Salvador Ferrer Conseller del CEIC
Marxuquera al peu del Mondúver
Es tracta d’una revista que naix a manera d’anuari. Una iniciativa de l’associació de veïnes i veïns de Marxuquera l’objectiu principal de la qual és divulgar i compartir tot el nostre patrimoni cultural: històric, literari, paisatgístic, mediambiental, econòmic… Un projecte que ha vist la llum gràcies a la complicitat de certes persones que formem part del consell de redacció, les quals equilibren bastant bé les inquietuds generacionals de tota la gent que estimem la vall de Marxuquera. Es tracta de Jacobo Romero, graduat en ADE amb formació en marketing digital; Marina Dénia, graduada en comunicació audiovisual i publicitat; Vicent Orengo, metge de família en l’àmbit rural; Anna Faus, mestra i filòloga; Josep Cerdà, infermer; Vicent Alonso, president d’Amics de la Natura; Emilio Pérez, president de l’Associació de veïnes i veïns; i jo, Salvador Ferrer, educador i sociòleg que he dirigit la publicació.
A tots nosaltres ens uneixen unes inquietuds envers la recuperació i recerca de tot el patrimoni cultural que compartim que és molt i fins i tot, molt d’ell, desconegut o insuficientment valorat i registrat.
Des del seu naixement, el consell de redacció s’ha proposat comptar amb la col·laboració del CEIC Alfons el Vell perquè partim d’uns referents exigents tant pel que fa al contingut com pel que fa al disseny de la publicació i el CEIC ens marca el camí a seguir des de la humilitat i les ganes d’aprendre, però també amb la il·lusió i motivació per oferir a la nostra comunitat una obra que reflexe la dignitat que es mereix. En moments difícils és la il·lusió acompanyada de l’emoció les que acaben de donar sentit i empenta a allò que fem.
Les coses, però, malgrat semblar senzilles són de tot menys això. Per la nostra part ens proposem créixer des de l’esforç i millorar pas a pas. Aspectes els quals cal reivindicar.
Pel que fa al contingut, hem d’assenyalar tres parts principals amb un tema central que vertebra tots els textos, la importància de l’aigua. En primer lloc cal parlar del magnífic treball d’investigació que ha dut a terme Jacobo Romero sobre un dels indrets més interessants i alhora desconeguts a Marxuquera, la Mina de l’Aigua. Es tracta d’una obra d’enginyeria singular, també anomenada galeria filtrant o galeria de captació. Pous horitzontals per a recollir i canalitzar aigües subterrànies, que trobem a no massa parts del món i a alguns llocs de la península Ibèrica. La manca d’informació sobre aquesta construcció, ni tan sols es troba als arxius municipals de Gandia, fan d’aquest treball d’investigació, si més no, una mostra que despertarà la curiositat dels lectors. Al voltant d’aquest treball la lectora o lector trobarà dos articles d’opinió, escrits per Vicent Alonso i Josep Cerdà.
En segon lloc, a través de la creativitat i els dibuixos de Vicent Orengo trobem una tira còmica original del mateix autor on ens convida a reviure històries de personatges que han viscut a Marxuquera i que hem heretat de la tradició oral. I finalment, en la secció d’entrevistes assistim a una exposició excel·lent de les vivències descrites per Vicent Estornell, encarregat de la mítica finca del Panduro, que ens transporta als anys seixanta i setanta del segle passat. L’entrevista, entre dos llutxentins, és a càrrec de Joan Mahiques.
En aquesta mateixa línia, cal esmentar la gran ajuda d’Anna Faus en l’assessorament lingüístic i el gran treball per part de Marina Dénia en la maquetació i el disseny de l’anuari on aconsegueix crear una obra de gran bellesa estètica que sense cap dubte podem definir de peça de col·lecció.
És per això precisament, pel gran treball que he tingut el privilegi de dirigir, que no vull deixar de remarcar el paper pedagògic d’aquest projecte. Quan parlem de pedagogia parlem de guia o acompanyament, del camí, del procés que implica i de la comunitat on va destinada, a més de la responsabilitat que tenim en mostrar qualsevol cosa que fem pública. Si parem atenció, al capdavall, trobarem sentit al perquè de la cita del codi justinià al principi de la revista, cita que tracta de la posició dels tutors d’un mateix alumne buscant el seu benefici. Aquesta màxima ens val per a la vida:
“Allò que a tots afecta ha d’estar aprovat per tots”.
També, és clar, voldríem remarcar dos aspectes que cal tenir presents. Un d’ells és l’esperit científic que ens ha de guiar, el qual implica no partir de certeses, si més no, de dades, de recerca i de capacitat de rectificació i el segon és l’aspecte més crític, podríem dir més filosòfic, eixe desig o curiositat cap al coneixement, curiositat que cal activar quan ens enfrontem a una obra, siga aquesta un quadre, un article o qualsevol altra manifestació cultural.
Tot plegat, m’agradaria finalitzar aquesta presentació amb unes paraules que apareixen a l’editorial de Marxuquera al peu del Mondúver:
“Les hores de converses i feina per a preparar aquesta empresa s’han omplit de paraules i idees, però també de disseny i bellesa, perquè cal dignificar com es mereix una obra d’aquestes característiques.
En la línia de la recuperació i la reivindicació del nostre medi ambient, el nostre territori més pròxim i la nostra consciència paisatgística, la nostra intenció és la de donar visibilitat simbòlica al nostre espai natural, amb la intenció inequívoca de dotar de sentit l’espai públic, el nostre teixit social i totes i tots els que hi viuen i ens visiten. D’acord amb això, esperem que puga esdevenir un punt de referència i trobada de la ciutadania i, més enllà de l’èxit que puga obtenir, esdevinga un fòrum de debat i d’encontre. Un gran espai, perquè no, del debat públic que puga generar-se a partir d’aquesta iniciativa.
Per tant, convidem totes i tots els que tinguen qualsevol inquietud per Marxuquera a participar i sumar-se a aquest projecte que comença a caminar ara. Com més portes obrim al món més reconeixement obtindrem”.
En cas d’estar interessats en algun exemplar podeu posar-se en contacte a través d’Instagram o Facebook: @marxuqueraalpeudelmonduver
