Gandia, 25 de setembre de 2009. 
Enguany es commemora el quart centenari de l’expulsió dels moriscos. Un bon moment per a preguntar-se el perquè d’aquella tragèdia i també dels nostre oblit actual.
En el moment de l’expulsió, un terç de la població en terres valencianes era morisca i la seua desaparició hi suposà una veritable catàstrofe demogràfica, econòmica i social.
El CEIC Alfons el Vell pretén en aquest cicle de conferències revisar el tema en un moment en què la multiculturalitat és una característica cada vegada més present en la societat.
* * * * * * *
El professor Santiago La Parra, en les seues intervencions com a presentador i conferenciant, assenyalà que el dia 22 s’acomplien els 400 anys de la publicació a València del ban d’expulsió dels moriscos valencians. També remarcà que a la comarca de la Safor la població morisca era ben bé del 60%. És per això que el seu oblit durant segles té unes connotacions clarament ideològiques i interessades. Totes les conferències van concloure amb un animat col·loqui.
La darrera de les conferències “L’expulsió dels moriscos. Les raons d’una tragèdia”, a càrrec de Santiago La Parra (Universitat Politècnica de València), va entrar en el polèmic tema de les justificacions de l’expulsió. En la primera part de la seua intervenció va fer una descripció pormenoritzada dels fets que es van produir des d’abril a finals de 1609, és a dir, des de la decisió del Consell d’Estat favorable a l’expulsió, signada posteriorment per Felip III, als moments de la quasi finalització de l’estranyament del Regne de la població morisca. L’ordre reial es va mantenir en secret per por a possibles rebel·lions dels moriscos, fins a la publicació del ban a València. El decret establia tres dies per a preparar-se a l’embarcament dels moriscos. El conferenciant, sempre amb el recolzament de textos coetanis, n’explicà la situació dramàtica viscuda, l’actitud dels senyors, com el duc de Gandia. La presència de la Marina de guerra, els navilis pagats pels moriscos, els xiquets forçats a quedar-s’hi… La segona part se centrà en la revisió crítica de les justificacions de l’expulsió, tant des de la perspectiva política —la conservació i seguretat del Regne—, com des de la religiosa —fracàs de l’evangelització cristiana—. El professor La Parra remarcà el paper de la propaganda política, delerosa de fabricar un enemic —per suposada connivència amb els turcs i els pirates— i alhora utilitzar aquest fet de l’expulsió com un senyal de fidelitat catòlica de la Monarquia en una època on estava en tractes amb els heretges anglesos i holandesos. Les conseqüències de l’expulsió, pel seu impacte demogràfic i econòmic, van ser ben profundes durant molt de temps en la societat valenciana. 
El públic prestà bona atenció als arguments de La Parra. En finalitzar s’encetà un breu torn de preguntes.
Aspecte de la sala amb el públic assistent.
Audio de la intervenció de
Santiago La Parra [primera part]
Audio de la intervenció de
Santiago La Parra [segona part]
< anterior posterior >
Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web i audio: Estudi Pau Lagunas. © CEIC Alfons el Vell, Gandia
