Àngels Malonda, un nom per a un premi de ciència i tecnologia

El CEIC Alfons el Vell ha presentat un premi de ciència i tecnologia que serà concedit a la trajectòria científica d’una persona jove de la comarca. Serà un reconeixement al l’intens treball que haurà hagut de fer per descobrir i entendre una part dels secrets que amaga la natura. Aquest premi servirà per conéixer la seua recerca i, al mateix temps serà exemple per a tot el jovent de la Safor. En aquest temps en què la pandèmia tant ha colpit la nostra generació, la ciència s’ha col·locat al centre de les nostres vides i tothom s’ha adonat que el foment de la cultura científica és un valor important per comprendre el món i ben fonamental per al progrés de la humanitat. 

A l’hora de donar nom al premi calia buscar una persona, la trajectòria vital de la qual recollira els valors que es volen premiar: la constància, la determinació, l’aspiració a la perfecció, la resiliència davant les adversitats i la persistència en la recerca de resultats. I, a més a més, una qualitat important en els temps que corren, la defensa de la igualtat de gènere. Les dones són tan vàlides com els homes, també en el conreu de les ciències naturals. I la vida d’Àngels Malonda ens donà moltes mostres de tot això i més. 

Àngels Malonda (1902- 1986) ho tenia tot per seguir una ruta ben planera. Filla d’un industrial il·lustrat i viatjat per Europa, havia gaudit des de menuda d’una llibertat que les dones de la seua època no solien tenir. El pare estava ben convençut del paper fonamental de la dona en la societat, de la necessitat de la seua emancipació i de la importància de l’estudi per aconseguir-ne la independència. La major independència, deia, és l’econòmica, la base de totes les independències. El pare, però, morí als 46 anys, un fet tràgic que marcaria el futur d’Àngels. 

Ben interessada per les qüestions científiques, estudià a l’Institut Lluís Vives de València i el curs preparatori de ciències a la Universitat. L’octubre de 1921 marxà a estudiar Farmàcia a la llavors anomenada Universidad Central, l’actual Universidad Complutense de Madrid, lluny de la família de Gandia. Una decisió que la mare va haver d’acceptar a contracor, ja que les últimes voluntats del pare ho ordenaven explícitament. Aquells anys a Madrid s’allotjava a la Residència de Señoritas, centre dirigit per la filòsofa María de Maeztu, que era la contrapartida femenina de la famosa Residència de Estudiantes, i el primer centre oficial destinat a fomentar l’ensenyament universitari per a dones a l’estat.  Allí la jove Àngels descobrí la llibertat, la diversitat i el respecte als altres i va poder participar de l’efervescència cultural d’una Espanya que encetava el camí cap a la modernitat europea. Eixides, excursions, xarrades d’intel·lectuals com Victòria Kent, van acabar de formar-la com a dona emprenedora i independent. Un munt d’expectatives s’obrien per a la jove. Acabat els estudis, la Junta de Ampliación de Estudios, organisme encarregat de la projecció exterior dels estudiants, presidida pel premi Nobel Santiago Ramón y Cajal, li atorgà una beca per ampliar els estudis a Florida. Un camí directe cap al cim de la ciència però que fou estroncat de colp per la negativa de la mare a concedir-li un permís llavors preceptiu. La trista realitat era que, malgrat les aparences de llibertat individual, les dones joves no podien disposar de la seua vida, sinó sempre eren dependents del marit, del pare o en aquest cas de la mare. Així que la jove brillant i preparada per encetar l’aventura americana va haver de refer el seu camí i conformar-se a regentar una farmàcia al carrer Major de Gandia. Les ànsies de córrer món i eixamplar coneixements acabaren finalment. Àngels, però, amb una bondat natural i la seua resiliència s’hi adaptà ràpidament i el camí de la vida tornà a fer-se recte. Àngels conta a les seues memòries, «Aquello sucedió así», la felicitat d’aquests anys, la vida familiar que començà el 1929 en casar-se amb Antonio Azcón, un farmacèutic aragonés, amb qui tingué dues filles. Després de l’adveniment de la República i de l’aixecament feixista del 18 de juliol del 1936, tot acabà de manera abrupta amb la fi de la guerra. Però les venjances, enveges, i delacions afectaren tots els vençuts, sense excepcions. La guerra continuà d’unes altres formes més perverses per depurar qualsevol ombra de possible oposició al nou règim. Detinguts i estant a la presó de les Escoles Pies, Antonio serà assassinat i Àngels, condemnada a mort amb proves falses per interessos ben particulars. Un falangista li havia incautat la farmàcia i va fer tot el possible per desfer-se de la legítima propietària. L’estada a diverses presons de València, la condemna a mort, l’indult i pena de 30 anys i el posterior desterrament a Mallorca no la feren defallir. La companyia i força de les companyes recluses, moltes polititzades, i la determinació de tornar amb les filles l’ajudaren a resistir la injustícia. Tornà finalment a Gandia els anys 50 i la fermesa i la força moral d’una Àngels més madura no la feren amagar-se a casa en un exili interior com feren tantes i tantes dones en la seua mateixa situació sinó que s’aferrà a una lluita ajornada des de feia ja més d’una dècada: la recuperació de la farmàcia del carrer Major. Fins i tot amb la legislació franquista, l’usurpació de la farmàcia era il·legal però aquell falangista va moure els fils dels contactes polítics i Àngels va perdre el plet.  

Tancada la via judicial només quedava el pacte. Amb gran pesar Àngels va haver de pagar-li una gran quantitat de diners per recuperar un negoci que era seu, perquè l’usurpador deixés la propietat i adquirira una farmàcia a València.

Finalment el camí de la vida, després de tants viaranys dolorosos, s’endreçava de nou. Tornava a dedicar-se a la professió que més li agradava, al seu poble i amb la seua gent.

Recordant l’exemple d’Àngels, la resiliència front a l’adversitat, en aquests temps incerts que ens ha tocat viure, ara és la ciència la que ha donat l’única finestra on albirar el final del túnel de la pandèmia que ens assetja. En els últims mesos la ciència s’ha posicionat al centre de les nostres vides i serà gràcies a ella que la humanitat podrà refer el seu camí. Els investigadors biomèdics i biòlegs, però també els matemàtics i físics han dedicat molts esforços per aconseguir diverses vacunes i per controlar l’extensió de la malaltia.

Per aquesta i per moltes altres raons el CEIC Alfons el Vell vol fomentar les activitats científiques i en especial l’esperit investigador de la joventut i premiar el seu esforç per augmentar el benestar de la humanitat. El CEIC vol concedir un premi anual dedicat a Àngels Malonda, dona i científica. I res millor que lliurar el premi de ciència i tecnologia a la persona jove científica amb un treball d’investigació brillant justament el dia 11 de febrer del 2022, dia de la dona i la xiqueta en ciència.

Més informació:

Aquello sucedió así, Ángeles Malonda.
Col·lecció: Història i Memòria del Franquisme, 45. Publicacions de la Universitat de València.
ISBN: 978-84-370-9805-0