Portada RS8

REVISTA DE LA SAFOR Nº 8

Arriba el número 8 de la Revista de la Safor

Rafael Delgado Artés Director del CEIC

Rafael Delgado Artés
Director del CEIC

En un moment on sembla imposar-se -de nou- la revisió global de realitats que crèiem consolidades i apareixen noves interpretacions sovint negacionistes de la història i del paisatge, ara sota el nom de postrealitat, arriba el número 8 de la Revista de la Safor, l’anuari del CEIC Alfons el Vell, amb la intenció, com sempre, d’aportar llum i contra la foscor, reflexionar críticament sobre la nostra realitat des de diverses perspectives.

Una intenció que es vol materialitzar mitjançant una mirada reivindicativa i suggeridora. Com la del pintor Pelegero Agustí, que reclama l’enfrontament amb el paisatge à plein air, una decisió vital inspiradora, basada en els sentiments i els sentits, més enllà de la tècnica i dels seus avanços, sovint elevats a única realitat possible en un món globalitzat i banalitzant, al servei del poder i el preu de les coses.

Aprofitant l’avinentesa de l’any dedicat a sor Isabel de Villena per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el prestigiós filòleg i crític Albert Hauf aporta la seua visió i per tal de rebatre els arguments sobre la controvertida autoria de la carta introductòria de la Vita Christi. Una aportació acompanyada per una selecció de textos, que ens ajuden a conéixer la interessant figura de l’autora valenciana.

Una nova secció, “Protagonistes d’un temps” recupera aspectes de la nostra història més immediata. En aquest número hi trobem dues figures coetànies, una d’elles, la de Marcel·lí Pérez (a cura d’Antonio Calzado i Bernat Martí) ben coneguda i reivindicada, mentre que per a molts lectors, els apunts de Lluís Sevilla al voltant de Fernando Pérez i també de la seua dona, Gloria Morell, seran una novetat que ajudarà a interpretar la història del segle xx del nostre entorn més immediat.

Antonio Armero documenta, en els primers processos d’electrificació a la Safor, alguns dels aspectes principals de la nostra història contemporània, allò que s’anomena arqueologia tecnològica o industrial; l’arribada i distribució de l’electricitat a la Safor a partir de la força motriu del riu Serpis i de la iniciativa privada a partir de l’evolució de la molineria. Un procés que immediatament va possibilitar el desenvolupament industrial i grans canvi socials.

La Revista de la Safor sempre ha dedicat especial atenció a la valoració del patrimoni. Aquest número inclou un article sobre patrimoni prehistòric (Carles Miret) i un altre sobre el patrimoni artístic gòtic del Palau Ducal de Gandia (Aurora Rubio i M.A. Zalbidea). En el cas de la cova del Puntal del Gat, se’ns presenta un important jaciment, que cal preservar d’una possible ampliació viària, mentre que al cas de les pintures gòtiques del Palau Ducal de Gandia, la seua importància s’ha d’entendre en el context superior d’un corrent artístic amb una gran importància al nostre país.

El tradicional espai al voltant del medi natural és ocupat per un interesant estudi que palesa la coevolució del paisatge mediterrani amb l’ésser humà fins i tot a les marjals, uns espais controvertits, conflictius i contradictoris que formen part del nostre paisatge cultural i social. Front a les visions, majoritàriament urbanes -i també postrealistes-, que pretenen negar i foragitar-ne l’ésser humà, Jesús E. Alonso reivindica la història humana del medi natural, acceptada pels autors amb major prestigi i tots els organismes internacionals, però discutida a alguns indrets de casa nostra.

L’actualitat més colpidora es manifesta en dos articles que analitzen el nostre sistema territorial i les seues deficiències inadmissibles al nostre territori, tant administratives (Néstor Novell) com d’infraestructures (Néstor Vercher i Enric Sigalat). Que palesen la necessitat de superar l’actual sistema territorial radial i central.

En l’epíleg, una altra nova secció, “Això era i no era…”, vol ser un espai literari breu, per tal que el lector puga finalitzar la lectura delectat amb el regust de textos com el de Ferran Garcia-Oliver.

A la tradicional síntesi de les publicacions d’autors saforencs, s’afegeix la crònica de les activitats i publicacions del CEIC Alfons el Vell des de l’aparició de l’anterior anuari. Una mostra que, tot i la difícil situació, la institució continua funcionant i rendibilitzant els recursos municipals, donant una difícil continuïtat generacional gràcies a les aportacions d’entusiasme i voluntarisme dels seus consellers i conselleres. Hem d’agrair molt especialment al responsable en cap de la redacció, Juli Capilla, el seu entusiasme i rigorosíssima revisió de tots els articles i cal felicitar tot el consell de redacció (Isabel Canet, Anna Igualde, Enric Sigalat i Lluís Sevilla) pel treball fet. El resultat obtingut és ben satisfactori, també visualment, gràcies a la línia de disseny editorial escollida i coordinada pel nostre perenne col·laborador, Lluís Romero.

Cal evitar que la crisi s’emporte també la nostra cultura. Per això, tot i reclamar contínuament un finançament digne i buscar-ne vies alternatives, hem de seguir donant continuïtat al nostre treball i un camí al pensament crític i científic per tal de –parafrasejant el magnífic article d’Enric Ferrer Solivares en aquest blog- animar el debat i guanyar la partida a aqueixa postrealitat recurrent.

 

master Portada RS8

 

 

Publicado en CEIC Alfons el Vell, Reflexions a peu d'obra y etiquetado , , , .