Vell, per la il·lustració a la nostra ciutat i comarca. Concretament, per a aquest tercer número, hem comptat amb Margarida Riggio, la jove il·lustradora gandiana, que amb Marina Denia i Daniel Garcia, ja formen part del disseny de la publicació. Amb aquesta aposta hem volgut cuidar d’una manera clara la línia estètica de la revista, la qual cosa, des del consell de redacció, agraïm enormement.
