Cicle moriscos a Gandia: conferència de Santiago La Parra

Cicle moriscos a Gandia: conferència de Santiago La Parra

Gandia, 25 de setembre de 2009. Cicle moriscos

Enguany es commemora el quart centenari de l’expulsió dels moriscos. Un bon moment per a preguntar-se el perquè d’aquella tragèdia i també dels nostre oblit actual.

En el moment de l’expulsió, un terç de la població en terres valencianes era morisca i la seua desaparició hi suposà una veritable catàstrofe demogràfica, econòmica i social.

El CEIC Alfons el Vell pretén en aquest cicle de conferències revisar el tema en un moment en què la multiculturalitat és una característica cada vegada més present en la societat.

* * * * * * *

El professor Santiago La Parra, en les seues intervencions com a presentador i conferenciant, assenyalà que el dia 22 s’acomplien els 400 anys de la publicació a València del ban d’expulsió dels moriscos valencians. També remarcà que a la comarca de la Safor la població morisca era ben bé del 60%. És per això que el seu oblit durant segles té unes connotacions clarament ideològiques i interessades. Totes les conferències van concloure amb un animat col·loqui.

Santiago La Parra Santiago La Parra i Gabriel Garcia Frasquet Santiago La Parra Santiago La Parra i Gabriel Garcia Frasquet Cicle expulsió dels moriscos La darrera de les conferències “L’expulsió dels moriscos. Les raons d’una tragèdia”, a càrrec de Santiago La Parra (Universitat Politècnica de València), va entrar en el polèmic tema de les justificacions de l’expulsió. En la primera part de la seua intervenció va fer una descripció pormenoritzada dels fets que es van produir des d’abril a finals de 1609, és a dir, des de la decisió del Consell d’Estat favorable a l’expulsió, signada posteriorment per Felip III, als moments de la quasi finalització de l’estranyament del Regne de la població morisca. L’ordre reial es va mantenir en secret per por a possibles rebel·lions dels moriscos, fins a la publicació del ban a València. El decret establia tres dies per a preparar-se a l’embarcament dels moriscos. El conferenciant, sempre amb el recolzament de textos coetanis, n’explicà la situació dramàtica viscuda, l’actitud dels senyors, com el duc de Gandia. La presència de la Marina de guerra, els navilis pagats pels moriscos, els xiquets forçats a quedar-s’hi… La segona part se centrà en la revisió crítica de les justificacions de l’expulsió, tant des de la perspectiva política —la conservació i seguretat del Regne—, com des de la religiosa —fracàs de l’evangelització cristiana—. El professor La Parra remarcà el paper de la propaganda política, delerosa de fabricar un enemic —per suposada connivència amb els turcs i els pirates— i alhora utilitzar aquest fet de l’expulsió com un senyal de fidelitat catòlica de la Monarquia en una època on estava en tractes amb els heretges anglesos i holandesos. Les conseqüències de l’expulsió, pel seu impacte demogràfic i econòmic, van ser ben profundes durant molt de temps en la societat valenciana. Vicenta Llorca i Joan Navarro Revista de la Safor

El públic prestà bona atenció als arguments de La Parra. En finalitzar s’encetà un breu torn de preguntes.

Cicle moriscos

Aspecte de la sala amb el públic assistent.

Audio de la intervenció de
Santiago La Parra [primera part]
Audio de la intervenció de
Santiago La Parra [segona part]
< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares. Web i audio: Estudi Pau Lagunas. © CEIC Alfons el Vell, Gandia

Cicle moriscos a Gandia: conferència J. A. Gisbert (II)

Cicle moriscos a Gandia: conferència J. A. Gisbert (II)

Cicle moriscos a Gandia: conferència J. A. Gisbert

IV Centenari de l’expulsió dels moriscos (II)

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència « de la vida quotidiana entre els mudèjars i els moriscos valencians», a càrrec de Josep Antoni Gisbert Santonja.
Gandia, 23 de setembre de 2009. Cicle moriscos

Enguany es commemora el quart centenari de l’expulsió dels moriscos. Un bon moment per a preguntar-se el perquè d’aquella tragèdia i també dels nostre oblit actual.

En el moment de l’expulsió, un terç de la població en terres valencianes era morisca i la seua desaparició hi suposà una veritable catàstrofe demogràfica, econòmica i social.

El CEIC Alfons el Vell pretén en aquest cicle de conferències revisar el tema en un moment en què la multiculturalitat és una característica cada vegada més present en la societat.

* * * * * * *

El professor Santiago La Parra, en les seues intervencions com a presentador i conferenciant, assenyalà que el dia 22 s’acomplien els 400 anys de la publicació a València del ban d’expulsió dels moriscos valencians. També remarcà que a la comarca de la Safor la població morisca era ben bé del 60%. És per això que el seu oblit durant segles té unes connotacions clarament ideològiques i interessades. Totes les conferències van concloure amb un animat col·loqui.

Santiago La Parra i Josep Antoni Gisbert

Josep Antoni Gisbert Santonja (director del Museu Arqueològic de Dénia) amb el suggestiu títol «E l’any nou darà un gran bram lo bou. L’empremta dels moriscos als estats del duc de Gandia», en al·lusió al bou heràldic dels Borja, va fer una exposició molt acurada de les restes materials de procedència morisca a la comarca de la Safor, principalment cases, enginys, trapigs, sobre fotografies àrees, on va delimitar, amb l’ajuda de la parcel·lació cadastral, el perímetre del poblament morisc en molts dels pobles saforencs, tot destacant-hi la importància de les moreries de Gandia i Oliva, ben diferent dels llogarets i alqueries. La trama urbana rectilínia, els sistemes constructius, la situació actual d’aquestes restes, a vegades sense protecció, l’arquitectura hidràulica, la xarxa de séquies… En diversos moments de la seua intervenció, destacà el paper del duc de Lerma i marqués de Dénia, “valido” de Felip III, nét de sant Francesc de Borja, obsessionat per la seguretat de les costes i la lluita contra el infidel, com també la importància del port de Dénia, com a centre d’embarcament de moriscos cap al nord d’Àfrica.

Josep Antoni Gisbert Josep Antoni Gisbert Josep Antoni Gisbert Josep Antoni Gisbert Cicle moriscos Cicle moriscos Cicle moriscos

Instantània del públic assistent a la conferència.

< anterior posterior >

Fotografies: Estudi Pere Millet. Textos: Enric Ferrer Solivares © CEIC Alfons el Vell, Gandia

Cicle moriscos a Gandia: conferència J.V. Garcia Marsilla

Cicle moriscos a Gandia: conferència J.V. Garcia Marsilla

Cicle moriscos a Gandia: conferència J.V. Garcia Marsilla

IV Centenari de l’expulsió dels moriscos (I)

Cicle de conferències organitzat pel CEIC Alfons el Vell
Conferència « de la vida quotidiana entre els mudèjars i els moriscos valencians», a càrrec del professor Juan Vicente García Marsilla.
Gandia, 21 de setembre de 2009. Entrevista a Joan Navarro

Enguany es commemora el quart centenari de l’expulsió dels moriscos. Un bon moment per a preguntar-se el perquè d’aquella tragèdia i també dels nostre oblit actual.

En el moment de l’expulsió, un terç de la població en terres valencianes era morisca i la seua desaparició hi suposà una veritable catàstrofe demogràfica, econòmica i social.

El CEIC Alfons el Vell pretén en aquest cicle de conferències revisar el tema en un moment en què la multiculturalitat és una característica cada vegada més present en la societat.

* * * * * * *

El professor Santiago La Parra, en les seues intervencions com a presentador i conferenciant, assenyalà que el dia 22 s’acomplien els 400 anys de la publicació a València del ban d’expulsió dels moriscos valencians. També remarcà que a la comarca de la Safor la població morisca era ben bé del 60%. És per això que el seu oblit durant segles té unes connotacions clarament ideològiques i interessades. Totes les conferències van concloure amb un animat col·loqui.

moriscos moriscos La primera de les conferències, dictada per Juan Vicente García Marsilla (Universitat de València), se centrà en les Formes de la vida quotidiana entre els mudèjars i els moriscos valencians.El professor García Marsilla va contextualitzar el tema a descriure amb una breu revisió de mostres iconogràfiques –quadres, retaules-, en les quals els personatges contraris a Crist, en evident anacronime, apareixen amb les convencionals fesomies i robes atribuïdes primer als mudèjars i després als moriscos. El conferenciat, amb el suport de projeccions i textos de l’època, va descriure l’aparença física dels moriscos, l’evolució de la seua vestimenta, cada volta més semblant a la dels llauradors cristians, en contrast amb el tradicionalisme de les dones. Continuà la seua intervenció amb l’estudi de l’interior domèstic; els menjars, amb una predilecció per oli d’oliva, el vi, el peix… En la conclusió esmentà alguns dels trets actuals moriscos en els valencians d’ara, sobretot en alguns menjars i dolços. Isabel Garcia Canet Revista de la Safor

El públic assistent va prestar bona atenció a les paraules del conferenciant, acompanyades d’un assortit joc d’imatges.

Entrevista a Joan Navarro Entrevista a Joan Navarro

Dues imatge ben explícites, la sala de conferències amb el públic assistent a la conferència del professor Marsilla.