Àngels Malonda, un nom per a un premi de ciència i tecnologia

Àngels Malonda, un nom per a un premi de ciència i tecnologia

El CEIC Alfons el Vell ha presentat un premi de ciència i tecnologia que serà concedit a la trajectòria científica d’una persona jove de la comarca. Serà un reconeixement al l’intens treball que haurà hagut de fer per descobrir i entendre una part dels secrets que amaga la natura. Aquest premi servirà per conéixer la seua recerca i, al mateix temps serà exemple per a tot el jovent de la Safor. En aquest temps en què la pandèmia tant ha colpit la nostra generació, la ciència s’ha col·locat al centre de les nostres vides i tothom s’ha adonat que el foment de la cultura científica és un valor important per comprendre el món i ben fonamental per al progrés de la humanitat. 

A l’hora de donar nom al premi calia buscar una persona, la trajectòria vital de la qual recollira els valors que es volen premiar: la constància, la determinació, l’aspiració a la perfecció, la resiliència davant les adversitats i la persistència en la recerca de resultats. I, a més a més, una qualitat important en els temps que corren, la defensa de la igualtat de gènere. Les dones són tan vàlides com els homes, també en el conreu de les ciències naturals. I la vida d’Àngels Malonda ens donà moltes mostres de tot això i més. 

Àngels Malonda (1902- 1986) ho tenia tot per seguir una ruta ben planera. Filla d’un industrial il·lustrat i viatjat per Europa, havia gaudit des de menuda d’una llibertat que les dones de la seua època no solien tenir. El pare estava ben convençut del paper fonamental de la dona en la societat, de la necessitat de la seua emancipació i de la importància de l’estudi per aconseguir-ne la independència. La major independència, deia, és l’econòmica, la base de totes les independències. El pare, però, morí als 46 anys, un fet tràgic que marcaria el futur d’Àngels. 

S. Montagud. MUVHN (Museu de la Universitat de València d’Història Natural)

Ben interessada per les qüestions científiques, estudià a l’Institut Lluís Vives de València i el curs preparatori de ciències a la Universitat. L’octubre de 1921 marxà a estudiar Farmàcia a la llavors anomenada Universidad Central, l’actual Universidad Complutense de Madrid, lluny de la família de Gandia. Una decisió que la mare va haver d’acceptar a contracor, ja que les últimes voluntats del pare ho ordenaven explícitament. Aquells anys a Madrid s’allotjava a la Residència de Señoritas, centre dirigit per la filòsofa María de Maeztu, que era la contrapartida femenina de la famosa Residència de Estudiantes, i el primer centre oficial destinat a fomentar l’ensenyament universitari per a dones a l’estat.  Allí la jove Àngels descobrí la llibertat, la diversitat i el respecte als altres i va poder participar de l’efervescència cultural d’una Espanya que encetava el camí cap a la modernitat europea. Eixides, excursions, xarrades d’intel·lectuals com Victòria Kent, van acabar de formar-la com a dona emprenedora i independent. Un munt d’expectatives s’obrien per a la jove. Acabat els estudis, la Junta de Ampliación de Estudios, organisme encarregat de la projecció exterior dels estudiants, presidida pel premi Nobel Santiago Ramón y Cajal, li atorgà una beca per ampliar els estudis a Florida. Un camí directe cap al cim de la ciència però que fou estroncat de colp per la negativa de la mare a concedir-li un permís llavors preceptiu. La trista realitat era que, malgrat les aparences de llibertat individual, les dones joves no podien disposar de la seua vida, sinó sempre eren dependents del marit, del pare o en aquest cas de la mare.

La Residencia de Señoritas. Laboratori. Casa Moreno. Archivo de Arte Español (1893-1953), IPCE, Ministerio de Cultura y Deporte.

Així que la jove brillant i preparada per encetar l’aventura americana va haver de refer el seu camí i conformar-se a regentar una farmàcia al carrer Major de Gandia. Les ànsies de córrer món i eixamplar coneixements acabaren finalment. Àngels, però, amb una bondat natural i la seua resiliència s’hi adaptà ràpidament i el camí de la vida tornà a fer-se recte. Àngels conta a les seues memòries, «Aquello sucedió así», la felicitat d’aquests anys, la vida familiar que començà el 1929 en casar-se amb Antonio Azcón, un farmacèutic aragonés, amb qui tingué dues filles. Després de l’adveniment de la República i de l’aixecament feixista del 18 de juliol del 1936, tot acabà de manera abrupta amb la fi de la guerra. Però les venjances, enveges, i delacions afectaren tots els vençuts, sense excepcions. La guerra continuà d’unes altres formes més perverses per depurar qualsevol ombra de possible oposició al nou règim. Detinguts i estant a la presó de les Escoles Pies, Antonio serà assassinat i Àngels, condemnada a mort amb proves falses per interessos ben particulars. Un falangista li havia incautat la farmàcia i va fer tot el possible per desfer-se de la legítima propietària. L’estada a diverses presons de València, la condemna a mort, l’indult i pena de 30 anys i el posterior desterrament a Mallorca no la feren defallir. La companyia i força de les companyes recluses, moltes polititzades, i la determinació de tornar amb les filles l’ajudaren a resistir la injustícia. Tornà finalment a Gandia els anys 50 i la fermesa i la força moral d’una Àngels més madura no la feren amagar-se a casa en un exili interior com feren tantes i tantes dones en la seua mateixa situació sinó que s’aferrà a una lluita ajornada des de feia ja més d’una dècada: la recuperació de la farmàcia del carrer Major. Fins i tot amb la legislació franquista, l’usurpació de la farmàcia era il·legal però aquell falangista va moure els fils dels contactes polítics i Àngels va perdre el plet.  

La Residencia de Señoritas. Biblioteca. Casa Moreno. Archivo de Arte Español (1893-1953), IPCE, Ministerio de Cultura y Deporte.

Tancada la via judicial només quedava el pacte. Amb gran pesar Àngels va haver de pagar-li una gran quantitat de diners per recuperar un negoci que era seu, perquè l’usurpador deixés la propietat i adquirira una farmàcia a València.

Finalment el camí de la vida, després de tants viaranys dolorosos, s’endreçava de nou. Tornava a dedicar-se a la professió que més li agradava, al seu poble i amb la seua gent.

Recordant l’exemple d’Àngels, la resiliència front a l’adversitat, en aquests temps incerts que ens ha tocat viure, ara és la ciència la que ha donat l’única finestra on albirar el final del túnel de la pandèmia que ens assetja. En els últims mesos la ciència s’ha posicionat al centre de les nostres vides i serà gràcies a ella que la humanitat podrà refer el seu camí. Els investigadors biomèdics i biòlegs, però també els matemàtics i físics han dedicat molts esforços per aconseguir diverses vacunes i per controlar l’extensió de la malaltia.

Per aquesta i per moltes altres raons el CEIC Alfons el Vell vol fomentar les activitats científiques i en especial l’esperit investigador de la joventut i premiar el seu esforç per augmentar el benestar de la humanitat. El CEIC vol concedir un premi anual dedicat a Àngels Malonda, dona i científica. I res millor que lliurar el premi de ciència i tecnologia a la persona jove científica amb un treball d’investigació brillant justament el dia 11 de febrer del 2022, dia de la dona i la xiqueta en ciència.

Més informació:

Aquello sucedió así, Ángeles Malonda.
Col·lecció: Història i Memòria del Franquisme, 45. Publicacions de la Universitat de València.
ISBN: 978-84-370-9805-0

PROJECTES BECATS PEL CEIC ALFONS EL VELL

PROJECTES BECATS PEL CEIC ALFONS EL VELL

IMG_2821Alfred Garcia és un dels autors que ha estat becat pel CEIC. És graduat en Història i amb Màster en especialització en paleografia a la Universitat de València-Estudi General. En este text ens hi exposa la temàtica del projecte que va presentar a la convocatòria de beques del CEIC 2019.

 

 

 

Producció documental a la Governació de les Muntanyes en època foral

           La Cultura Escrita ha estat considerada, durant gran part de la seua trajectòria acadèmica, com a ciència auxiliar de la història, una mera eina de treball per a estudiar els fets de temps pretèrits. Afortunadament, en els últims anys ha anant convertint-se en una ciència autònoma per a estudiar les escriptures del passat, la producció documental i bibliogràfica, els nivells d’alfabetització, l’ús que es fa de l’escriptura i la importància d’aquesta al llarg dels segles, etc.

Des de la conquesta cristiana del segle XIII i la consegüent incorporació a l’Occident medieval, la societat del nou regne de València s’ha pogut articular gràcies a l’existència de diverses institucions –la Corona, el Consell municipal, el poder senyorial i eclesiàstic, els centres assistencials, etc.– que empren l’escriptura per a poder governar el seu patrimoni –econòmic i humà– i, d’aquesta manera, gestionar-se. Aquestes tasques produeixen una quantitat ingent de documentació que ens és de gran utilitat per a estudiar com de present està l’escriptura en una societat majoritàriament analfabeta, per a veure si la societat del moment és conscient de la importància d’aquesta eina, com i per què s’utilitza l’escriptura en època foral al nostre territori o quins són els nivells d’alfabetització de la societat valenciana en aquest període històric.

A l’antiga Governació de Xàtiva, també coneguda com a Governació de les Muntanyes –les actuals comarques centrals valencianes–, trobem representats tots els productors de documentació necessaris per a comprendre el paper que juga la Cultura Escrita en la societat, especialment a l’actual comarca de la Safor, la qual prenem com a exemple –sense deixar de fer esment a altres indrets de la regió (Xàtiva, Montesa, Alcoi, Cocentaina, Dénia, Pego, Albaida, Ontinyent, etc.)– en una època iniciada amb l’entrada de les tropes de Jaume I a la vall del Bairén i que finalitza amb la crema de Xàtiva per part de l’exèrcit borbònic.

Gràcies al patronatge del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals CEIC Alfons el Vell de Gandia, podrem aportar un poc de llum a una part marginada de la nostra història, però necessària per a veure com l’escriptura, malgrat estar escassament arrelada, es troba en el dia a dia de la societat valenciana de l’antic règim.

-Alfred Garcia Femenia-

PRESENTACIÓ DELS DOCUMENTALS SOBRE PATRIMONI. BEQUES 2018

PRESENTACIÓ DELS DOCUMENTALS SOBRE PATRIMONI. BEQUES 2018

El dijous 11 d’abril es van presentar en el Teatre Serrano  els dos audiovisuals als quals el jurat va concedir les BEQUES PER A L’ELABORACIÓ D’AUDIOVISUALS RELACIONATS AMB EL PATRIMONI DE GANDIA. La convocatòria va estar organitzada pel CEIC, el Campus de Gandia de la UPV i la regidoria de Gestió Responsable del Territori.

Un dels objectius del CEIC Alfons el Vell des el seus inicis ha estat el programa de beques de diferents tipus per descobrir i  recolzar joves valors en la seua labor com a  investigadors o creadors. Sovint dirigits a l’edició d’estos treballs en format de llibre. Però   fa un grapat d’anys dos consellers, Lluis Romero i Ximo Vidal, van impulsar les ajudes a projectes audiovisuals i, des de  aleshores, el CEIC ha contribuït a produir  alguns documentals relacionats amb aspectes culturals o amb  el patrimoni que, sense el suport d’esta entitat difícilment s’averen dut a cap.

Respecte a la Universitat, té com a funcions  la formació de estudiants i, naturalment, fer investigació i divulgació de coneixements. Pel que fa al Campus de Gandia està ben arrelat a la realitat de la comarca i s’ha involucrat de manera activa amb diferents  activitat culturals i científiques que es desenvolupen pel nostre territori.

Per totes estes raons, enguany s’han unit els interessos de investigació i divulgació del patrimoni de  les tres entitats per promoure estes ajudes dirigides  al món estudiantil  i amb la finalitat que els curtmetratges realitzats posen en valor el nostre patrimoni.

Els  curtmetratges documentals guanyadors són:

  • Quan la mort ve del cel
    Realitzat per l’equip format per: Arnau Múria, Maria Llinares, Aitor Noguera i Joan Negre.
  • Gandia, construint història: L’antic Convent de Sant Roc
    Realitzat per: Carlos Antonaya Ruiz, Blanca Aranda Revert, Celia Donet Cambra, Eduardo González-Elipe Mateos i Marcos Ruiz Rivera.

Donem les gràcies a tots els participants i l’enhorabona als guanyadors.

 

 

BEQUES  2018

BEQUES 2018

 

BASES

OBJECTE DE LA CONVOCATÒRIA
  • El CEIC Alfons el Vell convoca quatre ajudes a la investigació per un import de fins a 6.000 euros, a distribuir entre els treballs seleccionats, per tal de promoure estudis sobre qualsevol aspecte referit a les ciències socials i humanitats (patrimoni cultural, art, literatura, història, etc.), el medi ambient o altres temes d’interés científic que tinguen per objecte la comarca de la Safor o el conjunt de les Comarques Centrals Valencianes.
  • Les instàncies, acompanyades d’un currículum vitae i un projecte d’investigació detallat, hauran de ser presentades a la secretaria del CEIC Alfons el Vell, plaça del Rei En Jaume núm. 10, 46701 Gandia, abans del 30 de setembre de 2018.
  •  El projecte d’investigació detallat haurà de contindre les característiques científiques del treball, que ha de ser inèdit, d’acord amb els apartats següents: esquema general de l’estudi, amb detall dels objectius, les hipòtesis de treball, els capítols proposats, les fonts documentals i bibliografia proposades; metodologia de treball que es pensa utilitzar i terminis aproximats de realització.
  • Les sol·licituds seran valorades i aprovades per votació del Consell Executiu del Centre tenint en compte l’informe previ d’avaluació emès per dos membres del Consell General (o algun avaluador extern proposat pel CEIC) dins dels dos mesos següents a la data de presentació d’instàncies. L’acta de valoració i selecció serà raonada i es publicarà en la web del centre. Es poden atorgar les quatre beques convocades o un nombre menor d’ajudes. Un dels autors/es de l’informe d’avaluació serà l’encarregat/da de fer el seguiment de cada beca concedida.
  • Els treballs tindran una extensió compresa entre 150 i 300 folis escrits a doble espai, s’hauran de lliurar, en paper i en suport informàtic en la data compromesa al projecte d’investigació i en condicions per a l’edició immediata (inclosos gràfics, quadres, apèndix i bibliografia) per si se’n decidira la publicació, que podrà ser en paper o en suport informàtic, dret que es reserva la institució convocant.
  •  El pagament de la beca s’efectuarà en els terminis següents: un 50% de l’import, en el moment de l’adjudicació i el 50% restant, després de la presentació de l’estudi acabat. En aquest darrer termini, l’autor haurà de comptar amb l’informe favorable del Consell Executiu del CEIC. 
  • L’import de la beca es considerarà equivalent als drets d’autor de la primera edició del treball. 
  • Si, passats dos anys des de la presentació del treball, no ha estat publicat pel CEIC Alfons el Vell, l’autor podrà editar-lo pel seu compte, sempre fent constar, de forma ben visible, que ha estat un estudi realitzat amb el suport d’una beca concedida per aquesta entitat convocant.
  •  Es podrà revocar la subvenció, totalment o parcialment, i es procedirà al reintegrament de les quantitats percebudes després d’audiència a l’interessat i acordant, si escau, la forma de devolució de les quantitats lliurades, en els següents casos: 
  1. Quan es comprove l’incompliment o la desviació de la finalitat per a la qual fou concedida la subvenció o l’ajuda.
  2. L’incompliment de l’obligació de justificació en la forma i els terminis marcats.
  3. La falsedat en la documentació presentada amb la sol·licitud.
  4. L’incompliment de les condicions imposades als beneficiaris en aquestes bases amb motiu de la concessió de l’ajuda i en els altres supòsits establerts legalment.
  •  El Consell Executiu del CEIC Alfons el Vell és l’òrgan de gestió i resolució de tots els dubtes i eventualitats que pogueren sorgir en l’execució de la convocatòria. La presentació de la candidatura suposa la plena acceptació d’aquestes bases.